Aquest va ser el llibre que va llançar la carrera de Robert D. Kaplan, tot i que ell ja havia estat escrivint durant anys llibres i articles per a Atlantic Monthly. A Fantasmas Balcánicos, Kaplan viatja per l'antiga Iugoslàvia a l'any 1991, immediatament després de la caiguda de la Unió Soviètica, seguint els passos de Rebecca West (periodista, novel·lista i activista anglesa, coneguda sobretot pels seus articles sobre els judicis de Nuremberg) que va viatjar per la zona poc abans d'iniciar-se la II Guerra Mundial. A més, Kaplan duu una còpia del llibre Black Lamb and Grey Falcon de Rebecca en la seva motxilla i l'utilitza com una guia de viatge per a llegir el que ella va escriure sobre un cert monestir, una catedral o un petit poble. Fantasmas Balcánicos és un llibre meravellosament escrit, proporcionant abundant informació sobre la zona, situada en el seu context històric, i retratant a inoblidables personatges en les seves pàgines. Kaplan parla amb persones anònimes que tenen una percepció del que ocorre en el seu país que ja haguessin volgut tenir presidents o ministres.

Kaplan és un dels escriptors viatgers més importants dels últims temps. I ho és tant pel seu rigor en les informacions i la seva capacitat narrativa com per l'encert en els temes que escull per als seus llibres. «Soldados de Dios», que es va publicar per primera vegada fa 12 anys amb el títol «Con los muhahidin en Afganistan», demostra l'enorme capacitat d'aquest home per a saber quins són els punts més calents del planeta. L'escriptor va viatjar a Afganistan durant la guerra que aquest país va mantenir amb la Unión Soviètica, en la segona meitat dels anys 80. Per a obtenir informació sobre el conflicte es va jugar la vida travessant fronteres, va passar infinites penalitats, es va entrevistar amb líders mujahidins i es va submergir en la cultura d'un món que Occident s'obstina a ignorar. Les conclusions de tan perillós viatge omplen les pàgines d'aquest llibre, imprescindible per a comprendre millor a un poble avui demonitzat.

Robert D. Kaplan, especialment en la seva etapa com a reporter de la revista nord-americana The Atlantic Monthly, va recórrer com un humil viatger, amb una motxilla i un bloc de notes, zones que patien conflictes o eren presa de dictadures sanguinàries i greus problemes socioeconòmics. En aquest llibre ens mostra el viatge i l'anàlisi sobre el terreny de diverses parts de l'Àfrica Occidental, Iran, Egipte, Pakistan, Índia, i el Sud-est Asiàtic. Amb cada capítol llegit es pot entendre millor els conflictes i problemes de molts d'aquests llocs que ja no solen ser notícia per fams, conflictes bèl·lics o cops d'estat.

Kaplan impressiona per la seva fàcil, precisa i rica prosa; per la seva capacitat per a entendre persones i conflictes llunyans; i, molt especialment, per a emmarcar fets presents en la història. La seva formació històrica és rellevant, com ho és la seva facilitat per a recórrer al passat per a explicar el present. I tal com explica ell mateix les seves idees i llibres sorgeixen de l'experiència personal, on el camp d'anàlisi és el món real, les vides de milions d'éssers humans que segueixen patint la injustícia, la falta de oportunitats i les dures penalitats d'un sistema cruel i atroç. Per la seva extensió i contingut aquest llibre requereix una lectura pausada i sense presses per a poder assaborir la seva descripció matisada i intel·ligent.

El gran escriptor i reporter polonès publica per primera vegada un àlbum amb les fotografies dels seus viatges per tot el món. Kapuscinski va començar a viatjar a Àfrica al 1957, va viure-hi i va ser corresponsal de l'agència polonesa PAP. Coneix perfectament el lloc, i no precisament des dels despatxos i els organismes oficials: el periodista es va submergir des del primer dia en els carrers de les ciutats, en els barris més desatesos, en els pobles oblidats... Àfrica necessita tot tipus de recursos per a ser descrita. En ocasions les paraules no són suficients, i les fotografies es converteixen en un element molt útil per al reporter. Kapuscinski visita tribus nòmades, entrevista a guerrillers i analitza el dolor de camperols i caçadors. Que ningú esperi trobar en aquestes pàgines la passió i la qualitat de Salgado. O la força dramàtica d'altres fotògrafs amb major experiència bèl·lica. Kapuscinski és un grandíssim escriptor que fa fotos. En les seves pàgines es troben els rostres de la misèria i de l'esperança, de l'orgull i de la tristesa, de la guerra i del futur. Els rostres d'Àfrica.

Ryszard Kapuscinski, considerat per molts el millor reporter del segle XX, s'endinsa en aquesta obra en el continent africà, refusant llocs comuns i estereotips. Viu en cases infectes dels més pobres, enmalalteix de malària cerebral i corre perill de mort a mans d'un guerriller... però malgrat tot no perd la seva mirada lúcida i la seva veu de gran narrador per a submergir al lector en la complexa realitat d'África, amb les seves guerres, misèria i injustícies al llarg de la seva història i que condicionen el seu present. Posssiblement sigui la millor obra d'aquest autor d'origen polonès.

"Me'n vaig anar a Àfrica a morir, però Àfrica em va divertir, va ser amable amb mí i no va voler matar-me inmediatament. Em vaig dir a mí mateixa que no tenia pressa". Així s'expresaba Mary Kingsley al recordar el seu primer viatge a Àfrica, quan ella tenia trenta anys i el segle XIX estava a punt d'acabar. Filla d'un metge rodamón i d'una fidel minyona, a la mort dels seus pares Mary va decidir reinventar la seva vida, i va triar així la costa occidental del continent africà. Molt aviat les seves aventures es van donar a conèixer i Rudyad Kipling va arribar a dir que era la dona més valenta que havia conegut. El seu caràcter intrèpid i el seu talant d'escriptora van quedar reflectits en el llibre de memòries 'Travels in West África'.

Rudyard Kipling -novel·lista, poeta, brillant periodista i un dels grans autors de narrativa breu en llengua anglesa, a més d'un incansable viatger- va deixar la seva Índia natal per a recórrer el sud-est asiàtic, camí que el dugué fins al Japó, país que va visitar entre abril i maig de 1889. En aquesta època el Japó es debatia entre l'occidentalizació i les seves pròpies tradicions, pel que la casualitat va fer de Kipling un dels poquíssims grans escriptors occidentals que van poder contemplar i descriure el Japó modern en els moments mateixos de la seva gestació, en ple període revolucionari Meiji.

En aquest amè text de Kipling, el ritme de narració marcat pel seu autor captiva al lector, mitjançant una combinació sostinguda de genial ironia i de brillants pinzellades descriptives. Kipling contrasta el Japó tradicional, farcit de refinada bellesa, amb les reformes modernitzadores d'un país que, sense perdre consciència de la seva riquesa estètica i la seva originalitat, adopta a marxes forçades models occidentals. I tot això amanit amb les seves peculiars idees sobre l'ordre imperial anglès de l'època, doncs no s'ha d'oblidar que Kipling es va formar en l'ambient de l'elit anglesa de l'Índia colonial. Finalment, l'assaig introductori i les notes del novel·lista i assagista Emili Olcina, autor també de la traducció, eixampla i enriqueix el panorama del conjunt del llibre situant el viatge de Kipling al Japó en tots els seus contextos: històric, polític, biogràfic i literari. Per tot això es tracta d'una obra molt recomanable.