Recorregut que parteix d'Olot i visita el Casal i el Museu dels Volcans, a la Torre Castanys, el Jardí Botànic, els Paratges de la Moixina, el Camp d'en Broc i arriba a l'esplèndida i ben conservada Reserva Natural de la Fageda d'en Jordà. L'itinerari comença a l'estació d'autobusos d'Olot, al carrer del Bisbe Lorenzana, al centre de la població. Tots els punts d'interès de la ruta proposada els trobem a Olot i a Santa Pau.

Es tracta d'una ruta per a fer a peu, amb un recorregut de 19 km i un desnivell de 250 m. La durada de la ruta és de quasi 5 hores. És una ruta de dificultat mitjana-alta i senyalitzada.

Es recorre pedalejant un tram del trajecte de l'antic tren de via estreta que comunicava les ciutats d'Olot i Girona i que va funcionar des de l'any 1887 fins al 1969. Des d'Olot fins a les Planes d'Hostoles es contemplaran també bells paratges naturals com les valls d'en Bas i d'Hostoles. En els trams asfaltats cal seguir les bicicletes de color blau pintades a terra. A les Preses es poden llogar bicicletes. La ruta comença a l'antiga estació de tren d'Olot, ubicada al final del passeig de Barcelona, just després del pont sobre el Fluvià. Darrere de l'estació, on hi ha una ampla zona per estacionar el cotxe, es troba un indicador del recorregut i una fita quilomètrica (km 57): d'aquí surt el camí. Per tornar a Olot es desfà el camí. Si es disposa d'un cotxe de suport a les Planes d'Hostoles, l'itinerari, sense gairebé desnivell i la meitat de distància, esdevé molt fàcil. Els punts d'interès de la ruta són, entre d'altres, l'estació del carrilet de les Preses i el bicicarril del carrilet.

El mitjà de transport és la bicicleta, amb un recorregut de 46.3 km i un desnivell de 450 m. La durada de la ruta és d'3 h 30 min. És una ruta senyalitzada, de dificultat mitjana-alta si es fa tot el recorregut.

Aquest recorregut artístic té com a centre l'antiga vila comtal de Besalú. Perdre's pels seus carrerons i les seves places fa que el temps passat esdevingui tan proper que les pedres de les cases, dels ponts i de les esglésies semblen voler comunicar al visitant tot el que elles han vist. La darrera part d'aquest itinerari ens porta al petit poble de Beuda. Els punts d'interès són el monestir de Sant Pere, l'hospital de Sant Julià, la Cúria Reial, la plaça de la Llibertat, els banys jueus i el call, el Pont sobre el Fluvià, el carrer Tallaferro, l'església de Sant Vicenç, i la Casa Cornellà, tots ells a Besalú. A Beuda tenim Sant Pere de Lligordà, el Sant Sepulcre de Palera, Santa Maria de Palera, Sant Feliu de Beuda, la casa castell de Queixàs o castell de Beuda, i els jaciments d'alabastre i granit.

El mitjà de transport és a peu, amb un recorregut de 7 km i un desnivell de 400 m. La durada de la ruta és d'3 h 15 min. És una ruta de dificultat mitjana i senyalitzada.

Els entorns del Puigsacalm retroben els paisatges verds, frondosos i inacabables de les serres prepirinenques com cap altre indret de la Catalunya humida. La vista des del seu cim, de 1515 m d'altitud, és d'una grandiositat i bellesa tan extraordinàries que ningú pot dir que coneix bé Catalunya fins que no hi hagi pujat. La ruta parteix de la collada de Bracons i els punts d'interès són la collada de Bracons, la fageda, la collada de Sant Bartomeu, la font Tornadissa i la vista panoràmica des del Puigsacalm.

El mitjà de transport pot ser cotxe o moto, amb un recorregut d'uns 10 km. La durada de la ruta és de 4 hores.

La vall d'en Bas és un bell indret natural format per boscos, vegetació de ribera, prats i rierols. Destaca també del seu paisatge els camps de conreu, sobretot de blat de moro, que s'estenen al voltant dels seus nombrosos però petits nuclis de població. El punt de partida d'aquest excursió és el Mallol, on s'accedeix per un desviament (la carretera S/N-53) des de les Preses, població situada al peu de la C-152 entre Olot i Sant Esteve d'en Bas. D'aquest poblet, es pot visitar l'església de Sant Bartomeu, del s. XVIII. Es poden contemplar també grans vistes de la vall d'en Bas i de les muntanyes que l'envolten, com el massís del Puigsacalm. Altres punts d'interès de la ruta són la plaça Major de Sant Privat d'en Bas, l'església de Sant Privat d'en Bas, l'església de Sant Romà de Joanetes, el monument a la família pagesa als Hostalets d'en Bas, el monòlit de commemoració de la Pau Remença als Hostalets d'en Bas, i el carrer de la Teixeda als Hostalets d'en Bas.

El mitjà de transport pot ser cotxe o moto, amb un recorregut total d'uns 20 km. La durada de la ruta és de 2'5 hores. Està senyalitzada i la seva temàtica rau en el patrimoni paisatgístic i cultural.

A la serra de Finestres, que separa la vall de Llémena -per on discorre l'excursió- i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es troba el santuari de Santa Maria de Finestres. Des d'aquest temple, que conserva elements del romànic, s'albira el Rocacorba, el Far i les Guilleries. Abans de sortir, o en tornar de l'excursió, cal fer una visita a l'església de Sant Aniol de Finestres. Per arribar a Sant Aniol des d'Olot es pren la C-152 i la C-63 en direcció a Santa Coloma de Farners, a les Planes d'Hostoles es gira a l'esquerra per la GI-531 i, finalment, es trenca, de nou a l'esquerra, per la GI-530. En arribar a Sant Aniol de Finestres, just després de passar el riu, es gira a la dreta i de seguida a l'esquerra per arribar a un aparcament, 25 m més enllà, on es pot estacionar el cotxe i començar l'excursió. Els punts d'interès de la ruta es troben al terme municipal de Sant Aniol de Finestres: el castell del Moro, el Santuari de Santa Maria de Finestres, la Serra de Finestres i la vall de Llémena.

El mitjà de transport és a peu, amb un recorregut de 6,8 km i un desnivell de 500 m. La durada de la ruta és de 2 h 30 min, té una dificultat mitjana i està senyalitzada.

El Montsacopa és un dels volcans més representatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Visitant-lo podem observar, d'una banda, la morfologia dels volcans estrombolians, i de l'altra, les relacions existents entre els sistemes naturals i el creixement urbà. L'accés a Sant Francesc, nom local d'aquest volcà, és una passejada que acostumen a fer els olotins. Es tracta d'un itinerari semiurbà ja que, en bona part, transcorre pels carrers de la ciutat d'Olot. La ruta transcorre pel Parc Nou, Torre Castanys, Museu dels Volcans, Centre d'Informació del Parc Natural, Jardí Botànic, Museu Comarcal de la Garrotxa, església de Sant Esteve, volcà de Montsacopa, vistes des del volcà de Montsacopai l'església i ermitatge de Sant Francesc.

El mitjà de transport és a peu, amb un recorregut de 5,4 km i un desnivell de 100 m. La durada de la ruta és d'1 h 22 min. És una ruta fàcil i ben senyalitzada.

L'itinerari és planer i curt, ideal per passejar pel cor de la Fageda d'en Jordà, admirar-ne l'encís i submergir-se plenament en la seva peculiar atmosfera. El punt d'inici de la ruta és l'aparcament de l'Àrea de Can Serra, situada al km 4 de la carretera GI-524 d'Olot a Santa Pau. A l'altre costat de la carretera trobem les escales que donen accés a la Fageda d'en Jordà. Poc abans de baixar-les, trobem, a mà dreta, el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall, on podem llegir el famós poema que li va inspirar aquest bosc. Un cop baixades les escales, el sender s'endinsa de seguida a la Fageda. Els punts d'interès de la ruta estan ubicats dins del terme municipal de Santa Pau: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Fageda d'en Jordà, i el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall.

Es tracta d'una ruta a peu, amb una distància total d'1.5 km i una durada de 30 minuts. És una ruta molt fàcil i ben senyalitzada.

Aquesta excursió té per objectiu assolir dos dels pics més alts i emblemàtics de l'Alta Garrotxa: el Comanegra i el puig de les Bruixes. Durant bona part del trajecte es gaudirà de belles perspectives d'aquest Espai d'Interès Natural i es travessaran boscos ben conservats de roure martinenc i faig. Abans o després de la caminada, és molt recomanable visitar el nucli de Beget i la bella església romànica de Sant Cristòfol (s. XII), on es venera una antiga i famosa talla del Sant Crist del segle XII. Per fer aquesta excursió cal apropar-se fins a Beget, poble accessible des de Camprodon (per Rocabruna per la GIV-5223) o des de Castellfollit de la Roca (per Oix per la GIV-5221). El camí a peu comença al final de la pista de la Figuera, que s'agafa a 1 km de Beget des de la carretera que porta a Oix: cal parar-hi atenció, ja que es troba en força mal estat i caldrà un tot terreny per circular-hi. Si no es disposa d'aquest tipus de vehicle, una variant possible és iniciar la marxa a peu des de la bassa de Monars. La pista que hi duu es pren des de la carretera de Rocabruna, a 5 km de Beget (és un trencall de la dreta que es troba després d'una corba pronunciada també a mà dreta: es pot reconèixer perquè pocs metres més amunt de la pista hi ha uns dipòsits d'aigua).

Es tracta d'una ruta a peu, amb una distància total de 13.5 km, un desnivell de 1.050 metres i una durada de 3.5 hores. És una ruta de dificultat alta i parcialment senyalitzada.

El municipi de la Vall d'en Bas el formen set pobles i té com a capital administrativa Sant Esteve d'en Bas. Conforma una unitat geogràfica i paisatgística de primer ordre on serres i carenes encinglerades -entre les quals el massís del Puigsacalm és el més conegut- són envoltades per prats i boscos de faigs, alzines i roures fins a arribar a la plana d'en Bas, que posseeix un dels sòls més fèrtils de Catalunya. La ruta proposada ofereix la possibilitat de fer una bonica i completa descoberta d'aquesta plana, d'on era originari Francesc de Verntallat, personatge històric heroi de la pagesia i protagonista de les trifulgues i guerres remences que a mitjan segle XV es produïren, entre d'altres indrets del país, per aquestes contrades. En principi, l'itinerari es pot fer amb qualsevol tipus de bicicleta, ja que s'han escollit vials que es troben pavimentats, però degut als pendents per accedir al Mallol i, sobretot, a Joanetes, és aconsellable disposar de canvi de marxes. Val la pena tenir informació complementària de cadascun dels nuclis del municipi, car són plens de bells racons i interessants històries. Per accedir al punt de partida des d'Olot cal sortir-ne per la C-152 en direcció a les Preses, Santa Coloma de Farners i Vic. Al cap d'uns 8 km es pren a la dreta la carretera C-153 cap als Hostalets d'en Bas, Rupit i Vic. De seguida es deixa el nucli de Sant Esteve d'en Bas a l'esquerra i, passat un quilòmetre, se segueix novament a la dreta fins als Hostalets d'en Bas. Abans d'entrar-hi s'aparca a mà dreta en un espai destinat a tal efecte: en aquest punt s'inicia la ruta.

Es tracta d'una ruta amb bicicleta, amb una distància total de 26.2 km, un desnivell de 320 m i una durada aproximada d'1 h 45 min. És una ruta senyalitzada i de dificultat mitja/alta.

El recorregut transcorre per una interessant zona de cingleres basàltiques, resultants del refredament de les colades de lava emeses per diferents volcans, amb alguna mostra de bosc de ribera amb espècies de gran valor botànic i interessants mostres d'arquitectura industrial a la vora del riu. En èpoques de fortes pluges, si la riera de Bianya ha revingut, a partir de Fontfreda l'itinerari no és transitable. L'inici recomanat és a la plaça Major de Sant Joan les Fonts. Els punts d'interès són el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, les cingleres basàltiques, un pont medieval, la Riera de Bianya, el Molí Fondo, el Boscarró, els Cingles de Fontfreda i les fonts del terme.

Es tracta d'una ruta a peu, amb una distància total de 5.5 km, un desnivell de 20 m i una durada d'1 h 20 min. És una ruta fàcil i ben senyalitzada.

El bon estat de conservació en què es manté la vall del Bac es deu sobretot al seu aïllament geogràfic. Els seus paratges, avui ruta habitual i quasi exclusiva d'excursionistes, compten amb algunes construccions com el mas de l'Om, la masia de Llongarriu o l'església de Sant Andreu de Porreres que testimonien l'antiga explotació humana d'aquestes terres. L'excursió comença a la sortida del poble de Sant Pau de Seguries, al Ripollès, i continúa per la vall del Bac, el mas de l'Om, l'església de Sant Andreu de Porreres, la masia de Llongarriu, l'hostal de la vall del Bac, i cal Ferrer del Bac.

Aquest itinerari es pot fer en bicicleta de muntanya, té una longitud de 18 km i un desnivell de 285 m.

El Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa és un territori extens de 120 Km2, format per 11 municipis i 26 reserves naturals (per exemple (la Fageda d'en Jorda i els volcans del Croscat i del Montsacopa). Es tracta de la regió volcànica més ben conservada de la península Ibérica, formada per més de 40 volcans d'erupció tranquil·la (efusiva), poc explosiva (estrombolians) i molt explosiva freatomagmàtics). Actualment estan inactius però no extingits. A més hi podem trobar més de 20 colades de lava, una flora molt rica (unes 1.173 plantes amb flor), una vegetació diversa amb alzinars, rouredes i fagedes, 257 espècies d'animals vertebrats i un paisatge serè i equilibrat molt singular.

En la pàgina web Parc Natural Zona Volcànica de la Garrotxa podreu trobar un conjunt de 28 itineraris pedestres per conèixer els indrets més interessants del Parc Natural. Aquests itineraris poden ser curts (mitja hora) o bé més llargs (4 o 7 hores), la majoria ben senyalitzats. D'alguns itineraris existeixen fullets informatius que ajuden a seguir-lo amb informació sobre els indrets que recorre i un petit plànol. Aquestes publicacions (plànol-guia i itineraris) les podeu adquirir als centres d'informació del Parc Natural.