La ruta proposada és una passejada que parteix del petit i tranquil poble de Tavèrnoles en direcció a la més poblada plana de Vic i ascendeix al turó de Puigseslloses, una petita elevació i bon mirador on hi ha un dolmen i una ermita que és un tradicional destí d'excursions dels habitants de les contrades més properes. Es passa també pel que van ser entorns habituals d'inspiració del poeta Jacint Verdaguer. A Tavèrnoles s'arriba des de Vic prenent la carretera C-153 en direcció a Roda de Ter. Més endavant cal prendre una desviació a la dreta en direcció a Tavèrnoles i al Parador Nacional de Vic (la BV-5213) per, 3 km i escaig més endavant, seguir novament a la dreta i entrar ja a la població agafant el carrer Montseny fins al final (al llarg del qual es pot trobar aparcament). Tavèrnoles és un poblet pertanyent a la comarca d'Osona, situat uns 10 km a l'est de Vic, la principal activitat econòmica del qual és el turisme i l'agricultura. La ruta s'inicia davant l'església romànica de Sant Esteve (s. XI), on també hi ha l'Ajuntament i les oficines del Consorci de Promoció Turística de la Vall de Sau-Collsacabra. Els punts d'interès de la ruta els trobem a Folgueroles (Serrabou, ermita de la Damunt, dolmen de Puigseslloses, i l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses) i Tavèrnoles (el Banús, Mas del Joglar, i l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles).

Es tracta d'una ruta per fer a peu, amb una distància a recórrer de 7'8 km, amb un desnivell de 150 metres i una durada aproximada d'1,5 hores. No està senyalitzada i és de dificultat baixa-mitja.

Ruta força assequible que surt de l'espectacular poble de Tavertet, una de les icones del Collsacabra, situat ben bé al límit de la cinglera homònima. Es puja a un petit cim proper, on hi ha la bonica ermita de Sant Corneli, un dolmen i un mirador natural, per retornar tot seguit al punt d'origen. Tan sols el curt tram final per accedir a l'ermita i al mirador és una mica dret. A Tavertet s'arriba, des de Vic, dirigint-se primerament a Roda de Ter per la carretera C-153. Es deixa enrere aquesta població i se segueix fins a Santa Maria de Corcó (L'Esquirol), on cal entrar-hi i continuar per la carretera BV-5207 fins a Tavertet, a 13 km d'aquest punt. D'entre els molts punts d'interès de la ruta esmentem el nucli vell de Tavertet, el Dolmen de Sant Corneli, l'Ermita de Sant Corneli, l'Església de Sant Cristòfol de Tavertet, o les vistes de Tavertet sobre els cingles.

Es tracta d'una ruta per fer a peu, amb una distància a recórrer de 6'15 km, amb un desnivell de 225 metres i una durada aproximada d'1,5 hores. Està senyalitzada i és de dificultat baixa.

Planer i agradable trajecte del pantà de Sau al de Susqueda entre boscos d'alzines, castanyers i roures amb un paisatge engorjat en alguns trams. Es gaudeix també de la presència dels cingles de Tavertet, Rupit i el Far. Si el pantà té poc cabal, es pot veure com sobresurt de l'aigua el campanar de l'antiga església de Querós i les restes d'algunes cases del desaparegut poble de Susqueda. Els punts d'interès es troben a Vilanova de Sau (vistes dels cingles de Tavertet, Sant Romà de Sau, pantà de Sau i la presa del pantà de Sau), a Susqueda (vistes del Far, pantà de Susqueda, poble submergit de Susqueda, campanar de l'església de Querós de Susqueda), i a Osor (presa del pantà de Susqueda).

Ruta per fer amb bicicleta de muntanya. La distància a recórrer és de 30 km, amb un desnivell de 40 m i una durada de 2 hores. Està parcialment senyalitzada i és de dificultat mitjana.

Lluçà (a 760 m. d'alçada) és un nucli dispers de cases i masies que compta amb nombrosos i destacats vestigis històrics. Al poble es visitarà l'església de Santa Maria de Lluçà i, en un turó veí, les restes d'un antic castell medieval i l'ermita romànica de Sant Vicenç, de finals del segle X. El trajecte discorre, a més, per un bell entorn natural de prats, camps de conreu i un bosc poblat de pins, roures i avets. Per accedir a Lluçà cal agafar la carretera C-154, que uneix Prats de Lluçanès i Gironella, i prendre a mà dreta (al km 33) la BV-4341 que porta al poble en 4 km (a Prats de Lluçanès s'arriba des de Vic per la mateixa C-154 en direcció a Gironella). Al costat de l'antiga església de Santa Maria de Lluçà, del segle XII, hi ha un aparcament on es pot estacionar el cotxe. Des d'aquí es creua la carretera i es pren un camí senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GR-1 (sender de Gran Recorregut) que es dirigeix cap al nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Alguns dels punts d'interès de la ruta són el mirador des del castell de Lluçà, el propi castell de Lluçà, l'ermita de Sant Vicenç del castell de Lluçà i l'església de Santa Maria de Lluçà.

Es tracta d'una ruta a peu, amb un trajecte total d'uns 3'5 km i un desnivell de 150 m. La ruta, catalogada com a fàcil i amb una durada aproximada d'1 hora, té com a punt d'interès principal la natura i l'arquitectura.

El bosc o fageda de la Grevolosa és un lloc natural encisador, especialment en arribar la tardor, quan les fulles adopten aquells colors groguens i rogencs tan característics d'aquests arbres caducifolis i que confereixen al paisatge una màgia especial. El lloc és poblat per centenars de faigs de mides extraordinàries: n'hi ha que arriben al metre de diàmetre i depassen els trenta metres d'alçada. Es tracta d'uns dels faigs més alts de Catalunya i alguns d'ells han estat catalogats com a monumentals. A l'interior d'aquest bosc, amb una grandària considerable, hi trobem tot de senders que ens permeten recórrer la fageda i gaudir del seu silenci i la penombra formada pels enormes faigs.

Per arribar-hi cal agafar la C-17 fins a Vic i connectar aquí amb la C-37 direcció Torelló. Després agafar la BV-5224, passar per Sant Pere de Torelló i el petit nucli de Sant Andreu de la Vola. En el km 23'5 de la BV-5224 podeu deixar el cotxe al costat de la carretera i d'aquí neix el camí que us portarà a la fageda al cap d'uns trenta minuts de caminada (seguir les marques grogues i uns petits rètols). Una altra alternativa és agafar un camí que comença al mateix Coll de Bracons i que baixa fins a la Grevolosa.

Per dinar a la zona trobem un parell de restaurants al proper nucli de Sant Andreu de la Vola (km 20'7 de la BV-5224), en direcció a Sant Pere de Torelló. Són Cal Ferrer (tel. 93 858 45 57, només amb reserva prèvia) i Can Piguimell. Cap a l'altre costat, si pugem fins dalt del Coll de Bracons i baixem cap a la Vall d'en Bas seguint la BV-5224 uns 8 km, arribem al poblet de Joanetes, als peus del majestuós Puigsacalm, on trobem la Fonda Barris (tel. 972 690 064), la qual ofereix cuina tradicional i també cuina volcànica.

Aquesta ruta proposa un recorregut de dos dies, en cotxe, pels indrets relacionats amb la infantesa i joventut del poeta Verdaguer. L'inici se situa a Folgueroles, Osona, la seva vila natal. El primer dia es recorre Folgueroles i rodalies, mentre que el segon dia la ruta proposada passa per Vic, La Gleva, Bellmunt i les Masies de Voltregà.

La ruta té com a punt d'interès principal la literatura, es pot fer en qualsevol època de l'any, en cotxe, amb un trajecte total d'uns 65 km.

Al Masjoan es troba la concentració més gran d'arbres monumentals de Catalunya. És una gran arbreda amb algunes desenes de coníferes que freguen, i de vegades superen, els 40 m d'alçària. En destaca el conjunt de les sequoies -les dades assenyalades corresponen a la més corpulenta-, un libocedre de 40,5 m d'alçària, i l'avet més alt del país, amb 39,5 m. El Masjoan, casa pairal dels Masferrer, es troba mig kilòmetre a ponent del poble d'Espinelves, a tocar de la carretera de Sant Sadurní d'Osormort (la GI-544), que actualment serveix d'enllaç amb l'Eix Transversal o C-25 entre Vic i Santa Coloma de Farners (sortides 199, Espinelves, o 202, coll de Ravell). Els punts d'interès d'aquesta ruta estan a Espinelves: església romànica de Sant Vicenç i l'arbreda del Masjoan.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una longitud de 4'5 km, un desnivell de 100 m. i una durada aproximada d'1 hora i mitja. No està senyalitzada i té un nivell de dificultat baix.

Aquesta ruta proposa una passejada per uns indrets de gran valor natural, dins del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu. Tot i la seva superfície modesta, despunta pels boscos densos de roure i pi roig, travessats pels meandres del Ter. El contrapunt arquitectònic el dóna el castell de Montesquiu amb els seus bonics jardins, un gran casal fortificat amb orígens en el segle X que avui ha estat adaptat com a equipament cultural i de convencions i com a punt d'informació. El punt de partida és l'aparcament del castell. Si s'ha vingut en tren, des de l'estació de Sant Quirze de Besora només hi ha uns 20 min a peu. A Montesquiu s'arriba des de Vic per la C-17 en direcció a Ripoll. El senyal d'inici de la ruta es troba al costat de l'aparcament, on s'agafa un camí asfaltat que va envoltant el castell per la dreta. Els punts d'interès d'aquesta ruta estan a Montesquiu.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una longitud de 2'6 km, un desnivell de 85 m. i una durada aproximada d'1 hora. Està senyalitzada i té un nivell de dificultat baix.

Entre Vic i Sant Vicenç de Torelló es troben quatre belles esglésies romàniques, totes documentades des del segle XI: Sant Fruitós del Grau, Sant Esteve de Granollers de la Plana, Sant Julià de Vilamirosa i Sant Vicenç de Torelló. Els punts d'interès són Vic, l'església de Sant Vicenç a Sant Vicenç de Torelló, les esglésies de Sant Fruitós del Grau i de Sant Esteve de Granollers de la Plana a Gurb, i l'església de Sant Julià de Vilamirosa a Manlleu.

Aquesta ruta proposa un recorregut en vehicle (cotxe o moto) amb una longitud de 17 km i una durada aproximada de 3 hores i mitja.

Vic està situada en la confluència dels rius Mèder i Gurri, afluents del Ter, enmig de la plana que porta el seu nom. Vic sempre ha estat un centre d'influència tan política com comercial: va ser capital de comtat, després de vegueria i, actualment, és capital de comarca i d'una extensa diòcesi episcopal que va des dels Pirineus fins a la Conca de Barberà. Els punts d'interès són el Museu Episcopal de Vic, la Catedral, el Pont de Queralt, el Castell dels Montcada, l'Església de Sant Sixt, l'Església de la Pietat i el Convent de Santa Teresa.

Aquesta ruta és molt fàcil, per a fer a peu i està ben senyalitzada.

Taradell, vila osonenca de tradició feinera i industrial, oberta i atraient. Situada al sud de la plana de Vic i al peu del Montseny, és un lloc típic d'estiueig. Té notables edificis de pedra dels s. XVI al XVIII; capella de Santa Llúcia (s. XVI), la gran església neoclàssica de Sant Genís (1755-1763) i el seu campanar romànic (1076). Aquest sender és circular a partir de la font de Masgrau, per això en aquest punt es ramifica en dos sentits, però tots dos retornen al mateix punt de ramificació (enllaça en dos punts amb el sender GR 2). La ruta parteix de Taradell i els punts d'interès són: edificis de pedra dels segles XVI al XVIII, la Capella de Santa Llúcia, el Campanar romànic, l'església de Sant Genís, alzinars, pinedes i vegetació de ribera, gresos vermells i gresos grisos, l'alzina del Pujol, la Capella de Sant Quirze de la Roca, el Molí dels Capellans, el Molí dels Horts, la Tomba de Gasala i el Castell de Taradell. Dins del terme de Tona visita el Casal de Mont-rodon i la Capella de Santa Maria de Mont-rodon.

Aquesta ruta es pot fer a peu o amb bicicleta de muntanya, amb una distància de 19.2 km, un desnivell de 470 metres, i una durada d'unes 5 hores. Està senyalitzada i el seu grau de dificultat és alt.