Ens desperta la revisora encenent els llums i demanant les targes d'embarcament a 2/4 de 7. Ens anem desvetllant. Anem al lavabo que és un forat que va a parar a la via i sortim encara fosc a Datong, on hi ha una riuada de gent i on tothom baixa del tren molt ràpidament. De seguida ens venen a preguntar si necessitem els serveis del CITS ja que ens poden oferir excursions per anar a veure les coves... Hi ha dues noies i un noi i sentim com parlen espanyol. Al final acabem encarregant els bitllets de tren per al vespre a Pingyao (160 Y el bitllet), la reserva dels de Xi'an per recollir-la a un hotel de Pingyao i l'excursió a les coves (100 Y per persona). Parlem amb els espanyols que també han agafat la mateixa excursió que nosaltres. Deixem les bosses i anem a esmorzar ja que fins les 9 del matí no ens vindrà a buscar la guia. Sortim de l'estació a una plaça immensa gairebé buida. Els rickshaws estan a punt per a portar-nos on vulguem, però caminem una estona fins trobar un fast food xinès on mengem mig pollastre amb espècies, molts noodles i suc de taronja on encara hi ha els polvos per dissoldre.

Monestir penjant

A les nou es presenta la guia que serà només per a nosaltres. El grup el formem cinc persones i durant el camí podem veure moltes fàbriques d'energia tèrmica. Datong és una població minera que abasteix d'electricitat tota la província de Beijing. Hi ha una boira marronosa degut a la contaminació. Xerrem força amb els espanyols que resulten ser estudiants de japonès que s'han agafat unes minivacances. Es diuen Ruth, Rosa i Alex i són molt trempats i divertits. Ens ho passem molt bé!.

Comencem la visita al Monestir Penjant, espectacular i molt glaçat (55 Y). El riu està tot congelat i podem gaudir d'aquesta meravella, construïda fa més de mil quatre-cents anys aprofitant es forats d'una muntanya, pràcticament sols. Tots els llocs per a turistes estan tancats. Dinem allà mateix per molt poc: arròs, dos tipus de carn, espinacs i sopa de tomàquet (la sopa es serveix i menja com a últim plat).

Continuem (mig adormits) el camí fins les coves de Yungang (Patrimoni de la Humanitat des del 2001) que ens meravellen (60 Y). Resulta ser una visita fabulosa amb centenars de coves de totes les mides amb escultures de budes en diferents posicions. En algunes es conserva tota la pintura i és espectacular.

Un cop a Datong anem en tuk-tuk (2 Y) fins al mur dels dragons (10 Y) després d'una conversa sobre la caocitat o no de la conducció xinesa. Ens ho passem realment bé dalt d'aquests trastos amb rodes que ens deixen davant del mur quan gairebé ja fosqueja. Entrem i resulta ser pràcticament igual que el de la Ciutat Prohibida. Pels xinesos aquests murs, dels quals no n'hi ha gaires a la Xina, tenen una importància cabdal ja que hi ha representats l'animal més sagrat nou vegades. Ja es fa fosc, són les cinc, i anem caminant fins un temple a través d'un carrer ple d'anuncis il·luminats de publicitat i menjar ambulant.

Trobem el temple tancat i seguim passejant (el perill és posar el peu on no toca) fins trobar un restaurant recomanat per la guia com el millor de la comarca. Tenim sort i trobem una taula lliure al Yonghe Dajiudian. Està molt ple i es respira un ambient de festa. Hi ha diferents grups amb grans quantitats de menjar sobre la taula, fent brindis per tot i fotografies. Aviat ens inclouen en les seves demandes i acabem fotografiats enmig de nois i noies amb gesticulacions una mica estranyes. Fem tornar boges a les noies del restaurant que ens protegeixen les jaquetes amb unes fundes ja que tota l'estona ens estem movent i agafant coses. Som un espectacle!! Demanem i resulta ser un sopar excel·lent: xai, porc agredolç, sopa de tomàquet i truita, pa que ens porten de postres, coliflor, tofu, noodles, te i cervesa. Només paguem 106 Y entre tots i ens venen ganes de tornar començar a menjar!!.

Sortint caminem un tros fins que veiem que se'ns farà tard i agafem un taxi (6 Y). Els companys tornen a Beijing perquè el dia 2 de gener han de tornar a ser al Japó i el seu tren surt abans que el nostre. Ens acomiadem sortint del taxi. Nosaltres ens n'anem a comprar llet i acabem comprant un batut i pagant més del que toca. Ens esperem a la sala VIP amb sofàs de pell i la televisió a un volum infernal amb cançons i varietés. El nostre tren és el 2463 que surt a les 22:58. Tenim la llitera 3 i 4 del vagó 7.

Avui és l'últim dia de l'any i ens desperten d'hora posant-nos música (al principi està bé) i propaganda política (horrorosa!!). Vaig al lavabo i veig el paisatge ben blanc. Aviat arribarem a Pingyao (Patrimoni de la Humanitat des de 1997) i estarà nevat!.

Quan arribem a l'estació ja és clar, tres quarts de vuit, i hi ha noies que treuen la neu amb una escombreta de vímet. Ha fet una bona empolsinada aquesta nit i la neu sembla lleugera empesa per les escombres. Diem adéu al llarg tren que ens ha portat. Avancem per l'estació i sortim amb el mapa del poble per a buscar un taxi que ens porti al centre de la població, on deixarem les bosses i recollirem els bitllets de tren per anar a Xi'an al vespre (140 Y per bitllet).

Temple de Shuanglin

Sorpresa!!. Així se'ns queda la cara quan veiem que en un paper vermell hi ha escrit Jordi. Ens estan esperant!! Pugem a un cotxe nou de trinca on dos xinesos ens obren la porta, ens ajuden amb les bosses i ens porten a la porta del Tian Yuan Kui Guesthouse. El paisatge és preciós. Aviat ens hem endinsat dins les muralles del poble i tots els carrers semblen trets d'una pel·lícula antiga. Les cases són totes de pedra fosca i de tant en tant hi ha un temple o una arcada sobre el carrer blanc de neu. No hi ha pràcticament ningú al carrer.

Esmorzem una mica l'hostal on sí que hi ha un grup de turistes que marxa. És una antiga casa restaurada amb un pati interior, molta fusta treballada... i un tracte excel·lent. Mengem ous, cake de maduixa, torrades, cafè i llet. Al lavabo hi ha una dutxa.

Ens llencem al carrer on comença a nevar. Visitem la Torre de la Campana (5 Y) que ofereix vistes blanques de tota la ciutat antiga. Comprem el tiquet per a poder visitar les cases de la dinastia Ming (120 Y per persona). Cada casa que visites queda marcada en el bitllet. Entrem a moltes i cada una té el seu estil encara que conserven les formes, la distribució i un pati intern que fa d'eix central. Ens n'anem fins el temple de Shuanglin (Patrimoni de la Humanitat) amb un tuk-tuk on quedem glaçats pel camí i el visitem sols (25 Y) admirant les grans figures d'argila amb secció de tortures incloses.

Dinem al mateix hostal porc agredolç i sopes (29 Y). Ens deixen carregar la bateria de la càmera i es mostren molt atents.

Continuem passejant tot i la mandra que ens fa sortir al fred fins que es fa fosc, comença a glaçar la neu mig fosa del terra i les relliscades són habituals. Descobrim molts temples pràcticament sols i també la vida de la gent al carrer més enllà dels que venen records. Prenem una xocolata calenta i un te de gessamí tot consultant vols a internet. No tenim temps d'agafar-los, tot i que sí que ens interessen els preus, així que n'apuntem els horaris i els descomptes. Truquem a l'hotel Shangde Binguan de Xi'an que ens esperaran a l'estació (188 Y l'habitació).

Tot és a ritme frenètic. Ens porta un tuk-tuk a l'estació. Ens venen a acomiadar els empleats i l'amo i ens regalen refrescos. No entenem res!. Embarquem en llitera tova al vagó 3. Tenim la 6 i la 7. El vagó és col·lectiu, sense portes, amb tothom xerrant i menjant al passadís. On ens hem ficat? Trobem la nostra llitera. Som el centre d'atenció. Ens quedem mirant-nos l'un a l'altre i ja que hem fet fora del nostre llit (són les d'abaix) a un noi el convidem a seure i fer-la petar. Resulta ser molt simpàtic i sap alguna paraula d'anglès. En Jordi agafa el manual de xinès i intentem establir alguna conversa. El de la llitera de dalt li diu coses perquè ens pregunti i riuen molt. Es diu Wang Peng. Ens acaben preguntant l'edat, si ballarem per ell, qui sóc jo... Al passadís tot són xerreres i menjar. El terra està ple de peles de fruita, pots de noodles buits... Les revisores passen venent i netejant. No hi ha escombraries enlloc.

A les deu de la nit tanquen el llum. Veiem que les revisores estan carregant les estufes de carbó que alimenten la calefacció. Quedarem mig ofegats perquè notem l'aire molt carregat. No hi ha cap porta en tot el vagó. Ens posem el buf al nas per intentar filtrar l'aire. Durant la nit hi ha diverses parades i ens despertem al matí amb veïns diferents i un polsim negre sobre la cara tot i que hem dormit molt bé.

Bon any nou!! Encara és fosc quan ens afegim a la mirada de la gent de Xi'an. Ens esperen a la porta amb un cartell amb JORBI ben gran i ens acompanya una noia molt poc abrigada fins dues cantonades després de l'estació que és on està l'hotel. Són les 6:40, però la ciutat ja és ben desperta. Només baixar del tren ja ens han ofert diferents hotels.

Arribem a l'habitació, que podem ocupar de seguida, i ens dutxem. Estem molt cansats i hem de prendre decisions. Sabem els vols que ens interessen, però els hem de fer entendre als de l'hotel el nombre de vols, el preu... i no tenim diners fins que no obri el banc. Al final ho solucionem tot en l'hotel mateix: el preu dels avions és el mateix sense comissió, el canvi és millor que en altres llocs i ens apuntem a l'excursió per a visitar els guerrers de Xi'an que surt a les nou del matí (215 Y amb les entrades incloses).

Juntament amb altres turistes de l'hotel sortim puntualment. Fem una parada que ens serveix per anar a buscar llet i alguna cosa per esmorzar mentre esperem gent que ve d'un altre hotel. Primer visitem el museu Lipton, on hi ha peces trobades a les excavacions dels guerrers i unes estàtues de lleons xinesos als que se'ls ha de tocar diferents parts del cos segons el desig que demanis. Nosaltres, per si de cas, els toquem per tot arreu!!. Després visitem les piscines de Huaping, on veiem un jardí xinès entre piscines d'aigües termals on els emperadors venien a banyar-se amb les concubines. Ens rentem les mans en aigua termal i coneixem un dels quatre camperols que van fer la troballa dels guerrers cavant un pou d'aigua. Tota una experiència!.

Abans de visitar els guerrers passegem sobre la muntanya de la tomba de l'emperador Qin Shi Huang (Patrimoni de la Humanitat). Els guerrers només són una part de la seva tomba que ocupa molt quilòmetres i on actualment es van fent altres troballes. Pugem dalt de tot, però hi ha molta calitja i tampoc ens sabem orientar gaire bé.

Dinem patates amb sucre, arròs, pa xinès i costelles agredolces (7 Y), que no sabem de quin animal són!. Visitem la zona dels guerrers de terracota (Patrimoni de la Humanitat). Hi ha diferents edificis i primer fem un recorregut pel dedicat al museu, on ja podem veure les primeres figures que ens sorprenen perquè mantenen una part de les pintures originals. Després visitem la nau central que es va construir sobre la troballa i on es poden veure els guerrers recuperats i en filera perfecte i els treballs actuals de reconstrucció així com l'estat en el que es troben moltes figures xafades pel pes de la terra al cedir la coberta de fusta que els protegia. També visitem una segona nau amb una part destinada als rituals abans del combat i una tercera nau immensa on es troba la cavalleria.

Arribem passades les set del vespre a l'hotel i tot i que estem cansats volem anar a sopar i sortim pels carrers foscos de voltant de l'hotel. Agafem un taxi que ens apropa a la torre de la campana, on gaudim de l'espectacle de l'ambient dels carrers amb tota la seva il·luminació, el menjar a l'aire lliure, els infants a la plaça enlairant cometes, el mercat del barri musulmà i les Torres de la Campana i el Tambor il·luminades. Acabem menjant en un fast food xinès, on ens posem les botes tastant tot el que podem: sopa agredolça d'arròs i llegums, verdures desconegudes, bolets amb ceba, magdalena de pa i blat de moro, postres picants, rotllos de carn, arròs negre, dàtils, boles inflades dolces... Arribem desfets i molt tips a l'hotel.

Ens llevem a un quart de 10. No és aquesta la idea que tenim, però hem de descansar en un moment o altre. Un cop fetes les motxilles sortim al carrer i anem a la parada d'autobusos per a veure on l'agafarem per anar a l'aeroport. Les motxilles les hem deixat a l'hotel que ens fan pagar un tant i tampoc es responsabilitzen d'elles, però és l'única opció que tenim. És molt fàcil trobar la parada d'aquest autobús, en part perquè la gerent d'un altre hotel quan passem pel davant ens crida i ens ho explica. És un hotel que en l'anterior guia sortia a la Lonely Planet i en aquesta edició nova no. Ens dóna totes les facilitats.

Agafem un taxi (8 Y) que ens deixa a l'inici del barri musulmà en direcció a la Torre del Tambor que era més maca de nit. Ens passem el matí fent compres i mirant molt: te i tasses de te, culleres xineses, gorros, guants, un rellotge... Passem per l'animat barri musulmà on hi ha moltes parades de menjar cru i cuit. Els cartells estan en xinès i àrab i les dones porten una espècie de barret i mocador al cap.

El temps de visita se'ns fa curt i com que hem d'anar a buscar diners al banc de Xina acabem perdent l'autobús de les dues que surt puntual. No ens esverem i traiem diners del caixer (mentre veiem com es barallen uns senyor i un guarda al banc) i anem a buscar les bosses que carreguem a l'autobús (on un taxi també ens vol portar) mentre nosaltres mengem dues tasses d'arròs, ceba tendre amb carn i api amb carn. A les tres puntual marxa l'autobús ben ple cap l'aeroport (25 Y) i hi arribem a les 15:40. És modern i gran i no tenim cap problema per fer l'embarcament a les 16:40 en un vol de la Hainan Airlines cap a Guilin (530 Y). Pel camí decidirem què fem un cop allà. Tenim turbulències durant el camí i tot està cobert de núvols. Hem marxat a les 17:15 en un A319 nou.

Arribem a Guilin abans de les set del vespre. Parlem amb una noia de Terrassa que espera per recollir l'equipatge i que va acompanyada d'uns altres catalans en un viatge organitzat. Són els primers que trobem!! Les bosses surten les primeres, però en sortir de l'aeroport veiem un centre d'informació i ens aturem per preguntar per l'allotjament a Yangshuo. La noia només ens vol vendre allotjament a Guilin i creuers megacars fins a Yangshuo. Quan ens veu tan convençuts no ens ajuda i per la seva culpa perdem l'autobús que va al poble.

Hem d'esperar més de 20 minuts a que torni a arribar un altre avió a l'aeroport perquè s'ompli l'autobús. L'autobús ens deixa prop de l'estació de trens que és on hem d'anar a buscar l'altre autobús cap a Yangshuo ja que hem decidit no quedar-nos a dormir a Guilin. És un autobús gran que està a punt de marxar (10 Y) i on queden tres places. Acaben ocupant el passadís amb unes banquetes mentre nosaltres hem pogut seure al final de tot. Al meu costat hi ha un israelià que ensenya anglès i que xaporreja el xinès. Quan arribem a Yangshuo trobem que l'estació d'autobusos està molt a prop dels carrers més cèntrics i com que hi ha molt ambient i està molt il·luminat ens endinsem per veure si trobem lloc per dormir. No fa fred i tothom està de marxa. Les cares de la gent són diferents, el jovent va en moto i estan de festa tot i ser més de les deu de la nit... Estem al·lucinant!!.

Passegem pel concorregut i cèntric carrer i entrem al Youth Hostel per preguntar preu. Ens deixen l'habitació doble per 80 Y i després de veure-la acceptem per quedar-nos-hi dues nits. És molt senzilla, però té lavabo i un balcó que està en ple carrer principal sobre els sorollosos bars. La tarifa normal és de 220 Y, però com que es comença a buidar l'hotel ens ho han deixat més econòmic. Anem a fer un volt i arribem fins el riu. Entrem en un dels animats bars amb música en directe sota petició on una pila de xinesos joves canten cançons, veuen i mengen crispetes per 30 Y. Ens hi quedem una estona, però tot és bastant inaguantable i la gana fa que marxem al cap de poc. Entrem en un lloc on encara hi ha gent menjant passades les onze de la nit i on pots escollir peix gat, tortugues, mico, serp... encara que ens conformem amb porc agredolç i noodles amb planta de l'ou (amb flors incloses). A dos quarts d'una arribem a l'hotel i encara continua la festa al carrer fins tard.

No ens llevem molt d'hora, però a les deu ja agafem l'autobús (5'5 Y) que va a Xingping, a on arribem al cap d'una hora. Pel camí veiem diferents pobles, tot i que les muntanyes sempre presents queden una mica amagades per la boira. Arribem a la parada d'autobusos de l'animat poble de Xingping (on hi ha mercat) i ja ens hi esperen noies que ens ofereixen viatges en vaixell pel riu Li. Som els únics viatgers que hi ha i no tenen res més a fer que seguir-nos i oferir-nos els serveis. El preu d'entrada és de 80 Y cada un però els diem que no tot caminant, fent fotos... sense fer-los gaire cas, però cap a la direcció que ens porten ja que des de la parada no es veu el riu.

No hi ha estrangers, però el mercat fa que hi hagi molt moviment. Continuem caminant fins passar un embarcador on totes les barques estan parades, paradetes amb peixets acabats de fregir, un pescador amb cormorà amb el que ens fem una foto... i la imatge impresa en el revers dels bitllets de 20 Y del país. Al final tanquem el preu en 30 Y i esperem una estona al lloc dels venedors dels peixets fins que arriba un tuc-tuc amb una parella de xinesos i els cinc ens hi embotim anant d'un cantó a l'altre i amb la sensació que es desmuntarà en qualsevol moment amb les pedres del camí. La noia va gestionant l'operació amb els xinesos que en un moment donat no estan gaire contents. El camí és increïble entre pujades, pedres i fang fins arribar a una platja on hi ha uns homes reunits i arriba una barqueta. Pugem dalt i ens descobreixen el sostre. Diem que pagarem quan tornem.

Pel riu Li

Comencem el recorregut pel riu Li que és fabulós perquè mirem on mirem hi ha formacions muntanyoses de totes formes recobertes de vegetació exuberant. Veiem molt bambú al costat del riu i les aigües transparents reflecteixen el paisatge. Ens fem fotos amb la parella de xinesos que no saben anglès, però que riuen molt i estan encantats de compartir l'experiència amb uns estrangers. Trobem molts macro vaixells que van tots junts i abarrotats de gent. Anem molt tranquils, parem en una illa enmig del riu on hi ha unes senyores que poleixen les pedres a mà per fer-ne penjolls en forma de peixets.

Tornem a Xingping i fem un volt pel mercat on hi ha molta canya de sucre, un porquet embotit en un cistell, carbó en cistelles de vímet, pinzells... Tornem a Yangshuo, on després de dinar ens esperen unes bicicletes per a recórrer els camps d'arròs i fer un petit ràfting particular pel riu Yulong que competeix en bellesa amb el riu Li (60 Y). L'excursió en bicicleta (noves i molt xules) la fem seguint una moto i a tota marxa travessant camps d'arròs i resseguint les muntanyes del voltant de la població. Quan arribem al riu els conductors de barques estan descansant i el noi de la motocicleta també ens porta riu avall (amb les bicicletes carregades a la barca de bambú). Travessem dos minicascades on ens quedem mig encallats en una i tornem a desfer el camí cap a Yangshuo sols. Hi ha un moment on no estem gaire segurs de la direcció a seguir ja que anem per la carretera principal però un noi amb moto vol practicar l'anglès i va una estona al nostre costat. Portem un bon ritme perquè fosqueja i no sabem quanta estona tenim de camí.

Arribant aprofitem que tenim les bicicletes i, tot i que ja és fosc, anem al mercat nocturn de menjar on hi ha de tot i on cadascú pot triar el menjar perquè li preparin al moment. Estem molta estona veient com cuina un senyor que ho fa de meravella i decidim tornar per sopar més tard. Tornem les bicicletes i anem passejant al mercat. Pel camí entrem a una pastisseria on comprem l'esmorzar per l'endemà. Quan arribem al mercat sopem a l'aire lliure entre xinesos i mengem de meravella: arròs amb ou, mongetes amb bacon, pomes caramel·litzades... Hi ha molts clients que mengen un hot pot (cassola bullint on cadascú posa els ingredients crus fins que els té al seu gust: verdures, fideus...) Ens estem molta estona mirant com cuinen els aliments: verdures, bolets, peix viu, rata, serp... Anem a dormir força tard.

A les nou del matí sortim del Youth Hostel sense dir-los que tenen una rata enorme a l'habitació que se'ns ha menjat mig esmorzar (total, la farien servir per a fer el dinar!).

El vespre abans ja vàrem notar que no hi havia pràcticament ningú al poble però avui estem sols pel carrer. Agafem l'autobús cap a Guilin (10 Y), a on arribem abans de les onze. Ens hem decidit per intentar arribar a Ping'an, però ens espera un bon camí d'autobusos. A la mateixa parada de Guilin ens pregunten si anem a Longsheng i ens acompanyen a una altra parada d'autobusos (25 Y) on hem d'esperar una mica sota la fina pluja. Pel camí fem benzina i sembla que no arribem mai. Pel camí estem a punt de quedar com croquetes entre dos autobusos i veiem que el conductor no les té totes. No obstant el paisatge és molt bonic amb pobles típics, bancals d'arròs... En el camí hi ha forces corbes, traquetejos i pujades. L'hem agafat a les 11:45 i un cop hem arribat a Longsheng hem hagut d'esperar fins les 3 de la tarda per anar a les terrasses d'arròs. Tenim el temps just per dinar alguna cosa en un local casolà que ens ofereix arròs i verdures amb cansalada molt bones compartint taula amb la gent del poble.

La carretera a Ping'an s'enfila i estreny cada vegada més. Al darrera tenim tres homes i una dona que no paren de xerrar. Al costat hi ha el que ha dinat amb nosaltres que ens ofereix allotjament. Arribem a dos quarts de cinc de la tarda i quan baixem ens estan esperant les dones del poble que s'ofereixen per portar-nos la motxilla. S'ha de pagar una entrada per a visitar la zona de les terrasses d'arròs de Longji (50 Y) i després hi ha quinze minuts de pujada fins el poble. La primera casa és la del senyor que puja una bombona de butà i ens obre la casa perquè ens hi puguem allotjar (30 Y l'habitació). L'estructura és la típica del poble tota feta de fusta i sense cap clau. És molt acollidora.

Anem a visitar el poble, tot i que està cobert d'una fina boira que a vegades no ens deixa veure més de dos metres enllà. Localitzem el camí indicat a les terrasses i descobrim que tot el poble està en obres construint noves cases per a l'època dels turistes. Comencem a veure algunes terrasses un cop deixem enrere les últimes cases (sempre cal pujar amunt) i ens creuem amb uns camperols que tornen de treballar. Després d'arribar al mirador nº 1 continuem fins el 2 tot i no veure gaire cosa. L'arròs està tallat i comencen a preparar els camps per una nova collita. Les terrasses tenen formes arrodonides i estan embassades. Sobre l'aigua hi ha algues de colors violacis que formen un contrast curiós amb la boira. Enmig del camí trobem làpides de pedres amb inscripcions xineses. De cop i volta comença a bufar el vent i veiem com s'aixeca la boira. No ens podem creure l'espectacle que es presenta al nostre voltant. Centenars de terrasses, tant com ens allarga la vista, amb formes impossibles, aprofitant la muntanya i el poble enmig de la vall. Tenim unes vistes fantàstiques tot i que comença a fosquejar i ens entretenim més del compte admirant el paisatge. Així, doncs, acabem amb els frontals posats i el temps just per trobar el camí de tornada al poble on tampoc hi ha llum pels carrers i l'única pista que tenim de la casa és que és la última del poble. Se'ns fa difícil reconèixer llocs amb la foscor. Dubtem un parell de vegades, però finalment reconeixem el camí mig construït que porta a la casa i després d'assegurar-nos on és anem a sopar un hot pot on hi posem espinacs, carn de vedella, pollastre i porc, bolets, fideus, tofu fermentat, gingebre, oli, sal i picant. Ens ho mengem tot!!.

Anem a dormir a les nou de la nit. Els amos de la casa ens estan esperant i un cop arribem ells també van al llit. Decidim ficar-nos mig vestits, amb gorro i dues vànoves al llit. Quin fred que fa!! Ens Jordi ha fet un invent amb un cartró d'unes xocolatines perquè no fessin tan soroll els vidres per on s'escola un aire glaçat. Quan el trobi se'n recordarà de nosaltres perquè el vàrem convidar a menjar-ne a l'autobús.

Ens hem llevat a les 8 quan tot el poble ja està treballant. El material de construcció el pugen amb balances a coll ja que l'accés final és d'escales. Les cases són molt curioses perquè són més amples al primer i segon pis que a la base. Quan tenen l'estructura feta fan la teulada i així els permet treballar sense mullar-se en una zona on cada dia fa un raig.

Agafem el mateix autobús que el dia anterior i sortim a les 9:12 tot esperant a una noia del poble. Podem veure un cartell del govern xinès on explica el projecte de connexió de les terrasses d'arròs amb altres pobles a través de vials per a cotxes i per a vianants: Guang xi long ji jeng jing ming shang qu zang ti gi ming 2004-2020 és el nom d'aquesta obra que destruirà aquest entorn rural.

A les deu del matí i enmig de la carretera canviem d'autobús i agafem el que va a Guilin (16 Y) per no haver de fer un tram dues vegades. Arribem a l'estació d'autobusos una mica abans de les dotze del migdia i anem a buscar un hotel. El primer que entrem no volen saber res de nosaltres i una senyora pel carrer ens ofereix un hotel per 120 Y que acaben sent 90 per un hotel de categoria alta on no entenen res d'anglès, però que quan sortim de l'habitació ja han avisat a un senyor que ens espera per a vendre'ns totes les excursions possibles. Ens instal·lem. Al pis de sota estan dinant, però nosaltres ens n'anem al carrer sobre l'una del migdia. Agafem un taxi que ens porta al carrer central, on ens fiquem en un centre comercial que té una zona de restaurants al primer pis. Es pot triar el menjar que vulguis de desenes de paradetes on prenen nota de la teva comanda i després t'ho porten els cambrers. Hi ha totes les especialitats de la regió: plats senzills, pa de gambes, dumplings, sopes, postres, arròs, verdures, tot tipus de carn, tortuga... Tastem unes verdures que resulten ser tan liles com amargants, dumplings i pa de gambes. Per a postres en Jordi em sorprèn amb nata i cafè irlandès.

Després del dinar anem al Palau de la princesa i el Pic de la bellesa solitària (50 Y) per a tenir una vista de tota la ciutat. Pel camí trobem un senyor que ens acompanya un tros parlant un bon anglès i ens explica una mica d'història del lloc. Ens fiquem en una mena de palauet on ens tanquen la porta i ens hem de deixar portar per una visita temàtica amb efectes especials preparada per als xinesos sobre la vida i miracles dels reis de la regió. Quan podem fugir-ne ens dirigim directament al pic que ningú puja i que des de dalt ofereix vistes de la massificada ciutat, els pics del voltant, edificis, el riu... Hi ha força bona vista encara que no ens agrada la ciutat.

Cova de la Flauta del Jonc

Després agafem un taxi per anar a les coves de la Flauta del Jonc (60 Y) que estan en un parc molt ample amb llac, bones vistes... per passar-hi el dia encara que nosaltres anem directament a l'entrada de les coves. Estan molt ben il·luminades si vas amb guia encara que ens afegim a un grup de sudamericans ricatxons i ens aprofitem dissimuladament de l'explicació del guia i de l'iman que fa servir per activar el sistema d'il·luminació. Les formacions són diferents de les clàssiques, perquè la majoria són amb forma d'arbre. Hi ha cartells en anglès de les formacions i el més espectacular és la sala de vidre on es reflecteixen les diferents formacions en un bassal d'aigua. Ens agrada molt i ens hi entretenim. Per tornar agafem l'autobús nº 3 que para prop d'on ens allotgem.

Seguim passejant pels carrers de la ciutat que ens pensàvem que estaria animada com Xi'an un cop hagués fosquejat i que resulta molt morta a partir de les 6 de la tarda. Visitem les rebaixes, una llibreria i un parc il·luminat amb dues pagodes (daurada i platejada) que ens agraden molt. El llac no està glaçat i els bars preparats pels turistes no tenen gaire feina!!. Busquem un lloc per a sopar que a la guia recomana per menjar típic del sud, però no ens acaba d'agradar perquè pica molt i ens posen separats dels xinesos. Mengem bròquil a l'estil de Sichuan, arròs amb verdures i pernil i pollastre Ko-ban. Pensem que potser hauríem menjat millor en el restaurant del costat, on els animals estan vius dins gibrells: tortugues, conills, gallines, peix, musclos gegants... Tornem a l'hotel perquè l'endemà al matí agafem el vol cap a Beijing molt d'hora.

Preguntem a l'estació de trens per l'autobús a l'aeroport, però no ens en sortim perquè no parlen anglès i, tot i la guia de conversa, no ens ajuden. Davant hi ha una caseta d'informació turística on tampoc parlen anglès i no ens solucionen gaire res, però aconseguim que ens escrigui en xinès la pregunta que hem de fer. Encara podem veure una mica de la gala d'espectacle variat, hortera i horrorós que donen a la televisió i que tan els agrada.

Ens llevem a les 6:30 per a tenir-ho tot a punt per marxar. A les 7 sortim de l'hotel cap l'estació de tren, ja que a la d'autobusos no hi ha cap transport a l'aeroport. Hi anem a peu perquè està relativament a prop, un quart d'hora, però quan arribem ens diuen que no hi ha cap autobús que vagi a l'aeroport i ens atabalen perquè agafem un taxi per 70 Y. Nosaltres estem convençuts d'anar-hi en autobús i finalment recordem que ens va deixar en un altre carrer proper així que ens n'hi anem. Estem una mica desorientats i no tenim molt temps de marge així que preguntem en una parada d'autobús, però no ens saben indicar res. Segurament el nº 16 ens deixaria prop de la parada que necessitem, però l'única opció que tenim és seguir caminant. Un cop travessem un pont veiem l'autobús que no es pot parar. Finalment trobem la parada davant la benzinera i hi pugem. Està mig buit i ens esperem a les vuit en punt que marxa (20 Y).

El vol es fa molt curt tot i que dura 2:40 minuts. L'aterratge és etern i sembla que tinguem un pilot en pràctiques. El servei és bastant dolent com el menjar. Al final arribem força tard a Beijing i hem d'esperar l'autobús de la línia dos perquè ens porti a Xidan i des d'allà anar a l'hotel. Hi ha molt trànsit i pel camí xerrem amb un xinès que ha estat un any a Espanya i que ens explica tradicions, què fer, política... Agafem un taxi perquè creiem que així podrem aprofitar més la tarda, però es perd pel Hutong i encara ens fa perdre temps... i diners.

En definitiva sortim de l'hotel a les 2 de la tarda, sense dinar, i anem a buscar el metro fins la nova línia que resulta ser un edifici molt espectacular, mecanitzat i amb un metro de superfície... nous temps s'acosten a la Xina!! Aquest recorregut l'hem agafat per poder visitar el Palau d'Estiu (20 Y) que és Patrimoni de la Humanitat des del 1998. Arribem a la visita que ja comença a baixar el sol que veiem clarament i caminem fins arribar al pont més espectacular per a veure la posta de sol sobre el llac, que està glaçat. Fa molt fred, però el paisatge és molt bonic amb les pagodes retallades sobre el cel. Passegem sobre el llac glaçat per mirar la posta de sol i quan ha desaparegut sota l'horitzó correm perquè no ens tanquin a dins i per veure si fem pujar la temperatura del cos.

En sortir agafem l'autobús nº 330 que creiem que va al centre segons ens diu la guia, però que quan preguntem per una parada de metro ens fan baixar enmig del no res. A l'autobús hi ha dos cobradors que estan al costat de les portes i que controlen les parades i cobrar a la gent quan baixa. A nosaltres no ens costa res... bé, ens costa un taxi que ens porta a la parada més llunyana de metro que troba. Hem d'agafar la línia de metro i recórrer moltes parades i fer transbord per anar a sopar al Xiu Li. Mengem molt bé en la nostra última nit a Beijing: cassoleta de verdures amb tofu, costelles amb sal i pebre, noodles a l'estil de Beijing i porc agredolç amb dues cerveses. Tornem a l'hotel passades les deu de la nit i acabem de deixar-ho tot a punt perquè l'endemà marxem.

Ens hem llevat a les 7:30 i ens hem acomiadat de Beijing enviant les postals. Hem anat al carrer principal on hi ha molta gent que va en bicicleta en aquest matí fred i clar. Els taxis van tot plens i ens hem d'esperar una mica per pujar-ne en un que ens puja pensant que ens portarà a l'aeroport. Finalment li fem entendre que volem anar a la parada d'autobusos de Xidan per agafar l'autobús cap a l'aeroport. Agafem l'autobús a la parada d'on surt a les 8:45. Ja està ple a les 8:40, però encara podem seure. No hi ha gaire trànsit a la ciutat i a les 9:25 ja som a l'aeroport. Pel camí veiem edificis fabulosos de vidre amb formes estrambòtiques que competeixen en disseny.

Mengem alguna cosa abans d'embarcar a les 10:55. L'avió va megaplé i supercarregat de xinesos. Hem vist en el control de sortida moltes parelles amb nens petits. Al menys vuit!! Som l'avió superbabyxino!. Ens enlairem amb retard: a les 12 en comptes de les 11:25. Sobrevolem el desert del Gobi i quan falten 6.070 km ja estem sobre Ulan Bator. A la sortida estàvem a 7.772 quilòmetres de casa.

El recorregut planejat passa per Mongòlia, Ulan Bator i Moscou. Anem en un 747/400 LH-720. Ens donen un pica pica mentre mirem el desert del Gobi glaçat i els xinos del costat es llegeixen la guia Oceano d'Alemanya en xinès i nosaltres no podem reclinar el seient enrere perquè estem a l'última fila de l'avió. Dinem beef i chicken amb coberts!!. Fem una dormida després de veure el desert del Gobi glaçat. Quan falten tres hores i mitja estem sobrevolant els Urals.

Ens hem menjat un pot de noodles amb pollastre i un snack de formatge plastificat. A l'aeroport de Frankfurt hem vist un tros de notícies on al Iemen hi ha hagut conflictes aquests dies. Sort que ens varem decidir per la Xina!. Agafem l'avió de connexió on ens donen sopar quan falta una hora per arribar: vedella amb arròs i pastís de xocolata.

Se'ns ha acabat el viatge. Tornarem a menjar amb coberts, abrigar-nos per una temperatura normal, la gent no ens agafarà per fer-se una foto, no ens haurem de comunicar amb una guia de conversa... però se'ns dubte trobarem a faltar l'exotisme d'una Xina que lluita per agradar als occidentals però on encara es pot gaudir de la seva essència.