Data del viatge

Del 26 de desembre de 2005 al 7 de gener de 2006.

Itinerari

Introducció

La República Popular de Xina és un gran país amb grans xifres: nou milions i mig de quilòmetres quadrats de superfície, més de mil tres-cents milions d'habitants, sis mil anys d'història... i una cultura formada a través de les diferents dinasties i fets rellevants que han marcat el caràcter dels xinesos i les seves tradicions.

La gran superfície del país, la seva geografia, les diferents ètnies i la quantitat de restes culturals, la majoria ja qualificades Patrimoni de la Humanitat, fan de la Xina un país ideal per submergir-se en una cultura única. La ràpida modernització impulsada en part per l'entrada del consumisme i el capitalisme en la societat, d'altra banda amb un govern encara comunista, i la celebració dels Jocs Olímpics de Beijing a l'estiu de 2008 provoquen que el país estigui vivint un moment d'inpàs sense precedents.

Abans d'anar a la Xina val la pena llegir alguna cosa sobre la seva història, religions, art, música, ètnies, arquitectura... per poder entendre millor el país i a la seva gent.

Estil del viatge

Hi ha diferents opcions per recórrer la Xina, però de ben segur cap d'elles ens permetrà descobrir tots els tresors que amaga d'una sola vegada ja que la Xina és un país que es mereix més d'una visita. L'opció més utilitzada, al menys fins fa pocs anys, és l'agència de viatge que ens muntarà un recorregut pels Patrimonis Mundials i les vistes panoràmiques més estereotipades i turístiques i que ens assegurarà un viatge totalment asèptic pel que a contacte amb els locals es refereix.

Si el que busquem és conviure amb la cultura xinesa actual no ens queda un altre remei que ser una mica agosarats i provar de descobrir la Xina per compte propi. Només ens calen moltes dosis d'humor i una bona guia de conversa de xinès. Amb això tenim assegurades aventures i coneixences variades. Nosaltres vàrem fer els dos viatges a la Xina imperial (més un al Tibet, que no considerem xinès) pel nostre compte. Varen ser viatges de curta durada a causa de les vacances que teníem i amb l'al·licient que els vàrem realitzar a l'hivern que és quan els xinesos no es desplacen i els llocs “turístics” presenten un aspecte semidesert. Un desavantatge: el fred intens que fa sobretot a províncies del nord (incloent Beijing).

Cal evitar la celebració de l'any xinès si no ho tenim molt planificat amb temps d'antelació, ja que tot el país es mobilitza durant la setmana de la celebració i és més difícil i car aconseguir transport i allotjament. L'estiu també és la època en la que els locals viatgen i ho fan en grans grups que poden amargar la visita a qualsevol.

Per tant el nostre sistema és el de anar descobrint ruta, tenint en compte les oportunitats que se'ns presenten en el propi moment, aprofitar transports amb al·licients afegits com és el tren nocturn en que el que es produeixen escenes molt curioses, els autobusos locals, ricksaws, bicicleta, avió... i dormir en allotjaments senzills però ben situats. Pel que fa al menjar, motiu més que suficient per anar-hi, ho fem on hi ha gent local aprofitant els mercats nocturns com espai per fer les descobertes més extravagants en total seguretat.

Dates del viatge

Pots anar a la Xina durant tot l'any, però nosaltres recomanem no anar a l'estiu (excepte al Tibet o zones muntanyenques) si es pot evitar per dos motius principals: les altes temperatures i el turisme intern. En les dues ocasions varem fer el viatge a finals del mes de desembre i a començament de gener.

Hi ha diferents climes a la Xina i per tant hi ha una millor època per visitar cada zona. Els hiverns al nord són llargs i crus arribant a temperatures extremes de -40ºC. A la Xina central els estius són molt calorosos i humits i els hiverns curts i freds. En el sud el clima és més agradable encara que tenen època de tifons de juliol a setembre. En el Tibet el clima és rigorós a l'hivern i més agradable a l'estiu encara que en un sol dia hi pot haver molta varietat de fenòmens.

Moneda, diners

La moneda oficial de la Xina és el Renminbi (CNY) amb el yuan (Y) com a unitat. A Hong Kong és el dòlar de Hong Kong (HKD) i a Macau la pataca (MOP). Es pot aconseguir canviar euros a yuans als aeroports i únicament al Bank of China. En alguns caixers es pot treure efectiu, però hi ha una part de comissions que caldrà que assumeixi el client.

A Hong Kong trobarem cases de canvi a cada cantonada i el que haurem de vigilar és en quina fer les nostres gestions ja que hi poden haver diferències substancials. Si l'estada és curta a Macau és pot pagar amb dòlars de Hong Kong (encara que poden rebutjar alguna moneda ja que prefereixen els bitllets).

Pressupost

Hi ha diferents companyies de vols que operen ja des de Barcelona o Madrid directament a Beijing. De totes formes si comprem el bitllet amb temps segurament ens podrem beneficiar d'un bon preu. També es pot anar a alguna altra capital com Guangzhou (encara que tots els vols passen per Beijing) que ens pot sortir més econòmic que no pas agafar el bitllet a la capital del país.

Hi ha un desajustament entre el cost de la vida del xinès i el cost que té pel turista. Es pot veure quan s'utilitzen serveis destinats al turisme o bé es compra directament al xinès. El regateig és constant a la Xina encara que no en els restaurants.

Per tant, tot i que és un país econòmic, no ho és tant com es podria pensar. El transport també té un cost elevat per tractar-se d'un país asiàtic. Contràriament a la nostra concepció el vols interns que s'adquireixen allà són més econòmics com més tard es compren, podent gaudir de descomptes de fins el 60%. Al web eLong hi ha molta informació sobre els vols interns, però comprar un vol internacional (a Hong Kong, per exemple) és car i difícil.

Requeriments d'entrada

Per entrar al país es necessita visat i passaport vigent durant sis mesos després de la data d'expedició del visat. Al Consolat de la Xina a Barcelona es pot tramitar el visat els dilluns, dimecres i divendres en horari de 9:30 13:30. No cal que fem la gestió en persona (ens ho pot fer algun familiar), però el pagament s'ha de fer en efectiu. Entre les opcions més comuns podrem escollir entre un visat normal, un de doble entrada i un de múltiple entrada. Quantes més entrades al país vulguem fer més elevat serà el preu del visat. Si tenim pressa haurem d'afegir un plus per emergència al cost d'aquest.

El passaport és requerit en la majoria de tràmits (registres d'hotel, compres de bitllets, canvi de moneda...) i no cal dir que cal tenir-ne una especial cura (no està de més portar-ne una fotocòpia guardada en algun altre espai de l'equipatge) en un país on aconseguir-ne un altre pot ser una odissea.

Salut

Cal consultar al nostre centre de salut per tenir les vacunes al dia. En alguns centres de salut recomanen vacunar-se de la grip (com a mesura de prevenció davant dels brots de la grip aviar). Cal portar la medicació que es pren regularment ja que és molt difícil trobar-ne amb el mateix nom comercial (i en xinès!) així com una farmaciola equipada. No està de més vigilar amb els picants sobretot si es viatja en època calorosa i es té l'estómac sensible. El mal d'alçada i cansament són habituals en les zones altes del Tibet.

Es pot optar per una assegurança mèdica des d'aquí que ens cobreixi diferents aspectes generals del viatge (incloent de salut).

Pel que fa a la higiene la Xina és un país amb costums molt peculiars. Escurar-se la gola i escopir constantment és el més normal (fins i tot dins els transports públics) encara que el govern està endegant una campanya de conscienciació, mocar-se amb els dits, que els infants defequin en qualsevol lloc (quan són petits porten uns pantalons amb un forat al cul per facilitar-ho) són altres curiositats encara que, en general, es troba força ordre dins el caos. Capítol apart mereixen els lavabos xinesos, tota una experiència en el viatge. En general podrem trobar lavabos públics en les ciutats i pobles. Això no vol dir que després d'entrar-hi haguéssim preferit utilitzar sistemes més rústics. En el millor dels casos pot ser un espai tancat, amb una forta olor difícil de suportar sense tenir arcades, amb un forat a terra o placa turca, sense aigua corrent ni paper, amb uns separadors a mitja alçada i sense portes on la gent espera el seu torn davant del que miraculosament intenta satisfer les seves necessitats. Tota una experiència de la que no s'ha de privar el viatger si vol sentir-se plenament integrat. En els hotels i establiments per a turistes podem trobar un model més occidentalitzat. A Hong Kong els lavabos estan molt millor condicionats i augmenta el número de tasses de vàter per habitant.

Seguretat

En general no es té sensació d'inseguretat. Cal estar alerta en llocs on hi ha molt trànsit de persones com les estacions de trens o autobusos o en zones molt concretes en la nit de les grans ciutats Malgrat tot sempre s'han de respectar les normes bàsiques de sentit comú. Capítol apart mereix Macau, on vàrem tenir la impressió que una part dels xinesos hi anaven a jugar i a gaudir de la prostitució. És l'únic lloc de la Xina on ens vàrem sentir insegurs a la nit.

Transport

Es poden utilitzar diferents transports per a desplaçar-nos per la Xina, depenent del pressupost, dels dies i les zones a visitar.

Per grans distàncies el tren és un transport força eficaç ja que podem viatjar de nit i estalviar-nos l'hotel al mateix temps que ens desplacem. Hi ha diferents categories de lliteres i seients dins el mateix trajecte així que haurem de triar en funció del nostre pressupost, possibilitats o disponibilitat del trajecte. El més econòmic és el seient dur i el més car la llitera tova. Viatjar en tren és una experiència en si mateix que ens permet el contacte amb la gent i on es produeixen situacions curioses. En el mateix tren trobarem aigua calenta per fer-nos noodles i personal que passa amb un carret amb menjar. Abans d'arribar al destí criden als passatgers que han de baixar i per tant es pot descansar dins la comoditat de les estretes lliteres (atenció els que tenen una alçada considerable o els al·lèrgics al carbó, ja que en alguns la calefacció funcionava amb aquest mineral). En algunes estacions de trens hi ha guixetes especials pels estrangers (això no garanteix entendre-s'hi!) i la sort és que els números en xinès són iguals que a occident i per tant sabrem quan s'anuncia el nostre tren pels grans cartells amb lletres lluminoses que hi ha a l'estació. Hi ha estacions força grans i no s'hi val a despistar-se comprant menjar a les botigues. També cal tenir en compte que al ser un transport molt utilitzat l'embarcament es produeix àgilment i els trens surten molt puntuals (en algunes estacions cal passar l'equipatge per raigs-X). La majoria de ciutats grans tenen més d'una estació de tren i caldrà comprovar des de quina surt el nostre tren.

Una altra opció pels viatges llargs és l'avió ja que hi ha força companyies xineses que ens poden oferir diferents opcions. Ja hem comentat que com més tard es compri el bitllet (dins uns marges i quan no és temporada alta) de més descomptes es gaudeixen. És una bona opció per desplaçaments llargs.

Hi ha autobusos amb lliteres pels llargs trajectes i força autobusos que recorren el voltant dels pobles o l'interior de les ciutats. Alguns minibusos (furgonetes) tenen diferents parades per tot el camí on recullen quanta més gent millor. Sempre seran més econòmics els autobusos de línia que moltes vegades haurem d'anar a buscar a la mateixa carretera.

Amb els taxis ens podem trobar que posi el comptador (el preu per quilòmetre està en una enganxina al vidre) o que calgui pactar el preu amb anterioritat. Són útils per recórrer petites distàncies. Els tuc-tuc són una opció més econòmica i divertida si el fred no apreta.

En algunes ciutats el metro ja funciona i ens pot ser molt bon aliat. Els bitllets es compren a la mateixa estació de metro i el seu funcionament és molt bo, però cal tenir en compte a quina hora surt l'últim de la nit.

La bicicleta és el mitjà de transport per excel·lència a la Xina. No podem marxar sense fer-ne un recorregut.

A Hong Kong, en canvi, trobarem un metro eficient (encara que no econòmic), tramvia i autobusos de dos pisos per fer els trasllats terrestres. També cal comptar amb les línies de ferris que ens poden portar a les diferents illes i el funicular que ens pujarà al Victoria Peak's. Per pagar tots els transports ens pot ser d'utilitat l'Octopus Card, una targeta moneder que podem carregar en diferents terminals (70/100/120 més 50$HK de dipòsit retornables) i de la qual es resta el preu del transport utilitzat amb molta facilitat. Si hi estem uns quants dies surt a compte, ja que ens estalviem portar sempre l'import exacte en cada transport i permet gaudir de descomptes del 5 al 10% en el preu d'aquest.

Allotjament

Podem optar per hotels de diferents categories i albergs. En el cas dels hotels ens podem trobar que no acceptin estrangers (tenen una placa daurada a l'entrada que els acredita com a hotels per viatgers). No és difícil trobar algun lloc per dormir i fins i tot podem fer-ho en algun establiment emblemàtic adequat a tals efectes. Al voltant d'algunes estacions de trens de grans ciutats, com per exemple a Guangzhou, podem trobar persones que ens ofereixen bons preus en hotels de categoria que normalment estan propers encara que una mica amagats. La nostra experiència ens diu que en el cas d'anar a l'hotel sense l'acompanyant no acceptaran el preu que ens han donat (incomprensiblement ja que se n'estalvien la comissió!).

Gastronomia

La cuina de la Xina ve pot ser l'excusa per viatjar-hi. La diversitat cultural, climàtica i geogràfica fa que trobem diferències entre les diferents zones que visitem. Es lleven d'hora i a quarts de dotze ja poden estar dinant. Així sempre tindrem la sensació que mengen contínuament i és veritat que mengen en els seus llocs de treball sense fer cap descans (en algunes ocasions hi dormen i tot). Els agraden molt els dolços, sobretot les fruites caramel·litzades que venen pel carrer, però mai els prendran de postres. La sopa es serveix al final de l'àpat i el te al començament. Depenent d'on mengem el te i l'arròs seran gratuïts.

Descobrir la cuina xinesa és tot un plaer. Els aliments no tenen perquè ser molt picants i la cocció al wok és tot un art que encanta a qualsevol. El plaer de menjar les verdures fresques, els bolets... amb salses lleugerament especiades és indescriptible. Els agraden els ingredients frescos i per tant el marisc o el peix l'exhibeixen viu perquè el triïs abans de consumir-lo. En el cas de la carn també podem trobar aus i altres animals vius en els mercats nocturns. Els fideus i l'arròs no falten mai en un àpat.

El costum de fer hot pots d'origen mongol està força estès. Es tracta d'introduir els ingredients frescos i crus dins una olla bullent (a vegades amb dos tipus diferents de caldos amb diferents espècies i graus de picant) i menjar-los quan estan cuits. Una altra de les especialitats sobretot al Tibet són els momos (pasta bullida o fregida amb diferents ingredients a l'interior) i el te amb mantega de iak.

Trobarem diferents cadenes de supermercats força ben assortides on hi podrem comprar llet en envasos individuals sense necessitat de refrigeració, aigua, galetes, fruita...

Diferència horària

Tota la Xina es regeix pel mateix fus horari. A l'hivern hi ha set hores més que a Catalunya.

Guies

Per anar a la Xina cal portar una guia de referència en la que hi hagi el nom de les ciutats, hotels, carrers... escrits en xinès (i no perdre-la!). Nosaltres hem fet servir la guia China de l'editorial Lonely Planet (en castellà) encara que hi hem trobat algunes dades incorrectes. Tanmateix és imprescindible portar una guia de conversa. Últimament n'han aparegut moltes al mercat. Cal mirar-les bé perquè tinguin una bona organització i sigui fàcil trobar els aspectes que més ens interessen (si més no donar-li un cop d'ull abans de marxar). També és interessant la lectura de:

- La gran muralla. Viaje a través del norte de la China. Altair. Número 18. Juliol-agost de 2002
- Río Mekong. Tibet, China, Tailandia, Myanmar, Laos, Camboya y Vietnam. Altair. Número 35. Maig-juny 2005
- Pandas gigantes. National Geographic. Agost 2006
- El mejor hotel del Himalaya. O també Como sobrevivir cinco años en Lasa. Le Sueur, Alec. Biblioteca Grandes Viajeros (Ed. B)

A la Xina no hi ha oficines de turisme tal i com les entenem a occident. Podem trobar algun servei del CITS (en aeroports, centre de ciutat...) on munten excursions però ens ajudaran poc a resoldre els dubtes que tinguem. Per comprar bitllets de tren o avió igualment es cobraran la comissió que els pertoca. A Macau hi ha un centre d'informació rudimentari a la plaça del Senat on trobarem algun plànol (Macau Tourist Office) i cartells orientatius a Hong Kong (DiscoverHongKong).

A través del cinema també podem reviure els paisatges i cultura d'aquest gran país. A tall d'exemple i per fer-nos una visió global podem veure:

- L'últim emperador, per fer-nos una idea de la Xina més imperial.
- Set anys al Tibet, per a recórrer paisatges dels Himalàies.
- El velo pintado, per a gaudir de la màgia dels rius Yulong i Li.

Patrimonis de la Humanitat

A la Xina hi ha una gran quantitat de llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hi a zones on cada dia se'n pot visitar un i a vegades és difícil conèixer el que estem visitant i correm el perill de no valorar el que estem veient. Es pot visitar la web UNESCO World Heritage per a trobar-ne un llistat acurat.

Compres

Cal regatejar en la majoria d'articles que comprem. Si l'adquisició es fa en algun centre per turistes o gran magatzem els preus solen ser fixes, però als mercats el joc del regateig és imprescindible. Podem trobar quantitat d'objectes curiosos i d'altres destinats als turistes (rèpliques dels guerrers de Xi'an, pintures de la Gran Muralla, tasses de te...) i d'altres pel consum intern a l'estil xinès, on el vermell és el color rei. Objectes curiosos de la vida quotidiana són un bon record (cometes, joc del Mah-Jong, ...). També productes alimentaris (pebre, xili, fruits secs, aliments dessecats, te, ànecs envasats...) que ens ajudaran a recordar l'aroma del viatge quan siguem a casa. Els productes d'imitació (roba, rellotges, DVD, Cd's...) es troben amb molta facilitat i a preus assequibles.