Arribem a Shanghai després de volar amb la companyia KLM des de Barcelona via Amsterdam, amb una escala d'un parell d'horetes en aquesta ciutat.

La primera impressió que tenim sobre Shanghai és que tampoc hi ha tanta gent. Agafem el Maglev, un tren d'alta velocitat, per arribar al centre de la ciutat. Arribem molt fàcilment a l'alberg Le Tour que havíem reservat per internet, gràcies a les indicacions que ens havien enviat per email.

Arribem al migdia, descansem una mica, ens dutxem, deixem les coses a l'alberg i decidim fer una primera incursió per l'Old Town, pleníssim de gent passejant i comprant per les múltiples botiguetes (ideals per a comprar records). Aprofitem per fer un te a la Casa del Te i es posa a ploure a bots i barrals.

Quan para una mica, estem força cansades del viatge i decidim tornar a l'alberg per descansar.

Durant el matí hem estat visitant un parell de temples, hem passejat per la People Square i els jardins del voltant. Després de dinar hem baixat fins el Bund, la zona més visitada de la ciutat.

Vista nocturna de Shanghai

Hem fet la xinada de travessar pel túnel subterrani del Bund i un cop a l'altra banda hem comprovat que Shanghai no té res a envejar a Manhattan pel que fa als gratacels. Aquesta és la zona financera de ciutat, amb avingudes de set carrils i uns edificis increïbles!!!!.

Hem anat baixant a peu fins al mercat de les imitacions, que es troba a la parada de metro de l'Science Technologic Museum. És el lloc ideal per comprar roba de muntanya, records de la Xina, teixits, etc. Això sí, amb paciència per regatejar a tot arreu, perquè nosaltres al final hem fet enfadar a algun xinès amb tant regateig.

Quan s'ha fet fosc ens hem deixat endur per la multitud que s'evoca a les vistes del Bund i hem estat passejat amunt i avall tot gaudint del Shanghai nocturn il·luminat. És impressionant la quantitat de gent que s'hi arriba a concentrar.

Ja a l'alberg hem acabat el vespre fent una cerveseta amb un suïs amb qui coincidim que el menjar japonès és millor que el xinès (això és perquè només portem dos dies a la Xina...)

De bon matí ja ens organitzem per deixar les motxilles a la consigna de l'estació de tren. Aquí hi ha un senyor que n'és l'encarregat i que està encantat que siguem de Barcelona. Ell, com molts xinesos que ens anem trobant pel camí, pensa que el Barça és el millor equip del món.

Com que diumenge no vam poder entrar als Jardins de Yuyuan, hi tornem i visitem els palauets i fonts que conformen aquesta zona de tranquil·litat mil·lenària. Al migdia comença a sortir tímidament el sol, és el primer dia que el veiem, perquè entre la contaminació i la boira aquest cel sempre està gris!.

Per això aprofitem per pujar a la torre més alta d'Àsia, la torre Jin Mao (420 m.). Per arribar-hi hem agafat un dels transbordadors que hi ha per creuar el riu. Les vistes des de dalt són impressionants. Aquesta ciutat té encara molta extensió per créixer i de ben segur que ho farà ràpidament. Com que queda una tarda sense núvols fem una volta amb vaixell i aprofitem per veure una magnífica posta de sol amb aquests gratacels de fons.

Després de 2 dies per Shanghai, comença la nostra ruta amb trens nocturns. Marxem cap a l'estació a recuperar les maletes i esperar el tren. L'estació de Shanghai és molt gran, però només cal saber el número de tren per anar a la sala d'espera correcta i contemplar l'ambient de centenars de xinesos jugant a cartes, menjant fideus preparats i amb tot de paquets amb roba i menjar per viatjar.

Per aquest primer recorregut en tren nocturn hem tingut la sort de trobar lliteres toves i compartiment privat amb dos xinesos més. I la veritat és que dormim super bé.

A les 5:20 toca diana per recollir les coses, esmorzar una mica i baixar del tren a les 5:50 a Taishan. Aquí si que d'anglès no en tenen ni idea i hem de fer ús dels nostres coneixements de xinès per comprar-nos els bitllets pel dia següent cap a Beijing.

Deixem les motxilles grans a la consigna de l'estació i agafem les petites per passar la nit a dalt de la muntanya. Creuem la plaça de l'estació per agafar el bus nº 3 que ens portarà a l'inici de l'ascensió. És la última parada del recorregut del bus que dura aproximadament un quart d'hora.

La veritat és que pujar al mont Taishan, amb els seus 1.535 metres de desnivell i més de deu mil escales, és tota una experiència i un esforç que es veu recompensat un cop arribes a d'alt. Amb 4 hores de pujada hem arribat a dalt, hem agafat una habitació en un dels hotels de dalt de tot i el primer ha estat una dutxa, ja que degut a la humitat i l'esforç de la pujada hem arribat ben suades.

Després de dinar i d'una migdiadeta anem a explorar tot el cim; temples i escales i més escales que et condueixen a diferents miradors. Aquesta muntanya taoista és un lloc de molta peregrinació de xineses, de fet només ens hem trobat a un parell d'occidentals. Durant tot el dia i a la nit també hi ha gent que puja per poder contemplar la sortida del sol a les 4:30 del matí. Demà nosaltres serem unes xineses més...

Per arribar a dalt del Mont Taishan, a part de fer tot el recorregut a peu, com hem fet nosaltres, també hi ha la possibilitat d'agafar un autobús que et deixa a la Porta del Mig i d'aquí es pot agafar un funicular que arriba fins el cim. Aquests xinesos ho tenen ben muntat, la qüestió és arribar a tot arreu, sense caminar gaire. De fet al llarg del viatge ho anirem comprovant en diferents indrets.

Ens llevem a les 3:30 per veure la sortida del sol, però des de la porta de l'hotel veiem que està diluviant... o sigui, que mitja volta i cap al llit. Quina llàstima... Ens llevem més tard i per sort ha parat de ploure, així que reprenem la baixada, que acaba essent més cansada que la pujada.

Ahir podíem escollir dos trens de retorn cap a Beijing, el de les 9 del matí i el de les 4 de la tarda. Nosaltres, com que no teníem indicacions del que tardaríem vam agafar el segon. Però ara veiem que és totalment factible agafar el primer ja que la baixada són dues hores i escaig i l'estació està molt ben comunicada en bus o taxi.

Com que ens queden unes horetes per Taishan aprofitem per visitar un temple, dinar una mica i anar a agafar el tren que ens portarà cap a Beijing. El trajecte dura unes quatre horetes, que nosaltres compartim a peu dret amb un parell de nois espanyols que estan treballant per la zona i que ens fan quatre pinzellades de la seva experiència a la Xina, dels xinesos, i ens recomanen alguns indrets que hem de visitar en la nostra estada a Beijing.

Un cop arribades a Beijing anem a l'alberg Far East International Youth Hostel, el qual està en un carreronet petit, a deu minuts de l'estació de metro, en una zona molt tranquil·la amb els típics hutongs. La veritat és que més que un alberg sembla un hotel.

Abans de començar les visites de la ciutat, anem al CITS per deixar enllestida la compra dels bitllets de trens nocturns que hem d'agafar els propers dies. I el que ens pensàvem que seria fàcil, acaba essent frustrant, ja que ens diuen que no queda cap tren nocturn per marxar a Datong el dia que nosaltres volíem, que tampoc podem comprar la resta de bitllets que demanàvem i que l'excursió que volíem fer a Datong ens costa 800 Y cadascuna....en resum, que hem marxat amb les mans buides i bastant preocupades.

Mercat nocturn de Dong Hua Men

Seguint la seva recomanació anem directament a l'estació central de tren de Beijing, que és un formiguer de gent, cues i guixetes!!!!. Després de donar unes quantes voltes i situar-nos d'on hem d'anar ens hem posat a la cua de la finestreta on posa que es parla anglès i després d'esperar una estoneta hem pogut comprar sense cap problema tots els bitllets que necessitàvem. (Beijing - Datong, Datong - Pingyao, Pingyao - Xian). Dies més tard ens adonem de la sort que hem tingut d'haver pogut comprar ja tots els transports, perquè anem coneixent altres viatgers que no han tingut tanta sort.

Amb la feina feta, anem cap a la Plaça de Tiananmen per fer la visita de la Ciutat Prohibida, que ens fa molta il·lusió, ja que fa uns quants anys vam llegir el llibre La Ciutat Prohibida, de l'Anchee Min, que és una detallada novel·la sobre els últims dies de la dinastia Qing. El recinte és immens, té unes 9000 habitacions que són un clar exemple de l'arquitectura tradicional xinesa, amb racons i més racons en els quals et pots perdre.

Fem la visita relativament ràpida i al final, a l'altre costat, anem a passejar pel parc de Gingshan, des d'on les vistes de la ciutat són espectaculars. Sortint del parc agafem un rickshaw fins el Temple del Cel, que ens encanta i sorprèn moltíssim pel seu entorn.

Acabem la tarda al mercat de la Perla, regatejant per aconseguir unes Croocks d'imitació... Quan ens hem decidit a marxar del mercat s'ha posat a diluviar i hem decidit retirar cap a l'alberg, a escriure quatre emails i contractar l'excursió cap a la Gran Muralla amb gent de l'alberg (300 Y per persona).

Nosaltres volíem fer el tram de Simatai a Tingshaling (10 km) que està més lluny, però és més autèntic, però ens han explicat que aquest any hi ha una part que s'està arreglant i que només es pot fer una mica més de mig recorregut.

Per sopar descobrim el tradicional restaurant Old Beijing Delicious Folk Food, on es menja molt bé. Es troba de camí del metro cap a l'alberg. Veure menjar els xinesos de vegades és tot un espectacle: que no es pot fumar, ells fumen; que tenen calor, es treuen la samarreta!.

Ens hem llevat aquest matí plovent o sigui que canviem ràpidament de plans. Ens parem a esmorzar en una pastisseria que hi ha entre el metro i l'alberg, on almenys hi ha una mica de cafè per a poder prendre. És molt curiós veure com elaboren els pastissos, davant dels clients i les virgueries que acaben fent.

Aprofitem el dia per anar de mercats i visitar els temples de Lama i de Confuci. El primer mercat que visitem és el mercat de Panjiayuan (L10 metro Jinsong). En aquest mercat hi ha moltes antiguitats, mobles, roba del Tibet, etc... només està obert el cap de setmana, però realment val molt la pena anar-hi i fer-hi alguna compra perquè els teixits d'aquí no els vam tornar a veure enlloc més...

Després hem anat al temple de Lama, però abans d'entrar-hi ens hem aturat en un restaurant xinès super gran, el Xin Ding Xuan. És una enorme casa típicament xinesa on et porten quatre cartes per a poder escollir i on et perds amb la gran quantitat de plats que hi ha... i com a tots els restaurants que hem vist fins ara a la ciutat, els cambrers prenen les comandes amb un mòbil.

Després de dinar hem anat a visitar el temple del Lama, que és el temple tibetà més gran fora del Tibet. És molt gran i espectacular. Quan sortim anem a visitar el temple de Confuci, que suposadament estava a l'altra banda del Lama Temple i després d'estar-hi passejant una estona ens adonem que estem visitant un altre lloc, però que té el seu encant perquè hi ha tot de gent fent exercicis, tai-txí i estiraments!.

Ja de fosc marxem cap el mercat de la Seda, una autèntica bogeria. Aquí fins i tot els xinesos saben espanyol... i et tenen clitxat a la primera. Has de regatejar moltíssim i la veritat és que arriba a ser agobiant per la gentada que hi ha.

Tornem cap al hostel i preparem motxilles per anar demà cap a la Gran Muralla. Sopem en un restaurant coreà deliciós que hi ha a prop de l'alberg.

Ens llevem a les 5:15 i després d'una dutxa ens espera la furgoneta davant de l'alberg per anar a fer l'excursió. El trajecte té una durada de 3 hores, que aprofitem per dormir una miqueta més.

Vista de la Gran Muralla

Quan arribem a l'inici de la ruta el cel està força ennuvolat. Després d'una primera aproximació d'escales, com ja va siguent habitual, arriba el desitjat moment de trepitjar la Gran Muralla. La veritat és que és com un somni fet realitat. La part de la muralla que nosaltres visitem, a Simatai, no està en gaire bon estat, i hi ha algun tram difícil de pujar o baixar, però per això la fa encara més interessant. Fins d'aquí a tres anys no es podrà arribar fins a Jinshaling, ja que ara està en reconstrucció.

Fem un recorregut esplèndid de quatre horetes mentre poc a poc es va aixecant la boira i ens deixa entreveure la immensitat de l'obra. És impressionat arribar a imaginar la durada i l'esforç que va suposar la construcció de la Gran Muralla i el seu gran recorregut.

Quan arribem a Beijing, de tornada, acabem aprofitant la tarda i ens dirigim al mercat nocturn de Dong Hua Men on hi trobem tot de paradetes al carrer amb enfilats de carn, peix, escarabats, cucs de seda, serps i estrelles de mar... els xinesos es tornen bojos amb tot aquest menjar... Nosaltres només ens atrevim a provar un parell de coses.

Anem baixant a peu cap a la plaça de Tiananmen, són prop de les vuit del vespre i hi ha molta gent. De seguida ens adonem que estan esperant la baixada de la bandera, així que nosaltres ens apuntem també a l'espectacle del canvi de guàrdia de soldats i admirem la lluminositat de tots els edificis d'aquesta mega plaça.

Aquest matí hem engegat la TV i ens hem trobat amb una mala notícia: hi ha inundacions al sud de la Xina, cap a on ens dirigim.

El mes de juny, quan preparàvem el viatge, volíem deixar comprats tots els bitllets d'avió interns, però veient el panorama de les inundacions cap al sud del país, vam decidir anar-los comprant a mesura que els necessitéssim i, a mig camí, a Pingyao decidir si anàvem cap a Guilin o cap a Kunming. Així doncs, després de demanar a recepció més detalls i no treure'n l'aigua clara, decidim deixar passar els dies.

Avui és l'últim dia a la ciutat de Beijing i volem aprofitar-lo al màxim. Al matí agafem el metro i ens anem a visitar el Palau d'Estiu (s'hi pot anar amb bus i metro, parada a Yiheyuan, però el metro és més ràpid). La visita al Palau d'Estiu ens agrada molt més que la Ciutat Prohibida: per l'arquitectura dels edificis, els jardins, els llacs, les pagodes, les vistes... és un lloc immens per dedicar-hi tot el dia si es vol.

Més tard visitem la Bell Tower, des d'on hi ha molt bones vistes de tot el barri antic de hutongs. Xino xano anem caminant cap al Qianhai, on hi ha tot de hutongs amb botiguetes molt preparades per a guiris. En aquesta zona és ideal llogar una bici per donar la volta al llac.

L'última visita que fem a la ciutat és el parc Beihai, que es troba darrera la Ciutat Prohibida, on hem fet una passejada i hem contemplat la multitud de barques.

Abans de marxar de Beijing provem evidentment l'ànec lacat o pequinès, que la veritat està boníssim, tot ben talladet i acompanyat de verduretes i uns crêpes. Després d'un bon àpat, agafem motxilles de l'alberg i marxem cap a l'estació de tren Oest, on agafarem un tren a mitjanit que ens portarà cap a Datong.

Al tren hem passat una bona nit, tot i viatjar amb lliteres dures en aquesta ocasió. La diferència amb les lliteres toves és que els compartiments no estan tancats i durant tota la nit no para d'entrar i sortir gent.

Quan arribem a Datong ja hi ha el representat de l'agència CITS que està esperant als turistes per tal de vendre les excursions. També hi ha molts taxistes que s'ofereixen a portar-te als dos llocs d'interès de la zona. És important saber també que a l'estació de Datong les consignes per deixar les motxilles no estan dins l'estació, sinó a l'esquerra d'on es compren els bitllets de tren. L'oficina del CITS està en direcció contrària, a la dreta de l'estació, passat el pàrking dels cotxes, el primer carreró a la dreta.

Concertem l'excursió a les coves i al temple per 100 Y cadascuna (a més cal comptar amb el preu de les entrades). Tant l'excursió de les coves com la del temple valen molt la pena, sobretot aquest últim per l'ubicació on es troba i com va ser construït.

Hem arribat a mitja tarda a Datong, hem agafat un taxi per anar al centre i hem vist que tota la part antiga de la ciutat (muralles i Bell Tower) està en reconstrucció. Hem aprofitat per sopar, connectar-nos Internet i tornar a agafar un tren per arribar al matí a Pingyao.