A les 8 del matí ja estem de conversa amb el del costat mentre prepara la barbacoa. Marxem del càmping a les 9 en direcció Yellowstone National Park i arribem al Grant Village Campground, un dels 12 espais d'acampada que hi ha dins el parc, a les 12 del migdia. Després d'instal·lar-nos en aquesta gran zona d'acampada decidim visitar alguna zona termal. Molt proper hi ha l'anomenat West Thum Geyser Basin que ens deixa glaçats per la seva bellesa. Aviat descobrim que a Yellowstone poques coses et deixen indiferent. És la primera zona termal que visitem dins el parc i ens meravellen els colors: les piscines blau turquesa, les terrasses taronjades, els guèisers dins el llac... Al fons el llac i les muntanyes completen unes vistes sensacionals. Fa una tarda fabulosa i tot brilla amb intensitat sota el sol.

Ens animem i anem a trobar la zona del Mud Volcano i la Sulphur Caldron. Són molt diferents entre sí, però també tenen la màgia dels fenòmens hidrotermals. Enmig d'una passejada d'1 km podem trobar bassals i guèisers de fang i aigua bullint amb noms com el Black Dragon's Caldron, el Sour Lake, la Sizzling Basin o la Grizzly Fumarole.

Ens decidim a fer la nostra primera caminada des d'Indian Point per l'Storm Point. Més que una caminada és una passejada d'un parell d'hores on veiem un castor i tastem la sensació de caminar en terra d'óssos (hem hagut de sortir del camí per esquivar un bisó i una guineu). Portem un picarol molt gran i ens han recomanat no quedar en silenci per no sorprendre als óssos en cas que es trobessin vora el camí. Podem dir que els que estem sorpresos tot el camí som nosaltres!. Hem vist manades de bisons creuant la carretera. Ens recomanen no sortir del cotxe quan et trobes animals ja que són imprevisibles, però tot i això es formen llargues cues per poder-los admirar i la gent acaba sortint del cotxe. Els bisons mascles bufen, corren, pixen, es graten al terra... Són immensos amb caps enormes i molt ràpids. No passa res aparentment perceptible i de cop i volta tots estan corrent. També hem vist muledeers menjant enmig del bosc.

A cada un dels cinc Visitor Center del parc hi ha una exposició sobre diferents temàtiques: els efectes del foc, animals del parc, fenòmens termals... val la pena visitar-los i informar-se bé per gaudir millor del parc. Hi ha uns fulls informatius amb consells i caminades per les diferents zones del parc (day hikes amb distància, temps estimat, descripció de la ruta i dificultat) de les següents zones: In the Grant Village and West Thumb Areas, In the Fishing Bridge and Lake Areas, In the Canyon Area, In the Tower Area, In the Mammoth Area i In the Old Faithful Area. També es poden adquirir uns díptics amb les explicacions que hi ha dins de cada àrea termal (només en anglès) per 50 cèntims cada un: West Thumb Geyser BasinTrail Guide, Mammoth Hot Springs Trail Guide, Norris Geyser Basin Trail Guide, Fountain Paint Pot Trail Guide, Mud Volcano Trail Guide i Canyon Area Trail Guide.

Hi ha 564 km de camins i carreteres dins el parc i en cotxe no es pot superar les 45mph (72km/h) tenint especial precaució amb els animals i evitant conduir de nit. Si es veu algun ós cal informar als guardes del parc que en fan un seguiment i alerten a d'altres visitants. És il·legal acostar-se a menys de 91 metres dels ossos així com a 23 metres d'altres animals. En el diari Yellowstone Today hi ha molta informació relativa a les característiques, facilitats i normativa del parc i en el diari Ranger Programs tot sobre activitats dels ràngers. El fulletó Wildlife Checklist and identification game indica les espècies més comuns i en quines zones poder-les veure. També hi ha disponible un fulletó editat en castellà amb els aspectes més importants a tenir en compte.

Per la nit anem a una activitat programada pels ràngers a l'amfiteatre de Shoshone on s'explica la vida dels indis de la zona. Aprofitem per fer un parell de rentadores i planificar el dia següent.

Encara no ens acabem de creure que estem al bell mig de la gran caldera de Yellowstone que conserva una de les activitats geotèrmiques més actives del món. Nosaltres, i prop de 3 milions més de visitants que rep a l'any, tenim el privilegi de passejar-nos pel més antic dels parcs d'Estats Units, creat en el 1872, i declarat Patrimoni de la Humanitat el 1978.

Avui visitarem la zona de l'Old Faithful. Hi ha algun núvol i fa més fresca que el dia anterior. Són les 10 del matí quan comencem la visita de més de 9,6 km. Visitem l'Old Failthful que puntualment fa la seva erupció que arriba als 55 metres d'alçada i els voltants on hi ha una de les concentracions de guèisers més gran del món, més de 200!! Veiem la fantàstica Morning Glory Pool, el Riverside Geyser... Hem vist un vídeo informatiu al centre d'informació i també hi ha unes taules amb horaris aproximats d'erupcions de diferent guèisers del parc. Trobem alguns guèisers erupcionant en la nostra caminada. La zona és impressionant. Fem tot el recorregut complet i fins i tot repetim alguna visita.

Després ens dirigim a la zona del Black Sand Basin on després de menjar alguna cosa gaudim dels fenòmens d'aquesta zona i la vista de la Emerald Pool i el Sunset Lake i la zona de la Biscuit Basin amb la Musard Spring i el Jewel Geyser. Estem esgotats, però arribem a la famosa Prismatic Spring que està amagada entre fumaroles. Cauen gotes d'algun núvol fugisser quan, per finalitzar la tarda, visitem la Lower Geyser Basin amb el gegant Great Fountain Geyser i la Fountain Paint Pot Area amb una gran zona de guèisers. Tornem al càmping a les 19:00 cansadíssims. Ens planifiquem el dia següent i la ruta i a les 8 comencem a fer el sopar recordant els animals que hem vist i les experiències viscudes.

Ens llevem a les 7 i després de desmuntar, esmorzar i dutxar-nos marxem passades les 9 del matí en direcció al Grand Canyon de Yellowstone. Fem el recorregut parant en tots els miradors (hi ha dues cascades dins el canó) fins arribar a l'Inspiration Point on podem admirar tot el canó amb les roques groguenques que van donar nom al parc. Està molt núvol i fa fred i ens abriguem amb el polar i la jaqueta.

Acabem de dinar a les 15:00 a les cascades Virginia: amanida amb tomàquet, salmó i un cafè horrorós. Després de visitar Norris Geyser Bassin amb la Porcelain Terrace i el Steamboat Geyser entre d'altres, ens dirigim a Mamouth Hot Springs. Aquesta zona de terrasses esglaonades on el blanc més pur es barreja amb diferents colors és un dels llocs on es pot apreciar el canvi constant ja que per on passa l'aigua té un color brillant i per on no té aspecte apagat. Ens agrada molt encara que la visitem entre núvols i sol.

Veiem un ramat de muledeers i en Jordi fa moltes fotos de matrícules que li falten. Ens persegueix un cicló, però decidim seguir la carretera fins a Indian Creek on parem la tenda plovent. En Jordi fa un recorregut pel senzill càmping... i encara fa més fotos de matrícules sota el somriure dels americans que se'l miren com una cosa rara. Quan hem acabat d'instal·lar-nos deixa de ploure i llueix un arc de Sant Martí fabulós entre els pins. Sopem drets i glaçats sopa de xampinyons i beef amb guarnició. Són les vuit del vespre i ja ens estem organitzant per l'endemà. Veiem ocells, esquirols... i un tipus de mostela petita. Ep!! Que en el nostre recorregut d'avui hem vist dos óssos grizzlis menjant-se un bisó al costat del riu. Hem estat molta estona mirant i els ràngers també hi eren deixant els binocles a tothom que ho necessités. Ha sigut molt emocionant!.

A les 9 del matí sortim del càmping en direcció nord. Ha plogut tota la nit i també plovineja quan desmuntem. Recorrem la carretera amb molts prats verds fins a Raos. Després desfem el camí per visitar el fantàstic Norris Basin i el museu. Trobem alguns cérvols pel camí. És molt bonic i hi ha molta varietat de paisatges.

A les dues del migdia i sortim del West Yell i comencem a travessar el Gallatin National Forest. Ja no plou encara que està núvol. Trobem un patch que ens falta en una botiga d'una població propera on trobem imans de tots els estats (inclòs Hawaiï que és on anirem aviat!).

Dinem amanida amb salsa i formatge en un parc públic on hi ha bancs, taules, aigua i molta gespa. Aprofitem per eixugar el tendal de la tenda estirat sobre la gespa. Continuem el camí llegint història americana i menjant Nacho's amb salsa... Som a l'estat d'Idaho i hem passat també pel de Montana.

Acabem d'entrar a l'estat de Nevada on tenen una hora menys, així que ara són les 7 de la tarda i acabem el dia amb 4.259 milles fetes i dormint en un motel a Jackpot on hem pogut aparcar el cotxe a l'entrada de l'habitació i eixugar la resta de la tenda ja que l'habitació és enorme.

A les 9:30 sortim del motel de Jackpot, que al ser la primera ciutat de l'estat de Nevada, on sí es permet el joc, està plena de casinos enmig del no res. Estem al fus horari de la Pacific Time. Ens ho hem agafat molt bé i hem aprofitat per fer neteja ja que aviat deixarem el cotxe i haurem d'organitzar-nos per volar fins Hawaiï.

A les dues del migdia parem per dinar en una àrea de la carretera a Winnemusa on seguim contemplant camions enormes i macrocaravanes arrossegant tot terrenys que arrosseguen barques... exagerats!!.

A les cinc de la tarda som a Reno i continuem cap el llac Tahoe on arribem al capvespre. Acampem a la badia Esmeralda on hi ha unes boniques vistes del llac en caure el dia. Fem foc i mengem torrades, salsitxes, mongetes amb xili... Estem buidant la despensa! Quedem ben fumats amb la barbacoa i coneixem uns austríacs que acaben de començar el seu recorregut i amb els que fem una bona xerrada.

Sortim del càmping Bayview a les 9 del matí després d'acomiadar-nos dels austríacs i de la mestressa que va mobilitzar tota la seva família per portar-nos llenya el dia anterior. El camí transcorre tranquil i a mitja tarda ja estem instal·lats en un hotel de San Francisco i hem descarregat totes les coses del cotxe. A les 6 de la tarda tornem el cotxe a l'aeroport en un recorregut que ja ens sabem de memòria.

Un cop a l'aeroport anem al servei de maletes de la United Arlines on trobem la tenda que havíem perdut el primer dia. Ens la guarden una setmana més sense cobrar-nos res i ens fan un altre xec pel valor de la tenda que hem comprat. Els expliquem que no podem cobrar els xecs i ens proposen intentar-ho alguna vegada més i sinó avisar quan tornem perquè ens tinguin els diners en efectiu.

Tornem a l'hotel amb el shuttle gratuït i sopem a l'habitació la resta de provisions: sopa i arròs amb pollastre i fruita. En el continent hem recorregut un total de 7.995 km.

Avui marxem cap a Hawaiï! Ens llevem a les 5:20 i després de dutxar-nos i esmorzar al motel (inclòs en el preu) esperem el shuttle que passa regularment i ens portarà a l'aeroport. Donem els llumins i l'ampolla de gas al recepcionista per si algú que comença la seva ruta la necessita. Encintem la nevera que va plena i agafem el shuttle a les 7:40. Check in automàtic i self-service a l'hora d'embarcar. Embarquem a la porta 83.

Sortim de San Francisco a les 11:45 amb un Boeing 747 de la companyia United Airlines i en les 5 hores i 27 minuts de trajecte no ens donen res per menjar. La ciutat de San Francisco està mostly cloudy a 25ºC.

Aloha Hawaiï! Arribem a les 14:30 a l'illa de Kauai, la més antiga de les illes de Hawaiï i on el perfil de l'antic volcà que li va donar vida ja gairebé és inexistent. La major part de l'interior de l'illa no és fàcilment accessible i conserva una vegetació salvatge amb muntanyes que arriben als 1.500 metres.

Ha arribat tot l'equipatge, tot i que una de les bosses ha estat l'última en sortir. Ens quedem els últims agafant fulletons que hi ha al senzill aeroport de Lihue. Hi ha una senyora simpàtica al punt d'informació i li demanem per una zona d'acampada propera. Els de seguretat ens han revisat l'iglú i una bossa on hi hem trobat un paper a dins que explica el què han fet. Un cop a la companyia de lloguer agafem un cotxe igual que el que hem tingut tots els dies, però de color blau i una mica més atrotinat. Ens perdem una mica per arribar al lloc on havíem mirat de fer el vol amb helicòpter i quedem per a l'endemà a les 8 del matí perquè no han rebut la petició de reserva per internet correctament.

Un cop fetes les gestions comencem el recorregut en direcció nord fent algunes parades per la bellesa del paisatge. Seguim perdent-nos perquè hi ha carreteres tallades i poques indicacions. Dinem formatge i palets. Acampem davant del mar en una zona on veiem altres tendes. És diumenge i no hi ha ningú que ho controli, però de seguida els locals ens vénen a dir coses engrescant-nos perquè ens quedem i ens conviden a anar amb ells... els agraden els nostres pantalons!.

Sortim a preguntar per participar en una festa del Luahu, però no es farà fins l'endemà així que aprofitem per fer el nostre primer bany a l'oceà Pacífic calentó. Agafem el cotxe i fem un recorregut cap el nord, a la costa de Na Pali, amb una llum fantàstica. Fem parades pel camí per admirar el paisatge. Ens creuem amb poca gent però tothom saluda amb un Aloha! i des del cotxe amb el símbol que ha popularitzat en Ronaldinho amb la mà. En arribar ens banyem a la platja de Kêê Beach just con comença la caminada i veiem l'ambient de la zona. Hi ha moltíssims cartells amb diferents advertències pels banyistes (mai no n'havíem vist tants de junts i variats!).

Una parella que torna del Kalalau Trail, que després de 18 km arriba al Kalalau Valley, ens recomanen recórrer algun tram d'aquest camí que passa per la costa encara que admeten que és força dur. En fem un trosset on tot és pujada i el camí travessa una vegetació espessa. Se'ns dubte és molt recomanable si es disposa de temps (hi ha la possibilitat d'acampar demanant un permís). Anem a veure la posta de sol al far amb la costa de Na Pali al fons i les palmeres a la platja. Sopem al Bubba's de Kapaai des d'on contemplem el cel estrellat i clar. Al fons hi ha un incendi llunyà que resplendeix amb força en la negror de la primera nit a Hawaiï.

A les 7 del matí marxem de l'Anahola Beach on estem acampats després d'una banyada matutina i de veure el sortir el sol mentre comencen a estendre les primeres xarxes per pescar a la platja. Anem al centre de Lihue on cal reservar llocs per dormir, però encara és tancat. Així doncs, ens acostem a la companyia de vols Jack Harter, on fem un vol amb l'helicòpter absolutament espectacular sobre l'illa d'una hora de durada. Recorrem la totalitat de l'illa amb uns paisatges increïbles de cascades, canons, platges coral·lines, terres verges... amb un muntatge de música de fons fabulós. Descobrir desenes de cascades de caiguda vertical entremig de la vegetació, entrar dins el Waimea Canyon resseguint les seves formes, veure les grans muntanyes recobertes d'un tapís de verd intens amb el mar de fons, entrar en les verdes i escarpades valls de la costa de Na Pali i contemplar-ne els coralls i platges des de l'aire ens va produir una sensació difícil de descriure i ens va proporcionar una visió única de l'illa de Kauai. És l'única manera de veure bé l'interior de l'illa ja que el 70% no és accessible per terra.

Després del sobrevol, i encara sense els peus a terra, ens n'anem a treure el permís per poder dormir al càmping. Quan trobem l'oficina hi ha un senyor gran que xampurreja espanyol i que ajuda al funcionari que no té ganes de xerrar ni de donar cap informació. Fem la reserva per la nit que ens queda en aquesta illa i per l'estada a la Big Island. Estem més d'una hora per aconseguir el permís. Funcionari i a Hawaiï, això és vida!!. Per passar aquesta nit només ens queda l'opció de Salt Pond County Beach Park, ja que la zona del càmping d'Anini està completa i la resta estan tancades ja que és el seu dia de descans. Ens conformem i ens adaptem al nou canvi. Hi ha diferents zones d'acampades a les que s'ha d'afegir les àrees de càmping dels State Park (com la cosa de Na Pali) i les zones de càmping dins de grans recorreguts (com el Waimea Canyon). En tots els espais hi ha restriccions de dies i persones per mantenir-los en bones condicions.

Comprem el dinar i emprenem la carretera per visitar el Waimea Canyon. Visitem el canó més gran que hi ha en una illa que poc abans ja hem vist des de l'aire. Les dues visions es complementen. Hi ha la possibilitat de fer caminades de diferents longituds com el Kukui Trail, l'Alaki Swamp Trail o el Pihea Trail, sempre endinsant-se dins el canó. Una de les més espectaculars és la que travessa el Waimea Canyon, podent utilitzar les quatre zones d'acampada del recorregut (Wiliwili, Kaluahaulu, Hipalau i Lonomea). Per a més informació d'aquesta i altres caminades espectaculars es pot consultar el web Hawaii Trail.

Un cop arribem a la zona d'acampada de Salt Pond descobrim que és una gran espai de gespa i cocoters davant el mar. Muntem la tenda lligada als arbres i al banc perquè fa molt vent. Ens banyem amb un onatge enfurit tot i que està retingut per la barrera de corall. Té zones de barbacoa alçades i tots els serveis com els dels centre d'Estats Units encara que l'ambient i la gent és molt diferent. A les 16:30 ens n'anem al festival Luahu organitzat per l'Smith Family. Fem una passejada pels jardins dels Smith's, propers al riu Wailua, abans que comenci l'espectacle. La passejada és molt agradable entre tots els tipus de plantes tropicals que s'hi troben i amb la llum de la tarda. Quan comença la cerimònia Imu, en la que es desenterra el porc, expliquen el sistema de cocció tradicional: s'enterra la carn de l'animal que es cou amb l'escalfor de les pedres volcàniques tot embolicat amb fulles de plataner. Estem una estona asseguts bevent cocktails com el Mai Tai i parlant amb els del davant que són americans (en aquest festival tots són americans i està pensat perquè els agradi) que expliquen que han visitat varies illes i que aquesta és la millor. La senyora del costat fa dos anys que va venir a viure a l'illa i l'han visitada els seus pares i els porta a aquest festival perquè és el millor... això pinta bé! El sopar és boníssim amb el porc fumat i al punt, peix Mahe Mahe agredolç... També tastem diferents menjars típics que no ens acaben de convèncer, entre d'ells el taro. Després fan un espectacle complet amb diferents danses de Hawaiï i illes del voltant acompanyades d'efectes i música en directe.

A les 8 ja hem desmuntat. Fa hores que els galls de l'illa (animal molt apreciat i que hi ha per tota arreu) fan competició de cant. Anem de camí direcció nord per aprofitar el matí a la platja. Ens banyem a la platja d'Anini amb els coralls de fons i ens estirem a la gespa al costat del mar (propera a on comença la zona d'acampada) on estem sols fins l'hora de marxar.

Tornem el cotxe a l'empresa de lloguer a les 13:00, després d'haver posat benzina. Agafem el shuttle que és gratuït des del pàrquing de la companyia fins a l'aeroport que està molt proper. Ens esperem fins les 16:00 que pugem a l'avió acabat d'arribar de Honolulú (el primer que entra tria seient). Tenim el seient 19A i B després de l'ala, però amb finestreta. Aloha Honolulú i mahalo Kauai!!.

Sortim puntuals i arribem a les 16:30 a Oahu, on fem escala. Veiem Pearl Harbour des de l'aire, moltes carreteres, grans urbanitzacions, indústria que rodeja el famós port... molt diferent de l'illa d'on venim. Sortint trobem la porta 51 i tornem a embarcar a les 17:00 sense haver sortit de l'aeroport. A les 17:45 arribem a Big Island i després d'agafar el cotxe (el mateix model, color blanc) ens dirigim quan fosqueja a Spencer Bay Camp, on acampem davant el mar. Pel camí podem veure, mentre el sol s'amaga, la lava lluent que ens acompanyarà la resta del viatge. Més informació sobre l'illa gran a Hawaii's Tourism.

L'endemà contemplem el lloc fantàstic on ens trobem, amb la platja a tocar de la tenda. Estem dormint en la costa de Kohala, al nord de Kona. Comencem la visita a l'illa, que el dia anterior ja ens va mostrar el seu costat més agresta amb km inacabables de lava negre, en direcció nord. Parem a Luapahoekoe Harbour, Kole Kole Beach Park... veient el gegant Mauna Kea a la nostra dreta (la muntanya més alta del planeta si es compta des de la seva base) amb els potents telescopis al seu cim. Més al sud fem una caminadeta fins les Akaka i les Kahupa Falls, ja en la zona de la costa de Hamakua. La vegetació és molt exuberant i hi ha plantes tropicals per tots els gustos. El verd és molt intens i es poden fer rutes com la Hawaiï Tropical Botanical Garden Scenic Route, en la que es té la sensació d'estar en un paradís.

Acabem el matí fent un fantàstic sobrevol amb helicòpter sobre el Kilauea i les laves del parc nacional. Sortim del poble d'Hilo per travessar la zona habitada i les plantacions de nous de macadàmia per endinsar-nos dins el Parc Nacional dels Volcans i en poca estona estar sobrevolant el cràter del volcà Pu'u 'Ô'ô amb les seves xemeneies fumejant i la lava desplaçant-se per túnels subterranis que es deixen entreveure oferint un espectacle únic de contrast entre el negre i el vermell foc. Després sobrevolem el camp de lava per dirigir-nos a la gran columna de vapor que produeix el contacte de la lava, que flueix sense parar d'aquest volcà, amb l'aigua del mar i en podem veure el xoc en el que constantment s'està afegint extensió a l'illa. Fem diverses passades sobre la fumera de vapor i l'espectacle de la lava precipitant-se sobre el mar ens deixa meravellats, sense poder-ne apartar la mirada per apreciar-ne tots els matisos. De tornada podem veure la vegetació exuberant i la gran quantitat de cascades que esquitxen l'interior de l'illa.

Un cop a Hilo dinem en una hamburgueseria i fem una passejada pel mercat local. Per la tarda i de camí a la zona d'acampada visitem en solitari el Lava Tree State Park, que ens provoca sentiments d'admiració i temor. Es tracta d'una agradable passejada en la que es van descobrint els motllos dels arbres que varen quedar després que un torrent de lava va passar per on hi havia aquest bosc en l'any 1790. En el recorregut se'n poden veure moltíssims amb tot luxe de detall. Hi ha força humitat i els mosquits ataquen sense compassió pel que cal portar repel·lent.

Continuant la carretera ens acostem al Kumukahi lighthouse que miraculosament, i com si es trobés en una illa imaginària, va sobreviure a una colada de lava que s'ho va emportar tot al seu pas. Ens arribem a l'Isaac Hole Beach on veiem al surfistes gaudint de les onades i algunes platges amb zones de manglars. Al capvespre acampem al McKenzie State Park, solitari, humit, fosc i tètric on finalment ens atrevim a dormir. Trobem grans tubs de lava enfonsats prop de la zona d'acampada, sembla un escenari de pel·lícula de por. El penya-segat és increïble amb colors i combinacions de lava variades. Sopem a la tenda perquè hi ha molts mosquits. Són les 8 del vespre i mirem el mapa per organitzar el dia següent. La nit és sorollosa i somniem que les onades se'ns emporten ja que sentim els esquitxos de l'aigua quan supera el penya-segat.

Sortim d'aquest camp tan sols com hem entrat. A la nit hi ha hagut pluja i moltes onades. L'estreta carretera és molt espectacular amb la seva vegetació. Ens dirigim al final de la carretera on hi havia la ciutat de Kalapana i la platja de Kaimu que van quedar sepultades per la lava en el 1990. Fem la nostra primera caminada per la lava negre que comença a ser colonitzada per les primeres plantes en les seves esquerdes. Caminem un tros amb la vista a la columna de vapor fins que uns cartells ens indiquen la perillositat de seguir i ens quedem hipnotitzats pel paisatge. Hem fet la nostra primera caminada sobre el mar de lava!.

Abans de les 10:30 comencem la visita al Hawai'i Volcanoes National Park. Visitem el Vulcano Visitor Center on hi ha una projecció de les erupcions del Kilauea i l'explicació dels fenòmens volcànics i l'origen de les illes a través dels anomenats punts calents i el desplaçament de les plaques. Preguntem per les zones d'acampada i ens expliquen que podem dormir a la lava sempre i quan avisem de la nostra situació als ràngers perquè ens puguin avisar si canvia la direcció dels rius de lava. A aquests efectes hi ha zones d'acampada com la Kulanaokuaiki i d'altres més senzilles com a Ka'aha, Pepeiao, Halapê o Keauhou, amb accés a aigua de pluja que cal purificar i Âpua i Kâne Nui o Hamo sense accés a aigua. Totes elles estan situades en punts estratègics de caminades per aquesta zona volcànica com la Ka'û Desert Trail, Ka'aha Trail, Hilina Pali Trail, Mauna Iki Trail, Keauhou Trail... El càmping proper, encara que als límits del parc, de Nâmakani Paio és gratuït i la clau per les dutxes es pot recollir a la Volcano House per 3 $/persona.

Comencem la visita al parc resseguint la Crater Rim Drive, un recorregut de 17,7 km que dóna la volta al cràter del Kîlauea i al Kîlauea Iki. En el trajecte hi ha diversos miradors indicats que permeten tenir una visió àmplia de la gran caldera i des d'on es poden veure fumaroles, llacs de lava solidificada... És molt interessant visitar el museu Jaggar en honor al vulcanòleg Thomas A. Jaggar (1871-1953) que va fundar l'observatori del Kîlauea i va estudiar aquest volcà promovent que aquesta zona fos declarada parc nacional. Dins el museu hi trobarem molta informació referent a tots els aspectes geològics i vulcanològics de la zona, així com sismògrafs en funcionament que registren, en temps real, l'activitat constant dels volcans de la zona. Des del mirador del Halema'uma'u podrem veure el cràter enfonsat dins la caldera del Kîlauea amb laves del 1974. Aquesta zona és considerada la casa de la deesa Pele i els locals hi porten ofrenes. Més endavant trobem la caminada pel Devastation Trail que ens permet fer una passejada entre les cendres que va expulsar el Kîlauea Iki el 1959. Des del Pu'u Pua'i es pot admirar l'interior de la caldera del Kîlauea Iki amb un llac de lava lluent format en el 1959. Es pot descendir a l'interior de la caldera resseguint el Kîlauea Iki Trail que el travessa en un recorregut de 4 km. Per l'interior de la caldera del Kîlauea també hi passen altres recorreguts com el Halema'uma'u Trail o el Byron Ledge Trail de diversa longitud.

Continuem el nostre camí parant en el Thurston Lava Tube, on flanquejat per falgueres arribem a l'interior d'un gran tub de lava on podrem veure alguna de les marques que deixava la lava al desplaçar-se pel seu interior.

Comencem el recorregut per la Chain Crater Road que ens deixa impressionats. En el camí es poden fer diferents parades per poder veure l'espectacle de les antigues colades de lava de diferents èpoques i cràters també diferenciades per les seves tonalitats. El recorregut transcorre per les vessants dels cràters on el mar és sempre el destí final de les colades de lava. En arribar a la caseta dels ràngers trobem informació sobre on es pot veure la lava de dia i de nit, l'hora de la posta de sol, distàncies... Comencem la caminada per l'antiga carretera que va quedar tallada per una colada de lava recent i aviat ens endinsem sobre la lava fins el punt més llunyà al que es pot arribar. La major part dels turistes es queden als punts més propers. Ens endinsem més de 2 hores dins el mar de lava verge dipositada a partir del 2003. És una lava molt vidriosa que cruix i es trenca sota cada petjada. És una sensació increïble amb la vista fixa a les fumaroles que s'eleven sobre el mar. Veiem petites platges de laves, formacions rugoses increïbles, forats, muntanyes... ens sentim expedicionaris trepitjant aquesta lava única de Hawaiï, la pahoehoe. Des de l'índret més proper a la lava veiem la desembocadura de la lava al mar i la creació constant de nova terra. Trobem un rànger que fa la ronda per la frontera. No podem passar una mica més enllà?- li preguntem amb la mirada fixa on la lava coneix al mar. Quan fosqueja ho entenem, perquè comencen a aparèixer punts vermells per tot arreu. A les zones amb més desnivell el torrent de lava flueix a la superfície. Els ràngers disposen de binocles potents per poder fer millor les observacions. És un espectacle únic al món!!.

Tornem de fosc (és imprescindible portar lot i bon calçat) i ens n'anem a dormir en plena nit, però amb un cel totalment il·luminat pels estels i un terra calent.

Desmuntem la tenda i veiem el càmping amb eucaliptus, gespa... Les dutxes estan al càmping, però cal anar a buscar la clau, i pagar, al Vulcano House. També hi ha unes petites casetes per dormir dins el càmping.

Visitem Punalu'u Blacksand Beach on trobem alguna tortuga marina parant el sol sobre la sorra negre. Travessem la ciutat més meridional d'EUA, Maatehu, i posem benzina a Wai'ohimu.

Visitem el Pu'uhonua O Hônaunau National Historical Park, on en el segle XI, quan la societat de Hawaiï estava dominada pel sistema de kapu o tabú, aquesta zona de temples era un lloc de refugi on s'aconseguia l'absolució del càstig a tot aquell que fos capaç d'arribar-hi. En el 1819 va deixar de funcionar el sistema kapu. La zona és molt bonica, amb el mar que ens acompanya en tot el recorregut, i ens permet descobrir la part més espiritual de la població originària de Hawaiï. Els heiau (temples), hâlau (cabanes) i Ki'i (imatges de Déus) estan reproduïdes en aquest complex. Comencem la visita veient el Papamû o taulell de pedra gravada on es jugava el joc del kônane. Després passem pel Keone'ele Cove on arribaven les embarcacions reials i on ara descansen tranquil·lament les tortugues marines. Resseguint la costa podem veure tortugues i peixos de colors des de la costa en una de les millors zones per fer busseig de superfície. Arribem al Hale O Keawe Heiau on residia el poder espiritual i es conservava el mana o poder dels grans caps. En aquesta zona hi ha figures de fusta representant Ki'i absolutament fantàstics mirant al mar. Es continua el recorregut per la zona on hi havia un gran temple, sempre mirant les roques de lava que sorgeixen del mar enferotgit. Podem veure treballar a algun artesà tallant Ki'i de fusta basats en dibuixos dels originals a la sortida del recinte. Ens agrada molt tot el que veiem i és una forma fantàstica d'acomiadar aquestes illes plenes d'encant i misteri.

A les 20:00 ja estem asseguts a l'aeroport menjant unes patates fregides i comprant bulbs de plantes de l'illa i plumèries en un intent d'allargar la sensació un cop arribem a casa. A les 21:00 entrem a l'avió als seients 31E i F. Ja tenim molta son i preparem els coixins. A les 21:30 sortim de Kona i arribem a San Francisco a les 6 del matí. La ciutat està emboirada, igual que el dia que la vam deixar, i estan a 16ºC.

Arribem a San Francisco i agafem la llançadora (aquest aeroport ja sembla casa nostra!) per canviar de la terminal 3 a la 1. Anem a buscar la tenda de campanya, però és tancat ja que és molt d'hora. Pugem a la terminal i preguntem a quina hora obren (ens havien assegurat que obrien a les 6 del matí). Al final després d'insistir ens diuen que aviat obriran i en Jordi aprofita per fer un cafè americà horrorós on s'hi posa moltes coses perquè tingui més bon gust. Ens obren l'oficina per pesats. Agafem la tenda, que s'ha passat un mes sota una cadira i tampoc ens paguen els xecs que hem passejat durant tot el viatge i que finalment cobrarem a casa. Lliguem les dues tendes amb la cinta per embarcar-les. Embarquem i marxem a les 11:15 (hora de San Francisco i 8:15 a Hawaiï). San Francisco està cobert a trossos per la boira i hi ha molt trànsit aeri, fet que endarrereix el nostre vol. Veiem la pel·lícula A lot like love, llegim, dormim i aguantem els del darrera. En el primer tram el desert i després planúries quadriculades immenses de conreus (amb circumferències de reg incloses). Fem moltes voltes abans d'aterrar a Philadelphia a les 19:15 (16:15 a San Francisco i 13:15 a Hawaiï).

El vol de connexió a Madrid estava previst per a les 20:15, però s'endarrereix a les 10. Ens fem un megasopar de pizza a l'aeroport de Philadelphia. Aprofitem per escriure postals i les enviem amb segells de 80 cèntims. Marxem definitivament de les terres americanes a les 22:45 (16:45 a Hawaiï).

Durant el vol, en un A330, veiem un parell de series després de sopar. Dormim fins l'hora d'esmorzar i arribem a Madrid a les 11:45 (a Philadelphia són les 5:45 i a Hawaiï les 23:45) i amb una temperatura de 26ºC. Ens perden totes les maletes a Madrid i arribem amb les mans buides a Barcelona, encara que ho anem recuperant tot poc a poc.

El recorregut pels parcs ens ha permès descobrir una forma diferent de veure el país gaudint de meravelles naturals i el contacte directe amb la natura. A les illes Hawaiï hem descobert una forma diferent de visitar-les, fora dels estereotips. Recomanacions:

- No tenir pressa en els trasllats. Les distàncies són grans, però cal respectar la velocitat límit que varia en cada estat.
- Aprofitar l'oportunitat de tenir contacte amb la natura i gaudir de l'acampada. Portar claus resistents per les nits de tempesta.
- Conèixer les limitacions de cadascú. Si es té vertigen ser prudent en els canons i algunes caminades ja que no hi ha proteccions.
- Ser prudents i respectuosos amb la flora i la fauna. Seguir tots els consells dels ràngers i portar un picarol per no sorprendre als animals en les nostres caminades.
- Comprar una nevera portàtil a l'arribada per mantenir els aliments conservats i la beguda sempre fresca.
- Comprar el National Pass en el primer parc visitat.
- Aprofitar els bons de descompte de les diferents publicacions turístiques si es vol dormir en hotel (sobretot a Las Vegas).
- Fer caminades per gaudir de la natura i fugir de les massificacions. Les rutes estan indicades i hi ha informació fiable als Visitor Center.
- Acostumar-se a anar a ritme de la llum del dia. Veure les sortides de sol i anar a dormir d'hora aprofitant al màxim la llum solar. Al migdia pot fer molta calor en les zones desèrtiques dels canons.
- Portar música emblemàtica dels espais que visitem per fer les estones de trajecte més distretes i interessants.
- Fer segellar el passaport a cada Parc Nacional. És un souvenir gratuït que ens portarà molt bons records.
- Portar alguna peça d'abric ja que en els parcs més muntanyencs a la nit refresca. Prendre les precaucions adients pel sol i la deshidratació.
- Portar el paper higiènic (que pot tenir diferents utilitats) ja que no n'hi ha als lavabos.
- Conèixer el nostre pes en lliures per no espantar-nos en els sobrevols en helicòpter.
- Viure-ho tot com una aventura... o millor, com la nostra pel·lícula particular.