Situat al costat de Long Island, Queens és el districte més gran de tots. Tot i que la seva carta de presentació és la multiètnia, la seva capacitat de sorprendre el viatger és inesgotable. Des dels genuïns barris industrials de la vora de l'East River a Long Island, City, als museus de cinema, art contemporani, de ciència; a la casa d'en Louis Armstrong o els estudis Kauffman.

Les immenses platges de Rockaway Beach han esdevingut la sorpresa més agradable de molts viatgers. Situat entre els dos grans aeroports de la ciutat (La Guardia i JFK), les dues maneres més divertides d'accedir a Queens des de Manhattan són creuant el Queensboro Bridge o des de l'imprescindible funicular de Roosvelt Island.

És força interessant Astoria, on la seva varietat multiètnica guarda un petit racó per a la cultura celtíbera representada per la Casa Galícia o La Rioja, Són però els grecs els qui donen el tret característic d'aquest barri amb la seva llengua, el seu alfabet, expressivitat i gastronomia.

Ha estat a Queens on he viscut un dels moments més memorables del viatge, fent un bon dinar a un lloc tan ianqui i autèntic com el Jackson Hole Diner, prop de l'aeroport, a la banda de Ditmars i Astoria Bvd. Allà on Ray Liotta (Henry Hill) prepara al film Good Fellas el seu primer cop com a mafiós. Tota una immersió a l'univers d'Scorsese.

Per bé que la sensació no és tan exagerada com al Chinatown de Manhattan, Astoria és un dels llocs on hom s'adona que per establir-se a New York no és, ni de bon tros, indispensable el domini de la llengua d'en Shakespeare... o d'en Whitman: indonesis, cubans, mexicans, centreuropeus, colombians, equatorians, indis, coreans, libanesos, argentins... és sens dubte creuant l'Avinguda de Roosvelt fins a Flushing on hom pot fer-se una idea d'allò que fa de Queens el paradigma de la multiculturalitat.

Caminant sempre sota la descoberta línia 7 del metro, passant Jackson Heights, Elmhurst, Corona i Flushing, podrem percebre aquest crisol internacional que ens porta al City Stadium de l'equip de beisbol dels New York Mets, i que continua per les emblemàtiques instal·lacions de Flushing Meadows, coneguda principalment per ser el lloc on s'hi apleguen els millors tennistes del món a l'Open USA. Aquest trajecte embriagador, culmina al Chinatown de Queens, un barri xinès més net, espaiós i integrador que al veí Manhattan. El mandarí és la llengua emergent a Flushing i als nous assentaments xinesos de la ciutat, a diferència del cantonès, que és la llengua xinesa pionera als EUA i que, presents a Manhattan, perd terreny de manera inexorable..

Els seus habitants, mostren un tarannà més occidentalitzat i es percep més el fenòmen de reagrupament familiar, per bé que hi ha aspectes comuns com les olors, la inesgotable capacitat pel treball, els constants oferiments de massatges o la venda de productes falsos. Curiosament, del veí barri de Jackson Heights és l'actriu Lucy Liu..

Tot això, que no és poc, és solament la punta de l'iceberg al voltant d'aquest immens districte que ha vist créixer els Ramones, els Kiss o en Martin Scorsese i que té prou extensió com per acollir milions de talents més.

No és cap secret que hom s'acosta a aquest districte amb una certa dosi de morbositat atorgada per pel·lícules, llegendes urbanes i, per què no dir-ho, fets reals.

Malgrat que tingui un inconfusible aire deprimit i sigui fàcil per al viatger veure's engolit per una atmosfera no precisament creada per a ell; aquesta poca artificiositat i la senzillesa dels seus residents, fan d'aquest indret, antigament farcit de granges, un lloc molt autèntic. L'activitat laboral és molt intensa i, per bé que aquesta es dóna en altres sectors, respon als mateixos criteris competitius i de qualitat que a la resta de la ciutat.

Si hom no busca vestits de Dior o Versace, a nivell de compres es pot trobar el mateix que a la resta de la ciutat. De fet la millor pizza la vaig tastar a un poc glamurós menjador de Westchester Avenue (sí, al Bronx). Com no pot ser d'una altra manera, les botigues i supermercats ofereixen uns preus notablement inferiors als Delis i Pharmacies de Manhattan.

Dit això, convé recordar que anar al Bronx és quelcom més que capbussar-se en la marginalitat i la capital del crim organitzat. Els universals New York Yankees tenen la seva seu al al sud-est del Bronx, per bé que les seves millors botigues són al 42 i al 34 de Manhattan. El zoo de la ciutat o el valuós Jardí Botànic (n'hi ha un altre a Brooklyn) també són allí; com la casa d'Edgar Alan Poe.

La meva debilitat, però, és Arthur Avenue i el seu Little Italy, molt més autèntic i poblat que el de Manhattan. Bressol de grans artistes com Chazz Palminteri, els Anthrax o els meravellosos Dion and the Belmonts (nom d'un dels carrers de la zona) i escenari en un dels seus restaurants de l'exitosa sèrie The Soprano.

A diferència de Mulberry, les manifestacions d'italianitat aquí van més enllà de l'aspecte comercial. Culturalment, la petjada de l'immigració transalpina encara és palesa: és força habitual sentir-hi parlar la llengua d'en Dante Alligheri.

No obstant això, aquesta empremta està quedant difuminada a tota la ciutat. Algunes causes són el pas del temps, la creixent integració d'aquesta comunitat o l'expansió d'altres col·lectius de nouvinguts com els asiàtics o els llatinoamericans.

Tot i que ningú no ho diria, Billy Joel i un dels noms de referència en la moda, com Ralph Lauren, són nascuts al Bronx. L'entranyable alcalde Fiorello Laguardia també era d'allí.

A continuació, altres aspectes destacables del viatge són les percepcions al voltant de temes com:

ESPORTS

La concepció que tenim els europeus de l'esport és totalment diferent. Tampoc és que la tensió de la competició als EUA sigui menor, però les connotacions polítiques o de problemes d'ordre públic donen pas a l'espectacle com a aspecte primordial. Un entreteniment per a tota la família que s'acompanya de crispetes, hotdogs i un refresc de cola. Els equips són franquícies que poden canviar de ciutat i no perden mai la categoria.

Per bé que hi ha categories esportives menors, el pas formatiu previ acostuma a ser la universitat. La victòria no és un aspecte del tot secundari. Tant és així que encara els resulta sorprenent que un partit de futbol pugui acabar sense vencedors ni vençuts. Com per a un servidor, que ha viscut a Sarrià i al Camp Nou més d'un derbi Barça-Espanyol, veure com en un Mets-Yankees ambdues aficions entren plegades enmig d'un dispositiu policial que a casa nostra es qualificaria d'irrisori.

L'estadi dels Yankees també és nou i, com a Gran Bretanya, qualsevol mostra de modernitat va precedida d'un record i respecte omnipresent a la història i als benefectors d'uns colors.

Donada la poca afinitat que hi ha a casa nostra pel fútbol americà (a NYC hi ha l'equip dels Giants) va ser en un partit de bàsquet al mític (i actual) Madison Square Garden on vaig poder comprovar el veritable sentit de show business a l'esport. Durant el partit, als temps morts i a la mitja part, les sugestions amb les que el públic és animat fan que cap partit resulti avorrit. És cert que al Palau Blaugrana o a l'Olímpic de Badalona segueixen un patró similar, que cada cop som més a prop, però no és ben bé el mateix.

RELIGIÓ

Resulta força desconcertant comprovar com en una ciutat i un país tan caracteritzat pel seu pragmatisme i sentit pràctic hi pugui haver un espai tan ampli per a la fe, ja que són nombrosíssimes les manifestacions de culte religiós i aquestes venen dels indrets més insospitats del món. És, però, el cristianisme protestant en totes les seves manifestacions i variants, hereu de la Reforma del s. XVI, l'opció més nombrosa: Evangelistes, Anglicans, Anabaptistes, Presbiterians, Adventistes, Metodistes, Pentecostals, etc. la litúrgia dels quals, adquireix un caire singular de la mà de la població afroamericana (també en molts casos llatinoamericana) mitjançant el Gospel.

El catolicisme ha tingut com a grans valedors la immigració italiana i irlandesa o la d'altres indrets com Polònia o Croàcia. També, històricament i en l'actualitat, els països situats al sud dels EUA. Fou un moment important en el catolicisme nord-americà l'elecció de John Fitzerald Kennedy com a president del país. El fet de ser el primer governant catòlic del país va suposar una expectativa més davant d'aquell canvi. El gran temple del catolicisme a Nova York és la Catedral de Sant Patrici, a la 5ª Avinguda. No podem oblidar Saint John's Devine, a l'Upper West Side. En l'àmbit italià podem destacar San Genaro i ben a prop San Salvatore.

Seria dificil de concebre aquesta ciutat i aquest país sense la presència i el llegat dels jueus. Vinguts en etapes clarament diferenciades: a l'inici de la colonització, al s. XIX i als anys 40. Dotats d'hospitals, escoles, comerços i sinagogues arreu de la ciutat, es poden distingir les faccions més ortodoxes a Crown Heights, Williamsburg, Coney Island o el Lower East Side, i d'altres més liberals distribuïdes per tots els boroughs de la ciutat (sovint sense cap distintiu extern) o al mateix Lower Esat Side. Tot i que molts membres de la comunitat jueva no han deixat mai de mirar cap a Israel, molts d'ells han contribuït a que la cultura americana, sempre tan receptiva, s'hagi vist enriquida al llarg de la història per l'aportació de ciutadans jueus, que en una extensíssima llista podriem esmentar exemples com:

- Cineastes: Sam Raimi, Steven Spielberg, Billy Wilder.
- Actors: Harvey Keitel, Paul Neweman, Barbra Streisand, Ben Stiller, Harrison Ford o els Germans Marx.
- Intel·lectuals: Noam Chomsky, Daniel Kahnemann, Herbert Simon.
- Esportistes: Mark Spitz, Larry Brown o Hank Greenberg.
- Polítics: l'actual alcalde Bloomberg, Henry Kissinger o Caspar Weinberger.
- Musics: Stan Getz, els Gershwin, els Bernstein o Bob Dylan.
- Gestors o Empresaris: Bill Gates, David Stern o la nissaga Rotschild.

Altres opcions religioses són l'església Grega Ortodoxa o l'església Russa Ortodoxa, amb gran seguiment a Astoria i Brighton Beach respectivament.

Indis i xinesos tampoc no estan deixats de la mà de Déu. però una altra opció que, vagament inspirada en l'hinduïsme, fou fundada l'any 1966 als EUA són els Hare Krisna. Creada per Bhaktivedanta Swami Prabhupada, visqué als anys 80 la seva època d'esplendor. El seu càntic es va fer un lloc en forma d'enganxadís himne hippie pels boscos de Central Park a la cinta Hair (Milos Forman, 1979).

No es pot obviar la presència de l'Islam als Estats Units. Al marge dels corrents migratoris de països com Indonèsia, Pakistan, Líban, o de l'Àfrica subsharaiana , hi ha també un moviment musulmà endèmic que prové d'un fenomen anomenat Nation Of Islam, que va ser creat als anys 30 per Wallace Ford Muhammad amb el clar objecte de lluitar per la igualtat i refermar la identitat dels negres. Curiosa paradoxa si tenim en compte que al continent africà, l'islamisme és tan o més forani que el cristianisme.

D'aquesta manera, a la meitat dels 60, en plena Contracultura, el moviment negre estava dividit en diferents vessants: un de cristià encapçalat per Martin Luther King o Jesse Jackson, un de Marxista escenificat pel Black Power i les Panteres Negres i aquest Nation of Islam, que tenia com a membres més destacats Elijah Muhammad, Warith Deen Mohammed, Malcom X o en Louis Farrakan, que posteriorment esdevingué col·laborador d'un emergent candidat de nom Barak Obama.

De tot això, entendrem la presència de nombroses personalitats públiques, principalment al món de l'esport i la música com ara: Jermaine Jackson, Ahmad Jamal, T-Pain, Mc Ren, Q-Tip o esportistes com Kareem Abdul-Jabbar, Muhammed Alí, Shaquille O'Neal, Abdul Rauf o Rasheed Wallace.

Tot i que la llista pot ser interminable i, com es pot veure, Nova York no té massa a envejar a Roma en quantitat d'esglésies, no m'agradaria deixar de fer una referència a la Watchtower. Part d'un antic teatre convertit en un immens edifici que es distingeix com el símbol dels Jehovah Witnesses (Testimonis de Jehovà), una associació religiosa -per a molts una secta en el sentit més pejoratiu de la paraula- que compta amb més de set milions de seguidors a tot el món i que és una de les impremtes més poderoses del planeta, amb la publicació de diversos llibres i de les seves dues principals revistes. La seu central és just creuant el Brooklyn Bridge. Les seves publicacions Watchtower i Wake up! poden ser llegides en infinitat de llengües. Hom pot considerar-ho o no com un deshonor, però el cas és que el català no és una d'elles... El malaurat Michael Jackson ha estat el Testimoni més famós. Però la revelació més gran que he tingut al voltant d'aquest tema ha estat conèixer que -fins a la seva pubertat- Patty Smith també en formà part...

ECONOMIA

No cal arribar al centre de Nova York, ja sigui per carretera, tren o per un dels tres aeroports de la ciutat, per poder comprovar la gran riquesa que existeix en l'entorn. Envoltada d'indústria, nombroses centrals energètiques i un flux de transport d'acord amb els vuit milions i mig d'habitants de l'àrea, en la que podríem afegir New Jersey , té en el veí estat de Connecticut un dels racons més valorats per fugir de la pressió metropolitana.

Per bé que l'Eixample barceloní és un conjunt urbanístic singular i valorat arreu del món, la presència a Nova York d'innumerables edificis dissenyats per arquitectes tan prestigiosos com Lloyd-Wright, Janeway Handengergh, Daniel Burnham, Mies Van der Rohe, Gehry, Van Alen o Shreve, Lamb i Harmon col·loquen a aquesta ciutat, no solament com a referència en arquitectura, sinó també en la gran potència mundial que mostra la precocitat de moltes de les seves modernes edificacions, en comparació amb la majoria de països del món. Molts dels quals, com el nostre, encara immersos, aleshores, en un lent i desigual procés de revolució industrial.

El liberalisme econòmic portat al límit podria tenir en el Somni Americà la seva màxima expressió i en la indigència el Malson Americà. Perquè encara que siguin habituals els dissuasoris rètols de No Loitering, no ho són menys la presència de captaires que embruteixen la imatge edulcorada que sovint tenim d'aquest país i ciutat.

Trepitjar el districte financer i Wall Street són una simple mostra del poder que acull aquesta ciutat. Capital financera del món i d'un país que, a més a més, és productor de petroli i ven el gasoil a 70 cèntims d'Euro al canvi. De manera que per menys de 15 dòlars es pot anar i tornar de Nova York a Filadèlfia (a 200 km). Gairebé tant com anar de l'Aeroport de Newark fins a Manhattan: desconcertant.

Potser també ho és pels europeus aquesta presència tan testimonial que té el sector públic davant d'aquest allau de privatització que, francament, m'ha provocat una certa sensació de desemparament. És potser per això, davant la precarietat del sistema de salut públic, que la publicitat destinada a mútues de salut privades és tan omnipresent.

En una ciutat on els negocis, la construcció o els diners tenen un paper tan important, crida l'atenció que pugui viure tan d'esquenes al mar i no hagi creat una xarxa immobiliària tan important com a casa nostra, al voltant de platges tan atractives -i turísticament tan poc aprofitades- com Brighton Beach o Rockaway Beach. Més encara si tenim en compte que, de manera periòdica, acaba sent el barri de moda de la ciutat un que, degut a tenir uns preus de lloguer més baixos, és ocupat per joves artistes que amb iniciativa i dinàmica acaben per convertir un lloc deprimit en un espai interessant i atractiu de viure-hi. Tot plegat fins al moment en que aquesta atracció equipara els preus del barri emergent amb els més cars. D'aquesta manera, l'alternança continuarà tan aviat com yuppies i bohemis fixin el seu interès en un altre lloc.

CULTURA

Tot i considerar Nova York com una ciutat molt europea, l'omnipresència de la bandera americana és molt habitual. Com ho són altres mostres de patriotisme com cantar l'Star Spangled Banner i, si s'escau, el God Bless America abans dels esdeveniments esportius.

Hi ha, en aquest sentit, múltiples mostres de patriotisme que tampoc no són equiparables amb els arquetipus de nacionalisme europeus. Els Marines passagen per al ciutat poc menys que aclamats. La seguretat nacional és un aspecte indiscutible a la societat americana. L'atracció de la iconografia i litúrgia de l'exèrcit es manifesta en la devoció que professen els novaiorquesos per la botiga Kaufman's al Carrer 42 amb la 8ª Avinguda.

No obstant, els trets comuns són majoritaris. Nosaltres som més similars a un coetani nostre a Nova York que als nostres pares. Per tant, s'esdevé cada cop més complicat trobar elements divergents en els nostres hàbits. Si que hi ha un museu indi, però l'oferta cultural es basa en tetares, música, cinema o literatura en la mateixa línia que a Europa. Els Iphone, Ipad, Blackberry, les Nike, el menjar ràpid, l'esport, Walt Disney, Dora The Explorer, Sex In The City o Lost, són aspectes externs que minimitzen el possible xoc cultural que suposa viatjar tan lluny de casa.

No podem oblidar que fa més de 50 anys que Nova York, posteriorment Londres i potser ara també Berlin han esta referents en la cultura mundial. Principalment la juvenil. De manera que a nivell de moda, tecnologia, pintura o música són gairebé comunes. Estem immersos enmig de la globalitat. Així, cada cop és més dificil sentir la frase: «Si vas a NYC porta'm tal cosa que porto anys buscant». Ara és més habitual dir: «Si vas a NYC porta'm tal cosa, que allí és més barata o que aquí encara no arriba fins d'aquí a dos mesos...». Per tant, el xoc cultutal és cada cop menor.

CURIOSITATS

Sempre hi ha lloc per a sorpreses i troballes impactants que difereixen molt de la nostra realitat. Nova York és una ciutat que canvia constantment i mentre aquesta tendència no és importada per cap cool hunter (caçador de tendències), el viatger la contempla amb curiositat. Algunes d'aquestes curiositats...

- La nodrida presència de Nails, comerços dedicats a la cura i bellesa de les ungles.

- Circular per la ciutat en cotxe és car, hi ha múltiples peatges i una hora d'aparcament pot costar fins a 24 USD. Així molts pàrquings a l'aire lliure aprofiten l'espai amuntegant cotxes damunt d'estructures de ferro.

- El reciclatge és una tasca remunerada que diverses màquines al carrer incentiven. Encara que, aparentment, els seus usuaris ho fan amb més afany pecuniari que ecològic.

- La qualitat de la televisió és sorprenent, tot i que ja no hi ha la diferència en quantitat d'abans. Però el ritme de les retransmissions esportives, dels informatius i dels concursos mantenen viu l'atractiu per un mitjà que als EUA encara no ha perdut presència entre les seves famílies. Destacaria la gràcia i qualitat del late night que presenta un genial Jay Leno. A un servidor Buenafuente no li desagrada gens, però després de veure aquest gran comunicador americà, no puc sinó dubtar de la originalitat del reusenc. Les càmeres, de fotos o televisió, no tenen en la població l'efecte inhibidor que hi ha a l'Europa continental. D'aquesta manera és fàcil fotografiar transeünts civils i policies (com a Londres) sense cap problema i amb una certa dosi de col·laboració. De fet la gent va bastant a la seva i no s'escandalitza massa per la vestimenta i la conducta de qui té al costat.

- Dues gran opcions per volar a Nova York des d'Europa són fent escala a Lisboa o Porto i Dublin. Una de les causes és per trobar alternatives a aquell qui vulgui fer algun regal a un ésser estimat i descobreixi com són de kitsch els souvenirs newyorkers.

- No podem oblidar que un dels grans valedors d'aquesta ciutat és el cinema i són nombroses les pel·lícules que han atret a viatgers a la recerca de mitomania, de records o de consecució de somnis, que és una sensació que Hollywood sap vendre. Per tant, no deixa de ser una experiència contemplar els dipòsits d'aigua que hi ha al damunt dels pisos mentre es passeja sota la ferralla del Metro enlairat, especialment a Brooklyn. És indiscutible que la indústria del cinema va marxar a la Costa Oest, però mai no s'oblidà de Nova York.

- Per acabar, no voldria deixar de parlar de l'amor que senten a aquesta ciutat per les mascotes, a les quals dediquen tota mena d'atencions, serveis i activitats.

CATALUNYA I NOVA YORK

Els novaiorquesos que estan més introduïts en algun vessant cultural, professional o artístic concret poden conèixer alguns personatges destacats del nostre país, però fora dels Dalí, Gaudí o Pau Casals, la cosa es redueix al Barça a la seu de l'ONU i al carrer (especialment per part de la població sudamericana o provinent d'altres països de tradició més futbolística), els Jocs Olímpics de 1992 i algun aspecte de la nostra gastronomia, sovint massa difuminat entre la gran família mediterrània.

Interessant la presència del restaurant català Mercat Negre a Williamburg, a la vora de la refineria de sucre. Pel que sembla sols serveix esmorzars i brunches. També hi ha un altre restaurant català que és el Gustavino's, al que més endavant ens referirem.

La presència de catalans notables a Nova York és una constant. Així, nosaltres vam coincidir o creuar-nos amb artistes i intel·lectuals com Quim Monzó, Manuel Forcano, Jordi Savall, Benet Casablancas o Antoni Parera. No és cap fet aïllat si tenim en compte que és allí on hi viu la comunitat catalana més nombrosa dels Estats Units.

Hi ha diverses institucions vinculades al país com The Catalan Center, prop de la University of New York; l'Institut Ramon Llull, al Rockefeller Center; o la Penya Barcelonista al Nevada Smith (East Village). També hi ha a la Universitat de Columbia unes trobades setmanals on els viatgers catalans poden ajudar a millorar el nivell de conversa dels estudiants de filologia, tot prenent un cafè.

Ha estat, però, la Volta Catalana la manifestació menys perible de totes les que he pogut veure a Nova York, de la mà de l'arquitecte valencià format a Catalunya Rafael Gustavino Moreno (1842-1908). La podem trobar en indrets com la bòveda del Museu de la Immigració d'Ellis Island, en el restaurant Oyster a la Grand Central Station, en la cúpula de la Saint John's Devine Cathedral, en l'estació del metro City Hall o en els baixos de Queensborough Bridge, convertits avui en el l'esmentat restaurant Gustavino's. La bellesa i efectivitat de la Volta Catalana feren fortuna i suposaven, a més a més, un avantatge afegit per la presència de les rajoles i el maó, en front de la fusta i el ferro colat, tan habituals aleshores com propensos als incendis.

LLEGENDES URBANES SOBRE NOVA YORK

Hi ha molta inseguretat

Crec que és la ciutat més segura que he visitat mai. Aquest és un dels grans llegats de l'ex-alcalde republicà Rudolph Giuliani. Hi ha policia per tot arreu i convé deixar de banda antigues guies turístiques on encara podem llegir que s'ha d'anar amb compte per la zona de Times Square. Ara com ara, això fa riure. Perquè són diversos els seus cossos d'ordre, tots ells amb una placa al pit i amb el seu cognom. Un fet que ajuda a determinar, si s'escau, l'idioma inicial d'una conversa

Tot i així, no podem deixar de tenir les mateixes precaucions que tindríem a qualsevol ciutat, on, a més, el tràfic no és més caòtic que a d'altres ciutats del món menys populoses. Per últim, el que difereix de la resta de llocs és l'omnipresència de l'heroic cos de bombers i els seus espectaculars vehicles. Un element característic més de la ciutat.

Els seus habitants són obesos i sedentaris

Aquest és un problema, no solament a Nova York, sinó en tot el país. De fet, qualsevol consumidor ha d'estar informat de les calories d'allò que ingereix, ja sigui una hamburguesa o un Dunkin Donut. Sí que és cert que hi ha gent obesa, principalment dones de raça negra o llatina de més de 30 anys i amb hàbits de menjar ràpid i -molt important- de begudes dolces de soda. Però no podem perdre de vista que a Nova York es desplacen diàriament vora mig milió de bicicletes i molts milers de vianants que, a tota velocitat, creuen els nombrosos carrers, parcs i ponts de La Gran Poma.

Harlem és un barri on hi viuen la majoria dels negres

Aquesta frase no és del tot certa, ja que des de fa un temps aquest privilegi l'ostenta el barri de Bedford-Stuyvesant, a Brooklyn. Bed-Stuy per als amics, és el bressol de gent com Michael Jordan, Spike Lee o Mike Tyson. D'altra banda, l'Est de Harlem s'està convertint en un indret habitat en la seva majoria per portorriquenys i demés nacionalitats de Llatinoamèrica i que, familiarment, bategen el lloc amb el nom d'El Barrio. De mica en mica, aquest Harlem està adquirint la condició d'exclusiu en algunes zones on les seves cases brownie, estan cridant l'atenció de joves artistes o liberals amb més poder adquisitiu que la població autòctona. Bona part de la qual, es veurà obligada a marxar.

El trasport públic funciona molt bé, però el metro no l'entén ni sa mare

L'autobús funciona bé i amb el mateix model que qualsevol altra ciutat del món. Ara bé, el metro és una altra història. Dotat d'una infraestructura molt antiga i, en molts casos, fregant la ruïna, funciona, però de manera eficient.

Hi ha, malgrat tot, diversos aspectes que fan que el metro de Nova York sovint tregui de pollaguera als seus usuaris: 1) Per una mateixa via poden passar més de tres línies diferents; 2) Hi ha sobtats canvis d'itinerari i inhabilitacions d'estacions degut a constants reparacions que són anunciades per megafonia i per fulls enganxats arreu; 3) Hi ha estacions que al mapa són principals i altres secundàries. Això provoca que, de manera gairebé aleatòria, sovint l'usuari es trobi dins d'un tren on no sap si s'aturarà sols a les estacions de punt blanc (Express) o a la totalitat de parades de l'itinerari (Regular).

Però això no ha de significar cap problema. Funciona les 24 hores del dia i té la particularitat de que bona part del seu recorregut té lloc a l'aire lliure.

Per altra banda les estacions de tren més importants serien l'espectacular Grand Central Terminal, al carrer 42, i la Penn Station, al carrer 34. Amtrack n'és la companyia ferroviària estrella. La Port Authority Bus Terminal és una estació d'autocars, al carrer 42 amb l'avinguda 8ª, on s'efectuen nombreses entrades i sortides de rutes nacionals.

La seqüència del metro a la pel·lícula Ghost es va rodar al sud de Manhattan, però tampoc no hagués mancat un aire fantasmagòric si s'hagués rodat a Brooklyn.

Els carrers del Bronx són molt perillosos

He d'admetre que no vaig tenir ocasió de passejar pels carrers d'aquest borough quan era fosc. Sí que es comenta que la part sud-est és la més perillosa, però jo puc dir que no vaig veure una altra cosa que un barri humil, treballador, força més brut que tots els altres i amb molta presència de ciutadans que parlen castellà. Tinc la sospita que pot arribar a formar part de la llegenda el fet d'engrandir la seva perillositat. Tant és així que hi ha companyies que organitzen visites guiades pel barri en autocars amb un blindatge més propi d'un safari que de turisme urbà.

A Nova York es menja molt car i malament

Si pretenem menjar en un restaurant on ens serveixin primer, segon plat, postres i vi, sí que notarem que els preus són notablement superiors. Però si ens plantegem que hi ha moltes coses a veure i que entaular-se ens suposa un llast, descobrirem que hi ha una gran varietat de menjars que ens poden ocupar poc temps i pressupost. Des de les hamburgueses, els hotdogs o les pizzes, a altres opcions com la fruita, els kebabs, els xinesos, el pastrami, las quesadillas, els vegetals, la pasta, les wings o les ribbs. No deixeu de tastar la carn, l'steak en diferents variants. Jo em decanto pel T-Bone o el Sirloin.

Tampoc és rebutjable l'opció donuts, bagels o pretzels. Del tema de la pastisseria, per als més llaminers, Nova York pot ser una gran troballa. Al marge dels gelats (els de carrer, els Baskin Robins o els Ben and Jerrys), trobem els muffin, els brownies, els cheese cake, els croissants kosher de Williamsburg o la rebosteria de Little Odessa. La varietat de dolços és tan gran que no hi ha lloc a l'enyorança.

Les racions de menjar són molt generoses.

Així és. Els plats acostumen a servir-se en unes quantitats importants. Fins i tot les pizzes es tendeixen a servir en porcions anomenades slides que sovint són prou grans com per satisfer la fam. En el Lenny's de Bensonhust, per exemple, vam poder comprovar com la pasta superava amb escreix la llegenda de la pizza.

El pa és dolent

Podriem dir que la gràcia dels entrepans es troba més en el tall que en el pa. Podem trobar alguna coseta força decent al West Village, a Williamsburg o a Greenwich Village, però, en general, Barcelona -i Europa en general- guanya per golejada.

La cervesa és molt dolenta

Estats Units no es caracteritza per ser el bressol de la cervesa i la seva qualitat no és -ni de lluny- equiparable a la que es pren a Txèquia, Bèlgica o Alemanya. Malgrat tot, podem trobar algunes cosetes interessants com la versió Lager de la Budweiser. Les marques Cors o Lite tenen variants i també destacariem algunes varietats de la Brooklyn, Sierra Morena o Yuengling. I tot això al marge de conegudes marques internacionals, com Sapporo, Heineken, Peroni, Moretti, Guiness, San Miguel, Modelo o Coronita. Les versions light de les principals marques estan molt exteses i el format de venda més habitual és d'uns 400 ml.

En qualsevol cas no és fàcil acompanyar els àpats amb cervesa perquè les llicències d'alcohol són molt cares i solament acostumen a ofertar begudes 0% com la desconcertant Root Beer.

El cafè és molt dolent

Fals, és pitjor. Una mena d'aigua bruta bullent és allò que ells anomenen cafè. En el millor dels casos un Starbucks pot ajudar a sortir del pas. Tant és així que als Starbucks de Manhattan tenen el costum de preguntar el nom i d'anotar-lo al got abans de lliurar-lo, davant l'allau de clients que demanden cafè decent.

És un senyal de qualitat el servir cafè en condicions per part dels, malauradament, pocs establiments que s'hi dediquen. Per tant, sí: té lògica el consell de portar cafè soluble al damunt.

L'allotjament és car i dolent

Sí!. L'allotjament a Nova York és més car que a països com Itàlia i Anglaterra, on també tothom que hi va sap que bona part del pressupost es perdrà en aquest capítol. A la quantitat mostrada, cal afegir-hi taxes i impostos municipals (com a França) de manera que qui sigui capaç de pagar un total d'entre 100 i 125 USD es pot considerar afortunat. Sempre i quan no es tracti d'un hotel a 20 km del centre, amb bany compartit i/o amb habitacions comunitàries.

Si tot això no és un impediment, es poden trobar allotjaments a preus decents a Chinatown, a Bedford Stuyvesant, vora l'aeroport de La Guardia, al sud de Chelsea, entre la Universitat de Columbia i Harlem o als YMCA d'arreu de la ciutat. Una darrera opció és el lloguer de pisos a través de Roomorama o mitjançant referències a propietaris del barri de Williamsburg, a Brooklyn.

Hi ha plagues de xinxes i paneroles

És Amèrica un continent més salvatge i amb una presència d'aglomeracions urbanes molt posterior a Europa o Àsia. Així, la plaga de xinxes és la que més trascendeix (n'hi ha d'altres) en l'activitat dels turistes. No són pocs els hotels (especialment els barats) que en són arrendadors...

Amb el castellà te'n pots sortir perfectament

En més del 60% de les ocasions sí. Per exemple a bona part del Bronx, l'est de Harlem o a l'Avinguda Roosvelt de Queens és la llengua més habitual. En àmbits com la restauració, el castellà guanya. No hem d'oblidar que a la premsa, ràdio i televisió aquesta llengua té un paper molt important. En el transport, dominat pels afroamericans, o els hotels la cosa és més dispersa. A molts indrets de Manhattan, Brooklyn, Queens i, sobretot, Staten Island, unes nocions d'anglès són del tot indispensables.

Però tampoc no és un tema com per capficar-s'hi. El viatger podrà comprovar com a molts racons parlen un anglès no gaire millor que el nostre.

La gent de Nova York va amb molta pressa i és molt antipàtica

Fals, fals i fals!. Seria fàcil pensar que en una metròpoli com aquesta, amb un nivell de competència tan gran, l'estrés i l'acomiadament lliure i els homeless planant pel damunt dels new yorkers, hi ha molta hostilitat envers el turista. Evidentment a cap treballador que creua el carrer 42 en hora punta, mort de son i just de temps, li vé de gust creuar-se amb un turista que ocupa tot el carrer amb el mapa obert i pronunciant mots inintel·ligibles.

Francament, m'ha sorprès l'estoicisme, atenció i paciència que mostren i que no he vist a massa ciutats. Temo que creuant Les Rambles de Barcelona no sóc tan atent amb els que sovint anomenem guiris, oblidant que són, ara com ara, una de les nostres principals fonts d'ingressos.

Tenen una ciutat que mai no dorm

Sí, totalment cert. Però no espereu trobar sempre en Donald Trump sortint d'un esdeveniment al Lincoln Center, ni a la Sarah-Jessica Parker practicant Sex in The City, ni tan sols a la Patty Smith cantant-li a la nit pels carrers de Greenwich Village.

Més enllà de l'oci i les certes activitats de Times Square o de les festes alternatives, Nova York és la ciutat que -com deia el vell Frankie (Frank Sinatra a la cançó New York New York)- mai no dorm, perquè igual que s'hi disfruta, també s'hi penca molt. El metro funciona les 24 hores, els comerços allarguen fins on poden el moment de tancament i la construcció està sovint dotada de potents focus per tal de no perdre punt quan es fa fosc. Cal tenir en compte que, a més a més, no tenen ni de bon tros la quantitat de dies de vacances que tenim nosaltres.

A Nova York les propines són obligatòries

Si ens referim a l'hostaleria els preus venen amb els impostos afegits i, a l'abast del públic, acostuma a haver-hi una guardiola on el client introdueix de manera voluntària i discrecional la propina. La qual no és una obligatòria, però que esdevé un element indispensable per al servei -caracteritzat per una eficiència i atenció impecable que a Barcelona i Madrid s'està perdent per moments- que té un salari base força bai.

Staten Island és un borough que no té res

Em costaria molt dir el contrari. De fet, aquestes són les úniques línies que li penso dedicar a aquesta illa , al Comtat de Richmond, que ha estat l'escenari d'un enorme abocador i que actualment es caracteritza per la gran massa forestal, les indústries, la seva menor densitat demogràfica o la inseguretat de la que es queixen molts dels veïns d'un borough que molts desconeixen que també pertany a Nova York.

No és que no tingui res, però sí que té menys que qualsevol dels altres quatre barris (Manhattan, Brooklyn, Bronx i Queens). Es tracta d'una zona mig residencial i mig industrial sense massa substància.

Malgrat tot, no deixaria escapar l'ocasió d'agafar a Bayridge el bus S79 que creua el Pont de Verranzano i et porta a Staten Island des de Brooklyn. Després a Grassmere pots agafar el tren que et deixa al moll de Sant George, on es troba un ferry gratuït que us portarà a Manhattan..De fet aquest recorregut, i no l'invers, t'assegura poder pujar abans el ferry i contemplar la vista de Manhattan des del Narrows. El trajecte des de Bowling Green no permet sortir de l'estació. La gent que ve de Manhattan baixa a Staten Island i enfila corrents el ferry de tornada. Absurd.

Pels fans de Joan Baez, val a dir que aquesta cantautora nasqué a Staten Island.

A Nova York no hi ha platja

Greu errada creure's-ho. Enmig de tan d'arxipèlag i península, és impensable que no hi puguin haver platges en condicions. Jo recomano Brighton Beach (a Coney Island, Brooklyn) i més enllà la mítica Rockaway Beach, sí, la de la cançó dels Ramones.

Com a tots els Estats Units a Nova York són molt conservadors

És molt difícil establir analogies en la conducta política d'un americà i d'un europeu. Està clar que, per raons diverses, hi ha un cert consens pel que fa a aspectes com la seguretat o la consciència nacional. En qualsevol cas, si hi ha una societat conservadora als EUA aquesta no està representada per la ciutat de Nova York, on el seu alcalde, Michael Bloomberg, és independent, amb passat republicà.

Estem parlant d'un dels nuclis de l'alliberament gai (aquí nasqueren activistes com Harvey Milk), de la igualtat femenina o dels drets dels treballadors. El model liberal destaca per damunt de tot que la més gran divisa és el dòlar, per damunt de la raça, la llengua i la religió. Aquest curiós equilibri entre patriotisme i practicitat pot resultar impactant per a nosaltres. Malgrat tot, el món religiós o l'universitari manifesten sovint actituds conservadores o progressistes que sí que ens poden resultar més familiars.

És palpable una realitat que, amb connotacions diferents, també coneixem nosaltres. Com hi ha dues Espanyes, tabé hi ha dos EUA. I, en general, queda força clar a quin bàndol es troba New York.

Suposo que pot quedar bastant clar que he arribat a moltes conclusions. Jo ho resumiria amb que ara em puc fer la idea de perquè tot el món parla tant d'aquest país i d'aquesta ciutat, perquè pot ser tan preuat un passaport americà, perquè és la capital del món, referència i capdavantera en molts aspectes, perquè poden sentir-se'n orgullosos i, sobretot, perquè segueixen endavant i al capdavant.

També destacaria que, malgrat el meu obsessiu afany per explicar qui és nadiu de Nova York i qui no, he pogut comprovar en aquesta ciutat una característica en la que l'analogia més propera la trobem a Madrid, ja que The Big Apple és una ciutat que veu constantment com milers dels seus ciutadans hi són per motius polítics, socials, econòmics, professionals, diplomàtics, etc...i el més sorprenent és que molts d'aquests forasters acaben formant part activa i sovint n'esdevenen un símbol, com Fay Wray, Bruce Willis, Pat Ewing, Marilyn Monroe, Annie Leibobitz, Lee Strasberg, Leonard Bernstein o Joseph Pulitzer entre molts altres.

Una certa frustració envaeix al viatger quan torna i comprova com a certa i amb un gran pesar una advertència que envolta a aquesta ciutat i a moltes altres: «Nova York? Uff, Nova York no te l'acabes». És cert, es tracta d'un lloc que cal viure'l amb la màxima intensitat, que no et dóna treva i que com més el coneixes més descobreixes el poc que en sabies d'ell.

Hi ha tants arguments com per fer-hi un viatge amb pretextos tan diversos com les compres, l'idioma, els museus, l'arquitectura, l'antropologia, Broadway (i els off-off-off...), la mitomania... que en definitiva podríem experimentar la confirmació d'un altre consell que molts hem escoltat més d'un cop: «Nova York? Uff, Nova York és la capital del món. S'hi ha d'anar com a mínim un cop a la vida».

Vull afegir que si partim de la base que les càmeres digitals conviden a perpetrar fotografies de manera indiscriminada, aquesta embriaguesa visual s'eleva a la màxima potència quan hom es troba a Nova York. De manera que, amb una certa facilitat, un servidor va tornar del viatge amb més de 1.500 imatges, però amb la sensació que encara en són poques.