logo
El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu
turkmenistan

TURKMENISTAN

Relat d'un viatge al Turkmenistan

Autor(a)David López G.| Data viatge: 2006| Publicat el 12/11/2006
Vota
2.3 de 5 (48 vots)
Traducir al Españolca-es
Publi

Ficha técnica del viaje

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Data del viatge

Del 8 al 12 de setembre de 2006.

Condicions d'entrada

Per a poder entrar al Turkmenistan en viatge independent només és possible el visat de trànsit. Aquest té una duració de 5 dies, en cas d'utilitzar el transport públic i de 7 dies si es va amb bicicleta. El visat de trànsit condiciona que has d'estar en un país limítrof i tenir el d'un tercer país. L'experiència que aquí es detalla té com a origen l'Iran i com a destinació l'Uzbekistan.

Per al visat iranià es pot trobar informació en el relat d'Iran, al web Viatgeaddictes.com, i per al visat uzbek, per exemple al web de l'Ambaixada d'Uzbekistan a Londres.

Per al visat de trànsit turcmà, recomano demanar-lo a l'ambaixada turcmana a Teheran. Aquest té un cost de 31 dòlars, i una tardança de 5 dies laborables. Per al visat es demana 2 fotos carnet, 4 fotocòpies del passaport i 2 del visat uzbec. Durant els 5 dies d'espera et pots endur el passaport. L'amable recepcionista us facilitarà un número de telèfon on podreu consultar-li l'estat del vostre visat. Després només s'ha de dur el passaport i esperar unes poques hores. Per anar a l'ambaixada s'ha d'agafar el metro fins a Mirdamat, i després un taxi compartit (uns 7.000 Rials iranians) o caminar uns 30-45 minuts. Per a adreces consultar, per exemple, la guia Lonely Planet d'Iran.

A tenir en compte

Cal advertir que s'ha d'estar informat per a qualsevol imprevist durant el viatge al Turkmenistan. Qualsevol servei, com ara taxis i els pesats controls de carretera, no són un problema mitjançant la teva disponibilitat a pagar més del que paguen els turcmans. L'estranger occidental és una oportunitat per a tothom en el món dels desplaçaments. No és bona senyal si s'agafa un taxi i hi ha més gent i només et transporten a tu.

També s'ha d'estar atent a les possibles multes personalitzades per algun agent. Per a les corresponents reaccions cal informar-se per exemple al web del Ministerio de Asuntos Exteriores espanyol o en aquest web, Viatgeaddictes.com, on l'experiència en d'altres països també ajuda. Tanmateix, no capto la spymania que esmenta l'autor de la guia Lonely Planet del Turkmenistan.

Per a viatgers fumadors cal advertir que està totalment prohibit fumar en controls de carretera, mercats i voltants, i també en esdeveniments culturals.

El fet de poder pagar amb divises estrangeres (dòlar o euro) en allotjaments i transport, fa que el canvi a moneda turcmana sigui només per a compres diàries o transports menors. El canvi a moneda turcmana és recomanable en el mercat negre, sempre que es vagi acompanyat de, per exemple, el recepcionista de l'hotel.

La gent del carrer és molt amable i servicial. Sempre són una ajuda per a trobar qualsevol carrer o qualsevol altre cosa.

Transport

Moure's en transport públic o privat és fácil. El taxi, l'opció més cara, és la més ràpida. Però s'ha de dir que de vegades el taxi surt en ruta quan està ple. He esperat des de només uns minuts fins a 3 o 4 hores, fet que pot fer variar l'itinerari previst. Com a orientació: unes 2 hores de taxi val uns 10 o 15 dòlars. Recomano taxis en trajectes llargs. El minibús és barat i recomanable en trajectes mitjans. El tren és molt lent i barat, i és només pràctic quan es vol estalviar una nit d'hotel.

^top

 DIARI DE VIATGE

MASHHAD (Iran)

ABANS D'ENTRAR

Mashhad, al nord-est d'Iran, és una interessant ciutat situada molt a prop de les fronteres turcmanes. Apart de ser la ciutat més concorreguda pels peregrins xiïtes a Iran, té també diferents punts a visitar.

El gegant complex de mesquites és el millor de la ciutat. És possible entrar-hi, però és necessari advertir a les entrades de que no s'és musulmà. Es pot caminar pels patis i els museus interiors. El millor és poder contemplar la magnificència dels minarets i cúpules, i poder caminar entre multituds de paregrins. Actualment s'està ampliant encara més el complex amb més estàncies. A Mashhad també és interessant veure la mesquita dels 72 màrtirs, i també el museu de Nader Shah, on sorprenentment es pot veure un canó del regnat de Felip II.

Trobar hotel a Mashhad pot ser costós, tant per no ser musulmà o perquè estiguin plens. L'hotel Tous que surt a la Lonely Planet ja no existeix, degut a l'ampliació del conjunt de mesquites.

Per anar a la frontera turcmana de Sarakhs es pot anar amb tren, si es vol passar la nit al poble. Aquesta possibilitat dóna l'avantatge de poder entrar a la frontera el més aviat possible. L'autobús surt al matí.

^top

DIA 1: Sarakhs - Mary

Després de passar la frontera iraniana s'ha de passar un pont fins a una primera guixeta. Aquí s'agafa un minibús fins a l'aduana. Dins d'aquesta s'ha de declarar tot, fins i tot els diners que portes. Això figurarà en un paper que s'haurà d'entregar a la sortida del país. Es paguen 10 dòlars més.

Si es té sort qualsevol cotxe et pot dur fins al primer poble de Turkmenistan, Saraghs, on hi ha els taxis per anar fins a Mary (10 o 15 dòlars). El primer que crida l'atenció és la diferència de cultura respecte Iran, sobretot en els acolorits vestits de les dones.

De Saraghs fins a Mary hi ha 2 hores amb taxi. La raó d'anar a Mary és visitar les runes de Merv. A Mary ja es palpa l'arquitectura, distribució i amplitud de les construccions soviètiques.

Runes de Merv
Runes de Merv

A Mary m'allotjo a l'hotel Yrsgal Firmasay (40 dòlars), amb tot tipus de comoditats. A l'hotel es poden arranjar les excursions a Merv i Gonur. Com a apunt curiós, cada divendres a la plaça de davant de l'hotel es fan espectacles culturals d'extrema atenció. La ciutat de Mary té punts d'interès, com ara les estàtues daurades del president amb els seus parcs.

Ja per l'extensió del jaciment de Merv, la raresa de les poques edificacions erosionades, i tot això barrejat amb l'època d'esplendor i el trist desenllaç fan que aquest lloc sigui una visita imprescindible. El guia i el taxi, imprescindibles (40 dòlars), fan més agradable la visita. A la ciutadella que domina les runes encara es poden veure els impactes dels projectils de les catapultes mongoles.

Conteu unes 3-4 hores i s'ha d'anar amb taxi pels diferents llocs del jaciment. També interessant l'explicació del guia sobre Erk-Kala, en que el rei va desafiar de construir la fortalesa amb pocs diners i tothom el va prendre per boig; ho va aconseguir.

^top

DIA 2: Mary - Ashgabat

Gonur és una altra excursió possible des de Mary. Està una mica lluny des de Mary (unes 2 hores només anar), però és imprescindible per a arqueòlegs-historiadors professionals o amateurs. La seva llunyania i camins de malson és compensada per les explicacions del guia més que pel gaudiment visual de les restes desolades. Val uns 45 dòlars, guia i taxi tot terreny.

Parc del cavalls a Ashgabat
Parc del cavalls a Ashgabat

Per anar des de Marya a Ashgabat, la capital, prop de l'hotel hi ha la parada de taxis i minibusos. El rapidíssim taxi és l'opció més cara, seguida de l'agradable minibús. Aquest té una durada d'unes 4 hores. El tren nocturn és l'opció si es vol estalviar una nit d'hotel. Triga unes 8 hores i és baratíssim.

Ashgabat és com Mary, però a lo gran. Grandiosos edificis governamentals, parcs, avingudes. Tot i això dóna la sensació de que hi ha pocs cotxes i gent pel carrer.

Cal estar atent i saber el que es fotografia, ja que de vegades els parcs i escultures del president són davant d'edificis del govern.

Degut a la impossibilitat de trobar hotels econòmics m'acabo allotjant al millor hotel de la capital, l'hotel Nissa. Només costa 50 dòlars, tota una novetat per a viatgers sense gaires recursos econòmics.

^top

DIA 3: Ashgabat - Conye-Urgench

En la visita a la ciutat d'Ashgabat em dedico a veure els seus carrers i parcs. Són molt interessants les escultures del president (n'hi ha una de 10 metres dalt d'una torre) i dels animals símbols, com ara cavalls. També una de Lenin. No em dóna temps de veure el que poden ser els interessants museus.

Seguidament busco el recomanat taxi cap a Conye-Urgench, ciutat fronterera amb l'Uzbekistan. És un trajecte d'unes 10 hores pel desert Karakum. És tota una experiència, ja que la parada als restaurants-yurts, les parades per a beure alguna cosa i els possibles companys de taxi el fan molt entretingut. Els yurt-restaurant són cabanes arrodonides on es menja i es cuina tot a dins. Kebab, pa, te bullint sense sucre i una miqueta d'amanida. Molt acollidor. Fora de les ciutats no captes ni polítiques, ni tecnologies, només les tradicions mil·lenàries o centenàries.

Per falta de temps no puc visitar els cràters de gas a Darvaza, a mig camí entre Ashgabat i Conye-Urgench, que segons viatgers i guies són molt interessants.

^top

DIES 4 i 5: Conye-Urgench - ...

Mesquita (Conye-Urgench)
Mesquita (Conye-Urgench)

El quart dia, un cop a Conye-Urgench, m'allotjo en un edifici que en diuen hotel. S'anomena Gurgench. Només hi ha llits i un camp al darrera, res més, però és econòmic.

El motiu de venir fins aquí és visitar les runes de la ciutat antiga. S'ha de buscar la guixeta per a treure les entrades i aquí no cal guia, però és recomanable el taxi. Està gairebé tot enrunat, exceptuant l'alt minaret i 4 mesquites. Ara l'estan restaurant. Hi ha un petit museu a la guixeta.

Al dia següent abandono el Turkmenistan.

Des de Conye-Urgench a la frontera no hi ha gaire distància. És una sort ser occidental a l'hora de passar la frontera, ja que t'estalvies fer les llargues cues. Aquí els agents d'aduana no són tant severs com a l'entrada al país. I en el cantó uzbek no ho són tan com al Turkmenistan.

Un cop a l'Uzbekistan em dirigeixo a Nukus en taxi i d'aquí a Tashkent en autobús, on agafo un avió cap a Istambul.

^top
Àsia - Altres guies i relats d'Àsia publicats en aquest web.
- Turkmenistan - Informació general sobre el Turkmenistan a la Wikipedia.
Vota
2.3 de 5 (48 vots)
Traducir al Españolca-es
Publi
facebook
twitter
Youtube
Lastminute.com
Rumbo.es
Destinia
RentalCars
Turkish Airlines
icona Viatgeaddictes2001-2014 © Viatgeaddictes.com