L'autobús a Hama surt de l'estació d'autobusos i microbusos d'Aleppo (100 metres al sud de la torre de l'Hotel Amir Palace). Per trobar-lo, com sempre, cal preguntar perquè no hi ha cap indicació enlloc. El trajecte Aleppo-Hama, de 150 km, costa 60 LS i es fa en una mica menys de dues hores. Un cop l'autobús arriba al nucli urbà de Hama hem de vigilar i quan veiem la Torre del Rellotge demanar al conductor per baixar en aquest punt, ja que l'autobús continua fins la terminal i aquesta està una mica lluny del centre.

A Hama hi ha de llarg la millor oferta en hotels econòmics, no per la quantitat sinó per la qualitat. Només hi ha dos hotels dignes de remarcar, però tenen la millor relació qualitat-preu de tot Síria. Són un clar exemple dels efectes positius d'una competència ferotge. Tots dos estan al carrer al-Quwatli, un al costat de l'altre, i a uns 50 metres de la Torre del Rellotge. S'anomenen Riad Hotel i Cairo Hotel. Nosaltres vam triar el primer, el Riad Hotel, però l'altre és molt similar en preu i qualitat. Una habitació doble molt tranquil.la, amb bany privat, llit gran i còmode, TV, i tot molt i molt net costa 450 LS. A més és el primer hotel que veiem en que s'ofereixen serveis complementaris al visitant com, per exemple, organització de tours.

En el mateix carrer de l'hotel, a uns 50 metres, hi ha el Restaurant Ali Baba. Molt recomanable per la seva oferta, servei i preus. Al principi dels carrer al-Murabhet hi ha nombroses pastisseries, parades de sucs i alguns restaurants. En la zona al costat de la nòria al-Mamuriyya hi ha uns quants cafès i terrasses, encara que ara estaven tancades per temporada baixa.

Hama. Aquesta ciutat està considerada una de les més atractives de Síria i és un bon camp base per realitzar excursions a d'altres llocs de la zona. A més, Hama té l'al.licient de l'atmosfera de pau i tranquil.litat que es respira. Bona part de l'encant de Hama ve donat pel riu Orontes, el qual travessa la ciutat i aplega en les seves vores arbres, jardins, camps de cultiu i nòries ben antigues. Aquestes nòries, algunes de les quals arriben als 20 metres de diàmetre, van ser construïdes ja fa uns quants segles amb la finalitat d'elevar l'aigua de l'Orontes a les canalitzacions que la distribueix regant els horts i proveint d'aigua a la ciutat. Les rodes i blocs els que giren són de fusta i la fricció entre els dos produeix un soroll gemegós que impregna l'aire del centre de Hama.

Nòries de Bechriyyat

De les 17 nòries que encara es poden veure les més famoses són les quatre nòries de Bechriyyat. Partint de la Torre del Rellotge anem cap al riu i llavors girem a la dreta i seguim el carrer al-Buhruti, un passeig ajardinat molt tranquil i agradable que va vorejant el riu. A un quilòmetre aproximadament trobem les 4 nòries. Només una d'elles gira, però tot i així el conjunt és molt bonic de veure (pel que sabem, pot passar que cap d'elles giri degut a que el riu porti poca aigua, però ara mateix el riu va bastant ple per les recents pluges). Al costat de les nòries hi ha un mirador on és possible seure i contemplar embadalits el girar de les rodes mentre sentim el soroll de la fricció.

Després tornem cap al centre pel camí per on hem vingut, sense deixar de vorejar el riu. Un cop passat el pont Said al-A'as trobem la nòria al-Mamuriyya. Entrant després en els carrerons deserts de la ciutat vella trobem primer el hammam al-Uthmaniyya (sembla que està tancat) i el museu-palau Azem, un edifici molt bonic del s. XVIII. Tot això és l'únic que queda de la part vella de Hama després dels bombardejos dels avions i tancs de l'exèrcit sirià, a l'any 1982, per aplastar una revolta dels Germans Musulmans. El resultat van ser més de 25.000 morts i bona part de la ciutat destruïda, encara que ja no en queda rastre degut a la reconstrucció i restauració massiva que s'ha dut a terme.

Passat el palau Azem trobem la mesquita an-Nuri i tres nòries més al seu costat, al-Kaylaniyya, al-Sahuniyya i al-Javariyya (per veure'n una bona perspectiva és millor passar pel pont a l'altre costat del riu). Continuant aquest llarg passeig pel carrer entre la Ciutadella (es pot pujar dalt d'aquesta petita muntanyeta per veure unes bones vistes de la ciutat) i el riu passem pel costat d'una altra nòria i finalment arribem a la nòria al-Mohammediyya, la més gran de totes i que data del s. XIV.

Tornant al centre visitem la Gran Mesquita, però va ser reconstruïda després dels successos de 1982 i no té massa encant. El mateix passa amb una església ortodoxa que hi ha molt a prop. En aquesta part de la ciutat, majorment cristiana, és fàcil veure botiguetes de licors alcohòlics i on s'anuncia whisky (!!). Finalment, caminant pel carrer Abu al-Feda tornem a la zona centre.

Apamea

Apamea. Apamea deu el seu nom a una princesa persa i es tracta d'una antiga ciutat greco-romana construïda a l'any 300 a.C. en un lloc privilegiat des d'on es domina el riu Orontes i la planícia de Ghab. En la antiguitat va ser una pròspera ciutat (va arribar a tenir quasi 200.000 habitants) i va veure passar a figures històriques com Cleopatra, que acompanyava a Marc Antoni en la seva campanya contra Armènia, Septimio Severo o l'emperador Caracalla.

El principal interès d'aquestes ruïnes és el carrer principal o cardo, amb més dos quilòmetres de longitud (més llarg que el de Palmyra o el de Damasc) i delimitat per columnes a costat i costat. Actualment encara està en reconstrucció i amb els anys es van aixecant més i més columnes. A la bellesa i harmonia del lloc hi contribueix la verdor dels camps de conreu que l'envolten i la presència de la ciutadella Qala'at al-Mudiq, a 1 km d'aquí en línia recta. Aquesta ciutadella és bonica de veure des de lluny però no té cap interès visitar-la.

L'entrada a Apamea costa 300 LS (15 LS amb el carnet ISIC), i està obert sempre ja que no hi ha cap tanca que impedeixi entrar. En el camí des del punt on es deixa el microbús fins les ruïnes passem per davant del Museu de la Ceràmica, un antic khan otomà del s. XVIII restaurat i que ara hostatja mostres de ceràmiques i mosaics trobats a Apamea. L'entrada costa 150 LS (15 LS amb el carnet ISIC) i està obert fins les 14:30 hores. Si no voleu pagar i entrar a veure les ceràmiques, com a mínim paga la pena veure el pati interior de l'edificació. Aquesta excursió es pot fer tranquil.lament en un matí sencer.

Per anar a Apamea cal arribar abans a la terminal de microbusos de Hama, a un quilòmetre del centre seguint el carrer al-Murabhet. Allà hem de preguntar per un microbús a Afamia (nom àrab d'Apamea) o Qala'at al-Mudiq (nom de la població que hi ha al costat de les ruïnes). Aquest microbús ens porta primer a Suqeilibiyya, a 45 km de distància, per 20 LS. Allà ens faran baixar i ens indicaran un altre microbús on haurem de pujar per fer els 8 km fins Qala'at al-Mudiq pagant 10 LS. Aquest segon microbús ens deixa en una cruïlla, a 100 metres del Museu de la Ceràmica d'Apamea. Tot aquest trajecte des de Hama es fa en una hora. Per arribar fins l'entrada de les ruïnes encara haurem de caminar un quilòmetre pujant per una petita carretera. Per tornar a Hama haurem de baixar caminant fins la cruïlla passat el Museu de la Ceràmica i esperar a l'altre costat de la carretera a que passi algun microbús a Suqeilibiyya (demaneu a algun sirià que estigui esperant que us indiqui quin és el microbús). A Suqeilibiyya haurem de canviar a un altre microbús que ens deixarà a la terminal de microbusos de Hama. En el camí de Suqeilibiyya a Hama o viceversa tindrem l'oportunitat de veure, molt propera a la carretera, la ciutadella de Qala'at Sheisar.

Des de Hama hi ha vàries companyies d'autobusos que fan el servei a Damasc, però la que té més freqüència és la companya Al-Aliah. Té l'oficina al carrer al-Buhturi, enfront del riu, i es poden comprar els bitllets anticipadament. El trajecte a Damasc, de 200 km, costa 90 LS i suposa 2 hores i 45 minuts de viatge. Els autobusos són molt còmodes i tot el trajecte és autovia. L'autobús ens deixa en una terminal lluny del centre, fent necessari agafar allà mateix un microbús a al-Marjeh per 5 LS.

Com que ja és tard i estem cansats ens quedem a l'Hotel Beirut, en un carrer travesser d'al-Istiklal, a mig camí entre al-Marjeh i la Ciutadella. El preu de l'habitació doble amb bany privat és de 500 LS. És bastant bàsic (la veritat és que fa honor al nom de Beirut) i el responsable de l'hotel és un pel antipàtic, però la veritat és que l'hotel de Hama ha deixat el llistó molt alt i ara qualsevol cosa sembla cutre... Abans hem anat a veure també l'hotel Al-Rais (recomanat a la guia Lonely Planet), però per 500 LS també era molt bàsic i el recepcionista havia estat molt antipàtic amb nosaltres.

A escassos 25 metres del Restaurant Abou al-Nawas, en una cantonada de la plaça al-Marjeh, hi ha un petit lloc on es fan sucs i diversos tipus de menjar, entre ells un magnífic sandvitx d'ou ferrat, tomàquet, patates fregides i amanida per 25 LS. Al carrer al-Istiklal, a 100 metres d'al-Marjeh, hi ha el restaurant Sahloul, on es pot menjar un parell de plats i beguda per 130 LS. Està força bé.

Tornem a estar a la capital per aprofitar els darrers dies i dedicar-los a visitar la ciutat, així com dur a terme excursions a llocs tan interessants i bonics com Bosra i Maalula:

Ciutat vella (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1979). Aquesta és la part més atraient de Damasc, amb magnífiques mesquites, khans (antics allotjaments pels mercaders), palaus medievals, i carrers laberíntics on es fàcil perdre's, reculant en el temps segles enrera.

Entrant a la ciutat vella pel carrer que forma el souq al-Hamidiyya (deixant a l'esquerra l'antiga ciutadella) i recorrent-lo fins al final s'arriba a la porta del temple de Jupiter, formada per columnes corínties que són les restes d'un temple romà del s. III. Just darrera tenim la mesquita Umayyad (Omeia), un dels edificis més emblemàtics de l'Islam i només superat en santedat per les mesquites de la Meca i Medina. Els estrangers "infidels" no podem entrar per la porta principal per on entren els musulmans, sinó que ho hem de fer per una porta lateral, indicada amb rètols, on haurem de pagar 50 LS per l'entrada. Aquesta entrada inclou per les dones una mena de vestit de color marró amb caputxa (són bastant estrictes comprovant que estigui ben posat i ho tapi tot, i quan diem tot volem dir tot !!). És xocant constatar que acaben anant més tapades les dones occidentals que les locals. Abans d'entrar pròpiament en el recinte es travessa un petit jardí arqueològic on hi ha el Mausoleu de Salah ad-Din (no podem dir si val la pena o no perquè en el moment de la nostra visita estava tancat, tot i que per l'horari havia d'estar obert). L'entrada a la mesquita es fa pel magnífic pati on el terra és de marbre blanc. Un cop en el pati es poden apreciar els diferents minarets de la mesquita així com les voltes que hi ha als laterals. Al pati hi ha també una font de les ablucions i dos petites construccions amb cúpula, la del Tresor i la dels Rellotges. Tot un costat del pati és la façana de la sala de les oracions, edifici rectangular on els fidels porten a terme les seves pregàries. Val a dir que tot el conjunt és molt bonic i és d'obligada visita.

Dintre la ciutat vella tenim també els barris cristià i jueu. Per visitar el barri cristià un bon punt d'inici és entrar en la part vella emmurallada per la porta de Bab Touma (si venim des de Maalula en microbús aquest ens deixa a la terminal d'Abasseen, la qual està a només 1 km d'aquesta entrada caminant). El carrer principal que travessa el barri cristià és el de Bab Touma. En ell hi ha alguna església però sobretot molts petits negocis que donen una imatge de zona dinàmica. Arribant al carrer Bab Sharqi anem a l'esquerra fins la porta Bab ash-Sharqi. En el proper carrer Hanania trobem la casa Beit Nassam, que és de principis del s. XX, però amb un pati interior molt bonic i unes portes de fusta molt treballades. Una mica més al nord hi ha Capella d'Ananias, on es diu que hi havia la casa d'aquest cristià. Tornant enrera pel carrer Bab Sharqi fins arribar a les restes d'una arc romà sobre una petita superfície de gespa. Al sud d'aquest arc hi ha el Palau Dahdah (el trobem tancat perquè cal tenir en compte que moltes cases a visitar en la zona vella només obren fins les 14 hores). Dos-cents metres a l'est tenim les cases Beit Nizam (la trobem ja tancada) i Beit as-Siba'l (en teoria tancada, però la trobem oberta i ens conviden a veure-la, mostrant-nos uns patis molt bonics i algunes estances curioses com una sala de trofeus de caça). Molt proper trobem el Khan Suleiman Pasha, un modest khan costruit al 1732. Anem al nord, creuant el carrer Bab Sharqi, per visitar Maktab Anbar, una enorme casa del s. XIX (la trobem oberta però no ens deixen fer fotos), el Khan As'ad Pasha (tancat per restauració), la madrassa an-Nuri (ara hostatja una botiga d'antiguitats, però es pot visitar sense problema), l'Escola Azem, el museu Maristan Nur ad-Din (el trobem tancat, però l'entrada costa 300 LS) i el Palau Azem. Aquest darrer, el Palau Azem, és un complex d'edificis i jardins construït al s. XVIII i on es reuneix el millor de l'arquitectura de Damasc. Per tant la seva visita és molt recomanable. Està obert de 9 a 18 hores, excepte els dimarts. El preu de l'entrada és de 300 LS (15 LS amb carnet ISIC). En aquesta zona també trobem el hammam Nur ad-Din, el qual és estrictament per a homes i el servei full equip costa 275 LS.

Ciutat nova. Encara que l'interès principal de Damasc està a la seva part vella podem citar algunes coses a veure en aquesta zona. La plaça al-Marjeh, apart de ser el centre dels hotels i restaurants econòmics, no té cap interès en sí, ja que és un àrea moderna bastant desangelada. Per la nit hi ha un cert ambient de venda ambulant al carrer. A l'est de la plaça, al carrer ash-Soshada, hi ha un mercat d'ocells bastant estrambòtic i surrealista, on s'hi poden trobar des de galls d'indi a falcons. A quasi 1 km a l'oest de la plaça hi ha el Museu Nacional. L'entrada costa 300 LS. Nosaltres vam arribar al museu poc abans de les 18 hores, hora en que tanca, i vam poder accedir gratuïtament als jardins encara que no a l'interior. Aquests jardins són bastant bonics ja que s'hi poden trobar escampades moltes peces que no caben a l'interior. A més permet contemplar la façana del museu, transportada pedra a pedra des de la zona de Palmyra, formada per una entrada pertanyent a un antic camp/palau que hi havia al mig del desert (datat a l'any 688). Al costat est del museu trobem la mesquita Takiyya as-Suleimaniyya, creada per l'arquitecte que posteriorment va aixecar la Mesquita Blava i la de Süleymaniyye a Istanbul. Entrant al jardins de la mesquita i mirant a la dreta podrem contemplar un bonic pati ajardinat, però si girem la vista a l'esquerra trobarem una exposició surrealista d'avions militars sirians. És una llàstima perquè això trenca totalment l'harmonia del conjunt. Travessant la gran avinguda Chokri al-Quwatli i el riu Barada per un pas elevat davant del Museu Nacional hi ha uns jardins públics on descansar en un banc o a la gespa, i des d'on podrem contemplar la vida siriana en moments d'oci.

Bosra. La ciutat vella de Bosra, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1980, és una de les més antigues de Síria. Va ser una de les primeres ciutats dels nabateus al s. I abans de constituir-se en capital de la província d'Aràbia de l'imperi romà. Després va ser un important lloc de comerç i aturada dels peregrins que es dirigien a la Meca. Actualment la part vella està construïda sobre l'antiga ciutat romana, usant el basalt negre com a material de construcció o reutilitzant-lo dels vells edificis. Aquesta és una visita imprescindible, que es pot fer tranquil.lament des de Damasc dedicant-hi quasi un dia sencer.

El nostre recorregut per la ciutat vella l'iniciem a l'arc triomfal de Bab al-Qandil, per després recórrer tot el carrer fins la porta Bab al-Hawa. Aquesta és una ciutat viva ja que la gent hi viu i fa la seva vida. Alguna de les cases actuals està feta amb pedra recuperada de les ruïnes, la qual cosa fa que estigui perfectament integrada en el conjunt. Tornant enrera ens adrecem a la mesquita d'Omar, de la qual es diu que podria ser una de les més velles del món i que encara està en ús. Al costat hi ha el hammam Manjak. Continuem la ruta veient les restes d'un monestir del s. IV (la façana està restaurada però les parets laterals semblen ser les originals), la mesquita de Fàtima (té la particularitat de tenir un minaret de planta quadrada separat de l'edifici principal) i la catedral (està bastant derruïda, però s'hi poden trobar restes per terra tallades amb motius religiosos). Continuant al sud passem per davant de l'arc Nabateu, el qual, a més de marcar el límit de la ciutat romana, es creu donava accés a un palau nabateu que encara no s'ha descobert, tot i que sí s'ha trobat un palau romà una mica més al sud. Just darrera d'aquest palau hi ha un gegantí dipòsit d'aigua anomenat Birket al-Haj o Piscina del Peregrins, fent referència a l'època en que Bosra era un punt d'aturada pels peregrins en el seu camí a la Meca. Entre la Ciutadella i Birket al-Haj hi ha uns pocs bars on poder menjar i beure alguna cosa (no hi ha massa més oferta a Bosra). Pel final deixem el millor: la Ciutadella i el Teatre. Aquí és l'únic lloc on s'ha de pagar per entrar i val 300 LS. El Teatre romà és un dels millor conservats de tot el món i té la particularitat de que posteriorment va ser fortificat construint una ciutadella al seu voltant, amb nou torres i fins i tot un gran fossat. El Teatre va ser construït al s. II amb una capacitat de 15.000 persones, mentre que la ciutadella que l'inclou es va fer durant els segles XI i XIII. Realment és impressionant la sensació d'entrar en la ciutadella i recórrer els passadissos foscos entre la muralla i el teatre, per finalment sortir a la llum sobre l'escenari del teatre i trobar-nos amb les enormes grades davant nostre. També recomanem pujar fins la part més alta de les grades, seure's i contemplar tot el conjunt des d'aquesta magnífica talaia. Si a més esteu sols, com nosaltres en el moment de la visita, doncs encara amb més màgia.

Bosra està a uns 140 km al sud de Damasc, pràcticament sobre la frontera jordana. Els autobusos a Bosra surten de la terminal Baramke, a poc més d'un quilòmetre de distància d'al-Marjeh. A peu és una passejada seguint els carrers al-Furat i Said al-Jabri fins a l'estació de tren, i des d'aquí Mousalan al-Boroudi i finalment al-Jama'a as-Suriyya. A l'arribar a la terminal preguntem per Bosra i ens adrecen a l'oficina de la companyia al-Merouf. Aquesta companyia té autobusos directes (un d'ells surt a les 10 del matí) per 50 LS. L'autobús és gran i còmode, fent que el trajecte d'una hora i quaranta minuts passi volant. Aquest autobús atura davant de l'oficina de la companyia a Bosra, just al costat de la Ciutadella. En el cas de no trobar autobusos directes a Bosra també s'hi pot anar via Der'a i canviant allà de vehicle. Per tornar a Damasc s'ha d'agafar l'autobús des de davant de la mateixa oficina d'al-Merouf (preguntar horaris de tornada en el moment d'arribar).

Maalula. Es tracta d'una altra excursió, molt recomanable, que es pot fer fàcilment des de Damasc en mig dia. El petit poble de Maalula es troba en una vall encaixonada al peu d'una sèrie de penya-segats. Just sota d'unes parets de pedra molt escarpades, s'aixeca un eixam de cases de forma cúbica, una sobre l'altra, algunes d'elles desafiant la llei de la gravetat. A més és dels pocs llocs a Síria on podem trobar les parets pintades amb colors grocs o blaus, contrastant amb el color ocre de les roques. A més la majoria dels seus habitants són catòlics grecs i, per si això fora poc, encara és possible escoltar aquí algú parlant l'arameu, la llengua en la que va predicar Jesucrist (encara que el govern sirià no està per la feina d'evitar la seva desaparició).

A Maalula no hi ha res concret a veure, sinó que l'interès és tot el conjunt en sí. El nostre recorregut s'inicia a la rotonda on ens deixa el microbús. D'aquí iniciem la pujada per un carrer en direcció al Convent de Sta. Tecla (Deir Mar Takla). En aquest camí de pujada tenim l'oportunitat de contemplar unes magnífiques vistes del poble i la paret rocosa que hi ha al darrera. El convent en sí és molt nou i no té cap interès, encara que s'hi pot entrar a donar un cop d'ull a una cova natural en la roca on està el santuari de la santa. Deixant el convent a la nostra dreta i agafant un petit camí entrem de ple en una gorja bastant espectacular que recorda molt a la famosa de Petra, però en una versió més modesta. El lloc és molt encisador, malgrat els múltiples graffiti que hi ha a les parets i que trenquen l'encant. A la sortida de la gorga trobem una carretera asfaltada i agafant-la de pujada arribem a l'Hotel Safir, un edifici construït dalt de tot de la paret rocosa i que és un veritable atemptat al bon gust. Abans d'arribar a l'hotel, a l'esquerra de la carretera, hi ha una talaia natural amb molt bones vistes de la vall i part del poble vist des de dalt. Passat l'hotel trobem el Monestir de Sant Sergi (Deir Mar Sarkis), a on es pot entrar per una porta molt baixa i visitar una petita i bonica església bizantina amb un altar circular. A l'esquerra del convent hi ha un mirador amb bones vistes sobre el poble i els voltants. Continuant per la carretera, ara ja de baixada, es poden veure roques amb portes i finestres que indiquen que allà hi vivia gent. Ara podem comprovar que s'utilitzen per a guardar el gra o el bestiar. Finalment la carretera condueix a la rotonda del punt d'inici.

Per anar a Maalula primer hem d'agafar un microbús en una parada de Choukri al-Quwatli preguntant per la terminal d'Abasseen (a uns 4 km d'al-Marjeh). Un cop en aquesta petita terminal de microbusos només cal demanar per Maalula i ens indicaran el microbús apropiat. El trajecte, d'uns 50 km, costa 20 LS i es fa en una hora aproximadament. A l'arribada a Maalula el microbús ens deixa en una rotonda al peu del poble. Per tornar a Damasc haurem d'agafar un microbús en aquest mateix punt.

Prop de la rotonda hi ha algun bar i una botiga per podem menjar alguna cosa o comprar una ampolla d'aigua.

Per anar des d'al-Marjeh a l'aeroport de Damasc la forma més econòmica és agafar un autobús que surt de la terminal Baramke (atenció perquè alguna guia, com Lonely Planet, diu que l'autobús surt des de davant del bar Express, al carrer Choukri al-Quwatli, però això ja no és així). Per arribar a la terminal Baramke el més còmode (carregant l'equipatge) és preguntar per un microbús al carrer Choukri al-Quwatli que ens hi porti. Costa 5 LS i triga uns 15 minuts en arribar (en realitat ens deixa en un carrer davant de la terminal). Un cop aquí demanem per l'autobús a l'aeroport (en àrab al-bas al-matar) en la terminal de la companyia Karnak, al costat de la de microbusos. El bitllet a l'aeroport costa 20 LS, més 10 LS per cada motxilla que s'hagi de posar en el guarda-equipatges inferior de l'autobús. El darrer autobús surt a les 23 hores (més tard hauríem d'agafar un taxi). En hores de poca circulació triga uns 20 minuts en arribar a la terminal internacional de l'aeroport.

Les taxes de sortida són de 200 LS (al pagar ens donen un segell que posteriorment el policia d'immigració enganxa al passaport).

Finalment ens espera un vol Damasc-Milà Malpensa (3 hores i 20 minuts) i un altre Milà Malpensa-Barcelona (1 hora i 30 minuts), ambdós amb Alitalia.