El nostre viatge a Tarapoto començà agafant un minibús (amb el nom Correcaminos) en la cantonada d'Av. del Sol amb San Miguel i amb destinació a l'aeroport (0,6 S/ per persona). Un taxi demana 3 S/. Emprem 15 minuts en aquest trajecte de 3 km fins a la porta d'entrada a l'aeroport.

Abans d'embarcar en el nostre vol Cusco-Lima amb LAN vam pagar 13,95 S/ de taxes d'aeroport. Després d'un vol de 65 minuts arribem a l'aeroport Jorge Chaves de Lima, on vam connectar amb el següent vol Lima-Tarapoto, també de LAN i amb la mateixa durada. Aquests dos vols ens van costar 627 S/ i els havíem reservat i comprat dies enrere a través dels nostres amics peruans, però també es poden comprar per Internet a través de la pàgina web de la companyia. En les dates del nostre viatge no hi havia un vol directe Cusco-Tarapoto i d'aquí la necessitat dels dos vols indicats.

Per anar des de l'aeroport fins al centre de Tarapoto, a uns 5 km, vam agafar un motocar (3 S/).

Allotjament turístic El Mirador (San Pablo de la Cruz, 517; tel. 042-532226). Aquí paguem 60 S/ per una habitació doble, súper-neta, amb bany, TV i ventilador, molt necessari a Tarapoto. Aquest hotel està regentat per Lluís i Talma, un matrimoni tan efusiu i atent que realment ens van fer sentir com a casa. Un magnífic esmorzar en la terrassa de l'hotel (amb vistes) costa 7 S/ i és la millor manera de començar el dia. En resum, és un hotel molt molt recomanable i del millor de Tarapoto. A més, si en arribar a l'aeroport truquem a l'hotel llavors ens van a buscar i ens duen a l'hotel sense cost addicional, i així ens podem estalviar el taxi.

Per a menjar res millor que el restaurant El Brasero (Lamas, 231), amb unes carns boníssimes fetes al carbó i a molt bon preu, sobretot si els comparem amb els de Cusco. A la nit es menja en unes taules a l'aire lliure i amb música en directe (almenys així va ser quan vam anar nosaltres).

TARAPOTO, també coneguda com la Ciutat de les Palmeres, és la ciutat més gran del departament de San Martín, en l'amazonia peruana, i té clima tropical. La ciutat en si no té massa interès turístic, però als voltants de Tarapoto hi ha un gran nombre d'excursions a fer per a veure llacs, ràpids, cataractes, banys termals, pobles indis, etc.

La raó del nostre pas per Tarapoto va ser la següent: per anar a Chachapoyas i Kuélap l'opció més immediata era agafar un vol Lima-Chiclayo i després un autobús Chiclayo-Chachapoyas, però per a continuar la nostra ruta programada això ens obligava a repetir de tornada el llarg trajecte de Chachapoyas a Chiclayo. D'aquesta manera vam preferir volar a Tarapoto (el preu era una mica inferior al del vol a Chiclayo) i allà agafar un autobús a Chachapoyas, més o menys equivalent en temps al Chiclayo-Chachapoyas, permetent-nos així veure noves coses en comptes de repetir un trajecte.

Ens hagués agradat poder gaudir d'algun dia més en aquesta zona del país, però els nostres dies de viatge ja no donaven per a més i vam pensar que això seria una bona excusa per a tornar un altre dia. Nosaltres només vam poder fer un volt per la Plaza de Armas de Tarapoto i els carrers dels voltants.

La primera sensació que vam tenir en arribar a Tarapoto va ser la tremenda calor que feia (33ºC), i això que el sol ja s'havia posat quan vam arribar, però és comprensible venint de climes temperats o freds en la nostra ruta pel sud i també perquè Tarapoto es troba en les terres baixes de la Sierra Norte, limitant ja amb la conca amazònica. A Tarapoto el clima tropical marca decididament la forma d'ésser de la ciutat i dels seus habitants.

Iniciem el llarg camí de Tarapoto a Chachapoyas (uns 360 km) agafant un motocar en el nostre hotel que per 2 S/ ens duu fins a la terminal de la companyia Ejetur, a l'Av Salaverri (uns 4 km a l'oest del centre), d'on surt l'autobús d'aquesta companyia a Chiclayo. Els bitllets els havíem comprat (25 S/ cadascun fins a Pedro Ruiz, la nostra destinació) la nit anterior en aquest mateix lloc per a assegurar-nos les places, per si de cas. Hi ha altres companyies que realitzen el mateix recorregut, però aquesta era l'única que sortia de Tarapoto a primera hora del matí (la resta ho fan a la tarda o nit) i la que s'ajustava millor als nostres plans.

L'autobús d'Ejetur finalment va sortir de Tarapoto a les 9:10, amb només 40 minuts de retard, gràcies a que els passatgers (tots peruans i nosaltres) ens vam amotinar i vam instar a la companyia perquè sortíssim ja. Pel camí veiem petits pobles i molta selva. Ens aturem a Moyabamba a recollir viatgers i una mica més tard a Rioja per a menjar una mica. A partir d'aquí el trajecte fins a Pedro Ruiz és realment espectacular (coincidim amb la guia LP), ja que la carretera va pujant i baixant altes muntanyes enmig d'una vegetació exuberant. En algunes pujades l'autobús amb prou feines té força per avançar. Vam arribar a Pedro Ruiz, punt de connexió de la carretera Chiclayo-Tarapoto amb el desviament a Chachapoyas, a les 17:10.

Aquí baixem de l'autobús (que continua viatge cap a Chiclayo) i ràpidament localitzem la combi que va a Chachapoyas (7 S/), però hem d'esperar que s'ompli, cosa que no passa, però vam sortir igualment 30 minuts després. La carretera és en realitat una pista, de vegades en molt mal estat, que transcorre paral·lela al riu Utcubamba. Per sort, els últims 15 km (que corresponen a una forta pujada de 900 metres) estan asfaltats. Vam acabar el nostre viatge en la Plaza de Armas de Chachapoyas a les 19:55, després de 70 km i més de 2 hores de viatge des de Pedro Ruiz i 12 hores des de Tarapoto (!).

Hostal Plaza Chachapoyas (Grau, 534; tel. 477654). Aquest és el nom actual de l'antic Hotel Tejado que figurava en la guia LP. Paguem 50 S/ per una habitació doble gran, amb bany i TV. No està mal i està situat en la mateixa Plaza de Armas.

Per a esmorzar recomanem la botiga que hi ha al costat de l'Hostal Belén (Arrieta, 540), ja que en la planta de dalt té un cafè. Un altre bon lloc és la Panificadora San José (Ayacucho, 516). Per a sopar un bon lloc és el restaurant Las Rocas (Ayacucho, 932), amb un local bastant acollidor.

CHACHAPOYAS, abreujada popularment com Chacha, és una petita i tranquil·la capital de departament, situada a 2.335 metres d'altura, i a la que no és gens fàcil arribar per la seva situació i per l'estat de les pistes que condueixen a ella. A causa del fet que durant l'època de pluges la ruta a Chachapoyas pot ser perillosa (inundacions, despreniments, etc.) la millor temporada per a visitar la zona és l'època seca, entre maig i octubre.

És una de les ciutats més antigues del Perú i una de les poques que encara manté la seva influència hispànica, conservant encara les seves àmplies casones amb sostres de teules, grans patis envoltats d'horts i jardins, i originals balconades. Per això val la pena fer un passeig pels seus tranquils carrers per a veure alguns punts d'interès: la Plaza de Armas, del s. XVI i amb una pileta de bronze d'origen colonial; el Pozo de Yanayacu, en el turó Luya Urco, a 1 km de la plaça; El Obispado, una casona molt antiga amb típiques característiques colonials de la zona; la Casona Monsante, amb arquitectura tradicional de la zona i un gran hort d'orquídies; Huancas, un poble tradicional als afores de Chachapoyas i que manté encara els seus costums i tradicions, vivint els seus habitants sobretot de la terrisseria.

Si es disposa de diversos dies i ganes d'aventura els voltants de Chachapoyas ofereixen un gran nombre de possibilitats: Kuélap, el Pueblo de los Muertos, els sarcòfags Karajía, el salt d'aigua Gocta (el tercer més alt del món), els mausoleus Revash, Leymebamba, i molts més. Però donat el remot del lloc arribar a ells no és tasca fàcil... Nosaltres ens conformem amb anar a Kuélap, la principal atracció de la zona.

Kuélap. Aquesta impressionant fortalesa, uns 72 km al sud de Chachapoyas i enclavada a la part alta d'una muntanya, a 3.000 metres de l'altura, és l'estructura de pedra més gran de Sud-amèrica. Va ser construïda fa més de 1.000 anys pel poble Sachapuyo o Chachapoyas, del que es coneix molt poc. La ciutadella ocupa aproximadament unes 6 Ha i es caracteritza per les seves tres plataformes de defensa, sobre els que s'alcen gegantins murs inclinats. La primera d'aquestes sobrepassa els 20 metres d'alt i 680 de llarg i només tenia tres entrades, construïdes de forma molt intel·ligent en forma d'embut (ample de 3 metres en la part exterior i 70 cm en l'interior) per a obstaculitzar l'entrada als invasors.

Entrada a la ciutadella de Kuélap

La ciutadella de Kuélap, a la que alguns es refereixen com el Machu Picchu del nord peruà, és única i incomparable per les seves característiques entre les restes arqueològiques del Perú i encara queda molt per descobrir i investigar. Per altra banda el remot de la seva ubicació ha permès que continuï essent un lloc bastant desconegut i molt poc visitat (a diferència del Machu Picchu).

Per a anar a Kuélap vam estudiar vàries possibilitats: transport públic (l'empresa Transportes Roller, en Grau 302, té un servei d'autobús que arriba gairebé fins al jaciment, però surt a les 4 del matí, i com a més no teníem clara la tornada en el mateix dia el vam descartar; alternativament es pot agafar una combi de Chachapoyas a Tingo i des d'aquí pujar caminant a Kuélap durant unes 4 hores per un camí extenuant); anar amb un tour organitzat per alguna agència local (ens van oferir un tour a Kuélap per 40 S/ cadascun, però no ens va convèncer); o el taxi (preguntem preus a diversos taxistes i la tarifa oficial semblava ser 120 S/, sense possibilitat de negociar, però finalment vam trobar un taxista, el Sr. Edgar Collantes (tel. 041-9991040), que es va avenir a cobrar 110 S/. Malgrat ser l'opció més cara va ser la que finalment vam triar, ja que ens permetia aprofitar al màxim el nostre temps i gaudir de total llibertat per a decidir el ritme de la visita.

Abans de sortir de Chachapoyas vam anar a una botiga en la Plaza de Armas per a comprar menjar i beguda per a dur-nos a Kuélap. Passats els 15 km de carretera asfaltada que baixen fins al riu Utcubamba comença de nou la pista que ja ens acompanyarà durant tot el camí. Anem paral·lels al riu, fins arribar al petit nucli de Magdalena, on un pont creua el riu, i abandonem la vall iniciant l'ascensió. Aquí aturem per a veure al lluny un lloc arqueològic anomenat Makro, format per construccions pre-inques en el vessant d'una muntanya. Al poc passem per Nuevo Tingo, la part nova de Tingo, on es van traslladar els seus habitants després d'un greu desbordament del riu. En la plaça on està l'església és curiós veure les tanques i arbres retallats amb formes animals. A la sortida de Tingo, a la sortida d'un giravolt, ja podem veure Kuélap al cim d'una alta muntanya enfront de nosaltres. Sembla que ja estiguem aquí, però encara queda un llarg camí perquè s'ha de fer una volta increïble. A partir d'aquí la pista es torna no apta per a gent amb vertigen, ja que transcorre penjada a més de 1.000 metres sobre el fons de la vall i no hi ha cap obstacle que ens separi del precipici (glups!!). Al final de la vall passem pel nucli de Chectámal i més tard per Longuita i María. És un trajecte impressionant. Finalment arribem a l'aparcament de Kuélap només 2 hores i quart després de sortir de Chachapoyas (el normal són 3 hores o més). L'explicació està en que el nostre taxista particular té fusta de corredor de rallies i semblava que anàvem de passatgers en el cotxe de Markus Gronhölm (!). Per sort ens va donar molta sensació de control i això ens va tranquil·litzar, ja que a priori no era el millor lloc per a córrer.

Des de l'aparcament caminem 1 km per un camí de pujada fins arribar a l'entrada de la fortalesa. Com més ens acostem més evident és l'enorme grandària de les muralles de la ciutadella. Abans d'entrar paguem l'entrada (11 S/ o la meitat amb el carnet ISIC) i ens registrem. L'amabilíssim senyor que està a càrrec de la boletería ens explica que aquest any esperen 6 o 7 mil visitants a Kuélap (al Machu Picchu aquesta xifra s'aconsegueix en només 2 dies!). Actualment hi ha en marxa treballs de restauració, tant en la muralla exterior com en l'interior del recinte. Entrem en la fortalesa per una de les seves imponents entrades. Gràcies a unes plaques numerades i a uns panells explicatius es pot realitzar una visita amb un cert ordre i sense necessitat de guia, ja que d'altra forma seria impossible per les dimensions de la fortalesa (600 metres de llarg per 100 d'ample) i perquè els camins entre la vegetació no estan clars. A costat i costat de la ciutadella les vistes sobre els voltants són absolutament espectaculars. Anem visitant les diferents parts de la fortalesa: el Torreón, el Pueblo Alto, el Tintero o alguns dels seus 420 edificis de forma circular i amb frisos romboidals decoratius. Quan vam arribar a Kuélap hi havia una desena més de visitants en el recinte, però al cap d'una estona ens vam quedar completament sols, bé, amb la companyia d'un grup de llames que ens anava seguint i menjant herba. Després de més de 3 hores dintre de la ciutadella (incloent un recés en un lloc amb vistes per a menjar el que dúiem) vam donar per acabada la visita a aquest fascinant lloc. Tornem caminant fins a l'aparcament, on ja només queda el nostre taxi i iniciem el retorn a Chacha.

En resum, vam gaudir moltíssim d'aquesta visita a Kuélap i vam encertar en contractar un taxi per a desplaçar-nos. Finalment dir que seria injust comparar Kuélap amb el Machu Picchu, ja que ambdós són llocs únics i imponents (per dir alguna cosa), però no dubtem de que si en el futur millora moltíssim l'accés a Kuélap i el nord peruà es torna més turístic llavors Kuélap podria arribar a ser un lloc molt visitat. Però de moment es pot gaudir encara d'un lloc màgic pràcticament en solitud.

Agafem un autobús nocturn de la companyia Móvil Tours (40 S/) que surt a les 20:00 de la seva terminal (Libertad, 464), quatre illes a l'est de la plaça. Durant el trajecte és difícil dormir ja que alguns trams de carretera estan fatal. Finalment arribem a la terminal de Móvil Tours de Chiclayo a les 5:10 del matí. Des d'aquí agafem un taxi fins a l'hotel per 3 S/.

Per als que disposin de més temps i ganes d'aventura una ruta alternativa (i per referències que tenim sembla que sigui espectacular) des de Chachapoyas a Chiclayo o Trujillo (o viceversa) és la que passa per Cajamarca, Celendín i Leymebamba. Però ara com ara aquesta ruta és costosa en temps, bastant dura i impracticable en època de pluges.

En l'Hotel Paraíso (Pedro Ruiz, 1064; Tel. 228161) paguem 50 S/ per una habitació doble amb bany privat i TV. No està malament, però la veritat és que les habitacions no estan al nivell que podria semblar en veure la recepció.

Per a esmorzar la nostra recomanació és Trébol Express (Elías Aguirre, 818). Just al costat està el restaurant America's (Elías Aguirre, 824), també molt recomanable.

CHICLAYO, també anomenada la capital de l'amistat, és la capital del departament de Lambayeque i un gran centre econòmic, comercial i turístic de la costa nord del Perú. La ciutat en si no té construccions colonials ni té massa interès, però el fet d'estar en el centre d'una rica zona arqueològica pre-inca on es van desenvolupar les cultures Mochica i Lambayeque fan que sigui una estupenda base d'operacions per a explorar els voltants.

En qualsevol cas val la pena la pena passejar per l'animat carrer Balta, el qual creua el centre de nord a sud passant per la Plaza de Armas (construïda al 1916). Al costat est de la plaça està la Catedral, del s.XIX, i en el costat nord el bonic edifici que hostatja la Municipalidad (pocs dies abans de la nostra visita havia quedat bastant destruït per un foc intencionat a causa de l'enfrontament entre els seguidors de dos candidats a l'ajuntament). En el costat oest de la plaça hi ha un quiosc que exerceix de Centre d'Informació Turística. En l'extrem sud del carrer Balta vam trobar el curiós Paseo de las Musas, un lloc per a passejar entre estàtues mitològiques.

Sipán o Huaca Rajada és un jaciment arqueològic situat a 1 km del poble d'igual nom i a uns 30 km de Chiclayo. Va ser descobert al 1987 per l'arqueòleg Walter Alva i en ell es van trobar algunes tombes intactes de la cultura Mochica (de fa uns 1.500 anys) i entre elles l'excepcional i famosa del Señor de Sipán. Tots els objectes trobats aquí s'exhibeixen en el Museo Tumbas Reales de Sipán, però que no està aquí sinó a Lambayeque.

Piràmides d'atovó a Sipán

L'entrada al jaciment val 8 S/ (la meitat amb ISIC). Comencem per visitar un mini-museu amb algunes explicacions i fotos sobre el jaciment. Després veiem el lloc on es van trobar les tombes del Señor de Sipán, del Sacerdot i d'altres. En l'interior de les tombes s'ha deixat una reproducció fidedigna del seu contingut original. Finalment pugem a dues piràmides mochicas, que hi ha sota la forma de petits turons d'atovó, per a gaudir d'una magnífica vista de l'entorn. El jaciment en si és interessant, però una mica pobre després de tot. És una llàstima, tal com opinen algunes persones de Sipán amb les que vam parlar, que es decidís instal·lar lluny d'aquí el museu amb les riqueses trobades a Sipán. El resultat és que molt pocs visitants s'acosten fins a Sipán.

Per a arribar fins al jaciment s'ha d'agafar un autobús en la terminal d'autobusos a Sipán (un taxi des del centre costa 2 S/). L'autobús val 2 S/ i triga gairebé una hora en arribar, deixant-nos just davant del jaciment. Per a tornar a Chiclayo només cal esperar a l'autobús en el mateix lloc.

Lambayeque, situada només a 11 km de Chiclayo, és de visita obligada pels seus interessantíssims museus, però també perquè la ciutat en si és bonica i agradable de passejar.

El Museo Tumbas Reales de Sipán (Av. Juan Pablo Vizcardo, 895; entrada: 10 S/ o 4 S/ amb carnet ISIC; tanca els dilluns) es va obrir a finals de 2002 amb l'objectiu de conservar i exposar un dels més importants descobriments arqueològics del Perú, les primeres tombes intactes dels antics governants mochicas sepultats amb totes les seves pertinences, reflectint l'esplendor i desenvolupament d'aquesta cultura precolombina. Tot el que es mostra aquí prové del jaciment arqueològic de Sipán (veure apartat anterior). Les instal·lacions del museu són modèliques i les diferents sales contenen útils panells explicatius que fan la visita molt amena. I el seu contingut és molt interessant i súper-espectacular. Molt molt recomanable.

El Museu Arqueològic Brüning (a l'altre costat de la Panamericana; entrada: 8 S/) es va crear per a hostatjar l'extraordinària col·lecció de l'alemany Hans Heinrich Brüning, que en el segle XIX va desenvolupar un important treball de registre i documentació etnogràfica durant gairebé 50 anys al llarg de la costa nord del Perú. Encara que més modest en tresors que l'anterior museu, la veritat és que també és molt interessant perquè permet conèixer l'origen i desenvolupament de les principals cultures de la zona.

Sortint del museu Brüning ens dirigim a la preciosa plaça principal, amb una bonica església en un dels seus costats. Agafem a la dreta el carrer 2 de Mayo i poc més enllà trobem la Casa de la Logia, amb la que diuen és la balconada exterior més llarga del Perú. Gairebé al final d'aquest carrer està el restaurant El Cántaro (2 de Mayo, 180; Tel. 282198), un lloc molt recomanable per a menjar a Lambayeque: local bonic, servei immillorable i menjar boníssim (bàsicament peix).

El transport de Chiclayo a Lambayeque surt de l'extrem oest del carrer San José i són combis o cotxes de 4 places (aquests surten quan s'omplen). Costa 1,5 S/ i s'arriba a Lambayeque en només 15 minuts, deixant-nos en la Panamericana, a mig camí dels dos museus. Per a tornar a Chiclayo cal anar a la Panamericana a esperar algun transport.

Per als que disposeu de més temps altres llocs interessants en la perifèria de Chiclayo són el Museu Nacional de Sicán, a Ferreñafe, el jaciment arqueològic de Túcume, o les localitats costaneres de Pimentel i Santa Rosa.

En la terminal d'Emtrafesa (Balta, 110) a Chiclayo vam comprar el dia anterior els bitllets a Trujillo per 12 S/ cadascun. En el trajecte de Chiclayo a Trujillo, uns 206 km al sud, vam trigar gairebé 3 hores. Un cop a Trujillo l'autobús ens va deixar en la terminal d'Emtrafesa, una mica allunyada del centre, pel que vam agafar un taxi al centre (2 S/).

En el Suite Plaza Hotel (Bolognesi, 358, a 2 illes de la plaça; tel. 044-298383) paguem 90 S/ per una habitació doble, amb bany, TV, esmorzar i Internet gratis (tot i que el preu inicial era de 120 S/). L'hotel està bastant bé i a més ben situat.

A Trujillo recomanem el restaurant Asturias (Pizarro, 739), amb una àmplia carta i un local acollidor. També l'adjacent restaurant Oviedo (bon menjar a preus raonables).

Aire colonial a Trujillo

TRUJILLO, coneguda també com la Ciutat de l'Eterna Primavera (pel seu clima àrid i semicàlid), és la capital del departament de La Libertad. Trujillo és una preciosa ciutat colonial amb forces coses a veure, però a més és un bon camp base per a explorar interessants jaciments arqueològics de les cultures chimú i mochica als voltants de la ciutat.

A Trujillo hi ha unes quantes mansions colonials i esglésies per visitar. La combinació de façanes pintades de cridaners colors pastel, les precioses reixes de ferro forjat de les finestres i les imponents portes de fusta donen a les construccions colonials de Trujillo un segell propi i diferent de la resta de ciutats colonials peruanes. En general tots els punts d'interès estan com a màxim a dues illes al voltant de la Plaza de Armas, pel que el millor és recórrer els carrers a peu. El lloc obvi en el que començar la visita a Trujillo és la preciosa Plaza de Armas, amb una gran estàtua de marbre en el centre. Algunes de les interessants esglésies a visitar són la Catedral (amb una capella i un museu d'art religiós); l'església de La Merced; l'església de Belém o el monestir del Carmen. Quant a les mansions colonials més representatives: casa Iturregui (entrada: 5 S/, conserva el mobiliari original i actualment allotja un club privat); Casa de la Emancipación (seu del Banc Continental i en la que es poden veure exposicions d'art); casa Ganoza Chopitea (amb una bonica façana, però en general la casa necessita una profunda restauració; actualment hostatja la Policía Turística); casa Orbegoso (estava tancada per restauració); casa Arquiaga (seu del Banco de la Nación; visita gratuïta, però necessàriament guiada; molt bonica i recomanable); o la casa del Mayorazgo de Facalá (també és la seu d'un banc; no se'ns permet la visita).

Zona arqueològica de Chan Chan (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 1986). Chan Chan fou la capital del regne Chimú, allà per l'any 1300, formant la ciutat precolombina més gran d'Amèrica del Sud i la ciutat d'atovó més gran del món. En la seva estructura es distingeixen places, vivendes, dipòsits, tallers, muralles o temples piramidals. El pas del temps, els saquejadors i la meteorologia (inundacions i fortes pluges causades pel fenomen de El Niño) han danyat molt el conjunt, però encara sorprèn per la seva grandària i pels seus increïbles relleus de figures geomètriques, zoomorfes i d'éssers mitològics que podem veure en els seus murs. El jaciment està format per 9 palaus o ciutadelles, de les quals només la de Tschudi està restaurada. Es tracta per tant d'un lloc d'obligada visita en qualsevol visita al nord peruà.

L'entrada costa 11 S/ (la meitat amb carnet ISIC) i serveix també per a visitar el Museo del Lugar i les Huacas Arco Iris i Esmeralda en un termini de 2 dies. El recinte es pot visitar bé sense guia gràcies a les útils indicacions que marquen la ruta a seguir i als panells explicatius. Per altra banda, per arribar a Chan Chan vam agafar una combi (amb el rètol Huanchaco) en la cantonada d'Av España amb Pizarro. El trajecte, de 5 km i 15 minuts, val 1,5 S/ i ens deixa en el punt de la Panamericana d'on parteix la pista al jaciment. Després cal caminar 1,5 km per aquesta pista fins arribar a l'entrada del Palau Tschudi. A costat i costat de la pista podem anar veient les ruïnes de la resta de ciutadelles que componien la ciutat chimú.

Huanchaco és un poble de pescadors a uns 12 km al nord-oest de Trujillo. És un lloc molt tranquil i agradable en el que encara és possible veure els caballitos de totora, unes canoes tradicionals utilitzades pels pescadors de la costa nord peruana des de l'època precolombina. Són similars a les que es poden veure al llac Titicaca, però la forma com naveguen els pescadors en ella és ben diferent. També és fàcil veure surfers en la platja de Huanchaco. Per a millors vistes val la pena caminar pel moll que s'endinsa en l'oceà (entrada: 0,5 S/) o pujar fins a l'església del poble. En la part nord de Huanchaco hi ha diversos restaurants on menjar peix. Nosaltres vam provar el restaurant Lucho del Mar (Av. Larco, 600), recomanat per LP, on vam menjar bé i la vista des de la seva terrassa superior val la pena, però és una mica car i el servei va ser extraordinàriament lent.

La visita a Huanchaco es pot combinar amb la de Chan Chan, ja que aquest últim ve de camí. Acabada la visita a Chan Chan cal tornar caminant per la pista fins a la Panamericana i aquí esperar una combi que vagi cap a Huanchaco (1 S/, 7 km). Per a tornar de Huanchaco a Trujillo només cal esperar a l'Av Larco que passi una combi en direcció a Trujillo (1,20 S/).

Huaca Arco Iris (o també Huaca del Dragón). Es tracta d'una piràmide d'atovó a 4 km de Trujillo, en el barri de La Esperanza. És especialment important perquè la seva construcció, fa uns 1.100 anys, es va fer a l'inici de la cultura chimú. El jaciment es compon d'una alta muralla defensiva que tanca una piràmide de base quadrangular i amb parets cobertes de relleus amb figures zoomorfes i en forma d'arc de Sant Martí. Des de la part alta de la piràmide hi ha una bona vista dels voltants. El conjunt és molt bonic i val la pena. En la nostra visita al conjunt vam estar pràcticament sols, només acompanyats per dos viringos o gossos peruans, d'aspecte molt lleig, però inofensius i amb la rara característica de tenir una temperatura corporal molt alta.

Serveix la mateixa entrada de Chan Chan. Per arribar fins a aquí vam agafar un autobús (amb el rètol Esperanza) en la cruïlla d'Av. España amb Pizarro. El trajecte costa 0,80 S/ i en 15 minuts ens deixa en un punt de la Panamericana a només 100 metres del lloc. Finalment volem recomanar un bon lloc per a comprar figures d'artesania: es tracta d'una parada al costat de l'entrada del jaciment en la que trobareu al simpàtic artesà ceramista Sr. Ángel Tamay Vargas.

Huacas del Sol y de la Luna. Aquest jaciment, uns 8 km al sud-est de Trujillo, està compost per la Huaca del Sol, que fou el centre polític i administratiu, i la Huaca de la Luna, el centre cerimonial. Entre ambdues s'estenia la ciutat mochica, amb els seus habitatges, grans avingudes i places. Actualment només es visita la Huaca de la Luna i en ella podem veure els diferents temples superposats (de diferents èpoques mochicas) amb els seus increïbles frescos murals polícroms. Són una meravella. I sorprèn saber que en les excavacions que encara es realitzen s'estan trobant noves i interessants troballes cada dia (la part corresponent a la ciutat està gairebé completament per excavar). En fi, que aquesta visita també val molt la pena.

L'entrada al jaciment val 11 S/ (la meitat amb carnet ISIC) i la visita és obligatòriament guiada. Per anar fins al jaciment vam agafar un autobús en la rotonda anomenada Óvalo Grau. El trajecte costa 1 S/.

Per al llarg trajecte de Trujillo a Lima (560 km) vam triar un servei nocturn de Transportes Línea. Els bitllets els compràrem amb antelació en les seves oficines (Orbegoso, 300), però la terminal d'embarcament està a l'Av. Amèrica Sud 2855 (un taxi des del centre val 3 S/). L'autobús va resultar ser comodíssim, amb seients de pell, molt reclinables, amples i amb reposa-cames. Un luxe!. Vam sortir puntualment a les 23:00 i vam arribar a la terminal de Lima, a Passeig de la República 941, a les 7:10 del matí. Per anar des d'aquí fins a la zona de Miraflores vam agafar un taxi per 8 S/.

León de Oro Inn (Av. La Paz 930, en el barri de Miraflores de Lima; tel. 242-6200). L'habitació doble, amb bany, TV i esmorzar inclòs costa 80 US$. No està malament, però l'esmorzar és pobre pel preu de l'habitació.

En el centre de Lima recomanem el restaurant El Farol (Ucayali, 135), molt aprop de la Plaza Mayor. En el barri de Barranco una bona opció és El Tío Mario (Zepita 214, enfront del Puente de los Suspiros), un restaurant especialitzat en anticuchos i de gran èxit entre la població local, amb una excel·lent relació qualitat-preu.

LIMA va ser fundada per Pizarro el 6 de gener de 1531 i per aquest motiu era coneguda com la ciutat dels Reis. Avui dia és una enorme ciutat bulliciosa, sorollosa i caòtica, però tot i així val la pena dedicar-li un dia per a veure alguns dels seus indubtables punts d'interès: museus, edificis colonials, o barris amb personalitat pròpia. D'abril a desembre la ciutat sol estar coberta per una boirina permanent, anomenada garúa, que li dóna un aire trist.

Centre Històric de Lima (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 1988). Aquesta part de la capital peruana és la que aglutina els llocs d'interès històric.

Plaza Mayor i Catedral de Lima

La Plaza Mayor, centre de l'antiga ciutat colonial i amb bonics edificis de sabor colonial al voltant d'ella, com la Casa de Gobierno, el Palacio Arzopisbal i la Catedral (entrada: 10 S/), amb un preciós cor, una capella amb les restes de Francisco Pizarro i un museu d'art religiós); el monestir de San Francisco, un dels pocs edificis mudèjars de Sud-amèrica i en el que s'ha de pagar per a entrar al museu i a les catacumbes; el palau Torre-Tagle, molt bonic per fora, però que no vam poder visitar l'interior ja que pertany a la Cancellería de Asuntos Exteriores; la casa Aliaga; la casa de Riva-Agüero; la casa Pilatos; etc. Per la seva banda Jirón de la Unión és un carrer molt concorregut amb un gran ambient comercial i desemboca en la Plaza de San Martín, on vam trobar el Gran Hotel Bolívar, en un bonic edifici de 1920. Seguint la recomanació de la guia LP vam entrar en l'hotel per a prendre una beguda en el seu bar, però aquest no ens va convèncer, tot i que la resta del que vam veure d'hotel sí que ens va agradar molt.

Per arribar al centre des del barri de Miraflores vam agafar un autobús amb el rètol Todo Arequipa-Tacna en l'Av José Larco. El trajecte ens va costar 1,20 S/ i havia tant tràfic que vam trigar gairebé una hora en arribar a l'altura de la Plaza Mayor.

Barri de Miraflores. És una zona residencial situada sobre els penya-segats que donen a l'oceà Pacífici on podem trobar nombrosos hotels, restaurants i zones d'oci, lluny del bullici i caos del centre. En la zona al voltant del Parque Central sol haver-hi bastant ambient, incloent-hi petits mercats, restaurants, bars, etc. En l'extrem sud de l'Av José Larco està LarcoMar, un gran centre d'oci, sobre el que hi ha un bonic mirador amb estupendes vistes de l'oceà Pacífic.

Barri de Barranco. És un petit barri situat al sud de Miraflores i que passa per ser la zona bohèmia i de marxa de Lima. El carrer per a vianants Carrión, per exemple, està ple de bars, pubs, i discos. Desemboca en el Parque Municipal, una bonica plaça. Després de creuar el famós Puente de los Suspiros seguim un camí que desemboca en un mirador sobre el Pacífic.

Per anar a Barranco des del centre de Lima vam agafar un autobús amb la indicació Chorrillos en l'Av Garcilaso de la Vega. Costa 1,20 S/ i vam baixar a Av Bolognesi amb Carrión, després de 45 minuts de viatge per les congestionades avingudes de Lima.

Per a anar a l'aeroport Jorge Chávez de Lima ens recullen en l'hotel els nostres amics peruans amb el seu vehicle (els mateixos que ja ens havien recollit a la nostra arribada al país). En uns 40 minuts arribem a l'aeroport des de Miraflores, creuant el senyorial barri de San Isidro. És convenient arribar a l'aeroport amb suficient antelació ja que les cues i els nombrosos controls poden suposar força temps (2 hores en el nostre cas). Després de facturar vam pagar 100'13 S/ cadascun en concepte de taxes de sortida.

Després d'un vol de 13 hores arribem a l'aeroport Madrid-Barajas (aquest vol de Air Plus Comet ens reafirma encara més en la nostra mala opinió sobre els seus serveis a bord). Connectem amb un vol d'Air Europa a Barcelona, on vam arribar una hora després. Aquest és el final d'un gran viatge i... pensant ja en el proper.