Vota | Traducir al Español |
Nova Zelanda es troba a les antípodes de Catalunya, és el lloc més allunyat on es pot viatjar des d'aquí i jo diria que un dels països civilitzats més aïllats del món. Nova Zelanda està formada per dos illes, estretes i allargades, separades per l'anomenat estret de Cook. Té uns 4 milions d'habitants, dels quals més d'1 milió viuen a Auckland, i 40 milions d'ovelles.
Els símbols de Nova Zelanda són la falguera i el kiwi. No s'ha de confondre el kiwi amb la fruita. Allà, el kiwi és l'ocell, i la fruita es diu kiwi fruit. A part, a ells mateixos, els neozelandesos, també se'ls anomena kiwis. Les falgueres estan per tot arreu, són gegants, arbres, veureu molts boscos de falgueres. Els primers habitants van arribar a Nova Zelanda fa uns 1.000 anys, eren maoris que venien de les illes de la Polinèsia. Quan van arribar van trobar un paisatge i un clima molt diferent del seu i es van haver d'adaptar. Actualment, la cultura maori de la polinèsia i la neozelandesa és bastant diferent. Els colonitzadors anglesos i francesos van arribar al segle XVIII i van formar la Nova Zelanda que coneixem actualment. És com estar a Anglaterra fa uns quants anys. En quant als maoris, la cultura anglosaxona i maori conviuen de manera estranya sense barrejar-se, hi ha un respecte mutu.
Feia temps que somiava en anar a Nova Zelanda, era el viatge somniat. Un país tan llunyà, aïllat, amb natura verge i paisatges espectaculars. Així que, quan el meu marit i jo vam aconseguir tenir un mes de vacances i uns calerons estalviats, ens vam llençar a l'aventura. Vam marxar del 3 al 30 d'agost de 2009, però com veureu després a l'itinerari, a Nova Zelanda hi vam estar 17 dies. Res de Nova Zelanda ens va defraudar. Cada dia era una nova sorpresa, el paisatge és meravellós, és tot natura, sense gent. Si us agrada fer fotos, emporteu-vos moltes targetes de memòria perquè no parareu!. Ha estat el millor viatge de la nostra vida.
Dates del viatge
Del 3 al 30 d'agost de 2009.
Itinerari
Dies 2-3: Singapur
Dia 4: Singapur - Auckland - Whangarei - Paihia
Dia 5: Paihia - Bay of Islands - Waipoura Kauri Forest - Wellford
Dia 6: Wellford - Coromandel peninsula - Hamilton
Dia 7: Hamilton - Waitomo caves - Rotorua
Dia 8: Rotorua - Taupo
Dia 9: Taupo - Tongariro - Levin
Dia 10: Levin - Wellington - Picton - Havelock - Marlborough - Nelson
Dia 11: Nelson - Abel Tasman National Park - Kaikoura
Dia 12: Kaikoura - Arthur's Pass - Greymouth
Dia 13: Greymouth - Punakaiki - Franz - Josef - Fox
Dia 14: Fox - Haast Pass - Lake Hawea
Dia 15: Lake Hawea - Arrowtown - Queenstown - Te Anau
Dia 16: Te Anau - Milford Sound - Te Anau
Dia 17: Te Anau - Invercargill - Bluff - Catlins - Dunedin
Dia 18: Dunedin - Moeraki
Dia 19: Moeraki Boulders - Mount Cook - Lake Tekapo
Dia 20: Lake Tekapo - Christchurch
Dia 21: Christchurch - Auckland - Polinesia Francesa
Dies 22-25: Polinesia Francesa
Dia 26: Polinesia Francesa - Auckland
Dia 27: Auckland - Singapur - ...
Dia 28: ... - Barcelona
L'itinerari dins Nova Zelanda no és ben bé el que havíem planificat des de Barcelona, però s'hi acosta molt. Teníem apuntat cada dia on volíem arribar, quines activitats volíem fer i què volíem visitar, i més o menys ho vam complir. Però és clar, un cop ets al país veus com va tot i tens més informació i és quan realment veus que vols i pots fer, per això val més poder ser flexible un cop siguis allà. L'itinerari escrit aquí és el que vam fer realment. Són més de 5.000 km recorreguts en cotxe. Vam fer la ruta de nord a sud i no de sud a nord perquè com que en teoria el sud era el millor paisatge el vam deixar pel final. I ens va agradar molt fer la ruta d'aquesta manera, us la recomano. Potser si deixes segons quins paisatges de l'illa nord pel final, no els valores tant com ho vam fer nosaltres.
Estem molt contents de l'itinerari que vam fer, vam veure moltíssimes coses. No vam parar, però un cop allà, qui vol parar?, no et canses mai. A més, tens molt temps per descansar a la nit: com que es fa fosc tan aviat, dormíem moltes hores. Aneu disposats a fer molts quilòmetres, això sí.
A l'extrem nord de l'illa nord no hi vam poder anar. Ens hauria agradat molt fer-ho i crec que és l'únic que ens va faltar. Ens hauria agradat anar a Cape Reinga i veure la Ninety Mile Beach, però eren molts quilòmetres i segurament ens hauria costat dos dies de viatge que hauríem hagut de sacrificar i no poder veure altres coses. Si haguéssim tingut aquests dos dies més ho haguéssim fet.
Preparació del viatge. Què necessito?
Per viatjar a Nova Zelanda es necessita el passaport en vigor. No cal visat. I per a conduir es necessita el carnet internacional de conduir. Només cal anar a l'oficina de Trànsit, omplir uns papers i pagar.
Us recomano de forma vehement que planifiqueu la ruta abans. Hi ha tantes coses per veure, que és un d'aquells països que si no tens una mica clar què pots veure i el temps que tens per dedicar-hi pots perdre molt de temps. Si no teniu límit de temps per estar allà perfecte, aneu fent sobre la marxa, però si, com la majoria de gent, teniu uns dies limitats de vacances mireu bé com voleu fer la ruta. Triar com i quan es vol viatjar, si es vol reservar... etc. Tenir-ho tot en compte per aprofitar i gaudir al màxim.
Millor època per viatjar a Nova Zelanda. Quan anar-hi
Com que es troba al pol sud, les estacions són oposades a les nostres. El novembre-desembre és el seu estiu i la seva temporada alta. Juny-juliol, en canvi, és l'època de més fred a l'hivern.
Nosaltres hi vam anar a l'agost i feia fred, però no molt, una mitja d'uns 8-10 ºC. És una molt bona època per anar-hi perquè és quan hi ha menys turistes, és temporada baixa, trobareu allotjament a tot arreu i tot és més barat. Això sí, si trobeu turistes a l'agost, segur que la meitat són catalans. L'avantatge d'anar-hi a l'hivern és que no cal reservar i sempre hi ha lloc a tot arreu, tant a les activitats com a l'allotjament. En canvi a l'estiu segur que s'ha de reservar tot abans i ha d'estar molt més planificat. Suposo que a l'estiu el país deu tenir un encant molt diferent, deu estar molt bé amb bones temperatures. No obstant, crec que el paisatge amb les muntanyes nevades és realment increïble i val la pena veure'l així. Per tant, si es pot, potser la primavera i tardor que la temperatura és més agradable seria la millor època per anar-hi. A part, una altra cosa important és la maleta. A l'hivern, amb 4 coses ja la tens plena i si tens un límit de pes als avions s'ha de tenir en compte. A l'illa sud sempre fa més fred i és més habitual trobar-hi neu. A ple hivern, en alguns llocs pot ser que s'hagin de posar cadenes.
Moneda
La moneda oficial a Nova Zelanda és el dolar neozelandès ($ o NZD). En el moment d'anar-hi nosaltres, 1$ equivalia a 0.50 €. Per tant, calculàvem fàcilment en euros comptant la meitat. Una cosa molt bona de Nova Zelanda és que a tot arreu es pot pagar amb targeta de crèdit, necessites molt poc efectiu.
Transport
Avió. El vol d'Europa a Nova Zelanda és una bona pallissa. Hi ha diferents rutes. Nosaltres estàvem bastant lligats perquè volíem passar per Singapur per visitar un amic i passar-hi una nit. Al final va ser una bona combinació perquè vam agafar un vol directe Barcelona-Singapur (15 hores) i un altre directe Singapur-Auckland (10 hores). La companyia amb la que vam volar és Singapore Airlines i és totalment recomanable. Molt bon servei, seients bastants còmodes i un munt d'entreteniment i les últimes pel·lícules a la pantalla individual que té cadascú davant del seu seient.
Air New Zealand també vola a Nova Zelanda, però crec que fa dos escales, a Londres i Hong Kong. La part bona de volar amb aquesta companyia és que al tornar pots fer la volta al món i tornar per Los Angeles (crec que fins i tot surt més econòmic que tornar per la mateixa banda). A nosaltres, però, no ens sortia a compte.
Vam comprar tots els vols per agència ja que no només anàvem a Nova Zelanda i fèiem molts canvis d'avions. No ho volíem comprar per internet, de fet jo crec que hagués estat impossible amb tot el viatge que vam fer. És molt lluny i molt car i sembla que amb una agència vagis més segur. Per a la resta de coses del viatge ho vam fer tot nosaltres mateixos.
Cotxe de lloguer. Quan planificàvem el viatge vam estar pensant molt amb què moure'ns un cop a Nova Zelanda. El que fa tothom és l'autocaravana. Per què?. Doncs perquè és un lloc ideal per fer aquest tipus de viatge. Està molt preparat per les autocaravanes, hi ha molts càmpings i en teoria surt més barat. A més, tens l'al·licient de que pots plantar la teva autocaravana davant d'un llac i quedar-t'hi. No obstant, cap d'aquests avantatges ens va fer decidir per l'autocaravana. Vam creure que estaríem massa aïllats, que no tindríem contacte amb la gent del país, que seria incòmode i que patiríem fred. Viatjar amb autocaravana hauria estat una aventura, segur que sí, però nosaltres no anàvem a Nova Zelanda per l'aventura de l'autocaravana, sinó per veure i gaudir el país. Ara, un cop fet, estic molt contenta de la nostra elecció. Vam llogar un cotxe i vam buscar allotjament i així vam conèixer uns quants kiwis.
Vam mirar diferents opcions per internet des de Barcelona. Les opcions més barates són les companyies neozelandeses i no les inter-nacionalment conegudes com Europcar o Avis. Nosaltres vam llogar amb Apex Rentals, agafant el cotxe a l'aeroport d'Auckland i tornant-lo a Christchurch (illa sud). El preu per a 16 dies va ser de 1.158 $ per un Toyota Corolla (perquè hi cabessin bé les maletes), incloent GPS, cadenes i assegurança sense extres. Tot va anar molt bé i no vam tenir cap problema. Una altra empresa de Nova Zelanda, que crec era la més barata, és Jucy. Podeu trobar altres opcions al web d'eAlquilerdecoches.
Allotjament
Hi ha diversos tipus de llocs per a dormir: hotels, motels, albergs, bed & breakfasts. Nosaltres els vam provar tots i, sense dubte, el millor en relació qualitat/preu va ser el motel. Són com petits apartaments on hi ha l'habitació, la cuina i el lavabo. Són còmodes, econòmics i acollidors. Pots deixar el cotxe davant de la porta de l'habitació i pots cuinar. A nosaltres ens anava molt bé per a esmorzar: compràvem al súper i així podíem esmorzar a casa i marxar sense perdre més temps. N'hi ha molts de motels, una oferta amplíssima, de totes les categories, i als pobles solen estan tots junts. En funció del preu ja saps més o menys el que et trobaràs.
Nosaltres els triàvem normalment amb la guia que teníem de motels de Nova Zelanda o des de l'i-SITE (el web oficial del New Zealand Tourism Board). Des de Catalunya només vam reservar la primera nit per dormir i l'última, i la resta de dies anàvem buscant. Crec que va ser una molt bona opció, ja que cada dia podíem refer la ruta com ens anés millor i no teníem l'obligació d'arribar a la nit a dormir a un lloc. A més, no perdíem temps per a buscar-lo, ja que com us dic no hi havia ningú i tot estava buit. Realment recomano no reservar si hi aneu a l'hivern. En un país on el paisatge és tan impressionant que de vegades t'enamores d'una zona en la que no havies pensat passar-t'hi gaire temps. És millor no anar lligat si no hi ha la necessitat de fer-ho. I a Nova Zelanda, si hi aneu a l'agost no n'hi ha. A l'estiu ja és una altra cosa, i amb lo planificadors de tot que són ells, crec que segurament hauria estat millor haver-ho reservat quasi tot.
Menjar
Nova Zelanda és un país bastant carnívor i fan uns bistecs boníssims. A nosaltres, que ens agrada la carn, vam gaudir molt, però al final també te'n canses. L'especialitat del país, és, sens dubte, el fast food. Als pobles era molt fàcil identificar el centre ja que és on està el McDonald's, el Burger King o el Kentucky. També hi ha molts restaurants de tot arreu del món: indi, tailandès, xinès, etc, i evidentment pizzeries. Nosaltres quan ens cansàvem de menjar fora anàvem al súper i ens fèiem el sopar al motel. Hi ha unes quantes cadenes de supermercats grans, bé de preu, i estan oberts fins a les 23 o 24h.
Horari
És molt important tenir en compte les hores de sol a l'hora de planificar el viatge, és un factor determinant. Quan no hi ha sol, tot es mor. A les 18h ja era negra nit i a partir d'aquella hora tot estava desert. I desert vol dir realment desert, sense ningú, i tot tancat, apart dels restaurants o allotjaments. Tot és molt fosc, les carreteres no estan il·luminades i els pobles tampoc gaire. És com si, sense el sol, tot el país s'apagués i tothom es quedés a casa.
Quan érem aquí pensàvem que podríem conduir de nit i avançar. Però un cop allà vam veure que era una mala idea. Les carreteres eren massa fosques. Si se'ns feia massa tard ja costava trobar un lloc per sopar i després encara havíem de buscar lloc per dormir. A més, conduir de nit no val la pena perquè et perds tot el paisatge. I amb totes les hores que et passes al cotxe has d'aprofitar bé les vistes. És perdre el temps anar conduint i no aprofitar el paisatge.
Així doncs, s'ha de tenir en compte el tema de l'horari i comptar que a l'hivern, a partir de les 18h s'acaba l'activitat del dia. A partir de les 17h normalment ja està tot tancat. Si s'ha d'anar a alguna activitat o algun centre d'informació s'ha de fer abans de les 17h. Per tant, val la pena aixecar-se ben d'hora i aprofitar les hores de llum al màxim.
Seguretat
Ens vam sentir en tot moment segurs. Potser algun dia, anant de nit, com que no hi ha ningú pel carrer, pot fer una mica de por. A la nit millor no caminar. A tot arreu hi ha aparcament, davant de cada restaurant, de cada lloc. O sigui, que millor anar en cotxe a tot arreu pel que pugui passar.
Electricitat
Només es necessita un adaptador especial que es pot comprar un cop allà. Segur que trobareu una ferreteria o un súper on el tinguin.
Telèfon
Per trucar a casa (Catalunya) vam comprar una targeta telefònica que ens va costar 10 $. Va durar bastant i quan es va acabar vam tirar de telèfon mòbil, sense problemes. La diferència horària és de 10h.
Calefacció
No hi ha calefacció enlloc. El que hi ha a tot arreu són estufes. S'entén perquè sinó la despesa seria enorme, però té l'inconvenient de que quan arribes a les habitacions tot està fred i triga una mica en escalfar-se. Normalment però, amb el calefactor que hi hagi n'hi haurà prou per escalfar l'habitació. A més, tenen les meravelloses mantes elèctriques als llits. Són a tot arreu i van molt bé. Els primers dies ens feia cosa, mai n'haviem fet servir i ens pensàvem que ens enramparíem. Però amb el fred que feia, s'estava tan bé amb els llençols calents quan et poses a llit!.
Informació a Nova Zelanda
Hi ha una sobrecàrrega d'informació a Nova Zelanda. Només arribar a l'aeroport ja podeu començar a agafar fulletons de tot. De cada activitat, de tots els motels, allotjaments, a cada lloc que aneu trobareu de tot. A més, en tots els pobles turístics (on anireu, sí, sí) hi ha el centre d'informació, anomenat i-SITE. Allà us informaran de tot el que podeu fer a la zona on us trobeu i tornareu a trobar mil fulletons. Nosaltres vam utilitzar molt aquests centres d'informació i intentàvem anar-hi sempre per a veure què ens aconsellaven. A part, des d'allà també ens buscaven allotjament i ens reservaven les activitats. Estan molt bé, però s'ha de tenir en compte que a l'hivern normalment tanquen a les 17h.
El DOC (Department of Conservation) és una altra institució neozelandesa que us sonarà molt quan estigueu allà. S'encarrega de conservar el paisatge i de que ningú el faci malbé. A la muntanya tot està perfectament senyalitzat i delimitat. Tots els caminets estan guiats i no pots anar per un altre lloc, no hi cap la improvisació, perquè està prohibida. Si es fa una ruta a peu s'ha de fer la que està senyalada. El que està molt bé és que a l'inici de cada caminet a peu, s'indica els minuts que tardaràs en fer-lo. Res té pèrdua!.
Nova Zelanda, el país de l'aventura
Nova Zelanda està considerat el país internacional de les activitats d'aventura. S'hi fan tot tipus d'esports, tots els que us podeu imaginar. I els preus són més barats que aquí. A Nova Zelanda va néixer el puenting, que allà en diuen bungy jumping. A tot arreu hi fan activitats a l'aire lliure, excursions, pots fer sky-diving, heli-hiking, jet-boating, kayaking, ... O sigui, per terra, mar i aire. Val la pena aprofitar-ho. A l'hivern pot ser que n'hi hagi alguna que no la facin. També fa més mandra fer-les, sobretot les d'aigua. A l'estiu segur que es deuen aprofitar encara molt més. I si us agrada fer trekking per la muntanya i teniu dies hi ha moltes excursions de 3 o 4 dies, a moltes zones, i com sempre amb paisatges espectaculars.
Últims consells
A Nova Zelanda les distàncies són molt llargues i s'ha de tenir molt en compte a l'hora de fer la ruta del viatge. Si viatgeu a l'hivern ja us he comentat que no cal reservar. No obstant, hi ha activitats que sí que s'han de reservar d'un dia per l'altre. Convé arribar a una bona hora a l'i-SITE o allotjament per si s'ha de reservar alguna cosa, que ho podeu fer. Sempre penseu en el que fareu l'endemà.
Abans de marxar el que havíem llegit a tot arreu era que és millor quedar-se més dies a l'illa sud que a l'illa nord, que val molt més la pena. Bé, hi estic d'acord, però no perquè l'illa sud sigui més maca, sinó perquè és més gran i té més coses per a veure. Crec que l'illa nord està infravalorada i té coses úniques. La zona geotermal és una zona com n'hi ha poques al món, però el problema és que és molt turística i la gent la veu només com una atracció. Per mi realment val molt la pena, com tota la zona del nord. Compteu menys dies per l'illa nord, però no us la perdeu!.
Una altra cosa de la que volia parlar i de la que no havia trobat gaires comentaris és sobre l'idioma. Crec que és un tema prou important. Abans de marxar ens preguntàvem si ens entendríem bé, si l'anglès amb accent kiwi seria difícil. Doncs bé, us he de dir que sí, que l'accent kiwi és diferent. Amb un anglès mitjanet clar que pots viatjar pel país i defensar-te, però crec que és important que tinguis un bon nivell d'anglès si realment vols sentir alguna cosa més que veure paisatges. Als neozelandesos els encanta explicar-ho tot i parlar. A cada sortida, excursió, activitat que fas t'ho expliquen absolutament tot. Està força bé entendre'ls perquè sinó et perds la meitat de la història!. Us recomano que els escolteu, encara que costi. Perquè això sí, ells tenen el seu accent i parlen molt ràpid i ets tu qui s'ha d'adaptar.
El nostre viatge
Aprofitant que anàvem a l'altra punta de món vam decidir no només visitar Nova Zelanda i allargar la nostra estada per anar a alguna illa paradisíaca. Ja que anàvem a Nova Zelanda a l'hivern, com a mínim veure una mica de sol i calor, que això sí que fa vacances i relax. Vam deixar les illes pel final i vam decidir anar a la Polinèsia Francesa per a veure la perla del pacífic, Bora Bora. Però això ja és un altre viatge i no l'explicaré en aquest relat. Per motius de combinació de vols, quan tornàvem de la Polinèsia ens quedava mig dia que havíem de passar a Auckland, i vam decidir deixar-lo per veure la ciutat i no visitar-la abans (havíem llegit que no valia la pena passar-hi molt de temps i era veritat).
Vam aprofitar el viatge i vam parar 2 dies (1 nit) a Singapur perquè hi tenia un amic allà. Us recomano, si teniu un dia més, quedar-vos a visitar la ciutat que fa d'escala. Singapur, Hong Kong, són ciutats que valen la pena visitar i amb dos dies en tens prou.
DIARI DE VIATGE
El que escrivim en aquest diari de viatge és una visió totalment personal del país i la descripció d'un viatge, el nostre, res més. El diari el vaig escriure mentre era a Nova Zelanda, cada nit reservava una bona estona per escriure tot el que havia fet durant el dia. Per què?. Doncs perquè quan nosaltres buscàvem informació per planificar el nostre viatge, el que més ens va ajudar va ser la informació de rutes de viatge d'altres viatgers que havíem trobat per Internet. Així va sorgir la idea, vaig escriure el diari perquè quan arribés a casa, el pogués penjar a Internet i pogués ajudar a altres persones a planificar el viatge a Nova Zelanda. Espero que us serveixi.
En el text que segueix els preus indicats de llocs per dormir són per habitació per a 2 persones, i el de visitar coses és el preu per 1 persona. Gaudiu del nostre viatge!.
06-08-09: Auckland - Paihia (269 km)
Hem arribat a Auckland a les 11h. A l'aeroport, ens han mirat les botes que portem posades, ens les han fet netejar, ens han escanejat les maletes, però tot ha anat molt ràpid.
Hem trucat a l'empresa on hem llogat el cotxe perquè ens vinguessin a buscar a l'aeroport i ha vingut un mini-bus de seguida. Quan hem arribat a Apex Rentals no ens han explicat gran cosa, ens han donat una fotocòpia de com posar les cadenes i au!. Ja ens apanyarem!. Havíem demanat un Toyota Corolla però ens han donat un Toyota Camry, que és més gran. Està de conya perquè ens hi caben les maletes sense problemes.
Ens han dit que perquè el ferri entre les illes del nord i el sud sigui gratis per al cotxe hem d'agafar el de les 10:35h i hem de ser-hi 1 hora abans. Hem reservat el ferri per al dia 12 i si el volem canviar hem de trucar 24 hores abans a l'oficina de Wellington. El cotxe és automàtic, i entre això i que conduïm per l'esquerra anem una mica estressats. El que ha sigut una triomfada total ha sigut el GPS del cotxe. Va de conya!. Ara mateix estem en un embús intentant sortir d'Auckland, i a sobre està tallada l'autopista per on havíem d'anar i el GPS ens ha recalculat la ruta en un no res.
Primera sorpresa que ens descol·loca: estem passant per una autopista i sembla que hi hagi un peatge que haguem de pagar, però ho veiem pels cartells, no perquè hi hagi unes cabines de peatge on ens facin parar. No fem res i continuem endavant, però ens quedem intrigats. Si no paguem, què passarà?. Tampoc sabem on hem de pagar, hi ha una adreça d'Internet i un número de telèfon, i hi diu que tens 3 dies per fer-ho. Al viatge de tornada, quan tornem a passar per la mateixa autopista, finalment paguem en uns caixers que hi ha a l'autopista. Es veu que si no pagues t'envien una multa. Et fan foto de la matrícula del cotxe, tenen controlat qui passa i qui no.
Estàvem molt petats i hem canviat d'opinió sobre la nostra ruta. Al final no fem el Waipoura Kauri Forest avui, intentarem fer-lo demà i avui anem directament a Paihia. Arribant a Whangarei, decidim anar a veure avui les Whangarei Falls, a on hi arribem fàcilment en cotxe i el caminet de les cascades està al costat de l'aparcament. En un quart d'hora pots arribar a baix i veure-les. Valen molt la pena, són petites però la caiguda és bastant alta.
Tornant de camí cap a Paihia veiem la posta de sol, espectacular. Amb uns colors rosa, carbassa i blau molt intensos, que no havíem vist mai. Arribem a l'allotjament de Paihia que haviem reservat: Abel Tasman Lodge (99 $). És un motel, està davant de la badia i crec que demà, quan hi hagi llum, les vistes seran impressionants. Lloguem el vaixell per l'excursió de demà a la Bay of Islands al mateix motel: Dolphin Discoveries (89$). En teoria veurem dofins i avui també havien vist orques, que pot ser que demà encara hi siguin. Diuen que demà farà un dia esplèndid a 15ºC, a veure!.
Hem anat a sopar a una pizzeria de la badia que es diu Frank's, i resulta que el cambrer, neozelandès, havia viscut 5 anys a Sevilla. Devia ser l'únic neozelandès que hi havia!. Un tio molt maco, ens ha deixat provar un vi de Nova Zelanda, el Rabbit Ranch. Ah, i també hem près cervesa de Nova Zelanda, la Steinlager. Molt, molt suau, el nostre amic diu que no deixa ressaca.
07-08-09: Paihia - Bay of islands - Waipoua Kauri Forest - Wellford (515 km)
Ens hem aixecat a les 7h del matí per deixar-ho tot preparat per deixar l'allotjament, anar a esmorzar i anar a buscar el vaixell.
Bay of Islands
El vaixell de l'excursió a la Bay of Islands surt puntual a les 9:00, som uns 30 passatgers, dels quals 15 són catalans (flipant). El viatge durarà 4 hores. Anem parant davant les illes i ens van explicant la seva història. La veritat és que costa una mica d'entendre perquè parlen bastant ràpid. Arribem a Cape Brett i Hole in the Rock, preciós. Ens quedem parats davant d'aquest darrer, estem a la part de fora del vaixell i passarem pel mig del forat. Ens diuen que ens agafem bé perquè quan passes hi ha molt mala mar. Amb raó!. Però la veritat és que ha estat molt divertit. De tornada, parem en una illa i ens deixen 40 minuts per donar-hi una volta. Des de dalt del turonet hi ha vistes impressionants de Bay of Islands.
Tornem cap a Paihia sens haver vist dofins ni balenes ni orques. Creuen que les orques que hi havia ahir han espantat els dofins i avui les orques ja han marxat. Ens fan un abonament de per vida perquè tornem un altre dia, ja que ells garanteixen que s'han de veure. Ha valgut molt la pena l'excursió en vaixell i ens ha agradat molt el paisatge.
Dinem a Paihia i enfilem cap a Waipoura Kauri Forest. Pel camí, les vistes ens sorprenen. En un punt on ens hem de desviar per veure la vista es diu Ara Te Uru (calculo que per on està Opononi segons el meu mapa), hi ha una muntanya de duna a l'altra banda, impressionant.
Arribem al bosc Waipoura Kauri Forest i veiem primer el kauri més gran. Són arbres mil·lenaris. Més endavant fem una petita caminada per veure les Four Sisters i el segon kauri més gran. El bosc és diferent, els arbres són enormes, però el que ens fa més gràcia són les falgueres gegants, típiques de Nova Zelanda.
Havent vist el bosc, crec que no valia la pena desviar-nos expressament per venir. Hem perdut 3 hores i avui no podrem arribar a Coromandel, com teníem previst, però volem intentar arribar el més lluny possible. Al cap d'una hora de cotxe ja ens estem adormint. Parem a sopar, després seguim una mica i a Wellford, bastant abans d'arribar a Auckland, busquem un motel per dormir (85$, no recordo el nom). Veiem que hem de comprar per esmorzar. Als motels hi ha cuina, i sinó perdem molt de temps buscant algun cafè.
08-08-09: Wellford - Coromandel (515 km)
Aquest matí ens hem despertat a les 6:30 i hem començat el camí cap a la península de Coromandel.
La primera parada ha estat Tairua, a l'oficina d'informació, on una dona molt amable ens ha dit l'hora a la que podíem anar a la Hot Water Beach. Només s'hi pot anar amb marea baixa i avui era de 13:30 a 15:30. Com que ens queda bastant de temps, hem anat primer a veure la Cathedral Cove. És un forat a la roca que hi ha en una platja verge. S'hi va caminant i està tot molt ben indicat. Hem trigat uns 35 minuts per anar, tot i que el camí deia 45 minuts. El paisatge a Cathedral Cove és preciós i avui fa un dia radiant, ens hi estem una bona estona, és una platja amb un paisatge idíl·lic.
La Hot Water Beach és increïble. En una zona d'aquesta platja fas un sot a la sorra i l'aigua surt calentíssima, et cremes. Hem arribat a les 14:30 i la platja estava pleníssima de gent, amb un munt de sots fets. N'hem cavat un, però no ens sortia aigua calenta, o sigui que al final ens hem ficat en un forat que ja estava fet. L'aigua calenta només surt en una zona limitada. La pala l'hem llogat en una caseta a l'entrada de la platja (5 $), però no valia la pena perquè no hem hagut de fer res. La gent hi era en banyador i s'estiraven a l'aigua. Nosaltres ens hem mullat els peus i s'hi estava molt bé. El pàrquing està al costat, o sigui que des del cotxe ja s'hi pot anar descalç.
Després d'aquí agafem el cotxe i seguim el camí cap al nord, on hi ha les platges d'Otama beach i Opito. Són platges on no hi ha ningú, amb sorra blanca i finíssima. El camí és molt bonic i val la pena, la que més m'ha agradat és Otama beach.
Avui volem arribar el més a prop possible de Waitomo, o sigui que agafem el cotxe i anem cap avall, aquest cop passant per la banda oest de Coromandel. Un altre cop, el paisatge ens deixa embadalits, la carretera passa pel costat del mar i anem parant per contemplar les vistes.
Cap a les 19:30-20:00 arribem a Hamilton i anem a dormir a l'alberg Youth Hostel Hamilton (56 $). Des d'aquí hem reservat la visita a les coves de Waitomo per l'endemà. Anem a comprar al súper i cuinem a l'alberg per sopar. També hem comprat esmorzar per uns quants dies. He comprat kiwis, que m'encanten. Són àcids, boníssims!.
09-08-09: Waitomo caves - Rotorua (260 km)
Ens queden 75 km des de Hamilton a Waitomo així que ens aixequem ben aviat perquè tenim reservat el torn de la visita a les 9:00.
Hem triat el combinat Most popular de les Waitomo caves. Amb aquest bitllets veus les coves Glowworm i Ruakuri, que dura 4 hores (69 $). Hi ha una tercera cova, la Te Aranui, però no hi ha lluernes i com que eren moltes hores hem preferit no fer-la. Hi ha altres opcions d'aventura, com el Blackwater Rafting, que consisteix en fer ràfting per dins la cova, amb uns flotadors i llanternes, però no ens venia gens de gust amb el fred que fa.
A les Waitomo Caves primer hem fet l'anomenada Glowworm cave. Una noia maori ens ha fet de guia i ens anava explicant la cova. La millor part és quan vas en barca, és tot molt silenciós i arribes a una part on hi ha milers i milers de lluernes. La veritat és que el recorregut s'ha fet curt (45 minuts). Ens han dit que aquestes glowworms a les coves són úniques de Nova Zelanda. Després un minibus ens ha vingut a buscar i hem anat a la cova de Ruakuri. L'entrada és una impressionant rampa en forma de cargol que et baixa fins a l'entrada de baix de la cova. En aquesta cova hi ha menys lluernes i més formacions d'estalactites, estalagmites i fòssils de closques/cloïsses. La cova és enorme, el recorregut és de 1 hora i 45 minuts. Ha valgut molt la pena, ens ha agradat molt la visita i tot està molt ben preparat. Dins les coves hi ha molt poca llum i la van obrint a mesura que vas avançant. No deixen fer fotos a la cova de les lluernes, però et fan la típica foto de grup amb la barca. La guia de la segona cova era kiwi i parlava una mica ràpid.
Abans d'arribar a Rotorua ens parem a les Rainbow Springs per a veure el kiwi encounter (27.5 $). Aquí és on el DOC posa diners perquè no s'extingeixin els ocells kiwis. Agafen els ous i crien els kiwis fins que poden sobreviure sols i els tornen al bosc, així s'asseguren un percentatge de supervivència elevat de les cries. Ens han fet un tour de 45 minuts, on ens han explicat tot el que fan allà i tota la història de l'ocell kiwi. Estan en perill d'extinció perquè són ocells que no volen i ara se'ls mengen els depredadors que va portar l'arribada de l'home a l'illa. I al final hem vist 3 kiwis de ben aprop. Són com una bola amb un bec molt gran, fan gràcia. A més, dormen 20 hores al dia i no es mouen gaire. Ens ha agradat saber perquè el kiwi és tan important pels neozelandesos.
A Rotorua anem directament a l'i-SITE perquè ens donin informació sobre tot el que podem fer amb el temps que tenim. Ens ho reserven tot des d'allà (espectacle maori, motel i visites a llocs termals) i ho paguem allà mateix (funciona de meravella). El sopar maori + motel amb spa pool + visites llocs termals: 230 $.
A les 17:30 ens passen a recollir al motel (en autobús) i anem a la Tamaki Maori Village. És un espectacle de 3 hores on t'expliquen la cultura maori i fan un sopar típic. Primer et fan una rebuda tradicional, després tenen la recreació d'un poble maori i després ens fan uns quants balls i cançons tradicionals, entre ells la haka. Després el sopar és hangi, fet amb pedres calentes. Hi havia patates i carn, bo però no massa. El que ens portava amb l'autobús era un catxondo i ens ha animat tot el camí, fent-nos cridar i fer coses. Kia ora vol dir hola en maori i la salutació normal és tocar-se els nassos (literalment).
Cap a les 21:30 hem arribat al Fenton Court Motel i ens hem fet el nostre spa particular. L'habitació està de conya i l'spa és a l'exterior, una banyera tipus piscina enorme que també és jacuzzi. No hem tingut temps d'anar al Polinesian Spa (tanquen a les 23:00), un lloc amb aigües termals que dóna a l'exterior, però no ens fa pena.
10-08-09: Rotorua-Taupo (180 km)
Avui passem el dia a Rotorua. Ahir vam pagar des de l'i-SITE els llocs d'aigües termals Wai-o-tapu, Te Puia i Hell's Gate (aquest últim ens va sortir gratis amb l'entrada a la Maori Village). El combinat clàssic és Wai-o-tapu i Waimango, però volíem veure els guèisers de Te Puia i no podíem fer-ho tot. Ara, havent-ho fet, crec que hagués estat millor anar a Waimango.
El primer que anem a veure és Wai-o-tapu. Tot i que queda a 27 km de Rotorua en direcció Taupo i ens hagués anat de camí al final, el fem al principi perquè el guèiser que hi ha brolla a les 10:15h. No entenem com poden saber l'hora exacta en la que brollava el guèiser, però quan arribem descobrim de seguida perquè. El guèiser Lady Knox està fora del recinte de Wai-o-tapu, s'hi va en cotxe i hi ha un pàrquing enorme fora. Quan entres hi ha tot de bancs en semicercle, com un teatre, i de sobte surt un home que comença a explicar la història del guèiser, treu unes petites pedres que diu que són tensioactius, i les tira dins d'un forat de pedres. Llavors provoca el guèiser i al cap d'uns minuts surt com una font. És un guèiser programat!. Quina decepció, la veritat. Nosaltres que hem estat a Islàndia i hem vist un guèiser de veritat ens esperàvem una cosa semblant, i res a veure, a Islàndia era preciós.
Tornem a Wai-o-Tapu i fem tot el recorregut. Ens diuen que dura 45 minuts i en aquest cas nosaltres ens hi estem ben bé 1:30-2h. Ens agrada molt, totes les fumaroles, cascades de sofre i llacs. El que més ens agrada és la Champagne Pool, té uns colors preciosos. Ja són les 12:00, anem cap a Te Puia que és el que està més a prop de Rotorua. En aquest circuit t'ensenyen la cultura maori, que a nosaltres ens sobra una mica perquè ho vam veure ahir a la nit. Després hi ha fumaroles i llacs. També hi ha un espai on hi ha 2 kiwis vius, al final n'hem vist bastants durant el viatge! Anem cap a veure els guèisers. N'hi ha dos, el Pohutu i el Prince of Wales. Ens sorprenen perquè treuen aigua constantment. Diuen que 2 o 3 cops cada hora el guèiser pot arribar a una alçada de 20 metres, però no ens quedem per a veure-ho. Ahir al sopar uns catalans ens van dir que es van esperar mitja hora i res de res. Acabem de fer el recorregut i dinem allà mateix.
Després anem a Hell's Gate, ja fora de Rotorua, passat l'aeroport. Allà hi ha sobretot sofre, piscines de fang bullent i fumaroles. No ens impressiona molt perquè ja ho hem vist abans. Pensem en fer-nos un bany de fang i sulfurós, però és una mica cutre i marxem. També pensem d'anar al Polinesian Spa, però tampoc en tenim massa ganes i preferim el nostre propi spa a l'habitació.
Cap a les 16:15h anem cap a Taupo, però abans d'arribar-hi parem a les Huka Falls, que no són gaire altes però molt espectaculars, baixen amb molta força i al final hi ha una piscina d'un verd-blau molt intens.
Arribem a Taupo. Volíem anar a l'i-SITE, però ja està tancat (tanquen a les 17:00). Seguim la carretera del voltant del llac per trobar un motel amb Spa a l'habitació i bones vistes al llac. En trobem un, el Clearwater Motel Lodge (170 $) que té un mega-spa, aquesta vegada dins de l'habitació, pantalla plana i a primera línia de llac, és perfecte. Ara és de nit i no es veu res, però demà al matí ho veurem,i si és un dia clar veurem el Tongariro davant nostre. Volem gaudir de la nostra habitació, anem al súper a comprar menjar i ens fem el sopar nosaltres, després un spa, i com nous, a dormir.
11-08-09: Taupo - Tongariro (395 km)
Aquest matí ens hem aixecat amb una agradable sorpresa. A part de tenir unes vistes privilegiades del llac Taupo, el llac més gran de Nova Zelanda, i el Tongariro, el nostre motel està just davant de la Hot Water Beach. Hi ha un petit riuet que arriba al llac amb aigua calenta, i hi ha un tros de vora del llac que té aigua fumejant, increïble!. Això no surt a les guies i crec que val la pena veure-ho. Em vénen moltes ganes de banyar-me amb l'aigua calenta, amb el fred que fa fora, segur que s'hi està molt bé. Però potser l'aigua no està tan calenta molt tros perquè el llac és fred, o sigui que desistim.
Anem directes a l'i-SITE de Taupo per a veure què podem fer per la zona. De tot el que ens diuen, ens quedem amb els Craters of the Moon (6 $), que estan al costat de les Huka Falls. Després anirem ja cap a Tongariro, ens han dit que hi ha una hora i mitja de camí. Allà volem fer alguna caminada curta, tot i que avui fa un dia ennuvolat i no sé si tindrem gaires vistes. Podem visitar el National Park, i per fer les caminades hem de preguntar al poble de Whakapapa, que és on comença al Tongariro Alpine Crossing, l'excursió d'un dia millor de Nova Zelanda. Ens hagués fet il·lusió fer-la, però no és una excursió fàcil i ara a l'hivern està tot nevat i encara és més difícil. Es contracta l'excursió amb guia i et deixen tot l'equipament de muntanya per fer-la. Dura unes 8 hores i acabes en un lloc diferent del d'on surts, un autocar et ve a recollir. Tu t'has de portar menjar i veure per l'excursió. Es veu que les vistes són impressionants.
Craters of the Moon
Entrem al lloc Craters of the Moon sense saber ben bé què anem a veure. Són cràters de roca on hi surt un munt de vapor. De lluny és com un bosc d'arbustos que treuen fum. No s'assembla al que hem vist a Rotorua, aquí no hi ha sofre, sinó grans forats al terra que sembla que estiguin bullint. Hi ha alguns cràters de fang que són impressionants. El recorregut dura uns 45 minuts.
Tornem cap a Taupo per agafar el camí cap a Whakapapa, a 105 km. A Taupo anem a veure d'on surt el riu Waikato. Aquest riu neix al llac. La vista del llac és molt bonica i si fes sol ho seria encara més. De camí cap a Tongariro la carretera va pel costat del llac, hi ha unes vistes molt bones, amb les muntanyes al fons.
A Whakapapa anem directament a l'oficina d'informació i preguntem per les caminades que podem fer. N'hi ha dos de 2 hores des d'allà. Una és per veure unes cataractes i l'altra per a veure uns ràpids de silica (Silica Rapids). També li preguntem l'opció de fer un tros del Tongariro, ens diu que podem arribar a les Soda Springs que és una hora d'anada.
El dia està bastant ennuvolat i ens decidim per la caminada Silica Rapids. Sortim des d'un pàrquing que està una mica més amunt de l'oficina d'informació, deixem el cotxe allà i comencem a caminar. Farem un recorregut semicircular, i el camí acaba a la carretera, d'on haurem de tornar caminant fins al pàrquing. El camí és fàcil, tot està molt ben preparat i senyalitzat, com sempre. Amb passos de fusta elevats, escales, la veritat és que li treu una mica l'encant, però és segur. Anem seguint un riu contracorrent que baixa amb molta força i que té el fons de color vermell groc, degut als minerals que arrossega del volcà i fa que l'aigua sembli vermella. Anem pujant, fins que al cap més o menys d'una hora comencem a baixar per l'altra banda, i és on es veu un paisatge espectacular. Veiem el Tongariro i el Ruapehu nevats davant nostre, i tota una vall marró. Sembla que aquí van rodar El Senyor dels Anells. No ens estranya, quina immensitat!. Com més avancem més impressionant és la vista dels volcans. No hi ha ningú més fent el camí, només nosaltres. En acabar el camí arribem a la carretera i no sabem on som, no hi ha cap indicació i no sabem si hem de tirar cap amunt o cap avall. Tirem cap amunt però no estem gens segurs que sigui el camí correcte, així que aixequem la mà per veure si para algun cotxe i podem preguntar. De seguida en para un i resulta que anàvem en direcció contrària. Ens diuen que ens poden portar i pugem al cotxe.
Sortint del camí dels Silica Rapids i mirant cap a la carretera havíem d'haver anat cap a l'esquerra, cap avall. Els del cotxe són un jove i el seu pare, kiwis, molt simpàtics. Ens deixen al pàrquing on tenim el cotxe i el primer que fem és anar a National Park, un poble que està al costat, per posar benzina. Després, decidim anar a la sortida del Tongariro Alpine Crossing per a veure d'on surt la famosa caminada. Hem de tornar a la carretera cap a Taupo i allà ja hi ha una desviació amb un camí de grava cap al Tongariro Crossing. Són 7 km de carretera i les vistes són encara més impressionants perquè et vas apropant a la muntanya, és increïble. A més, se n'han anat els núvols i ara podem veure el cim. Val la pena fer aquesta carretera. Ens pensem de fer un tros de caminada, però ja són les 16:00, fa més fred i tenim un camí llarg fins a Wellington. Amb una mica de pena marxem amb el cotxe. Volem arribar el més a prop de Wellington possible.
Al final ens quedem a Levin, a 75 km de Wellington i a 250 km de Tongariro. Hi arribem a les 19:00. Crec que hagués valgut la pena fer un tros del camí del Tongariro i arribar a les Soda Springs com a mínim.
A Levin ens quedem a un motel (100 $, no recordo el nom) que té calefacció a l'habitació per variar, i anem caminant cap al poble per sopar. Són les 19:30 i sembla un poble mort. No hi ha ningú pel carrer, quasi no hi ha llum i no hi ha restaurants. Al final mengem al Subway i tornem al motel el més ràpid que podem, fa por. Avui hem après una lliçó, encara que ens sembli que on volem anar està a la vora i que trigarem poc temps caminant, anirem sempre en cotxe.
Vota | Traducir al Español |
Multibuscador de
Yolanda Vila & Toni Pozo