Comença l'aventura a Barcelona agafant un vol d'enllaç cap a Heathrow. Un cop allà connectem amb la Cathay Pacific fins a Hong Kong. Volem de nit i el trajecte d'11 hores i 48 minuts per recórrer 9.642 km passa en un "plis". Tenim un parell d'hores a l'aeroport per estirar les cames, mirar les orquídies (va ser escollit el millor aeroport de 2003) i emprenem un nou vol després que ens comprovin la temperatura (aquell hivern hi havia hagut brot de la SARS). Ens acabem de menjar el que duem perquè no podem entrar cap aliment a Nova Zelanda.

En aquest nou avió ja trobem neozelandesos que tornen cap a casa. 9178 km ens separen del nostre destí i triguem 9 hores i 57 minuts. No tenim prou rellotges per comprovar l'hora: 8:16pm a Hong Kong, 12:16pm GMT i 12:16am a Nova Zelanda!! Durant el vol el servei és excel·lent i hi ha forces entreteniments. Abans d'aterrar passen els papers d'entrada que cal omplir amb calma i que insisteixen en la importància de la conservació d'un ecosistema únic. Ens sentim del tot analitzats! Arribem a Auckland el matí del dia 2 d'agost després de volar 23 hores i més de 28 de viatge.

Aterrem entre verds i blaus. Ens fan una bona benvinguda. Hi ha poca gent a l'aeroport i el noi d'immigració ens rep amb un somriure i parlem una bona estona. Truquem a la companyia d'autocaravanes per confirmar l'arribada i que ens vinguin a buscar. No hi ha cap problema amb els mòbils, siguin de targeta o contracte. És més, hi ha molts números d'informació que són gratuïts.

Un cop recollim les bosses els directory dogs fan la seva feina i les revisen. Ens dirigim a la línia verda amb els papers de l'aduana. Ens miren les botes i declarem uns caramels. Ens està agafant un complex!! Kia Ora, tothom és amabilíssim!. Hi ha un punt d'informació dins l'aeroport amb tríptics de tot el país. Recollim uns mapes de carreteres gratuïts de cada regió. Són fantàstics i ens sentim molt ben acollits. Quan ens venen a buscar recorrem uns 35 km interrogant al conductor que es diverteix d'allò més i ens fa algunes recomanacions interessants. Encara no ens fem a la idea d'on som. Tot són espais amples. Al fons Auckland comença a dibuixar-se entre verds.

Quan arribem a l'oficina de Kea Camper, com a tot arreu, ens atenen amb paciència i amabilitat. Cal acabar d'omplir uns formularis, agafem les cadenes perquè si nevés la policia ens les faria posar, mapes de carreteres, per on podem passar... Després anem a veure l'autocaravana. És nova de trinca i la noia ens explica tot el funcionament (calefacció, termo, buidatge d'aigües, mànegues, gas...) No havíem portat mai una autocaravana i s'assegura que ho anem entenent, tot i el nostre pèssim anglès!! És més senzill del que semblava. Quedem parats perquè és molt ample, molt ben pensada i els racons aprofitats, ben equipada (llençols, mantes, etc).

Carreguem les coses i ens adonem del cansament que tenim. Anem a comprar a un Townfood (una cadena de supermercats molt ben assortits) de camí a Takapuna. Així el primer dia no hem d'entrar a ciutat (recordeu que es condueix per l'esquerra) i ens quedarem prou a prop com per visitar-la l'endemà. El càmping de Takapuna està arran d'una platja de lava negre. Té un caire mariner amb una petita cuina menjador de fusta. Tot és proper i fem un àpat com cal. D'hora ja som a dormir. S'ha enfosquit abans de les 6 de la tarda. L'autocaravana ens permet buidar totes les bosses i sentir-nos còmodes: penjadors i armaris, calaixos, doble fons... i pel menjar hi ha lloc suficient per emmagatzemar per diversos dies amb nevera inclosa.

Ens despertem molt d'hora i sortim a veure la "sunrise" fantàstica i clara. Un dels aspectes que cal destacar per la seva bellesa són les sortides i postes de sol. És important aprofitar al màxim les hores de llum i per tant cal adaptar-se a l'horari solar.

Després d'esmorzar ens dirigim al port de Devonport on cada mitja hora surt un ferri cap a Auckland. Allà mateix comprem un Auckland Pass (8 NZ$) que fa que puguem gaudir dels viatges amb el link bus (un bus circular) que vulguem. Pensem fer una visita a aquesta ciutat de més d'un milió d'habitants que tot i no ser la capital té una importància vital pel país. A prop de la gran ciutat es poden trobar platges fantàstiques i la costa del nord d'Auckland és un dels llocs d'estiueig preferits pels habitants de la zona.

Arribant a Auckland t'adones que la relació amb el mar és important pels neozelandesos. Des de l'embarcador pots aconseguir bitllets de ferri per anar a visitar illes properes (la companyia Fullers ofereix viatges a l'illa Rangitoto, Waikeke.. i els preus oscil·len sobre els 40 NZ$ per persona), hi ha gran quantitat de velers... la ciutat s'articula al costat del mar. El barri marítim és un dels llocs per on passejar amb alguns edificis destacats del segle XIX.

Nosaltres ens endinsem a la ciutat tot caminant per carrers molt amples amb fortes pujades i baixades fins que trobem l'Skytower (que es veu des de tot arreu) de 328 metres d'alçada (considerada la més alta de l'hemisferi sud) que ens oferirà vistes espectaculars de tota la ciutat. És una manera de prendre un primer contacte per a la gent que no vol dedicar molt temps a visitar la ciutat, ja que des de dalt tens una vista de 360º per sobre la ciutat i es poden veure les illes del golf d'Hauraki. Està oberta a partir de les 8:30am fins última hora de la tarda i val 4 NZ$. Si voleu començar amb un bateig d'adrenalina us podeu tirar en l'Sky Jump des de 192 metres lligats de peus.

Després de la visita i utilitzant l'Auckland Pass (autobús) vàrem anar al parc Domain. És un dels molts parcs que hi ha a la ciutat i que estan construïts en alguns dels 14 cons volcànics que hi ha al centre. Aquest és un dels parcs més antics i s'estén sobre una àmplia zona. És molt agradable passejar-hi entre arbres centenaris. Pots trobar fàcilment camps d'esports amb famílies jugant a rugby i disfrutant del dia. Dins el parc hi ha l'Auckland Museum, construït el 1929 i de disseny clàssic (l'exterior no és cap meravella). El que emmagatzema sí que mereix una bona visita perquè us suposarà un primer contacte amb la cultura maorí. Hi podem trobar utensilis de les illes del Pacífic i tresors maorís (inclosa una "waka" o canoa i un temple maorí fantàsticament tallat). Recomanem la visita a aquesta zona (planta baixa) per entendre l'origen dels primers habitants arribats de les illes dels Pacífic. Obren de 10am a 5pm i l'entrada és un donatiu de 3 NZ$. També cal destacar la sala d'història natural (primera planta) per anar entenent les característiques que ens esperaran al llarg del viatge.

Si teniu més dies per dedicar a Auckland hi ha moltes possibilitats d'oci i visites properes a la ciutat com per exemple l'Antartic world, les illes properes...

Seguim passejant per la ciutat fins el Victoria Market i tornem a la zona d'aparcament de Devonport on hem deixat l'autocaravana al matí. Encara ens queda alguna hora de llum i aprofitem per fer camí per la carretera número 1 en direcció nord, cap a Paihia. Avancem fins que fosqueja (i les forces ja flaquegen, recordeu això del jet lag) i decidim acampar al Ruakaka reserve board (8 NZ$) (hi ha diferents opcions durant el camí).

Quan ens llevem descobrim que estem en un estuari rodejats de conills (com a Teletubilàndia!!) amb un paisatge sobrecollidor.

Seguim la ruta fins a Paihia. No anem al ritme previst perquè encara ens estem adaptant al canvi horari però no tenim pressa. Ens endinsem a la zona anomenada Portland i decidim passar per una scenic route que ens ofereix platges i costes retallades. L'asfalt és molt bo i la conducció agradable. Arribem al migdia a Paihia, la badia de les illes, després d'haver fet moltes parades per contemplar la costa càlida de l'oceà Pacífic amb la Tempiro Bay, la Waipiro Bay... En aquesta zona es poden trobar algunes restes de pa o construccions maorís ja que aquesta va ser una zona maorí on es va establir el primer contacte amb els europeus.

Un cop a Paihia el creuer per les illes és molt recomanable. Hi ha diferents models de creuers (amb més o menys emocions i recorregut). Una durada de tres hores et permet veure una quantitat increïble de petites illes, arribar al Hole in the Rock, visitar el far de Cape Brett i veure dofins saltar en el seu medi. També es pot agafar una opció per banyar-se amb els dofins.

Després de la visita ens desplacem de camí cap a Kaitaia i dormim al costat del començament de la Ninety Mile Beach. L'endemà volem recórrer la platja fins arribar al Cape Reinga però els vehicles de lloguer no hi tenen accés permès per les variacions de la marea, la inestabilitat de la sorra... Hi ha diferents companyies que ofereixen l'al·licient de recórrer la platja en un autobús sobre l'aigua. Al càmping The Park Ninety Mile Beach (12 NZ$) ens recomanen el servei local d'un maorí del poble i ells mateixos ens fan la reserva per l'endemà al matí amb la companyia Harrisons Cape Runner. Hi ha altres companyies com Sand Safaris, Dune Rider, o Fullers.

Abans que ens reculli l'autobús anem caminant des del càmping a la platja Ninety Mile Beach (la més llarga del país) per veure la sortida del sol darrere les dunes que poden arribar als 143 metres d'alçada. Anem amb el pijama, l'anorac i botes i no trobem ningú en el curt camí que recorrem. Decidim tastar la gèlida aigua del mar de Tasmània remullant-nos més del que inicialment pensàvem. Estem molta estona passejant i recollint petxines gegants de tonalitats blaves i marrons. La platja és immensa i hem de caminar molt tros endins pel nostre bateig al mar de Tasmània. Abans no se'ns faci tard ens dutxem i esmorzem.

Ens recull l'autobús a les 9 del matí a la recepció del càmping. El cost de l'excursió de tot un dia és de 40 NZ$ i inclou el dinar-picnic. Comencem el recorregut conduint la platja en direcció nord. Al costat de la platja podem veure el bosc de Te Auporiamb la vegetació típica de la zona. El conductor es passa el trajecte cantant cançons maorís i el recorregut en un dia espectacular transcorre tranquil fins que arribem a la zona de Te Paki. Ens endinsem a través d'un riu a l'interior de la península i allà ens ofereix les taules de surf per tirar-nos des de les dunes (una mica d'adrenalina no va malament, oi?). Visitem el Cape Reinga pràcticament sols. Aquest indret té una importància especial pels maorís, que l'anomenen "món subterrani" i que fa referència a la creença que des d'aquest lloc és on els esperits dels morts emprenen el seu viatge fins a Hawaiki. Des del far hi ha una vista espectacular de les platges i es veu el Columbia Bank, lloc d'unió entre l'oceà Pacífic i el mar de Tasmània.

El dinar ens el mengem a la platja de Tapotupotu Bay i continuem el camí entre zones que combinen les dunes, els prats i els boscos tornant al lloc d'inici per la part est de l'istme. Parem a la platja de Rarawa on hi ha una sorra silícica finíssima i trobem uns cargolets transparents fantàstics. Arribem a mitja tarda al càmping i com que encara és clar decidim seguir avançant en la nostra ruta.

Emprenem la carretera nº 12 travessant el Hokianga Harbour en ferri des de Kohukohu a Rawene (24 NZ$) per arribar al bosc de Waipoua, zona on visitarem els kauris. Dormim al costat de la carretera enmig de la zona del bosc de kauris.

L'endemà al matí ens llevem enmig del bosc de kauris i a cinc minuts d'on comença el curt passeig per visitar el Tane Mahuta o "déu del bosc" de 51 metres d'alçada i perimètre de 14 metres. És un arbre kauri de més de 1.500 anys. La caminada és molt curta sobre unes passeres de fusta que protegeixen la vegetació. Dins el bosc hi ha molta humitat i aviat podem descobrir el que al començament ens semblen palmeres i que resulten ser les famoses panga o falgueres gegants espectaculars. Per la zona es poden veure altres kauris en diferents passejades ben indicades i de temps fiable com per exemple les Four Sisters. Hi ha un centre d'informació proper.

Continuem el camí fins a les Waitomo Caves. Deixem els boscos frondosos amb aquests arbres alts i ferms i ens endinsem al cor de l'illa nord.

Arribant a Waitomo al capvespre dormim prop del lloc de visita de les coves després que els mateixos propietaris del càmping ens informin de les possibilitats de visita.

Les coves de Waitomo deuen el seu renom per l'existència de glowworm o cuques de llum. Es poden visitar les coves dels Glowworm (amb formacions calcàries i cuques de llum al sostre d'un llac que s'atravessa amb barca) i les d'Aranui (espectaculars per les formacions i situades entre un bosc frondós). S'han de visitar amb guia (primer torn a les 9 del matí) i es pot comprar una entrada conjunta de 35 NZ$ per les dues coves o 22 NZ$ cadascuna. La zona, amb més de 45 km de coves, ofereix altres al·licients com fer rafting per aigües negres de diferents nivells i durada, ràpel per parets verticals, ...

Després de la visita (on no es poden fer fotos amb flaix ni es pot filmar a Glowworm) emprenem el camí cap a Rotorua. Ens desviem cap a Matamata, que és des d'on surten els tours per visitar Hobbiton de la pel·lícula El senyor dels anells. Tenen un horari establert i el que s'ofereix no és gaire engrescador ja que estan tots els escenaris desmuntats. Així, doncs, continuem el nostre camí cap a Rotorua.

La ciutat de Rotorua està estratègicament situada en una zona volcànica amb gran influència maorí. Més d'un terç de la població en són descendents i és un dels millors llocs per poder-se endinsar en les tradicions d'aquesta cultura. També es pot gaudir de l'experiència d'allotjar-se en una granja i participar de les activitats relacionades amb les ovelles. Per suposat no cal oblidar que un dels majors atractius són les zones termals amb una gran quantitat de fenòmens diversos.

Només arribar a Rotorua ens trobem amb el parc Kuirau dins la ciutat i comencem a veure fumaroles per tot arreu. També surten vapors de les clavegueres i l'intensa olor a sofre ho envaeix tot. Fem un most en les taules que hi ha en aquest parc públic ple de llots bombollejant, fumaroles... que contrasten amb el verd de l'herba. Fem la visita meravellats... i això és només un parc públic d'accés lliure!!

Ens enfilem al mont Ngongotaha per tenir una visió de la ciutat i el seu llac al capvespre i després decidim demanar informació pels espectacles maorís i el Polinesian Spa al centre d'informació.

Al vespre ens relaxem en aquest centre termal on es poden llogar piscines privades (d'una a sis persones) amb aigües sulfuroses que fan les nostres delícies. Molt recomanable per un relaxament després d'uns dies de viatge. Es poden adquirir fangs de la zona a la mateixa botiga del centre. Obert de 6:30 fins 23h i es pot gaudir de les piscines exteriors riques en radi a temperatures de 33º a 43ºC o de les privades on es pot regular l'entrada d'aigua calenta al gust.

Quan sortim anem a buscar l'hotel Millennium, que és on hem contractat l'espectacle. Hem volgut fugir de les "turistades" i hem agafat una opció més tranquil·la i econòmica, però no val molt la pena. El sopar no és típic i l'espectacle resulta pobre. Hi ha moltes opcions i les podeu consultar al centre d'informació de la població. L'opció més coneguda és el Tamaki Maori Village que ofereix la reconstrucció d'un antic poblat, menjar típic i gaudir de les danses.

Dins la ciutat podem trobar l'àrea termal de Whakarewarewa que inclou la reproducció d'un poblat maorí, un institut d'artesania i la zona termal amb gèisers com el Pohutu de 30 metres d'alçada.

Dormim als afores de la ciutat de camí a Wai-o-tapu, la primera de les nostres visites de l'endemà.

Una altra opció pels amants del vulcanisme es troba partint de la ciutat de Rotorua i emprenent la carretera 30 direcció nord-est fins a Whakatane on es pot visitar la White Island amb helicòpter i aterrar en ella. Aquesta illa és un volcà permanentment actiu que ofereix espectacles de fumaroles i formacions espectaculars, encara que el bitllet és car.

Dediquem el dia a explorar alguns dels centres termals propers a la ciutat. L'oferta és molt àmplia i es pot dedicar tot un dia sencer per gaudir-ne. S'ofereixen diferents packs d'estalvi segons les preferències. Hi ha un tiquet combinat de Wai-o-tapu Thermal Wonderland i el Waimangu Volcanic Valley que val 36'50 NZ$.

Wai-o-tapu és l'àrea termal més colorista i diversa del país que es troba a 27 km al sud de Rotorua. És una zona termal àmplia en la qual es poden visitar cràters enfonsats, piscines d'aigua i llot, fumaroles de vapor... i el Lady Knox Geyser de 20 metres d'alçada que s'activa a les 10:15 puntualment (l'estimulen amb sabó).

Hi ha tres possibles recorreguts de 30', 45' i 75', malgrat nosaltres hi vàrem dedicar més de 4 hores sense cansar-nos d'admirar els colors i les formacions. Alguns exemples són la Champagne pool (piscina de 60 m. de diàmetre a 70º, plena de bombolletes i de color verd i taronja), Artist's Palette (terrassa silícica que canvia de color segons el nivell de l'aigua), Primrose Terrace (terrassa de quars blanc i groc), Devil's Bath (cràter ple d'aigua de color verd intens per l'arsènic que conté)... És una visita indispensable per fer-se la idea de la zona volcànica de Taupo.

La zona hidrotermal de Waimangu ha sigut creada com a conseqüència de l'acció del volcà Tarawera. És molt més abrupte i salvatge que el Wai-o-tapu i la caminada d'hora i mitja segueix el curs del riu i tots els fenòmens propers a ell: terrasses silíciques, petits sortidors, el llac Frying Pan, el cràter de l'Inferno (que forma un llac amb temperatures de 80ºC que puja i baixa de nivell en un cicle de 38 dies)... Un autobús gratuït passa per diferents punts del recorregut i podeu tornar a l'origen amb ell. A l'entrada donen suficient informació.

En aquesta zona hi havia les anomenades Pink and White Terraces que van ser destruïdes al 1886 durant l'erupció del volcà Tarawera i de 1900 a 1904 el gèiser Waimangu de 400 metres d'alçada. El paisatge és molt abrupte.

Després de l'interessant recorregut fem camí cap el parc nacional del Tongariro. Arribem al vespre i dormim en una zona d'acampada al peu dels volcans d'aquest parc. És una zona d'acampada lliure amb els serveis mínims. Deixem el cost simbòlic dins un sobre en una bústia.

P.N. Tongariro

El parc nacional de Tongariro és un lloc fantàstic per admirar paisatges volcànics i fer activitats a l'aire lliure. Des de qualsevol punt la visió dels tres volcans principals nevats, el Ruapehu de 2.797 m., el Ngauruhoe de 2.291 m. i el Tongariro de 1.968 m., et transporten a terres primitives. Va ser declarat patrimoni de la humanitat pel seu valor natural el 1990 i cultural el 1993. Hi ha rutes de 4 o 5 dies, zones d'esquí... però si només es disposa d'un dia es recomana fer el Tongariro Crossing (anomenat pels neozelandesos la millor caminada d'un dia del país).

Ens llevem molt d'hora i descobrim les siluetes dels tres volcans nevats davant nostre. El dia es presenta fred però clar. Decidim fer la caminada del Tongariro Crossing: aquesta va de Mangatepopo fins a Ketetahi. Nosaltres vàrem fer fins els llacs Maragda i vam tornar enrere fins l'autocaravana. Si es vol fer tota la volta completa s'ha de contractar el servei d'un transport que et torni de Ketetahi al punt d'origen. El camí està molt ben senyalitzat i no hi ha pèrdua. Moltes zones tenen passeres de fusta per no malmetre la delicada vegetació. Hi ha una primera part suau que travessa els camps de lava del Ngauruhoe i l'espectacle és fantàstic segons avança el dia. Aquests paisatges corresponen a algunes escenes de Mordor de El Senyor dels Anells. Caminem pràcticament sols per aquesta terra inhòspita. Trobem alguns salts d'aigua que conviden al bany si no fos que anem amb anoracs i gorro. Aviat entrem en calor quan hem de superar una llarga pujada plena de pedres volcàniques. La vista des de dalt val la pena ja que ens queda tota la vall al davant. Seguim ascendint fins arribar al cràter sud. Ara ja caminem sobre neu i hi ha gent que s'ha posat grampons. Nosaltres anem bé amb les xiruques encara que sabem que haurem de baixar de cul. Travessar el pla cràter sud del Tongariro entre els dos volcans és fantàstic i una altra vegada ens toca enfilar-nos fins arribar al cràter vermell. A dalt hi ha poca neu degut a la temperatura i les emanacions del terra. Les xemeneies i els colors vermellosos que es veuen des del cim valen tot l'esforç. Des d'aquí es veuen els llacs maragdes d'un verd intens, si no és que estan glaçats!. Nosaltres vàrem tornar enrere desfent les nostres passes i el paisatge va adquirir una altra dimensió. Si es vol continuar el camí aquest descendeix vorejant el llacs Maragda i amb vistes al llac Taupo. A Ketetahi hi ha un refugi.

Tornant a la caravana dinem tot celebrant el matí de paisatges únics. Un cop recuperats emprenem el camí cap a Wellington per agafar el primer ferri que estigui disponible i travessar l'estret de Cook fins l'illa sud. Fem algunes trucades per reservar ferri per l'endemà a primera hora i ens informen que n'hi ha un a la nit. Ens animem i reservem plaça per telèfon (no hi ha descomptes ni per família, carnet d'estudiant...). Hem de ser a Wellington abans de les nou i això vol dir conduir sense parar fins arribar-hi ja que hi ha 380 km de distància. Arribem abans d'hora i de seguida trobem el moll amb molt bones indicacions. Embarquem l'autocaravana a la bodega i ens anem al pis de dalt. A les 9:15 salpem però cap de nosaltres ho arriba a veure de cansats que estem. Ens despertem quan arribem al port de Picton passada la mitjanit. Sortim del port i acampem al Parkland marina (10 NZ$). Ja som a l'illa sud.

L'illa nord ens ha sorprès per la seva vegetació: des de prats de verds intensos arran del mar fins els boscos de kauris o les falgueres juràssiques gegants. Les zones volcàniques ens han ofert espectacles únics i variats amb colors difícils de descriure. El contacte amb la cultura maorí ens ha transportat a un passat ric i exòtic.