Els aproximadament 250 km entre Rabat i Chefchauen els vam fer en autobús (no hi ha tren). Aquest trajecte costa 45 Dh i, en el nostre cas, va suposar més de 6 hores de viatge, dues d'elles només per recórrer els 40 km entre Rabat i Kenitra). El trajecte Ouezzane-Chefchauen és de carretera de muntanya. Aquest autobús surt a les 14:00 i a les 17:30 h. de la gare routière (estació d'autobusos) de Rabat. Els bitllets es compren a la finestreta nº 1 de la terminal i, en principi, es poden comprar just abans de viatjar (millor estar allà al menys 30 minuts abans de la sortida), tot i que nosaltres vam anar expressament a l'estació el dia anterior per saber els horaris i si era necessari reservar. Per arribar a l'estació d'autobusos, 5 km al sud-oest del centre de Rabat, l'opció més econòmica és agafar l'autobús urbà nº 30 que surt de la parada davant de Bab al-Had (a 250 m. de l'Hôtel Dorhmi). Costa 3 Dh i triga uns 15 minuts en fer el trajecte.

Malgrat l'insistència d'uns quants comissionistes que esperen l'arribada de l'autobús anem al lloc que ja havíem escollit: la Pension Cordoba (C/ Garnata, tel. 061 926750), a només 100 m. del centre de la medina, la plaça Uta el-Hammam. Es tracta d'un edifici d'estil andalús amb un preciós pati interior i una terrassa al terrat amb una magnífica vista sobre la kasbah, la medina i les muntanyes. Una bonica habitació de 3 llits, amb bany compartit (però inclou aigua calenta, tovalloles i paper WC) i un esmorzar molt complet inclòs costa 160 Dh. A més és tranquil i molt net, apart de que el personal és molt atent. El recomanem, però en general vam comprovar en aquesta ciutat que el nivell qualitat-preu dels serveis (allotjament i restaurants) és el millor de la resta de llocs visitats. També vam poder veure, però no quedar-nos perquè estava tancada per millores, l'Hostal Gernika (C/ Onssar 49, tel. 039 987434). Sembla recomanable, especialment una única habitació, molt bonica, que hi ha a la terrassa i que costa 180 Dh, amb bany compartit.

Per menjar una de les millors alternatives són els nombrosos restaurants de la plaça Uta el-Hammam. A més estan oberts fins molt tard (d'1 a 2 de la matinada). També podem recomanar el restaurant al-Kasbah, a l'inici del carrer entre les places Uta el-Hammam i Kenitra, on es menja bé en un lloc amb encant i a un preu que està molt bé (una amanida, un plat principal i una ampolla d'aigua costa 35 Dh). Un altre bar/restaurant recomanable (ja només la façana de l'edifici i la decoració del seu interior paguen la pena) és el restaurant Aladdin, a tocar de la plaça, però cal tenir en compte que la cuina tanca a les 22 hores i el bar a les 23 hores.

Chefchauen o Chauen (pronunciat xàuen) és un lloc encantador enmig de les muntanyes del Rif, a només 115 km al sud-est de Tànger. La seva medina és molt fotogènica i, al ser petita, també és molt manegable. A més, és una ciutat tranquil·la, ideal per desconnectar un o dos dies, tot passejant, visitant alguns punts d'interès, fent trekkings per les muntanyes o simplement asseguts en un banc de la plaça principal. En bona part degut a la intermitent presència espanyola en la zona fins 1956 és molt fàcil trobar gent aquí que entén i parla el castellà. També hi contribueix el fet de que les cadenes espanyoles de TV són molt seguides per la població local, especialment els partits de futbol.

Carreró de la medina

La medina de Chauen és petita i gens massificada, la qual cosa fa que sigui quasi impossible perdre's i que passejar per ella sigui molt plaenter. Per tant no cal anar acompanyat de cap guia per recórrer els seus racons. La majoria de les seves cases i carrers estan encalades de colors blanc i blau que en un dia de sol ceguen els ulls per la seva intensitat. Aquí no recomanem cap lloc en especial, sinó simplement recórrer la medina allà per on ens porti la nostra intuició. No és difícil trobar racons molt i molt bonics, de postal. Un truc a tenir en compta a l'hora de passejar per la medina és saber que quan un carreró està tot encalat, fins i tot el terra, llavors significa que no té sortida, només dóna accés a les vivendes. Sortint per la porta Bab el-Ansar, en la part est de la medina, i caminant 200 m. s'arriba a una deu d'aigua corresponent al riu Ras el-Maa, un bon lloc per descansar i refrescar-se en dies de calor.

La preciosa plaça Uta el-Hammam ve a ser el centre neuràlgic de la medina. És un magnífic lloc per seure en un banc o en la terrassa d'un dels nombrosos bars i deixar passar el temps, tot contemplant el dia a dia d'aquesta ciutat. Al seu costat est hi ha la kasbah, petita zona fortificada que inclou un preciós jardí d'estil andalusí, un modest museu i una torre no massa alta, però que permet contemplar una bona vista de la ciutat. L'entrada al recinte costa 10 Dh i val la pena de visitar. El color vermellós dels murs dóna un toc molt vistós al conjunt, tant per dins com per fora. Al costat sud de la plaça tenim la Gran Mesquita, amb la particularitat de que té un rar minaret de planta octogonal, mentre que al costat nord-oest hi ha un funduq (o caravanserai), que era un lloc que permetia acomodar a peregrins, viatgers i els seus animals. Encara avui dia és utilitzat, especialment en dia de mercat, i entrar al seu pati interior és un viatge al passat. A només 50 m. a l'est de la plaça Uta el-Hammam tenim la plaça el-Majzen. És més petita que l'anterior i hostatja nombroses botigues i paradetes de records.

El dijous és el dia de mercat a Chefchauen i s'extén per l'entrada a la medina per Bab el-Ain i també al sud de l'Av. Hassan II. És molt interessant veure dones camperoles vestides de forma tradicional (hi vam trobar moltes similituds amb la vestimenta tradicional de les illes Canàries) que venen al mercat a vendre i/o comprar.

Per completar la visita a la ciutat també val la pena dedicar una passejada a la ville nouvelle, la part més nova de la ciutat. Sortint de la medina per la porta Bab el-Ain agafem l'Av. Hassan II, deixant el cementiri a la nostra dreta i el mercat a l'esquerra, i arribem a la bonica plaça circular Mohammed V. A partir d'aquí cadascú pot triar per on continuar la passejada.

Els 210 km que separen Chauen de Meknès els fem en un autobús que costa 45 Dh i surt a les 12:45 h. des de la nova estació d'autobusos de Chauen. Aquesta està a uns 15-20 minuts a peu des de la plaça Uta el-Hammam, baixant per l'Av. Mohammed V i tombant a la dreta per l'Av. Mohammed Abdou. A uns 500 m. hi ha un descampat on aparquen els autobusos. Els bitllets es poden comprar al mateix autobús o bé en un xiringuito mòbil que hi ha davant d'un bar, però pot ser recomanable comprar-los el dia abans, especialment en temporada alta. Hi ha altres dos autobusos a Meknès: a les 6:00 i a les 15:30 h.

Finalment vam trigar 5 hores en arribar a Meknès, després d'una llarga aturada a Ouezzane, un altre en un restaurant de la carretera per menjar alguna cosa i, per últim, un ràpid canvi d'autobús a la terminal d'autobusos de Sidi Kacem. Aprofitem que l'autobús passa per la rotonda principal de l'Av. Molulay Ismail de Meknès per baixar aquí en comptes d'esperar a que l'autobús arribi a la seva destinació final, la terminal d'autobusos, ja que aquesta rotonda es troba a només 400 m. de l'entrada de la medina.

L'Hôtel Maroc (Rue Rouamzine nº 7, tel. 055 530075) es troba just en l'entrada sud-est de la medina. L'habitació és molt simple, amb un llit gran i un petit, i una pica per rentar-se les mans. El bany i la dutxa (d'aigua freda i calenta) són compartits. El preu és de 60 Dh per persona i recomanem demanar una habitació que doni al pati interior (amb vegetació), en principi més agradable i tranquil·la que la resta. Aquest hotel no té res d'especial, però està ben situat, és net i potser no tan cutre ni sorollós com altres de la medina. Si voleu dormir a la part nova de la ciutat i prop de l'estació de tren ens van recomanar l'Hôtel Majestic (Av. Mohammed V nº 19, tel. 055 522035). L'edifici per fora és bonic, però no podem donar preus ni la nostra opinió sobre l'hotel en sí perquè no ens hi vam hostatjar.

Al costat nord de la plaça el-Hedim hi ha un parell de xiringuitos on es serveix un plat combinat molt complet per 35 Dh, i a l'hora que mengem a la seva terrassa exterior podem contemplar l'esplèndida i enorme porta Bab el-Mansour. A l'Av. Hassan II de la Ville Nouvelle recomanem Essaada Justfruit, on podreu degustar les seves amanides de fruites, la pastisseria o beure sucs de fruites naturals, i tot molt bo.

Meknès té una gran herència en forma de monuments de l'època en que va ser capital, sota el regnat del sultà alaouita Moulay Ismail. Durant els 55 anys del seu regnat (s. XVII i XVIII) el sultà va fer construir enormes muralles amb portes monumentals, mesquites, jardins, alcassabes i un palau. Tot plegat fa que Meknès sigui també coneguda amb el metafòric nom de la Versalles marroquina. En la nostra opinió aquesta ciutat no és tan interessant com Marràqueix o Fès, però mereix que li dediquem al menys un dia per a visitar els seus llocs més emblemàtics.

Ciutat històrica de Meknès (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1996). Un bon lloc per començar a visitar la ciutat vella és la plaça el-Hedim, una enorme esplanada de 200 m. de llarg per 100 m. d'ample. Tot i els diversos intents que s'han fet (i encara es fan) per convertir-la en un lloc tan emblemàtic i amb l'atmosfera de la plaça Djemaa el-Fna de Marràqueix, creiem que encara està a anys llum d'aquella. És una llàstima, per exemple, que el centre de la plaça es converteixi en un gran aparcament de cotxes durant el dia. De tota manera, al caure el sol i al vespre sol haver-hi força ambient i animació, amb les terrasses dels bars i nombroses parades aquí i allà. Al costat oest de la plaça hi ha el mercat cobert de fruites i verdures, on es poden comprar les famoses olives de Meknès. Cap al nord i l'est de la plaça s'estén el cor de la medina, amb els diversos socs. En aquest costat també es troba la Gran Mesquita (entrada prohibida als no musulmans) i la medersa Bou Inania, així com el museu Dar Jamaï (tancat per restauració). En aquesta medina no és difícil orientar-se i trobar el camí sense necessitat de cap guia. Per últim, al costat sud de la plaça hi ha l'enorme i impressionant porta Bab el-Mansour, la qual va ser l'entrada principal a la ciutat imperial de Moulay Ismail. Està bastant ben conservada i es considera que és una de les més belles del país, cosa que nosaltres no discutirem en absolut. Actualment per accedir a la ciutat imperial no es pot entrar per la porta en sí, sinó per una porta lateral.

Mausoleu de Moulay Ismail

Un cop dins la ciutat imperial el primer que trobem és un gran espai obert format per la Place Lalla Aouda a l'est i Koubatt as-Sufara a l'oest. El primer d'ells era el mechouar on Moulay Ismail passava revista a la tropa, mentre que en el segon actualment hi ha un petit edifici compost per una sala on es rebien als ambaixadors estrangers i una porta d'accés a uns enormes graners subterranis, Heri el-Mansour, amb forats en el sostre que donen directament a l'exterior per a permetre la ventilació. Tot plegat no val massa la pena de visitar. L'entrada costa 10 Dh. A 100 m. d'aquest hi ha el Mausoleu de Moulay Ismail, amb una arquitectura i ornamentació finíssima i bonic de debò. El pati anterior a la sala és un lloc magnífic per a descansar una estona. Cal descalçar-se abans d'entrar a la sala en sí i no es permet l'accés al lloc on es troben les restes de Moulay Ismail als no musulmans. L'entrada al mausoleu és gratuïta, pero es convida al visitant a deixar-hi un donatiu. En la zona més allunyada de la ciutat imperial, a uns 2 km del mausoleu, trobem Heri es-Souani, uns altres graners també d'enormes dimensions i de l'època de Moulay Ismail. Parcialment reconstruïts, tant la seva estructura com la construcció són impressionants, creant un espai bastant fotogènic (no és d'estranyar que Martin Scorsese localitzés aquí escenaris de La darrera temptació de Crist). En el moment de la nostra visita una part del recinte s'usava com a sala d'exposicions, amb una exposició sobre Jean Genet. També aquí l'entrada costa 10 Dh. Al seu costat nord trobem l'estanyol d'Agdal que servia com a llac per a l'esbarjo del sultà i com a dipòsit d'aigua per al rec dels jardins. Té uns superfície de 4 Ha. i en el moment de la nostra visita estava mig buit d'aigua. Arribar fins aquí és un agradable passeig de 2 km entre altes muralles, però també es pot agafar una calesa o un taxi (6 Dh) a l'entrada de la ciutat imperial.

Per acabar la visita a Meknès també recomanem un passeig per la Ville Nouvelle, 1 km a l'est de la medina per l'Av. Moulay Ismail. No té res d'especial, però al caure el sol, quan ja han tancat els llocs a visitar en la ciutat històrica, és un bon moment per a passejar tranquil.lament. En un carrer paral.lel al de l'estació de tren hi ha el bar La Grotte, un espai molt agradable, tranquil i fresc on prendre una beguda. Molt recomanable per relaxar-se una estona.

Moulay Idriss és una petita ciutat a uns 26 km de Meknès. És un important centre de peregrinació ja que aquí es troba el Mausoleu de Moulay Idriss. Es permet l'accés a la ciutat per als no musulmans des de fa menys de 70 anys, però en l'actualitat continua prohibit l'accés a les mesquites i a tots els llocs sants, com ara el mausoleu. Per tant no hi ha molt a veure, però sí que recomanem al menys una breu visita, sobretot tenint en compte que està de pas en el camí a Volubilis. Moulay Idriss i Volubilis són una fàcil excursió d'un matí (llarg) des de Meknès.

A peu des de la plaça principal (on aturen els autobusos i taxis col·lectius) i ascendint per un carrer a un dels dos turons sobre els que s'assenta el poble s'arriba de seguida fins al Mausoleu de Moulay Idriss. Passant per sota d'una arcada de tres punts i pujant una escala trobem l'entrada al mausoleu, però pocs metres més enllà veurem la barrera que impedeix l'entrada als no musulmans. Tot i així val la pena arribar fins aquí. Tornant enrera i continuant l'ascensió podrem arribar a un parell de llocs panoràmics, molt propers entre sí, des dels quals hi ha una vista magnífica sobre el mausoleu i el nucli de la població. Aquí els anomenen grande terrasse i petit terrasse. En la nostra opinió la vista panoràmica des del primers d'ells és molt superior al del segon. Arribar fins a qualsevol dels dos és bastant difícil perquè es troben al final d'un laberint de petits carrers i lògicament no estan senyalitzats. No queda més remei que anar preguntant i/o acceptar els serveis d'un dels molts joves guies que s'ofereixen per acompanyar-nos a canvi d'una propina al final (5/10 Dh). Pel camí a les dues terrasses teniu l'oportunitat de veure l'únic minaret cilíndric de tot el país, una curiosa i bonica construcció de color verd amb inscripcions àrabs de color blanc.

Per arribar a Moulay Idriss des de Meknès amb transport públic cal anar a la parada de taxis col·lectius que hi ha a l'Av. des Nations Unies (a l'altre costat de l'Institut Francès). Un cop aquí només s'ha d'esperar a que s'omplin les 6 places del següent grand taxi (un vell Mercedes) que sortirà cap allà (nosaltres vam haver d'esperar només 5 minuts). Es triguen 25 minuts en recórrer els 28 km de distància. El preu és de 8 Dh (60 Dh regatejables si es vol llogar tot el taxi). El punt final d'aturada és la plaça principal de Moulay Idriss. Per tornar a Meknès n'hi ha prou amb anar a la mateixa plaça principal i esperar a que s'ompli el següent taxi col·lectiu. Si aquesta excursió la fem en dissabte, dia de mercat a Moulay Idriss, tindrem dos importants avantatges: trobarem més animació a Moulay Idriss i, sobretot, el transport per anar i tornar és molt més freqüent.

Lloc arqueològic de Volubilis (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1997). Aquestes són les restes romanes més grans i més ben conservades del Marroc i corresponen a l'antiga capital romana de la Mauritania Tingitana (segles II i III d.C). Creiem que la visita a Volubilis és altament recomanable, podent-la combinar fàcilment amb la visita a Moulay Idriss (veure punt anterior).

L'entrada costa 20 Dh. Un cop dins podrem recórrer i visitar el recinte lliurement. La visita pot portar un mínim de 2 hores i recomanem fer-la aviat pel matí (obren a les 8), ja que així evitem les hores de màxima insolació i també els possibles tours (en el moment de la nostra visita vam estar pràcticament sols tota l'estona). Hi ha alguns panells explicatius que ajuden a saber quins són els principals punts d'interès: l'arc de triomf, la basílica, el fòrum, el capitoli, el mercat, cases, termes, molins d'oli, etc. Però hem de fer menció especial dels mosaics, alguns dels quals estan molt ben conservats i són d'una bellesa extraordinària, sobretot tenint en compte que es troben al seu emplaçament original i exposats a la climatologia. És igualment bonica la localització de tot el recinte, envoltat de petits turons de formes molt suaus.

Nosaltres vam arribar a Volubilis agafant un taxi col·lectiu a la plaça principal de Moulay Idriss. El trajecte de 4'5 km costa 5 Dh i no es triga més de 10 minuts en estar a l'entrada del recinte arqueològic. Per tornar a Moulay Idriss podem aturar algun taxi col·lectiu que passi per l'entrada o bé anar fins la carretera principal, a 500 m. de l'entrada del recinte. En el pitjor dels casos, si no passa cap taxi, es pot fer auto-stop o caminar els 4'5 km fins Moulay Idriss.

També aquí agafem el tren per recórrer els 60 km que separen Meknès de Fès. Hi ha uns 9 trens diaris i nosaltres vam agafar el de les 13:44. Costa 16'5 Dh en 2ª classe (amb AC) i triga uns 70 minuts. Per anar a l'estació de tren de Meknès des de la medina es pot agafar l'autobús urbà nº 2 al principi de l'Av. Moulay Ismail (costa 2 Dh) i baixar al Blvd. Allal ben Abdallah, a només 100 m. de l'estació.

L'Hôtel Amor (rue Arabie Saoudite nº 31, tel. 055 622724) es troba a la Ville Nouvelle. Una habitació amb bany i dutxa privats, paper WC, tovalloles i altres "luxes asiàtics" costa 198 Dh la nit. Hi ha aigua calenta de 7 a 11 del matí i de 19 a 23 h. de la nit. Una altra opció, més econòmica, és l'Hotel Royal. Aquí l'habitació amb bany i dutxa (només hi ha aigua calenta als matins) costa 150 Dh i recomanem demanar una habitació que doni a la part de darrera.

A la propera Place Florence hi ha la Pizzeria La Mamia, però no la recomanem especialment perquè les pizzes que serveix són cares pel que són. Al Blvd. Mohammed V es poden trobar uns quants llocs on prendre un suc o menjar pastissos, com per exemple la Cremerie Skali. La Cafeteria Paris, a l'Av. Hassan II, és un bon lloc per esmorzar, en un local bastant nou i xic. Per a sopar, un lloc recomanable és el restaurant Al-Khozama, a l'Av. Mohammed es-Slaoui. En la zona de Fès el-Bali recomanem el restaurant Le Kasbah, a l'inici del carrer Talaa Kebira. Es menja bé i des de la terrassa superior hi ha una vista excel.lent de part de la medina. En la confluència dels carrers Talaa Kebira i Talaa Seghir hi ha un seguit de restaurants amb taules i cadires al carrer, on apart de menjar és un magnífic punt d'observació de la vida d'aquesta medina, veient passar la gent i els animals amunt i avall. En concret recomanem el restaurant Chez Rashid.

Fès és la primera de les ciutats imperials ja que es remonta al s. VIII i sempre ha tingut un paper rellevant en la història del Marroc. També té una de les universitats més antigues del món. Fès en realitat està composada per tres parts diferenciades: Fès el-Bali (la part més antiga, forma el cor de la medina), Fès el-Jdid (fundada al s. XIII) i la Ville Nouvelle (construïda pels francesos). Es considera que la medina de Fès el-Bali és una de les ciutats medievals vives més grans del món, només comparable a la de Marràqueix, Damasc o el Caire.

Medina de Fès (Fès el-Bali), declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1981. Perdre's pels incomptables carrerons de la laberíntica medina de Fès és un plaer per als sentits, apart de sentir-nos transportats a una altra època. Malgrat tot, amb un mapa i un mínim sentit de l'orientació no és difícil trobar punts de referència que ens permetin saber on estem en tot moment. Per tant, contractar un guia no és realment necessari, tot i que cadascú és lliure de fer-ho o no. Nosaltres sempre preferim descobrir les coses per nosaltres mateixos, sense haver d'anar a remolc d'algú, tot i ser conscients de perdre'ns algunes coses pel camí. A l'entrada de la medina, i sobretot en la zona de la porta Bab Bou Jeloud, es troben la majoria de falsos guies, alguns dels quals mostren actituds agressives al no acceptar els seus serveis. Si hom no desitja un guia cal no perdre la calma, però mostrant-se inflexibles i ignorant-los. Passat aquest punt ja és fàcil que no ens tornin a molestar.

Per a recórrer la medina vam agafar com a base els itineraris a peu suggerits a la guia Lonely Planet i la veritat és que ens van anar molt bé. El primer d'ells comença a la porta Bab Bou Jeloud, l'entrada principal a la medina, i passada la zona de cafès i restaurants, va seguint l'estret carrer Talaa Kebira, tot ple a banda i banda d'infinitat de llocs de venda amb les coses més inversemblants. Cal anar amb compte amb les mules i ases, que circulen per aquest carrerons tranportant mercaderies, per a no ésser aixafats o trepitjats. Quan sentiu el crit Balek! aparteu-vos perquè indica que hi ha perill a la vista. Baixant per aquest carrer el primer que es veu és el bonic minaret de la medersa Bou Inania, actualment tancada per restauració. Més endavant, a la dreta, trobem la molt interessant Place an-Nejjarine. En ella hi ha una font que és preciosa, la més bonica de totes les que vam veure escampades per la medina. Al seu costat hi ha un antic funduq que ha estat restaurat i actualment hostatja el Museu Nejjarine d'art de la fusta. El contingut del museu és interessant, però ho és molt més l'edifici en sí, restaurat amb molt bon gust. Les vistes de la medina des de la seva terrassa són magnífiques. L'entrada al museu costa 20 Dh. Continuant pel carrer Talaa Kebira s'arriba a la medersa el-Attarine (tanca a l'hora de dinar, malgrat el que diu la guia Lonely Planet). Agafant el camí de la dreta s'arriba a la Place as-Seffarine, seguint els murs de la universitat i mesquita Kairaouine (no visitable pels no-musulmans). En aquesta plaça hi ha molts artesans del coure. A partir d'aquí es pot tornar al punt d'inici de l'itinerari tornant pel carrer Talaa Seghir (és de pujada).

Un altre possible itinerari parteix d'un carrer adjacent al restaurant Dar Saada, ja quasi al final de Talaa Kebira, es va seguint direcció nord fins arribar a la porta Bab Guissa. Des d'aquí es divisen perfectament les tombes Merenides, en un turó a l'altre costat de la carretera. Sortint de la medina i caminant 200 m. a l'est s'entra per la porta Bab Jamaï i trobem de cara el Palais Jamaï, un palau del s. XIX convertit ara en un hotel de luxe de la cadena Sofitel. Recomanem entrar-hi i accedir a la seva gran terrassa posterior des d'on hi ha una impressionant vista de Fès el-Bali, mentre prenem un te a la menta tranquil.lament en un entorn molt agradable (la consumició mínima és de 30 Dh). La zona de jardins i piscina de l'hotel també són dignes de veure. A 100 m. de la porta Bab Guissa hi ha una parada d'autobús on es pot agafar el nº 10 per tornar a la Ville Nouvelle (acaba el recorregut a la plaça davant l'estació de tren).

Adoberies de Fès

Finalment, qualsevol visita a Fès no ha de deixar passar per alt l'oportunitat de veure les famoses adoberies de Fès. Per arribar-hi cal agafar un carreró que surt del costat nord-est de la plaça as-Saffarine i anar seguint els carrers sense perdre la direcció nord-est i guiant-nos també per l'olfacte, ja que l'olor de les pells es comença a sentir bastant abans d'arribar-hi. La senyal inequívoca de que hem arribat és que de cop apareixeran comissionistes que ens voldran convèncer d'anar a la "seva" botiga per a veure treballar als adobers. Aquestes botigues d'articles de pell estan una al costat de l'altra i totes elles permeten pujar a la seva terrassa, des d'on es pot veure treballar als adobers, amb l'esperança de que comprem alguna cosa. L'accés a les terrasses és gratuït i no cal dir que no és obligatori comprar. Nosaltres vam entrar en l'única no venuda per cap comissionista i la vam encertar, perquè la vista era magnífica. Veure els enormes bols plens de líquid de nombrosos colors i als homes traginant i submergint les pells en ells és un espectacle fascinant. És millor anar-hi pel matí ja que és quan es poden veure més bols plens de color. L'olor és realment forta i pot ser desagradable per a algunes persones. Apart de la vista des de les terrasses també recomanem una visita in situ de les adoberies. S'hi accedeix per un passatge que baixa des del carrer principal fins la zona de les adoberies. La visita és guiada per un encarregat que explica tot el processat de la pell (aquest pot ser de camell, cabra, vaca o be), des del tintat a l'assecat, a l'hora que veiem les diferents dependències on es porten a terme cadascuna d'aquestes feines. La visita inclou l'anar saltant per les vores dels bols plens de color, on es submergeixen les pells, per tal de veure'ls de prop. Tot això permet fer-se una idea de les condicions duríssimes de la feina d'aquests homes, on tot es fa manualment com fa segles, en unes condicions poc favorables. El preu d'aquesta interessantíssima visita és un donatiu de 10 Dh per cap i sens dubte la recomanem.

Sobre la base d'aquest recorreguts per la medina es pot improvisar i deixar-nos portar pel nostre instint. Aquí qualsevol racó és interessant i no cal dir que, en la medina, les oportunitats per comprar qualsevol objecte d'artesania, cm a record d'aquest viatge, són infinites.

Per anar des de la Ville Nouvelle fins a Fès el-Bali es pot agafar l'autobús nº 9 que surt de la parada al carrer Abdallah Chefchaouni (a 200 m. de la Place de la Résistance) i acaba en una plaça contigua al costat sud de la Place Istiqlal. Una altra opció és agafar el nº 19 per arribar a la Place er-Rsif, al cor de Fès el-Bali. Qualsevol trajecte en autobús costa 2'5 Dh.

Fès el-Jdid. Aquesta part de Fès té menys interès que la medina, però tot i així val la pena dedicar-li ni que sigui una breu visita. En un agradable passeig d'1.5 km des de la Place de Florence, per l'Av. Hassan II primer i el Blvd. Moulay Youssef després, s'arriba a la bonica Place des Alaouites, un gran espai ajardinat que és l'avantsala de Dar el-Makhzen o Palau Reial. El palau en sí està tancat al públic, però la façana que dóna a a plaça, amb les seves fantàstiques portes daurades, és molt interessant. Al sud del palau, a l'altre costat de la Rue des Merenides, hi ha el vell mellah o barri jueu. Passejant pels seus carrers es poden veure alguns edificis de balconades i finestres amb un estil diferenciat (de fusta i amb estucats) dels seus veïns musulmans. En la cantonada sud-est del mellah hi ha un interessant cementiri jueu. S'hi accedeix per una porta de garaix (té una senyal de prohibit aparcar i un rètol amb la inscripció Jewish cemetery) que passa desapercebuda darrera d'unes parades ambulants, al principi de la Rue des Merenides. S'ha de trucar al timbre 3 vegades (és la senyal convinguda perquè obrin la porta). L'encarregat del cementiri ens fa una visita comentada, parlant sobre la història del cementiri en general, així com d'algunes tombes en particular. Al final demana un donatiu pel servei realitzat (5 ó 10 Dh per persona és més que suficient). Hem de reconèixer que aquest lloc té un cert encant.

Creuant la porta Bab Smarine, al final de la Rue des Merenides, i pujant pel carrer Sharia Moulay Suleiman s'arriba al lloc on es troben el Petit Mechouar i l'enorme porta Bab Dekkanen. Continuant cap el nord s'arriba finalment al Grand Mechouar i, darrera d'ell, la Kasbah Cherarda, ara utilitzada com a hospital i escola. Per a descansar d'aquest llarg passeig res millor que tornar enrera i anar als jardins Bou Jeloud, a l'est del Petit Mechouar.

Per anar a l'aeroport de Fès, 15 km al sud de la ciutat, es pot agafar l'autobús nº 16 que surt de la plaça davant l'estació de tren. El primer surt a les 5:40 del matí. Si per l'hora no es té l'opció de l'autobús o es vol anar més còmode es pot agafar un grand taxi, el qual costa uns 150 Dh en hores intempestives. S'han de preveure de 20 a 30 minuts per arribar a l'aeroport. Aquest és molt nou, petitó i força bonic. No s'han de pagar taxes de sortida.

Abans de tornar a casa ja només ens queda un vol de 30 minuts entre Fès i Casablanca, i un altre de Casablanca a Barcelona, d'1 hora i 40 minuts, ambdós amb Royal Air Maroc.