Des del nostre hotel de KL vam caminar uns 5 minuts fins a la terminal d'autobusos de Puduraya, on compràrem passatges per al primer autobús cap a Melaka. Hi havia diverses alternatives, però vam escollir un autobús amb només 3 seients per fila de la companyia KKKL que ens va costar 9'40 RM cadascun. En només 2 hores d'un comodíssim i tranquil viatge arribem a la nova terminal de Melaka. Per a anar al centre vam agafar un autobús local (cal preguntar en les andanes) que per 1 RM cadascun ens deixà just davant de l'Stadthuys (un taxi pot costar uns 13 RM).

En l'Hotel Puri (118 Jl Tun Tan Cheng Lock, Tel. 606-2825588) paguem 126'5 RM per una magnífica habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar inclòs. Pot semblar car, però la veritat és que val molt la pena gastar-se una mica més i quedar-se aquí. El lloc és fantàstic i el servei excel·lent. L'edifici és una elegant mansió d'estil Peranakan (propi dels descendents d'immigrants xinesos que a partir del s. XVI van habitar aquesta zona) que va pertànyer a l'amo d'una plantació de cautxú. En el nº 125-127 del mateix carrer hi ha una alternativa una mica més econòmica que el Puri i és The Baba House, també situat en una bonica casa Peranakan, però sense arribar al nivell de l'anterior.

A Melaka podem recomanar per a menjar el Discovery Cafe (3, Jl Bunga Raya) o el Geographér Cafe (83, Jl Hang Jebat).

MELAKA (o Malacca) va arribar a ser el port comercial més important del sud-est d'Àsia, pel que no és rar que tinguessin lloc aquí les primeres incursions en la zona de les colònies europees. Però ara és una tranquil·la ciutat amb una interessant barreja d'influències xineses, portugueses, holandeses i britàniques, sent probablement la ciutat de Malàisia amb més història i lloc de visita obligada per a qualsevol viatger a la zona. La ciutat manté els seus misteriosos carrers xinesos, botigues d'antiguitats, temples i edificis que evoquen amb nostàlgia les incursions colonials europees del passat.

Potser la principal atracció de la ciutat és l'Stadthuys, l'edifici rosat que fou l'Ajuntament i la residència del governador en el període holandès. Fou construït entre 1641 i 1660 i es creu que és l'edifici holandès més antic d'Àsia mostrant totes les característiques pròpies de l'arquitectura colonial holandesa. L'edificació hostatja oficines del govern i un excel·lent Museu Etnogràfic, que ressalta aspectes de la cultura i la història locals. L'entrada costa 5 RM. Davant la façana de l'Stadthuys sol haver sempre uns quants trishaws (decorats de forma vistosíssima) a l'espera de ser llogats per a fer un volt pel centre. I entre l'edifici i el riu està la bonica plaça de la Torre, amb els seus jardins plens de flors, mentre que en el costat nord de la plaça està l'església de Crist, construïda pels holandesos al 1753. Just darrere de l'Stadthuys hi ha el turó de Sant Pau i al seu cim les restes de l'església de Sant Pau. Aquesta església va ser construïda pels portuguesos al 1521 amb el nom de Nª Sra. de la Colina, però rebatejada anys després al nom actual pels holandesos i convertida en un cementiri per als seus nobles. Davant l'església hi ha una estàtua de San Francisco Javier ja que va visitar aquest lloc diverses vegades i després de morir a Xina el seu cos va ser portat i enterrat aquí al 1553 abans de ser definitivament traslladat a Goa (Índia). Des del cim d'aquest turó hi ha una excel·lent vista dels voltants. Baixant uns graons per la part de darrere del turó arribem a A'Famosa, un dels símbols de Melaka. Es tracta de les restes d'una fortalesa que van construir els portuguesos al 1511 i que va quedar molt danyada després de la invasió holandesa. A només 50 m. d'aquí podem veure el Melaka Sultanate Palace, una rèplica en fusta del palau del sultà i que es va construir segons la descripció que es va trobar de l'original del s. XV. Ara allotja el Museu de Cultura de Melaka.

Detall d'un trishaw (Melaka)

En el carrer Tun Tan Cheng Lock es poden trobar magnífics exemples de cases Peranakan, luxoses mansions construïdes per rics comerciants (d'origen xinès) durant els anys del boom del cautxú a principis del s. XX. Bons exemples que val la pena veure per fora (i per dintre quan sigui possible) són el Baba-Nonya Heritage Museum (al nº 48-50), el Cafe 1511 (al nº 52), la casa Malaqa (al nº 70), l'Hotel Puri (al nº 118), la mansió Chee (al 115-117) o l'Hotel Bava House (al nº 125-127). També val la pena passejar pel carrer Tokong, uns 200 m. al nord de l'anterior. En ella hi ha diversos temples interessants, com el temple Guanfu, el temple Cheng Hoon Teng (el temple xinès més antic del país, del 1646), la curiosa mesquita Kampung Kling (amb detalls arquitectònics de Sumatra i amb un minaret de diversos pisos amb estructura de pagoda), o també el temple Sri Poyyatha Vinayagar Moorthi (del 1781, un dels primers temples hindús del país). En aquest carrer també hi ha algunes boniques cases i interessants comerços. En resum, podem passar hores i hores passejant pel centre històric de Melaka, admirant les façanes d'algunes de les seves cases, els seus temples o les botigues, com en el cas dels antiquaris del carrer Hang Jebat.

Anant cap al nord des del centre per Jl Bunga Raya s'arriba a Kampung Morten, al costat del riu Melaka. Aquest és l'únic poblat malai que queda en el centre de Melaka i compte amb unes quantes cases tradicionals malaies molt interessants de veure. Una d'elles és Villa Sentosa, una casa de principis del s. XX que ara és un museu privat, amb mobiliari, brodats i relíquies tradicionals malaies. L'entrada és mitjançant un donatiu voluntari. En la riba fangosa del riu podeu veure uns curiosos peixos amfibis que viuen en forats dintre del fang i surten per anar a l'aigua.

El dia anterior al viatge comprem els passatges a Singapur en la terminal de Melaka (en cap de setmana és millor reservar amb antelació ja que hi ha més passatgers entre ambdues ciutats). Vam escollir la companyia Delima (17 RM cadascun). Triguem 4'5 hores (inclòs el temps emprat en els llocs fronterers de Malàisia i Singapur) a arribar a la terminal de Lavender St, destinació final d'aquest autobús. En realitat no és més que un aparcament d'autobusos situat al nord-est de Little Índia (una cosa a tenir en compte és que aquí no hi ha on canviar diners, pel que recomanem haver tingut la precaució de canviar abans a S$ a Malàisia o bé en el lloc fronterer, almenys un mínim per a poder arribar al centre).

Caminant uns 500 m. al sud d'aquí arribem a l'estació Lavender del MRT (Metre) per a poder anar a qualsevol punt de la ciutat.

En l'Hotel 81 Cosy (8 Jiak Chuan Rd - Singapur; Tel. +65 6325 8181) paguem 89 S$ per una habitació doble amb bany i A/C (el preu normal és de 79 S$, però en tots els hotels de la cadena Hotel 81 els caps de setmana els preus s'incrementen en 10 S$). L'habitació no és gran, però això sembla ser habitual a Singapur. L'hotel està bé, el servei és atent i és un dels més barats d'aquesta categoria en Chinatown, però recomanem demanar per una habitació que no doni al carrer Jiak Chuan. Una opció més econòmica per a motxillers en aquesta zona (però també més cutre) és l'hostal A Travellers Rest-Stop (5 Teck Lim Rd - Singapur). Una alternativa intermitja és l'alberg HangOut @ Mt Emily (10A Upper Wilkie Road - Singapur, en el districte de Little India), amb preus a partir de 35 S$ (+ impostos) en un dormitori o 80 S$ (+ impostos) l'habitació doble.

L'allotjament a Singapur és car (sobretot si el comparem amb Malàisia) i de forma especial a Chinatown, però nosaltres vam escollir aquesta zona per la seva excel·lent situació i perquè en les dates del nostre viatge estava en plena celebració de l'Any Nou Xinès. Però en altres zones de la ciutat es poden trobar hotels de la cadena 81 més barats (convé mirar les ofertes al seu web). Tot i que la majoria d'hotels 81 es poden reservar per Internet, en alguns altres, com el Cosy, això no és possible, però sí es poden reservar per telèfon.

El restaurant Harry's, en el complex Esplanade, és un bon lloc per a menjar si estem per la zona. En el Long Bar (2º pis del Raffles Hotel, 328 North Bridge Rd) se serveix el mundialment famós còctel Singapore Sling. És car (20 S$), però el lloc s'ho val i a més amb la beguda serveixen un bol de cacauets que van omplint a mesura que l'anem buidant (és tradició llençar les peles a terra, pel que al final del dia no sorprèn trobar el terra ple d'elles). La decoració de local està inspirada en una plantació malaia dels anys 1920.

Més informació sobre Singapur en un altre dels nostres relats en aquest web.

SINGAPUR és una ciutat-estat, situada gairebé sobre la línia de l'Equador, i formada per una illa principal (amb una superfície de 682 km2) i 63 illots al voltant d'ella. Estan separades de l'extrem sud de la península de Malàisia per l'estret de Johore. La ciutat actual va ser fundada per l'administrador colonial britànic Sir Thomas Stamford Raffles al 1819. Ràpidament convertida en important centre comercial, la població de Singapur va créixer a l'empara del govern britànic. Va ser colònia fins que al 1963, juntament amb Malàisia, Borneo Septentrional i Sarawak va formar l'anomenada Federació de Malàisia. Finalment, al 1965, Singapur es va separar de Malàisia i es va convertir en un Estat sobirà i integrat en la Commonwealth. Actualment Singapur és el segon país del món en densitat de població després de Mònaco. Un 76% de la seva població és d'ètnia xinesa, un 15% malaia i un 6% índia.

En només 150 anys, Singapur s'ha convertit en un dinàmic centre del comerç i la indústria, superant així la seva escassesa de recursos naturals per a convertir-se en un dels gegants econòmics d'Àsia. Per altra banda, la seva estratègica situació, excel·lents facilitats (el seu aeroport és un dels principals hubs d'Àsia), fascinants contrastos culturals i atraccions turístiques contribueixen al seu èxit com a destinació.

Moure's per Singapur és molt fàcil ja que conta amb una xarxa de transport públic envejable, especialment en el que fa referència al metro, anomenat aquí MRT (Mass Rapid Transit). El preu de cada viatge és variable segons les estacions inici i final. Quan comprem un bitllet senzill es paga 1 S$ addicional pel cost de la targeta que serveix de bitllet, però es recupera fàcilment al final del viatge inserint-la en la ranura indicada de qualsevol màquina GTM. Si estem uns quants dies a Singapur potser pugui interessar la targeta Ez-Link (per a un dia o menys no val la pena), una targeta electrònica que costa 15 S$ (5 S$ corresponen al cost de la targeta i no es recuperen) i que es pot usar en el metro i en els autobusos. Per a recórrer la ciutat en un sol dia no hi ha res millor que el CityBuzz, un servei especial d'autobusos que recorre 3 rutes circulars per la ciutat (C1-Ruta Orchard, C2-Ruta Chinatown i C3-Ruta Little India) de 10 a 22 hores, amb una freqüència de 15 minuts en parades específiques (marcades amb el dibuix d'una abella, així com també en el frontal dels seus autobusos). Cada viatge val 1 S$, però existeix un passi CityBuzz que costa només 5 S$ i permet viatjar de forma il·limitada durant aquest dia per qualsevol de les 3 rutes (connectades entre si en parades específiques on es creuen les rutes). El CityBuzzPass es pot comprar directament al conductor de l'autobús i a partir d'aquest moment ja podrem utilitzar-lo de forma il·limitada durant tot aquest dia. Els autobusos CityBuzz són de dos pisos, còmodes i amb aire condicionat, i una excel·lent forma de veure la ciutat.

Chinatown és, malgrat que en les últimes dècades el barri ha estat transformat per l'especulació immobiliària, una de les zones més interessants de la ciutat pels seus distintius elements culturals xinesos i per la concentració de població d'origen xinès al llarg de la història. Bona part del barri va ser enderrocat i urbanitzat de nou, i tot i que la fidel reconstrucció portada a terme va permetre salvar algunes zones, l'especulació ha elevat tant els preus dels edificis rehabilitats que els negocis tradicionals no tenen més remei que anar-se'n d'aquí. El seu lloc l'ocupen botigues i restaurants de luxe.

Any Nou xinès a Chinatown

Amb tot val molt la pena passejar pels seus carrers i admirar les boniques façanes de comerços pintades de colors o la frenètica activitat comercial, a més de ser un bon lloc per a menjar en qualsevol dels seus restaurants. Per a comprendre millor la història de Chinatown res millor que visitar el museu Chinatown Heritage Center (48 Pagoda St, 8 S$). El temple Thian Hock Keng (158 Telok Ahir St) és el temple Hokkien més antic de Singapur, de 1821, i compte amb una bonica façana, molt acolorida i elaborada. El temple Sri Mariamman (244 South Bridge Rd), per la seva banda, és el temple hindú més antic i important de Singapur i val la pena fixar-se en el seu cridaner gopuram, una espectacular concentració d'estàtues tallades sobre l'entrada. Finalment, la mesquita Jamae (18 South Bridge Rd) fou construïda al 1830 per musulmans tamils seguint un estil indi.

Chinatown és especialment colorit i animat durant la celebració de l'Any Nou Xinès o Festival de la Primavera, la festa més important a Singapur, a finals de gener o principis de febrer, tot i que les celebracions duren més d'un mes. Nosaltres vam tenir la sort de coincidir a Singapur amb l'inici d'aquest festival, vivint in situ la multitud de desfilades, focs artificials, carrers decorats amb molts llums i, sobretot, un ambient de festa major amb carrers plens de gom a gom de gent passejant, comprant o menjant en família en els restaurants i terrasses. Molt recomanable.

Districte colonial. És la zona de la ciutat situada al nord del riu Singapur i en ella es concentren la majoria de monumentals edificis que es van construir durant el mandat britànic, gràcies a que Sir Stamford Raffles va establir aquí el centre administratiu. Entre els punts d'interès podem destacar l'ultramodern Esplanade-Theatres On The Bay, un complex de teatres i restaurants situats sota dues cúpules de vidre amb geometries que segueixen patrons naturals i que ara és el símbol del Singapur modern. Molt aprop d'aquí està el Padang (camp planer en malai), una gran zona verda on antigament es jugaven partits de críquet. Al voltant d'ell hi ha alguns edificis colonials com el City Hall, la Supreme Court o el Victòria Theatre. En el costat oriental trobem el parc Esplanade amb alguns llocs històrics. Una illa al nord està el Raffles Hotel, una institució a Singapur i declarat Monument Nacional al 1987. És possible visitar algunes parts de l'hotel, però cal vestir adequadament (l'esmòquing no és necessari, però en teoria no s'admeten sandàlies ni pantalons curts en homes). Tot en ell és luxe oriental, amb sabor colonial. En la planta baixa hi ha una galeria comercial, un preciós pati i diversos restaurants i bars (entre ells el Bar & Billiard Room, amb la seva meravellosa taula de billar presidida pel retrat de Rudyard Kipling). En la segona planta està el Long Bar (veure DORMIR I MENJAR) i en la tercera el Raffles Hotel Museum. En resum, val la pena vagarejar pels diversos racons d'aquest fascinant hotel.

Central Business District, al sud del riu, és el centre financer de Singapur. Pujant a peu per Eu Tong St des de Chinatown arribàrem a l'inici del Coleman Bridge. Caminant cap a l'est per la riba sud del riu trobem a 100 m. el Elgin Bridge, un pont sobre el riu des del qual hi ha una espectacular vista dels gratacels i el riu en Boat Quay (sobretot de nit, quan tots els edificis estan il·luminats). A Boat Quay, continuant cap a l'est, hi ha un gran nombre de restaurants amb terrasses al costat del riu. Més enllà podem veure alguna de les escultures que hi ha per la zona (de Fernando Botero, Salvador Dalí i Henry Moore, per exemple). Aquí destaca el majestuós edifici de l'hotel Fullerton Singapore, un elegantíssim hotel que ocupa un edifici històric que ha estat renovat completament (i amb molt bon gust, per cert). Una passada!. Darrere de l'hotel, obert a la Marina Bay, està Merlion Park, una espècie de mirador sobre la badia en el qual hi ha una enorme estàtua que representa a un ésser mig peix i mig lleó, adoptat com a símbol turístic de Singapur. Anant cap al sud per Fullerton Rd passem al costat de Clifford Pier, abans de girar cap a l'oest per Church St, visitar el proper Raffles Place, i arribar a South Bridge Rd per agafar-la cap al sud i tornar així a Chinatown.

Little India és una zona centrada en el carrer Serangoon Rd, amb un gran nombre de botigues i cases pintades de colors apastelats i sabor indi. Recorrent els seus carrers hom oblida que es troba en la moderna Singapur, ja que l'olor a encens i curry, les colorides robes índies o la música de Bollywood ens traslladen a altres llocs. Potser el temple més important de la zona és l'Sri Veeramakaliamman, construït al 1881 i dedicat a Kali. Aquesta zona és un lloc excel·lent per a comprar encens, entre d'altres, en alguna dels milions de botigues que hi ha. Per tot això val la pena recórrer ambdós costats de l'extrem sud de Serangoon Rd i alguns dels carrerons que surten d'ell.

Arab St. 1 km a l'est de Little India es troba aquesta petita zona que ve a ser el centre musulmà de Singapur. Aquí el punt més distintiu és la mesquita del Sultà, la més gran de Singapur, i la diminuta mesquita Malabar Muslim Jama-ath.

Orchard Road és la zona comercial i d'oci de Singapur, però d'estàndard alt. Aquí predominen els centres comercials amb totes les grans marques mundials, restaurants, locals d'oci i hotels de luxe. No cal dir que aquest és el paradís consumista, però l'infern per a un comprador compulsiu. Era diumenge a la tarda quan vam visitar aquesta zona i estava tota ella plena de gom a gom de gent comprant, passejant o simplement passant la tarda. Començàrem el recorregut a Tang Square, en la confluència de Paterson Rd i Orchard Rd, i vam anar seguint Orchard Rd cap a l'est. Cap al final d'Orchard podem veure l'entrada i els jardins d'Istana, el palau presidencial. No és visitable, excepte en dies assenyalats.

Des de l'hotel caminem fins a l'estació de MRT d'Outram Park, on vam comprar els bitllets per anar a l'aeroport Changi (2'70 S$ cadascun, però 1 S$ és recuperable retornant la targeta que serveix de bitllet). Cap al final cal fer transbordament per a canviar de línia. En total suposa un trajecte d'uns 30 minuts.

El vol de 10.800 km de Singapur a París-CDG, amb Singapore Airlines, va durar un total de 12'5 hores. Un cop a París-CDG vam canviar de la terminal T1 a la T2 per tal d'agafar el vol d'Air France a Barcelona, a on arribem després d'1,5 hores de viatge.