Vol d'Iberia Barcelona-Roma (1 hora i 20 minuts) i de Kuwait Airlines Roma-Kuwait-Bangkok (12 hores i 5 minuts).

Des de l'aeroport al centre de Bangkok s'hi pot anar amb autobús o tren, tot i que es recomana el tren pels constants embussos i caos circulatori en general als carrers de la mega-ciutat de Bangkok. Per problemes d'horari amb el tren nosaltres agafem un autobús que costa 3'5 Baht el trajecte i ens deixa a prop del carrer Khaosan, veritable centre neuràlgic per als motxillers a la ciutat de Bangkok.

CHII Guesthouse (150 Baht l'habitació triple, sense bany i amb un "cert" soroll del carrer). Una altra opció és Guesthouse Choda, al mateix carrer, per 150 Baht l'habitació doble.

També al carrer Khaosan hi ha nombrosos llocs on menjar o prendre alguna cosa. El preu mig d'un àpat és d'uns 35 Baht. Un esmorzar de torrades amb mantega i melmelada i un cafè costa 20 Baht al bar del mateix hotel. Pels addictes al cafè cal dir que, en general, no espereu trobar cafè expresso, sinó cafè americà aigualit (en alguns llocs s'anuncia com 100% real coffee, però en realitat s'està referint al cafè soluble, tipus Nescafé). Al Chinatown de Bangkok (carrer Yaobaraj) podeu trobar autèntics restaurant xinesos on menjar un ànec amb arròs i una salsa boníssims per només 35 Baht.

BANGKOK. La nostra primera prioritat a Bangkok era l'obtenció dels visats de Cambodja i Laos. A l'Ambaixada de Laos, amb molt poca amabilitat, ens fan saber que el preu del visat és de 2.500 Baht i triguen 5 dies en tramitar-lo. També demanem en les agències que hi ha al carrer Khaosan i allà el preu és de 1.900 Baht, però amb el mateix temps de tramitació. Donat que trobem que el preu és exagerat i que no estem disposats a esperar-nos cinc dies a Bangkok decidim "passar" del visat de Laos. Amb el de Cambodja tenim més sort i el tramitem en una agència al propi carrer Khaosan, per un preu de 650 Baht i disponible en un sol dia.

Un cop acabats els tràmits burocràtics comença la nostra veritable visita a Bangkok...

Wat Phra Kaeo (també conegut com a Grand Palace). Es tracta d'un conjunt impressionant de temples i edificis, malgrat a primera vista sembla una Expo oriental. El preu de l'entrada és tan "impressionant" com el conjunt: 125 Baht.

Wat Pho. És tan recomanable o més de visitar que l'anterior i el preu de l'entrada és només de 10 Baht. És especialment impressionant el Buda reclinat de 26 metres d'alt.

Wat Arun. Està a l'altre costat del riu (per travessar, des de Wat Pho anar a l'embarcador de Tha Chang i agafar un transbordador per 1 Baht.) i es tracta d'un temple-torre molt característic, de 80 mts. d'alt. Per unes escales vertiginoses es pot pujar més o menys fins la meitat del temple. La vista és extraordinària i això el fa molt recomanable. L'entrada costa 10 Baht.

Wat Traimitr (o Golden Buddha). El temple en sí no val res però conté un Buda d'or massís que paga la pena de veure. L'entrada també costa 10 Baht. i podeu arribar-hi en autobús (el preu únic dels autobusos urbans és de 3'5 Baht.

Golden Mount és un temple damunt d'un turó i val a dir que la vista sobre Bangkok és boníssima. L'entrada costa només 5 Baht. Pel camí de pujada i baixada trobareu monjos àvids de practicar l'anglès.

Tren des de l'estació d'Hualamphong (Bangkok). Costa 48 Baht. i surt a les 6 del matí i arriba a les 11'30 h. Els trens tailandesos funcionen prou bé ja que són molt puntuals i fins i tot ja tenen informatitzada la venda de bitllets. Per anar des del carrer Kaoshan fins a l'estació es pot agafar un tuc-tuc per uns 40 Baht.

Aranyaprathet. El nostre interès per venir fins aquí no era un altre que la seva proximitat a la frontera cambodjana per després travessar en direcció a Siem Reap, on es troba el conjunt monumental d'Angkor.

Així, davant l'estació de tren d'Aranyaprathet agafem un tuc-tuc estrambòtic, tipus roadster Mad Max, que ens costa 50 Baht. per fer els 7 km fins la frontera. Ens deixa en una mena de mercat al mig del no res, on hi ha molta gent amunt i avall carregats de paquets. Ràpidament ens convertim en el centre d'atenció de tothom, preguntant-se segurament que fan aquests guiris aquí. Hem de caminar mig kilòmetre per un camí sense asfaltar fins a les barraques de la policia tailandesa, seguint-nos una multitud de curiosos com si fóssim reporters de la CNN. En arribar-hi veiem un cartell enorme de l'ACNUR on s'especifica que és prohibida l'entrada a Cambodja, excepte per als refugiats cambodjans i el propi personal d'ACNUR.

Tot i això parlem amb un oficial tailandès que ens explica amablement la situació actual a l'altre costat de la frontera: només es permet entrar a Cambodja per via aèria i la situació per als estrangers és molt perillosa dins el país. Dies enrere van ser segrestats tres estrangers per les guerrilles khmer en un tren cambotjà i demanen un rescat de 60.000 $USD (anys després es va saber que els khmers rojos els havien assassinat).

El resultat és que no ens permeten l'entrada al país, tot i que algú que escoltava la nostra conversa amb el policia ens ofereix després la possibilitat d'entrar a Cambodja d'amagat per 1000 Baht. Evidentment no acceptem l'oferiment. Per tant tornem en un bus-camió a Aranyaprathet i allà mentre dinem fem un replanteig del nostre viatge...

Tren des d'Aranyaprathet a Kabin Buri (20 Baht, 85 km, 50 minuts), autostop des de l'estació de tren a la d'autobusos i autobús des de Kabin Buri a Korat (145 km, 2h. 40 min.)

Doctor's Guesthouse (150 Baht l'habitació doble amb bany, és una bona opció i és molt tranquil, encara que no cèntric). A l'altra banda de la carretera podeu menjar un plat de carn de bou amb arròs i verdures molt bo per 20 Baht. Al centre de la ciutat es pot sopar al mercat de nit (obre a les 18 h.). És un carrer farcit de parades de menjar, roba, dolços, música, etc. amb un ambient extraordinari.

NAKHON RATCHASIMA (coneguda habitualment amb el nom de Korat) és una ciutat situada al nord-est de Bangkok, a unes 3 hores per carretera. Des del punt de vista històric Nakhon Ratchasima marcava el límit entre el territori dels antics regnes de Siam i de Laos. Per al viatger la pròpia ciutat no té massa interès, però és un magnífic lloc base per a explorar la regió, la qual ofereix alguns llocs arqueològics fantàstics, a més de la possibilitat de gaudir de bonics paisatges de la Tailàndia rural.

Parc Històric de Phimei. Recinte on es conserven restes en bastant bon estat d'un complex arquitectònic d'estil khmer anterior a Angkor Wat. L'entorn és preciós perquè hi ha gespa i arbres per tot arreu. L'entrada costa 20 Baht. També és recomanable passejar per les rodalies del poble en direcció al Banyan Tree. Trobareu camps d'arròs, canals, palmeres, i camperols amb els seus bous d'aigua.

Per arribar al poble de Phimei des de Nakhon Ratchasima s'ha d'agafar un autobús a l'estació principal d'autobusos. Costa 16 Baht i triga 1 hora en fer els 54 km que els separa.

Temples de Phanom Rung. Es tracta d'un conjunt de temples magnífic, amb una escalinata d'entrada i un passadís central flanquejats per columnes. Té certa similitud amb els d'Angkor, tot i que lògicament és molt més modest. L'entrada costa 20 Baht.

Per arribar a Phanom Rung des de Nakhon Ratchasima cal agafar un autobús direcció Surim (surten des de l'estació principal d'autobusos cada mitja hora) i baixar a Ban Tako (30 Baht, 2 hores, 112 km). En la cruïlla on atura hi ha uns quants moto-taxis per fer els 12 km fins al temple, però el problema és que després de regatejar ens demanaven 100 Baht per cada moto, anada i tornada. Així que nosaltres vam optar per fer autostop. Val a dir que la nostra experiència a Tailàndia amb l'autostop fou prou bona, ja que la gent s'atura i és molt amable (si parlen anglès estaran encantats de que els hi expliqueu el vostre viatge o coses del vostre país). Per tornat a Korat cal fer el mateix itinerari.

Tren des de Korat (58 Baht, surt a les 5'35 del matí i triga 6'50 hores). Com que el tren ve de Bangkok i ja porta hores en ruta ja ve bastant ple i amb l'ambient carregat.

Hotel Suriyat (150 Baht per una habitació només correcta, però de tots els vistos a Ubon és el de millor relació qualitat-preu). Al vespre hi ha forca ambient de gent jove en multitud de karaokes però que tanquen a les 22 h.

UBON RATCHATHANI (coneguda simplement amb el nom d'Ubon) és una ciutat situada en la part oriental de Tailàndia. Tant la ciutat com la província, de la que és capital, són conegudes per la seva forta tradició budista, per la qual cosa els temples i monestirs són uns dels principals atractius de la zona.

Ha Wat Tai. La ciutat d'Ubon és travessada pel riu Moon i caminant per la seva vora s'arriba a un embarcador de fusta des del que es veu una illa al mig del riu amb unes cases també de fusta molt cuques.

Temple Wat Tungsimua. Es tracta d'un temple amb la particularitat de que té una biblioteca situada en un palafit de fusta sobre un estanyol d'aigua i que les parets interiors del temple en sí contenen moltes figures de caire eròtic, especialment pits femenins (aquests monjos...!!)

Wat Suppattanaram és un temple-escola on tindreu ocasió de practicar el vostre anglès amb professors i alumnes. Apart d'això no té res d'especial.

Temple Wat Nong Bua. Està a les afores d'Ubon i s'hi pot arribar en un autobús urbà (a tot Tailàndia els autobusos urbans costen 3 Baht, independentment del trajecte, excepte a Bangkok on costen 3'5 Baht). Sembla ser que es tracta d'una còpia d'un altre temple existent a l'India. En qualsevol cas val la pena arribar-s'hi.

Temples Preah Vihear (a Tailàndia se'ls coneix com Prasat Phra Viharn). Aquest conjunt de temples, construït durant l'imperi Khmer (s. X-XI), està situat sobre un turó de 525 metres d'alçada en les muntanyes Dângrêk, ja en territori cambodjà, però a escassos quilòmetres de la frontera tailandesa amb la província de Sisaket. De fet, aquests temples encara estan sota disputa d'ambdós països, tot i que la Cort Internacional de Justícia de La Haya va resoldre al 1962 que pertanyen a Cambodja.

Nosaltres ens vam plantejar anar-hi des d'Ubon, però a l'oficina de turisme (TAT Office) de la pròpia Ubon ens van informar de la impossibilitat d'anar-hi, ja que la zona on estan els temples era un lloc de refugi habitual dels khmers rojos (recordem que estem a l'any 1994). Per tant no podem opinar en primera persona sobre si la visita val la pena o no, però creiem que la resposta seria afirmativa.

Bus des de l'estació d'autobusos d'Ubon (45 Baht, 150 km, surt a les 8 del matí i triga 3'5 h.)

MUKDAHAN. Per nosaltres l'únic interès de Mukdahan és el fet de ser lloc fronterer amb Laos pel que pretenem passar a Laos. Malgrat a tot arreu on hem preguntat ens diuen que l'únic lloc d'entrada a Laos és per Nong Khai (i això que no hem gosat dir que no tenim ni visat), hem decidit provar sort d'entrar per aquí en comptes de fer-ho per Pakse que era més propera a Ubon, ja que creiem que aquí serà més fàcil al ser un lloc més petit i estar una mica més allunyat de la zona conflictiva Cambodjana.

Des de l'estació d'autobusos agafem un tuc-tuc fins la frontera del costat tailandès, al costat mateix de l'enorme riu Mekong (i més ara que baixa força crescut). Anem a l'oficina d'immigració tailandesa a sellejar el passaport de sortida però al veure que no tenim visat d'entrada a Laos un oficial tailandès primer ens diu que hem de tornar a Bangkok a fer el visat i que no és possible continuar, després diu que potser sí el faran a la pròpia frontera de Laos per 800 Baht i poc després ja puja el preu a 1.200 Baht afirmant que només ens servirà per moure'ns per la província de Savannakhet. A més no para de repetir que a Laos només tindrem problemes mentre que a Tailàndia tot són facilitats. Està clar que la policia tailandesa està ben ensinistrada en convèncer als estrangers de no deixar el país.

Però malgrat tota aquesta contrainformació ens acomiadem simpàticament dient que intentarem fer el visat a la mateixa frontera. L'oficial tailandès s'acomiada de nosaltres dient-nos que ja ens veurem poc més tard, segurament confiant en que no podrem entrar a Laos. Tot seguit anem a l'embarcador per prendre el ferri que travessa el Mekong i arriba a Savannakhet (costat laosià).

A tall d'anècdota frapa molt que a prop de l'embarcador hi ha tailandesos que lloguen prismàtics per 5 Baht per a poder espiar l'altre costat, el de Laos, i el curiós és que tenen clients. Realment els tailandesos tenen una imatge molt estranya del seu país veí, com si es tractés del "diable vermell" pel fet de ser comunista.