Comencem per anar a l'oficina d'Abdo Taxi, en un petit carreró entre els carrers HaNevi'im, Nablus i Sultan Suleyman. Comprem dues places en un sherut per a Allenby. Costa 35 ILS cadascun i s'ha d'esperar fins que s'omplin les 7 places del cotxe. És convenient estar aquí aviat al matí, ja que hi ha més activitat i convé arribar a la frontera com més aviat millor. Després d'un viatge de 45 minuts arribem a la frontera israeliana d'Allenby Bridge. Abans de segellar la sortida s'han de pagar les taxes de sortida del país: la desorbitada xifra de 134 ILS!!. Per a sort nostra els tràmits de sortida resulten ser molt ràpids: només uns 10 minuts. Conclosos aquests cal esperar el següent autobús JETT, que costa 2 JD i ens ha de dur fins el costat jordà. En la frontera jordana de King Hussein Bridge vam emprar uns 15 minuts en els tràmits d'entrada (aquí no vam pagar res).

Una vegada fora, en la carretera, anem a la parada de taxis que hi ha a 100 m. i en prenem un fins la propera població de Shuneh. Ens costa 1 JD i ens deixa en el lloc d'on surten els minibusos. Després d'obtenir informació contradictòria sobre l'existència d'un minibús directe a Madaba i esperar-lo una bona estona optem per prendre'n un a Amman. El trajecte de 40 minuts fins l'encreuament de carreteres de Na'ur val 450 fils, on vam baixar per a connectar amb altre minibús que fa la ruta Na'ur-Madaba. Abans hem de caminar uns 300 m. per a baixar a la carretera Na'ur-Madaba i col·locar-nos davant un restaurant que sembla ser la parada oficial d'aquests minibusos. El trajecte des d'aquí fins la terminal d'autobusos de Madaba val 175 fils i són 20 minuts. Des d'aquesta terminal fins el Mariam Hotel un taxi costa 0'5 JD.

Al Mariam Hotel (carrer Aisha Um Al Mumeneen; tel. 3251529) una habitació doble amb bany i esmorzar inclòs costa 18 JD, després d'una rebaixa sobre els 22 inicials. Tant l'habitació com l'hotel en general estan molt bé, i per aquest preu costa imaginar-se alguna cosa millor. Està a uns 800 m. del centre de Madaba, però és un passeig per carrers.

Per a menjar una mica ràpid o beure alguna cosa en un lloc bonic i relaxat tenim el Coffee Shop Ayola, al carrer Talal. Al mateix carrer es troba el bar/restaurant Let's Go, un lloc molt agradable per a prendre un te asseguts sobre coixins a terra. Al carrer Palestine està Mr. Shawarma (el seu propietari va viure bastant temps a Màlaga i conserva un bon castellà), on una amanida, un shawarma molt complet i un suc natural costen 3 JD.

Madaba. El gran atractiu turístic d'aquesta tranquil·la ciutat són els seus magnífics mosaics de l'era Bizantina, importants des del punt de vista històric. Donada la seva relativa proximitat a l'aeroport també passa per ser una bona alternativa per a allotjar-se respecte a Amman. Per descomptat la relació qualitat/preu aquí és molt millor i la comunicació amb la capital en transport públic és bastant bona.

Posta de sol a Madaba

Tots els punts d'interès de Madaba poden ser visitats fàcilment a peu. El circuit proposat per la guia de Lonely Planet, d'uns 2 km, pot ser una bona referència. El punt d'inici és l'Església de Sant Jordi i el seu extraordinari mosaic-mapa. L'església va ser construïda al s. XIX sobre altra bizantina, moment en el que es va descobrir el mosaic enterrat, que data del s. VI, i del que només ha sobreviscut una tercera part. Es calcula que en el seu moment va estar format per més de 2 milions de peces i en ell es representen tots els llocs bíblics més importants del Líban a Egipte, amb referències al Nil, al Mar Mort, etc. El centre del mapa representa Jerusalem. A part de la seva importància històrica, la veritat és que el mosaic és una filigrana, tot i que per a poder veure'l amb deteniment és necessari passar aquí una bona estona i tenir la sort que no hagi molts visitants més. L'entrada a l'església val 1 JD.

Continuem el recorregut pel Palau Cremat i l'adjacent Església dels Màrtirs. El primer era una luxosa mansió del s. VI destruïda pel foc i un terratrèmol dos segles després. Entre les restes encara es pot veure algun mosaic, però no són gran cosa. Quant a l'església cal posar-li imaginació perquè només queden quatre pedres. L'entrada a ambdós llocs és gratuïta.

La següent aturada és al Parc Arqueològic, una sèrie de ruïnes i mosaics excavats i restaurats a principis de 1990. Aquí val la pena entretenir-se una estona perquè alguns dels mosaics són una meravella. A més conté les restes d'una carretera romana bastant ben conservada. L'entrada costa 1 JD en temporada baixa i serveix també per al museu de Madaba i l'església dels Apòstols.

Tornant al carrer Prince Hussein i caminant turó amunt trobem algunes cases antigues (finals del s. XIX i principis del XX), amb boniques balconades de ferro forjat, com la de Saray (avui en dia és una comissaria de policia) o Beit 'Alamat (en un estat de conservació deplorable).

Respecte al Museu de Madaba no podem opinar perquè tot i que a l'hivern tanca a les 17:00 i nosaltres estàvem en la porta a les 16:15 ja estava tancat, i qualsevol intent de trobar a l'encarregat del museu fou en va (altres vegades també vam poder comprovar que els horaris en aquest país són flexibles). Només vam poder veure'l per fora i una mica de l'interior a través de les finestres.

Finalment, a l'Església dels Apòstols es troba un gran mosaic del s. VI dedicat als 12 apòstols, tot i que per la seva grandària costa una mica fer-se la idea del sentit global. Per a entrar aquí val el mateix tiquet combinat del Parc Arqueològic i el Museu de Madaba.

Mont Nebo. Aquest és el lloc des d'on suposadament Moisès va veure la Terra Promesa, tot i que el veritable interès de venir fins aquí són els meravellosos mosaics que hi ha a l'interior de la basílica i les magnífiques vistes sobre del Mar Mort i la Vall del Jordà (tot i que la boirina i la pol·lució disminueixen la visibilitat, com vam poder comprovar). Aquests mosaics també són del s. VI i potser el més destacable és un de 9x3 metres amb escenes de caça i de cultiu de la vinya. Ja només per aquest mosaic val la pena arribar fins aquí. L'entrada al complex costa 0'5 JD i uns 30-45 minuts són suficients per a veure'l tot. El Mont Nebo està a 9 km de Madaba en la carretera al Mar Mort i per a arribar-hi es pot agafar un minibús cap a Shuneh i baixar aquí (250 fils) o bé negociar amb un service taxi (taxi blanc) que ens porti per 1 JD (per a 2 persones). Per a tornar a Madaba es pot esperar el pas d'un minibús (la veritat és que passen amb poca freqüència), o bé pactar amb el taxi perquè ens esperi a la tornada. Nosaltres vam negociar amb un particular, a través d'un amable senyor que es va prestar a traduir a l'àrab, la nostra tornada a Madaba pagant-li 1 JD pels dos.

Comencem per agafar un minibús de Madaba a la terminal Raghadan d'Amman. Val 350 fils, surt quan s'omple i triga gairebé 1 hora a recórrer els 35 km de distància. A continuació prenem un autobús urbà fins Wahedat, la terminal sud d'Amman. En aquesta terminal, com en la resta, no hi ha cap indicació (almenys en anglès) sobre la destinació dels autobusos, pel que cal realitzar una important tasca d'investigació, dificultada pels taxistes i comissionistes que us intentaran convèncer que l'últim autobús a Petra ja ha sortit, encara que siguin les 7 del matí, per a col·locar-vos un taxi. Amb perseverança trobem l'autobús, gran i de color blanc, amb destinació a Wadi Musa (Petra). Val 3 JD i triga 3 hores a recórrer els 230 km que separen ambdós punts per la Desert Highway. Per a no allunyar-se del centre de Wadi Musa el millor és baixar en arribar a la rotonda Sasheed.

Triem el Petra Moon Hotel (tel. 2156220) per a estar més prop de l'entrada de Petra, a només 250 m., i també per a estar lluny del relatiu enrenou nocturn de Wadi Musa (l'hotel està a uns 2 km del centre). Tot i que el preu inicial de l'habitació doble amb bany era de 25 JD negociem un preu final de 16'6 JD per nit amb esmorzar inclòs (són els avantatges d'anar en temporada baixa). L'habitació és gran i l'hotel està bé, tot i que se'l nota envellit i necessitaria una posta a punt. A més el personal de l'hotel és molt servicial.

Molt proper a l'hotel, a la Tourist Rd, està la pizzeria Papazzi, amb bones pizzes i plats de pasta. Just al costat està el restaurant Red Cave, molt correcte i acollidor. Per a refugiar-se del fred hivernal nocturn en un ambient agradable una de les poques alternatives és el bar de l'hotel Petra Palace. A la rotonda Sasheed, en ple centre de Wadi Musa, tenim el restaurant Al-Arabi, que serveix bon menjar tot i que no és barat.

Wadi Musa no és més que un minúscul poble amb uns pocs carrers que ha crescut a la calor del turisme que visita Petra. Fora d'hotels, restaurants i botigues no té molt més. El seu únic interès és com a camp base en els dies de la nostra visita a Petra. La rotonda de Sasheed ve a ser el seu punt central i està a uns 2'5 km de l'entrada a Petra.

Petra (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1985) és, en la nostra opinió, una de les grans meravelles d'Orient Mitjà i del món sencer. Per descomptat qualsevol viatge a Jordània hauria d'incloure una visita a Petra i per si sola ja justifica sobradament el viatge. Tot i que tots tenim al cap imatges de la ciutat nabatea gràcies, sobretot, a la pel·lícula Indiana Jones i el Temple Maleït, la realitat de la seva contemplació en directe supera amb escreix tot el que haguem pogut veure sobre ella en cinema o televisió.

Petra va ser fundada en el segle VI a. C. pels nabateus. Després de diversos intents finalment els romans van conquerir Petra a l'any 106 i van imposar en ella el seu pla urbanístic usual, com per exemple els carrers amb columnes. Després de la invasió musulmana al s. VII passen 500 anys sense res destacable fins que en el s. XII els Croats es traslladen a Petra i construeixen un fort. D'aquí fins l'any 1812 es perd el rastre de la ciutat, la situació de la qual era un secret gelosament guardat i custodiat per tribus beduïnes, ja que se la considerava un lloc sagrat, a més de creure que el lloc amagava múltiples tresors. En aquest any l'explorador suís Burckhardt va trencar l'aïllament de Petra al divulgar la seva existència al món.

L'entrada a Petra costa 11 JD un dia, 13'5 JD dos dies i 16 JD tres dies (aquests preus suposen una reducció del 50% respecte dels preus oficials, imposada pel govern per a intentar tallar la crisi turística després dels atemptats del 11-S i la guerra de l'Iraq, i tot i que aquesta situació pot canviar en el futur, la veritat és que la butxaca del viatger agraeix aquesta rebaixa). En la nostra opinió 2 dies sencers és el temps òptim necessari per a veure bé Petra, ja que amb un sol dia només podem aspirar a veure l'imprescindible, a canvi de donar-nos una pallissa monumental (les distàncies a recórrer a peu dintre de Petra són importants). A més, la mínima diferència en el preu de l'entrada fa que encara valgui més la pena comprar l'entrada per a dos dies. Altre factor a tenir en compte és la calor, ja que Petra és pur desert de pedra, i per a visitar alguns dels punt d'interès cal salvar desnivells importants. En l'època de la nostra visita vam tenir una metereologia ideal, ja que durant el dia el sol amb prou feines escalfava una mica l'ambient, pel que difícilment suàvem. Per altra banda convé saber que Petra no es tanca cap dia de l'any, excepte si existeix risc fundat de riuades (als anys 60 van morir diversos turistes francesos arrossegats per una riuada d'aigua, motiu pel qual el govern jordà des de llavors vol curar-se en salut per a evitar que es repeteixi una tragèdia similar).

Recomanem començar la visita a Petra molt aviat al matí (es pot entrar a partir de les 6:00) per a evitar els tours al siq (gorja) d'entrada a Petra. Els autobusos turístics solen arribar a l'entrada a partir de les 8:30. Convé preparar-se una mica la ruta a fer durant el dia a Petra per a optimitzar les distàncies a recórrer. Tampoc està de més carregar amb una mica de menjar i beguda per a passar el dia (es pot comprar en botigues de Wadi Musa), perquè lògicament els preus dels quioscos que hi ha a Petra no són barats. Tot i que no es pot entrar a Petra a partir de les 16:30 d'Octubre a Abril i de les 17:30 la resta de l'any (excepte per al show de llum nocturn, que requereix una entrada a part) sí ens podem quedar dintre fins la posta de sol, tot i que cal tenir en compte que després la foscor serà absoluta.

Vista del Tresor des del siq

Un cop passat el control de l'entrada hi ha un camí ample de grava de 800 m. de llarg. Caminant per ell primer trobem a la dreta els Blocs de Djinn, possiblement tombes nabatees. En altre costat està la Tomba de l'Obelisc, formada per 4 obeliscs construïts al s. I i que eren símbols funeraris. Just sota tenim el Bab as-Siq Triclinium, 3 sales excavades en la roca. El camí desemboca en l'entrada al siq, un canó d'uns 1.200 m. de longitud, espectacular per les seves altes parets de pedra, per la seva estretor en alguns punts i pels colors i vetes de la roca. Ja al final del canó albirem l'arxi-famosa (i sens dubte espectacular) imatge parcial del Tresor (Al-Khazneh). Davant el Tresor val la pena quedar-se una estona contemplant la seva majestuosa façana (43 m. d'alt per 30 d'ample), excavada de forma magistral en la roca. Per a poder veure-la banyada per la llum del sol, molt recomanable, és convenient estar aquí entre les 9 i les 11 del matí, depenent de l'època de l'any.

Continuant endavant apareix a la nostra dreta el curs sec del riu Wadi Musa. A partir d'aquí ja tenim diverses alternatives per a continuar la nostra visita en funció de l'ordre i preferències de cadascú, i per tant ja no pressuposem cap ordre concret en els llocs enumerats a continuació:

L'Alt Lloc del Sacrifici (Al-Madbah) és un conjunt d'altars on es realitzaven sacrificis i que es troben al cim d'un turó. Per a pujar fins aquí hi ha un camí format per uns 800 graons de pedra que parteix d'un punt proper al Teatre, però l'ascensió no és tan dura com es podria pensar. Els altars en si no valen la pena, però la vista sobre l'entorn és senzillament al·lucinant: tot és desert de roca i muntanyes esquitxades de tombes pertot arreu (es calculen unes 500 tombes a Petra). Caminant uns 50 m. més cap un costat del cim arribarem a un punt amb unes vistes magnífiques sobre les Tombes Reals. Per tornar abaix, en comptes de baixar pel camí de pujada recomanem vivament fer-ho pel camí del seu costat oest (cal buscar-lo seguint les piles de pedretes un cop passat el quiosc de begudes del cim), francament espectacular i molt menys concorregut que l'altre. Pel camí trobem interessants llocs com el Monument del Lleó, la Tomba del Jardí, la Tomba del Soldat o el Triclinium del Jardí, a part de roques amb formes i colors increïbles. Ja gairebé abaix anem seguint el camí que voreja la llera seca del Wadi Farasa, passant per davant de la columna Pharaun i desembocant just al costat del temple Qasr al-Bint, una de les poques estructures de Petra que roman dempeus.

La pujada al Monestir s'inicia uns 100 m. al nord del pont sobre el Wadi Musa que hi ha davant de Qasr al-Bint. A la poca estona d'iniciar la pujada trobem a l'esquerra l'entrada a un minúscul siq que condueix al Triclinium del Lleó. En l'ascensió al Monestir (Al-Deir) també hi ha 800 graons, però aquí el camí és més dur que el que condueix al Lloc del Sacrifici, tot i que la recompensa durant la pujada són unes quantes vistes espectaculars. El camí acaba en una esplanada davant la magnífica façana del Monestir, amb una certa semblança a la del Tresor, tot i que més gran (50 metres d'ample per 45 d'alt) i igualment impressionant. Des de l'altre costat de l'esplanada podem contemplar sense pressa tota la majestuositat d'aquesta obra. Caminant des d'aquí altres 500 m. en sentit nord-oest arribem a unes roques estratègicament situades des de les quals hi ha una vista panoràmica espectacular sobre les muntanyes circumdants. Per la situació del sol és recomanable visitar el Monestir a la tarda, quan el sol ja va baixant, però en qualsevol cas no podem marxar de Petra sense pujar fins aquí.

El magnífic Teatre que podem veure avui dia és el resultat de l'ampliació que van portar a terme els romans al s. II sobre un ja existent que havia estat construït pels nabateus uns dos segles abans, passant la seva capacitat de 3.000 a 8.500 places, tot i que també és cert que després va ser seriosament danyat per un terratrèmol al s. IV. Entre el Tresor i el Teatre està l'anomenat Carrer de les Façanes, amb unes 40 tombes i cases construïdes també pels nabateus. En anar de camí i estar més o menys al mateix nivell del carrer són les més fàcils d'explorar i algunes d'elles valen realment la pena.

Tombes Reials

Enfront del Teatre, excavades en una de les cares del mont Umm al'Amr, destaquen les impressionants Tombes Reals, nom donat a un conjunt de panteons. De sud a nord potser les més destacables són la Tomba Urn, la Tomba de Seda, la Tomba Coríntia i la Tomba Palau. Algunes d'elles mostren clares influències hel·lenístiques. Si a tot això hi sumem la seva grandiositat, els colors de la roca (del rosat al blanc, passant pel groc) o la bellesa de l'entorn tenim un resultat que difícilment podem descriure amb paraules (sobretot perquè ja se'ns han acabat els adjectius superlatius per a definir Petra). A més, el darrer sol de la tarda sobre la façana rocosa de les Tombes Reals, vista des del Cardo Màxim, proporciona una imatge difícil d'oblidar per la intensitat del color vermellós de la roca i el joc d'ombres.

Vista sobre el Tresor. De darrere de la Tomba Palau parteixen unes escales que pugen fins el cim del mont Umm al'Amr, just damunt de les Tombes Reals. L'ascensió per les escales és cansada, però no és difícil. En arribar dalt de tot s'acaben les escales i comença un camí, no sempre fàcil de seguir (cal anar buscant les piles de pedres), que baixa lleugerament per l'altre costat fins arribar a un precipici que dóna just sobre el Tresor. Com el més probable és que estem sols, només escoltarem el ressò de les veus de la gent que està al peu del Tresor, uns 200 m. per sota nostre. La perspectiva del Tresor des d'aquí dalt és francament espectacular. Temps enrere sembla que aquest camí continuava cap avall fins desembocar davant del Tresor, però a causa dels despreniments ja no és possible baixar per aquí i cal tornar pel mateix camí, tot i que trobar el camí de tornada fins arribar de nou a les escales tampoc és una tasca fàcil. Cal preveure almenys 1'5 hores per a recórrer el camí d'anada i tornada i gaudir una estona de la vista.

El Cardo Màxim o Carrer de les Columnes transcorre paral·lel a la llera seca del Wadi Musa i va ser construït pels romans sobre un carrer nabateu. A banda i banda queden algunes restes de les terrasses on s'assentaven els mercats i també del Palau Real. El carrer acaba en la Porta de Temenos, la qual feia de frontera entre la zona comercial i la zona sagrada de la ciutat. Al costat nord del Cardo està l'Església Bizantina, la qual atresora uns mosaics de l'època bizantina molt bonics i interessants. No lluny d'aquí està també el Temple del Lleó Alat, recentment excavat. No hi ha gran cosa a veure però les vistes des d'aquí estan molt bé, ja que es troba en un lloc una mica elevat. En altre costat del Cardo podem passejar per les excavacions encara en curs del Gran Temple, les quals permeten fer-se una idea aproximada de l'enormitat de l'edifici.

Just darrere de Qasr al-Bint hi ha un petit turó anomenat Al-Habis (Presó) on pujant per unes escales s'arriba a un petit museu que no té massa interès. En qualsevol cas val la pena pujar fins aquí per la vista sobre el Cardo i el seu entorn, amb el fons de les Tombes Reals.

Donat que la nostra idea era visitar el desert de Wadi Rum en el camí a Aqaba i ens sorgeix la possibilitat de compartir el viatge (i el seu cost) amb altra parella de viatgers decidim organitzar-lo tot a través de Zaman Tours & Travel (tel. 2157723), l'oficina del qual es troba als baixos de l'hotel Silk Road, en el carrer Tourist. El seu manager és Mr. Mohammed Harb Farajat, amb el que negociem tot el que volem veure a Wadi Rum, les condicions i per descomptat el preu final. Contractem un vehicle per al desplaçaments de Wadi Musa a Wadi Rum, i un vehicle 4WD per a una excursió d'unes 5 hores pel desert de Wadi Rum, després de la qual ens ha de portar a Aqaba (cadascun dels vehicles amb el seu corresponent conductor). El preu total negociat és de 99 JD per a 4 persones (24'75 JD per persona, havent de pagar la meitat en el moment de la contractació i l'altra meitat al finalitzar el servei. El preu inclou l'entrada a l'àrea protegida de Wadi Rum: 2 JD per persona i 5 JD pel vehicle. La nostra valoració final del servei rebut a canvi del preu pagat va ser molt bona.

El vehicle contractat ens passa a buscar per l'hotel a l'hora convinguda i inicia el viatge cap al sud per l'espectacular (per les vistes) carretera a Tayyibeh. Després de 75 minuts de conducció parem en les oficines del centre Ecotourism Project, en la petita població d'Ar-Rashiddiyya, en la carretera de Ma'an a Aqaba. Després d'un canvi de vehicle i conductor partim 15 minuts després en direcció al petit poble de Rum per a iniciar la ruta per l'àrea protegida del desert (veure Wadi Rum més avall per a més detalls). Acabada l'excursió reprenem el camí cap a Aqaba en el mateix vehicle, a on arribem uns 40 minuts després, deixant-nos en el lloc de la ciutat que li indiquem al conductor.

Red Sea Hotel (tel. 2012156), situat en un carreró paral·lel al carrer Raghadan. Està bastant envellit i és una mica cutre, però l'habitació doble amb bany costa 10 JD, és tranquil, està ben situat i el manager és simpàtic i servicial. Prèviament havíem mirat el Dweikh Hotel, just al costat de l'anterior, però la relació qualitat-preu era pitjor i el recepcionista bastant antipàtic.

El restaurant National, al carrer Zahran, és un lloc molt recomanable per a menjar peix a preus molt raonables. El bar-restaurant Ali Baba, a Raghadan, potser és més recomanable per a prendre quelcom en un lloc agradable, perquè com a restaurant és car. Un bon restaurant de menjar àrab és l'Abu Hmade, enfront de l'hotel Aquamarina 2. I finalment una excel·lent gelateria és la Gelato Uno, al carrer An-Nahda.

Wadi Rum. Aquest desert és una de les grans atraccions de Jordània. Es tracta d'un lloc realment fascinant, el paisatge del qual recorda al paisatge lunar, amb antics jaços de rius, escarpades formacions rocoses i planes cobertes per sorra. Les capritxoses formes de la natura unides a uns colors certament increïbles i la sensació de solitud pròpia del desert fan que aquest lloc sigui una cita ineludible per a qualsevol viatger que visiti el país. Com que nosaltres ja havíem viscut l'experiència de passar una nit al desert i, a més no ens sobrava el temps, vam decidir realitzar únicament l'excursió en 4WD, però si teniu temps i ganes hi ha l'alternativa de poder contractar una excursió que inclogui passar la nit en tendes beduïnes, la qual cosa pot estar bé.

Al 1998 la Royal Society for the Conservation of Nature (RSCN), societat que administra Wadi Rum, va establir l'àrea Protegida de Wadi Rum amb l'objecte d'aconseguir l'equilibri entre el turisme i la protecció d'un ecosistema tan fràgil com aquest. La nostra excursió s'inicia en les oficines del centre Ecotourism Project d'Ar-Rashiddiyya (veure COM ARRIBAR-HI en aquest mateix quadre), d'on vam sortir amb un vehicle 4WD i amb un xofer-guia aprovat pel RSCN, tot això gestionat per la pròpia agència a la qual vam contractar l'excursió. De seguida prenem la carretera a Diseh, paral·lela a una línia de tren només per a mercaderies. Uns 15 km més enllà ens desviem a la dreta per a prendre la carretera a Rum, el petit poble que està al cor de la zona protegida. En deixar enrere el nou Centre de Visitants, encara en construcció, abandonem la carretera i ens internem en el desert pròpiament dit, circulant a partir d'aquest moment només sobre sorra i pista.

Vista des de Rakahbt al-Wadak (Wadi Rum)

Ens trobem de front amb una enorme i curiosa formació rocosa anomenada els Set Pilars de la Saviesa, anomenada així a partir del llibre de TE Lawrence. Més enllà aturem el vehicle per a pujar a una gran duna de sorra i poder gaudir del paisatge desèrtic. A uns 5 km d'aquí ens aturem al costat d'una roca per a veure inscripcions talmúdiques, una espècie de grafitti sobre la roca realitzats per camellers de la tribu Thamud d'Aràbia Saudita. Continuem circulant pel Wadi Umm al-Ishrin fins arribar a les ruïnes de la que va ser la casa de Lawrence d'Aràbia, tot i que, sens dubte, l'interessant del lloc és la vista sobre el mar de sorra vermellosa del wadi. D'aquí anem fins gairebé l'extrem sud-est de l'àrea protegida per a veure el pont rocós de Burdah, un estret tros de roca en equilibri a 80 m. sobre el terra. Ara ens dirigim a l'oest per a veure el remot pont rocós d'Umm Fruth, més petit que l'anterior. Aquí parem per a beure un te que ens prepara el nostre conductor-guia. Tornem cap al nord per a anar fins el pont rocós de Wadak (Rakahbt al-Wadak). Aquest és més fàcil d'escalar que els anteriors, però a més l'escàs esforç que suposa pujar es veu recompensat amb una vista que no podem descriure amb paraules, tot i que per a fer-se una idea és com una barreja d'un paisatge d'Arizona i el d'una foto enviada per una sonda des de la superfície de Mart. Si haguéssim d'escollir el lloc preferit de Wadi Rum, nosaltres ens quedem amb aquest, tot i que hem de reconèixer que l'elecció no és gens fàcil. Des d'aquí anem al proper Jebel Khazali per a explorar un siq que s'interna uns 150 m. i que es pot explorar si l'aigua i les roques ho permeten. En algunes de les parets es poden veure més inscripcions talmúdiques. Per a acabar anem fins el peu de Jebel Rum (la muntanya més alta de Jordània, amb 1754 m.) per a veure la modesta deu de Lawrence, les ruïnes d'un temple nabateu i més inscripcions nabatees i talmúdiques del s. II a. de C., encara que tot això resulta poc atractiu en comparació amb la resta d'atraccions de Wadi Rum. Tot i que aquí hem descrit alguns dels punts més característics de Wadi Rum val a dir que qualsevol racó de la zona té una bellesa fora del comú. Una excursió molt, molt recomanable.

Per a realitzar la ruta anterior per l'àrea protegida emprem gairebé 5 hores i recorrem uns 80 km. Per a visitar la zona hi ha molt poques alternatives al vehicle 4WD. A peu només és possible visitar els voltants de Rum, que a més de ser costós en temps no ens permetrà veure alguns dels llocs més interessants. També és possible realitzar l'excursió en camell o cavall, més ecològica, però també més lenta i amb preus similars al vehicle o més cars si s'és un grup. Arribar fins el poble de Rum en transport públic des d'altres llocs del país és possible (especialment des d'Aqaba), però no és fàcil ni immediat, ja que és un poble molt petit i els visitants de Wadi Rum ja solen portar contractat el seu vehicle. Malgrat tot, si arribem a Rum sense vehicle per a l'excursió el podem contractar en les oficines del RSCN, davant el Government Rest House de Rum o bé en el nou Centre de Visitants quan sigui obert.

Aqaba no té gran cosa a veure, però ens venia de gust dedicar-li almenys unes hores per a veure aquest port de mar, gaudir de la seva agradable climatologia i ambient relaxat, i tornar des d'aquí a la capital.

Aqaba està situada en el golf d'igual nom en el mar Roig, a 5 km de la frontera amb Israel i a 18 de la d'Aràbia Saudita, i és una petita ciutat de pescadors que, ja en temps dels romans, com ara, era un centre de descans a causa de les seves agradables temperatures (a l'hivern les temperatures diürnes difícilment baixen dels 20ºC). Per aquesta raó i per tractar-se d'un port franc no és difícil trobar aquí turisme format per jordans del nord del país, saudites o de l'est d'Europa. Fora de la temporada hivernal també el busseig i algunes de les seves platges cap al sud són altres dels atractius.

Depilació amb fil a la barberia Al-Kamal

La zona centre de Aqaba, pels carrers Raghadan i Zahran, sol estar molt concorreguda, especialment al caure el sol, ja que aquí està el mercat i també un gran nombre de botigues. La barberia Al-Kamal Saloon del súper-simpàtic Mr. Nabil Al-Sose és un bon lloc per a tallar-se el cabell o depilar-se el bigoti o les celles (la depilació la fan d'una forma molt habilidosa amb fil de cotó de cosir, de tal forma que veure'ls treballar ja és en si mateix un espectacle).

La Corniche o carrer King Hussein ve a ser el passeig marítim que va paral·lel a la costa. Des d'aquí es pot veure el port, i també la població israeliana d'Eilat i l'egípcia de Taba a l'altre costat del golf. Caminant per ella cap al sud passem per davant dels banys turcs d'Aqaba, pel que sembla bastant recomanables, tot i que en el moment de la nostra visita no disposaven de personal femení per a atendre a les dones que ho desitgessin. Uns 500 m. més enllà s'arriba al castell d'Aqaba o Fort Mameluc, construït al s. XVI. Al costat del castell està el petit museu d'Aqaba, en la que va ser la casa del besavi del rei jordà actual, amb monedes, relleus, ceràmiques, etc. Tant el castell com el museu no són gran cosa, però tampoc estan malament. L'entrada conjunta als dos llocs costa 500 fils. Caminant ara per la Corniche cap al nord passem pel costat d'algunes platges públiques, gens atractives, però curioses en contemplar l'abillament de bany megarecatat de les dones d'una família saudita. Per aquesta zona rebem milers d'ofertes per a pujar a una embarcació glass-bottom que permet veure el fons marí, però el vidre és tan petit que no ens convenç ni tan sols pels 2 JD que ens demanen. De fet, mirant cap a l'aigua en un lloc una mica profund és possible notar la transparència de l'aigua i fins i tot veure peixos multicolors. Abans d'arribar a l'hotel Mövenpick estan les ruïnes d'Ayla, la vella Aqaba on va estar el port medieval.

Per al viatge a Amman vam agafar un autobús d'International Trust Transport, les oficines del qual estan al carrer An-Nahda. Hi ha diversos autobusos al dia, són molt còmodes i costen 4 JD. Si és possible és millor comprar els passatges el dia anterior.

La ruta seguida per aquest autobús és per la Dead Sea Hwy, més ràpida que la Desert Hwy. Pocs quilòmetres després de sortir d'Aqaba l'autobús es deté en una duana (no oblidem que Aqaba és una zona especial lliure d'impostos) on s'ha de baixar l'equipatge perquè sigui revisat pels funcionaris, tot i que finalment els estrangers ens lliurem. Reprenem el viatge i durant una bona estona anem paral·lels a la propera frontera israeliana, on són visibles les torres de vigilància. També es passa pel costat oest de la Reserva Natural de Dana i posteriorment es voreja de sud a nord tota la longitud del Mar Mort. Després d'un plàcid viatge s'arriba a Amman 4 hores després de sortir d'Aqaba. L'autobús acaba el seu viatge davant l'oficina de Trust a Amman, molt propera al 7è Cercle, bastant lluny del centre. Des d'aquí un taxi a l'hotel Al-Saraya costa 2 JD.

Veure Amman (I)

Donada la molt matinera hora del nostre vol (5:30 del matí), que ens obliga a estar a l'aeroport molt aviat, decidim agafar un taxi que contractem la nit anterior en el propi hotel Al-Saraya. Acordem pagar 12 JD pel taxi a l'aeroport, preu a compartir amb altra parella de viatgers. Triguem uns 45 minuts en arribar a la terminal de sortides de l'aeroport (a aquesta hora els carrers d'Amman estan deserts). Després de facturar hem de pagar 5 JD per persona en concepte de taxes de sortida. Ja només ens queda un vol Amman-Istanbul (1'5 hores) i un darrer Istanbul-Barcelona (3'5 hores), ambdós de Turkish Airlines.