El viatge fins a la ciutat de Beppu, de 334 km, l'iniciem agafant el shuttle-bus gratuït de l'hotel que ens porta en 5 minuts fins a la sortida nord de l'estació JR d'Hiroshima (n'hi ha cada 20 minuts entre les 7 i les 10 del matí, sent convenient reservar plaça la nit anterior). Deixem la motxilla gran en la consigna de l'estació per poder agafar el tren a Miyajima-guchi, visitar l'illa de Miyajima (veure apartat anterior), tornar a Hiroshima, i continuar viatge cap a Beppu després de recollir l'equipatge de la consigna (així ens estalviem haver d'anar i tornar a l'hotel a buscar-lo).

A la tornada de la nostra excursió a Miyajima agafem el shinkansen Hikari RailStar que surt a les 13:53 de l'estació d'Hiroshima i arriba a la de Kokura, en l'extrem nord de l'illa de Kyushu, a les 14:46. En aquesta estació canviem al Limited Express Sonic, un tren que ens va fascinar, que surt de Kokura a les 15:08 i arriba a Beppu a les 16:25. A l'estació de Kokura quedem sorpresos de la gran animació que hi havia als seus passadissos, incloent un concert en viu d'una banda de jazz!!.

A l'estació JR de Beppu hi ha una Oficina de Turisme amb útil informació sobre la zona, incloent la llarga llista de banys termals.

A l'Hotel Seawave Beppu (12-8 Ekimae Cho, Beppu, just davant de l'estació JR; tel. 977 27-1311) paguem 8.400 ¥ per una habitació de 2 llits, amb bany privat, TV i Internet gratis. L'hotel no disposa d'onsen propi, però permet accedir gratuïtament al de l'hotel Station que està just darrere. Des de la planta 12, on era la nostra habitació, hi ha unes vistes formidables de la ciutat i les seves nombroses fumaroles, així com del mar i les muntanyes que hi ha a tocar.

Al carrer principal Ekimae-dori de Beppu, que va des de l'estació JR cap al mar, i en alguns carrers adjacents hi ha uns quants restaurants. Es poden canviar diners en l'Oficina de Correus o a l'Oita Bank adjacent i el canvi era el mateix.

BEPPU (pronunciat beppú), situada al nord-est de l'illa de Kyushu, és una de les ciutats balneari de més renom de tot el Japó (ve a ser la capital de l'onsen, perqué té també el major nombre de brolladors) i produeix més aigües termals que cap altre lloc del món, exceptuant la zona de Yellowstone als EUA. Per això no sorprèn que la principal raó per visitar Beppu sigui la seva gran oferta de tipus diferents de banys termals (d'aigua, fang, sorra, vapor...), així com l'atracció que suposen els anomenats Inferns de Beppu, uns espectaculars brolladors d'aigües termals que són per veure'ls i no per banyar-s'hi.

Per moure's per Beppu potser el millor és comprar un passi diari per als autobusos (900 ¥) segons el nº de desplaçaments en aquest transport que planegem fer per visitar els diferents punts d'interès. A més, aquest passi inclou alguns descomptes interessants. Es compra a l'Oficina de Turisme de l'estació JR i proporcionen també un mapa amb els recorreguts.

Chinoike Jigoku

Els Inferns de Beppu (o Beppu Jigoku) són nou: Umi, Oniishibozu, Shiraike, Yama, Kamado, Oni-yama, Kinryu, Chinoike i Tatsumaki. Els 7 primers es troben a la zona de Kannaway els 2 últims en el remot Shibaseki. La visita a cada un d'ells costa 400 ¥, però es pot comprar un abonament per a tots ells per 2.000 ¥ (o 1.800 amb el descompte del passi d'autobús). La forma com es presenten aquests inferns sol tenir un punt kistch o molt kistch segons els casos, el qual és una llàstima i els pot restar atractiu. Dels que vam visitar nosaltres recomanem...: Umi Jigoku, un dels més bonics amb el seu estanyol d'aigua blau clar; Oniishibozu Jigoku, amb les seves bombolles de llot que emergeixen dels bassals de fang; Shiraike Jigoku, amb un estanyol d'aigua lletosa a punt d'ebullició; Chinoike Jigoku, amb un fotogènic estanyol d'aigua de color marró vermellós; o el Tatsumaki Jigoku, un guèiser d'aigua calenta que apareix cada 25-30 minuts i dura uns 5 minuts.

Alguns dels millors banys termals públics de Beppu són: Tanayu, situat en el ryokan Suginoi; Onsen Hoyo Land; Takegawara, el més famós i antic de Beppu, amb banys de sorra; o el Hyotan Onsen. De tots ells nosaltres vam provar el Hoyo Land, en el que l'entrada costa 1.050 ¥ (amb el passi de l'autobús s'aconsegueix un 10% de descompte) i si no es porta tovallola cal sumar 150 ¥ per una tovalloleta d'onsen. Aquest onsen és molt gran i d'aspecte bastant decrèpit, però val la pena pels seus banys de llot. N'hi ha a l'interior, separats per sexes, però és molt millor el que hi ha a l'exterior, on és mixt (junts, però no barrejats).

Com a curiositat comentar que a Beppu hi ha el considerat com a millor museu del sexe del Japó. Es tracta del Beppu Hihokan (338-3 Shibuyu Kannawa; entrada: 1.000 ¥), creat el 1980 per un aficionat als artefactes eròtics com a homenatge a la indústria per a adults local. En aquest museu kitsch s'exposa art eròtic, figures de cera, pintures, etc.

Usuki. Una excursió molt recomanable a fer des de Beppu és a la petita població d'Usuki, a uns 50 km al sud-est de Beppu, per veure la magnífica col·lecció d'escultures en pedra de Budes coneguda com Usuki Sekibutsu. Es creu que van ser tallades entre els segles XII i XIV per raons que encara no estan clares. En total hi ha 59 estàtues que s'agrupen en 4 grups excavats a la paret vertical d'un turó, sent les majors figures de Buda excavades a la roca que es poden trobar al Japó. El lloc no solament és bonic per les pròpies estàtues, sinó també per l'entorn rural i el bosc de bambú. A la zona hi ha diversos rètols que avisen de la presència de serps i efectivament en vam veure una, encara que no era una anaconda precisament.

L'entrada a Usuki Sekibutsu costa 530 ¥. Per arribar a la població d'Usuki des de Beppu vam agafar un tren exprés que empra 50 minuts en el trajecte (amb un tren local són 70 min). Des de l'estació d'Usuki hi ha autobusos (300 ¥) que van fins a la zona on està Usuki Sekibutsu, en una àrea muntanyosa a 4 km del centre d'Usuki, i que també s'atura a la plaça Shuji, al centre d'Usuki. També es podrien llogar bicicletes (100 ¥/hora) a l'Oficina de Turisme que hi ha a 100 metres de la plaça Shuji, ja que el camí fins a Usuki Sekibutsu és pla i hi ha un carril-bici que transcorre paral·lel a la carretera.

A l'estació JR de Beppu (o Bep-puuuuuuuuú, tal com anuncien per triplicat per la megafonia de l'estació) agafem un tren Limited Express Sonic que surt a les 10:22 i arriba, via Kokura, a Hakata a les 12:15. A l'estació d'Hakata/Fukuoka seguim les indicacions i trobem el metro que ens ha de portar a l'aeroport de Fukuoka (Fukuoka-kuko). El trajecte fins a l'aeroport és de només 5 minuts i costa 250 ¥.

La sortida del metro desemboca directament en una de les terminals de l'aeroport de Fukuoka. Vam anar ràpidament a un taulell de la companyia JAL per informar-nos de l'estat del nostre vol a Naha, ja que hi havia el risc que fos cancel·lat per la presència d'un tifó a la zona. En alguns monitors es mostrava un gràfic amb l'evolució del tifó nº 13, situat en aquell moment entre l'illa de Kyushu i l'arxipèlag d'Okinawa. Naha es troba sota la seva zona d'influència, però lluny del centre. A més ens informen que es mou a una velocitat de 10 km/h i la seva força actual és de 985 hPa. Afortunadament ens informen també que el vol operarà amb normalitat.

Ja més tranquils, abans d'embarcar aprofitem per menjar alguna cosa en algun dels 10 restaurants que hi ha en la planta 2 de la terminal 2 de l'aeroport. Per a la nostra sorpresa els preus són iguals o només una mica més cars que al carrer (en un aeroport!!). El nostre vol, en un Boeing 737 de JAL, s'enlaira puntualment de Fukuoka a les 15:05 i aterra a l'aeroport de Naha a les 16:45, després d'un vol de 864 km una mica mogut per les turbulències ocasionades pels núvols perifèrics del tifó.

Hi ha un punt d'informació turística dins de la terminal. A través d'un passadís exterior cobert sortim de la terminal i anem fins a l'estació del mona-rail, on comprem un bitllet fins a la parada d'Asahibashi, la més propera a l'hotel que havíem reservat. Aquest trajecte costa 230 ¥ i es recorre en només 11 minuts (5 parades). Gràcies a l'altura per la qual discorre el mona-rail és fàcil anar fent-se una idea de com és l'illa.

A Naha ens allotgem en el Toyoko Inn Naha Asahi-basi Ekimae (2-1-20 Kume, Naha; tel. 098 951-1045), on paguem 7.890 ¥ (en realitat costava 8.190, però ens fan un descompte de 300 ¥ en presentar la targeta d'embarcament del nostre vol a Naha) per l'habitació més gran de la planta (la 810), amb bones vistes al riu, al mona-rail i a tres avingudes. Aquest hotel està molt bé situat, a 3 minuts caminant de l'estació Asahibashi del mona-rail i a 4 minuts de la terminal d'autobusos. Des de/cap a l'aeroport de Naha són només 12 minuts en mona-rail).

Al carrer Kokusai-dori hi ha diversos restaurants on escollir, així com en el centre comercial Ryubo, a l'inici d'aquest mateix carrer.

NAHA (pronunciat Najà) és la capital de la prefectura d'Okinawa i està situada en la part sud de l'illa d'Okinawa, la més gran de les illes Ryukyu, amb façana costanera sobre el Mar de la Xina Oriental. Antigament va ser dels llocs més habitats de les illes Ryukyu i també la capital i centre religiós del regne Ryukyu, des de principis del segle XV fins a la seva abolició, el 1879. Tractant-se de la ciutat més poblada de la prefectura és també el node regional per al transport amb vaixell o avió a la resta d'illes de l'arxipèlag.

Rètol d'una botiga a Kokusai-dori

Tenint en compte que Naha va quedar quasi completament destruïda en la famosa Batalla d'Okinawa s'entén que no hagi quedat gairebé res d'interès històric. En el centre de la ciutat destaquem Kokusai-dori, l'artèria principal de Naha. En ella hi ha una infinitat de botigues de records i de les coses més variades, així com restaurants, clubs, etc. Tant els comerços com els objectes venuts són, en general, molt kitsch. No ha de sorprendre ja que Naha atreu, a causa del seu clima subtropical, una gran quantitat de turistes japonesos de la resta del país així com d'estudiants en viatge d'estudis. A més cal sumar-hi la presència d'un gran nombre de nord-americans de l'enorme base militar dels EUA que hi ha a l'illa. Val la pena recórrer els gairebé 2 km de longitud d'aquesta avinguda per al·lucinar amb tot. Molt a prop de Kokusai-dori hi ha el barri Tsuboya, el centre de la terrisseria d'Okinawa des de l'època del regne Ryukyu, on encara és possible veure nombrosos tallers i fins i tot un museu, el Tsuboya Pottery Museum, que il·lustra la història i tècniques de la terrisseria de la zona. Per trobar aquest barri el més fàcil és seguir el carrer comercial Heiwadori des del seu inici a Kokusai-dori fins al final.

Per veure una zona diferent de Naha vam ser a peu cap al nord-oest pel carrer Kume-Odon fins a arribar gairebé al mar, amb una gran zona de lleure anomenada Costa Village Espana i un golf urbà just al costat. És la zona de Tsuji, amb abundància de llocs de lleure, com per exemple patxinkos. Tornant de nou al centre creuem la zona de Kume, on abunden els clubs per a gentlemen.

El Castell Shuri (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000, juntament amb altres monuments relatius al regne Ryukyu) fou centre administratiu i residencia dels reis Ryukyu durant segles. És un dels més importants gusuku (castell d'Okinawa) i llocs més importants històrics a Naha. Guerres i incendis han destruït el castell diverses vegades, en especial durant la Batalla d'OKinawa el 1945, pel que l'actual edifici és una aconseguida reconstrucció de 1992. El castell es troba sobre un turó i s'hi accedeix a través de diverses portes, com la d'Hoshinmon. De tots els edificis del castell, el Seiden, davant una gran plaça, és el més luxosament decorat. Al voltant del castell hi ha un parc on està el Tamaudun o mausoleu dels reis Ryukyu. L'entrada al castell (a partir de la porta Hoshinmon) costa 800 ¥, mentre que al mausoleu són 200 ¥. El castell es troba en el límit de l'actual ciutat de Naha i per arribar-hi es pot agafar el monorail (baixant a Shuri i caminant 1.2 km, 15-20 minuts, fins al castell) o els autobusos 1, 17 o 46 (baixant a Shurijo Koen Iriguchi).

Des del nostre hotel a Naha, el Toyoko Inn Naha Asahi-basi Ekimae, anem caminant fins a la propera estació d'autobusos, situada en el costat est de la parada Asahibahi del monorail, i agafem el primer autobús que surt cap al port de Tomari (200 ¥). És un trajecte de 10 minuts (amb poc tràfic) fins a l'entrada a la terminal de ferris. D'aquest port (no confondre'l amb l'altre port de Naha, el Shinkou Naha) surten els ferris a les illes Kerama, com Aka i Zamami.

Vam comprar els bitllets del ferri a Zamami just abans de salpar, però pot ser una bona idea reservar-los amb anticipació al telèfon 098-868-4567, encara que no es garanteix que contestin en anglès. Hi ha dos ferris a Zamami (veure horaris): el Zamami Maru (o ferri a seques), que tarda unes 2 hores en el trajecte a Zamami (s'atura abans a l'illa d'Aka) i el Queen Zamami III, que tarda només 50 o 70 minuts, depenent de si s'atura a Aka o no. El primer costa 1.860 ¥, mentre que el ràpid val 2.750 ¥.

En el nostre cas agafem el Zamami Maru que salpa de Naha a les 10:00 (encara que en aquesta part del Japó els horaris són una mica més relaxats, es nota la influència tropical) i ens instal·lem còmodament a la coberta superior, a l'exterior. Després de 90 minuts de navegació, en la qual podem veure uns quants illots deshabitats, vaixells de pesca, avions de combat sobrevolant la zona i multitud de peixos voladors, entrem al port de l'illa d'Aka, on el vaixell està 10-15 minuts per descarregar passatgers i mercaderies. Des de la coberta ja veiem platges precioses, de sorra blanca i aigües de color turquesa. Prosseguim el viatge i atraquem al port de Zamami sobre les 12:10. Ja només el viatge en ferri ha valgut la pena.

En la petita terminal del port de Zamami hi ha una improvisada oficina d'informació turística, a l'interior d'una botiga, on aconseguim un mapa de Zamami (fet a mà i fotocopiat) i una llista d'allotjaments de la zona que ens van resultar molt útils.

A Zamami vam escollir el petit i amagat Menso-Re Hotel, on paguem 7.000 ¥ per una habitació d'estil japonès, amb TV i A/C (molt necessari aquí). El bany és compartit, però érem els únics hostes... Aquest hotel està situat al costat de la clínica de Zamami i del popular centre de busseig Joy Joy, a menys de 10 minuts caminant des del port. Ens havien recomanat la Miyamura Pension situada sobre el supermercat del poble, al carrer principal, però quan vam arribar-hi ja no hi havia habitacions lliures.

Per menjar recomanem el restaurant La Toquée, de l'hotel Miyamura, on mengem bé i en un ambient molt cuidat. Molts hotels de Zamami ofereixen la possibilitat de mitja pensió, però pensem que no surt a compte i treu llibertat.

ILLA DE ZAMAMI és una de les 22 illes (només quatre d'elles estan habitades: Aka, Geruma, Tokashiki i la pròpia Zamami) que formen les illes Kerama, un arxipèlag d'illes subtropicals situat a uns 32 km al sud-oest de Naha, a l'illa principal d'Okinawa. L'illa de Zamami té poc més de 600 habitants i una superfície de 16,74 km². Zamami també és el nom de l'única població de l'illa (i on està el port), la qual es troba en el seu costat sud.

Platja de Furuzamami

Ja que la nostra estada a Okinawa anava a ser curta se'ns plantejava el dubte de quina illa o illes escollir per aquesta visita. Finalment ens vam decidir per les illes Kerama gràcies a les recomanacions de diversos amics viatgers que havien visitat prèviament a la zona i també pel fet de ser fàcilment accessibles des de Naha. La veritat és que l'elecció va ser, almenys per a nosaltres, encertadíssima, ja que aquestes illes són un veritable paradís encara poc explotat, amb aigües cristal·lines de color maragda repletes de corall i peixos exòtics (sent el millor lloc del Japó i un dels millors del món per a la pràctica del submarinisme o l'esnòrquel), platges de sorra blanca o boscos verges.

Per recórrer l'illa vam llogar una bicicleta al nostre mateix hotel per 900 ¥/día, sent el preu més barat que trobàrem. Val molt la pena anar fins a la magnífica platja de Furuzamami, a 1,5 km del poble de Zamami. Pel camí hi ha un mirador amb unes vistes formidables sobre la part nord de l'illa i altres illes properes. Aquesta platja és senzillament preciosa, molt bonica, amb sorra blanca coral·lina, aigües cristal·lines i un munt d'illes entapissades de verd a l'horitzó. En aquest entorn destaca negativament un únic i lleig edifici en l'extrem nord de la badia, però tot i així considerem que és una de les millors platges que recordem en tots els nostres viatges. A només 6 metres de la vora hi ha corall que val la pena veure llogant allà mateix unes ulleres per 500 ¥/día. Inoblidable. Al costat d'aquesta platja hi ha un xiringuito amb lavabos i una màquina de begudes. A la platja hi havia molt poca gent, però a partir de 17:00 ens vam quedar sols. Un altre punt a l'illa fins al qual val la pena anar és el mirador Kaminomaha (o també el d'Unajinosachi, uns 500 m. més enllà), sobretot per veure la posta de sol sobre el mar i les illes properes. Una autèntica passada!. Per arribar a ells en bici (són 2,5 km) cal agafar la carretera que surt del poble cap a l'oest de l'illa, passant pel costat del càmping, la platja d'Ama i una granja amb vaques i cabres.

Altres activitats interessants a Zamami: recórrer en bici o moto la carretera estreta i sinuosa que circunda l'illa, fer caminades pel bosc, contractar al port una barca perquè ens porti a algunes de les illes no habitades que hi ha al voltant. I, sobretot, de gener a març és molt popular aquí l'albirament de balenes geperudes, les quals vénen a aquestes aigües a aparellar-se.

En la tornada de l'illa de Zamami a Naha vam fer una parada de diverses hores a l'illa d'Aka per a una ràpida visita. A les 10 del matí agafem al port de Zamami el ferri ràpidQueen Zamami que arriba de Naha i torna passant per Aka. En un curt trajecte de només 10 minuts (costa 300 ¥) arribem al port d'Aka. Després de visitar l'illa i refrescar-nos a la platja salpem a les 17:00 novament amb el ferri ràpid Queen Zamami amb destinació a Naha, tot i que abans ens aturem de nou a Zamami per deixar i recollir passatge. Finalment arribem al port Tomari de Naha a les 18:10.

Tornem de nou al mateix hotel (i fins i tot habitació) de la nostra anterior estada a Naha, el Toyoko Inn Naha Asahi-basi Ekimae, ja que ja l'havíem reservat durant l'anterior estada. Gràcies a això vam poder deixar-hi la major part de l'equipatge, tot allò que no anàvem a necessitar en la nostra excursió a les illes.

Illa d'Aka. En el viatge de tornada de Zamami a Naha, i aprofitant que el ferri es deté a Aka per recollir i deixar passatgers, visitem aquesta illa durant unes quantes hores abans de reemprendre la tornada a Naha. Aka és una altra de les poques illes habitades del grup d'illes de Kerama. Tant l'illa com l'única població d'Aka és encara més petita que Zamami. Hi trobem una pensió que hi ha sobre un supermercat i allà hi lloguem unes bicis (1.000 ¥/día) i deixem l'equipatge per anar més còmodes.

Entre les illes d'Aka i Geruma

Ja amb les bicicletes anem cap a l'oest de l'illa i pugem fins al mirador Kohara sobre el mar (bonic, però sense comparació amb els de Zamami). Des d'aquí baixem fins a la propera platja de Kohara, molt bonica, però una mica bruta (potser com a conseqüència del recent tifó). A continuació anem fins a la platja de Nishihama, en el costat oriental de l'illa, a uns 2 km del poble (el camí més curt i fàcil en bici és anant pel port i agafar una carretera que voreja la costa. En aquesta platja hi ha un xiringuito amb lavabo, dutxa (de pagament) i lloguer d'equip de platja o per a l'esnòrquel.

El paisatge aquí també és excepcional, encara que per a fer esnórquel és millor la de Furuzamami. Per completar la visita a aquesta illa creuem amb la bici a l'illa de Geruma, connectada a Aka per un gran viaducte amb bones vistes, i arribem fins a l'illa de Fukaji, unida a la de Geruma també amb un petit pont. Fukaji està deshabitada i en ella està únicament l'aeroport de Kerama.

Donem per acabada la visita a la zona quan arriba el ferri, després de tornar les bicicletes i recuperar la motxilla. Durant la navegació de tornada a Naha, sobre la coberta del ferri, vam poder gaudir d'un inoblidable capvespre sobre el mar i les illes Kerama que no es pot explicar amb paraules. Merescut colofó a un lloc tan fantàstic.

Per als llocs d'interès en la ciutat de Naha veure COSES A VEURE (Naha).

Comencem aquest llarg viatge de 1.400 km entre Naha i Nagoya agafant el monorail des d'Asahibashi fins a l'aeroport de Naha (230 ¥, 11 minuts). Embarquem en un Jumbo 747 de JAL que s'enlaira puntualment a les 11:45 i aterra a l'aeroport Centrair Chubu de Nagoya després d'un vol d'1 hora i 50 minuts.

Per arribar al centre de Nagoya agafem el tren exprés µSKY de la línia Meitetsu, amb destinació final a l'estació JR de Nagoya després d'un còmode viatge de 30 minuts. Com el nostre JR Pass ja s'havia esgotat vam haver de pagar els 850 ¥ que costa aquest trajecte.

El nostre últim hotel en aquest viatge al Japó fou el Toyoko Inn Nagoya Marunouchi (1-4-20 Marunouchi Naka-ku, Nagoya; tel. 052 223-1045), com no, també de la cadena Toyoko Inn (el Sr. Toyoko ens hauria d'haver fet Clients de l'Any). Aquí paguem 8.190 ¥ per una habitació doble. És només a 2 minuts caminant de la sortida núm. 8 de la parada Marunouchi del metro i a 1'5 km de l'estació JR. Hi ha altres dos hotels Toyoko Inn més propers a l'estació de tren, però en el moment de reservar ja no vam trobar en cap d'ells una habitació doble per a no fumadors i ens quedem en el de Marunouchi.

A l'estació de tren JR de Nagoya, sobretot en la planta 11, hi ha un bon nombre de restaurants on escollir.

NAGOYA està situada a la regió central de Honshû i és la quarta ciutat en població del Japó, així com el seu cor industrial, amb la seu de Toyota, per exemple, situada aquí. Des del punt de vista històric Nagoya va créixer al voltant del castell del clan Owari, una de les branques de la família Tokugawa en el període Edo. L'any 1945 els bombardeigs aeris van destruir la majoria dels edificis històrics i potser per això Nagoya no és una ciutat amb un gran atractiu turístic. En qualsevol cas el motiu de la nostra breu estada a Nagoya va ser, principalment, el fet que el nostre vol de tornada a Europa partia del proper aeroport Chubu Centrair, encara que ens va agradar poder visitar, ni que no fos breument, una nova ciutat japonesa.

Entre les coses que vam poder veure de Nagoya destaquem les imponents JR Central Towers, un complex sobre l'estació JR de Nagoya format per un edifici d'oficines de 245 m. d'altura i un altre ocupat per un hotel que és lleugerament més baix i esvelt. Té el rècord Guinness de l'edifici d'estació de tren més alt del món. Les plantes inferiors són compartides per ambdós edificis i en elles podem trobar grans magatzems, botigues de tot tipus, restaurants i llocs de lleure. Pugem a la planta 52 d'una de les torres per gaudir de les vistes a aquesta altura, però va resultar que només s'hi podia accedir amb una reserva en un dels seus exclusius restaurants o centres de spa i bellesa.

Però finalment aconseguim el nostre propòsit de veure Nagoya des de les altures al gratacel Midland Square (oficialment anomenat Toyota-Mainichi Building), inaugurat el març de 2007 i situat gairebé davant de les JR Central Towers. És lleugerament més alt que elles (247 m.), pel que en aquell moment era l'edifici més alt de la regió central del Japó. La torre acull oficines de diferents empreses, per exemple Toyota, així com un centre comercial, botigues de luxe, un cinema, restaurants, cafès, etc.

A l'interior d'un patxinko

A la part superior del gratacel (plantes 44 a 46) està l'impressionant Sky Promenade, la plataforma d'observació a cel obert més alta de tot Japó (almenys ara). Està parcialment oberta a l'exterior, per la qual cosa es nota el vent que bufa a aquesta altura, a 240 metres sobre el nivell del terra. El mirador proporciona unes vistes increïbles de la ciutat, tant de dia com de nit, en totes les direccions. A la nit, per afegir encara més espectacularitat, a intervals regulars de temps apareixen columnes de fum i llums que van canviant de color per crear una atmosfera irreal. Molt recomanable, val realment la pena. L'entrada costa 700 ¥ i està obert d'11 a 21:30 h. Les entrades es compren en la planta 42, fins on es puja amb un curiós ascensor de vidre exterior que puja en només 40 segons i que impressiona per les seves vistes de vertigen.

Per completar aquesta zona de gratacel de Nagoya encara podem esmentar la Lucent Tower, un bonic edifici de línies corbes amb una altura de 180 m. D'altra banda val la pena fer un volt per alguns carrers adjacents a Midland Square per veure el gran nombre de patxinkos que hi ha a la zona (de fet l'origen dels patxinkos cal buscar-lo a Nagoya). Lògicament hi ha altres punts d'interès en la ciutat, com el reconstruït castell de Nagoya, però nosaltres ja no vam tenir temps per a més.

Per anar a l'aeroport de Nagoya des del nostre hotel comencem per agafar el metro a la parada Marunouchi fins a l'estació JR de Nagoya (dues parades, 200 ¥), ja que anem amb l'equipatge a sobre. Un cop a l'estació seguim les indicacions de la línia Maitetsu. Comprem bitllets (870 ¥) per al primer exprés que passa amb destinació a l'aeroport Chubu Centrair, on arribem després d'un còmode trajecte de 28 minuts. Aquest moderníssim aeroport (va començar a operar el 2005) està construït sobre una illa artificial.

Iniciem la tornada a casa amb un vol de Nagoya a Hèlsinki de Finnair (7.770 km en 9 h 50 min). Abans d'aterrar a l'aeroport Vantaa d'Hèlsinki tenim l'oportunitat de veure, des de la finestreta de l'avió, una infinitat de llacs entre paisatges verds. L'hora local finlandesa són -6 hores respecte al Japó. Després d'una espera de 2,5 hores en aquest aeroport embarquem en el vol de Finnair que ens porta a Barcelona després de recórrer altres 2.630 km en 3 hores de vol.

I així finalitza un viatge fantàstic que va superar amb escreix les nostres expectatives inicials i que ens va sorprendre dia sí dia també, havent de superar a la tornada el xoc que representa reprendre la realitat de les nostres latituds que, per a bé o per a malament, és tan diferent de la nipona.