Itinerari

Dia 1: Barcelona - Nagoya
Dia 2: Nagoya - Sapporo - Asahikawa
Dia 3: Asahikawa - Biei - Asahikawa - PN Daisetsuzan
Dia 4: PN Daisetsuzan - Asahikawa - Mt. Asahidake - Abashiri
Dia 5: Abashiri - Notoro - Utoro (PN Shiretoko)
Dia 6: Utoru - PN Akan - Abashiri - Kushiro
Dia 7: Sapporo - Noboritbetsu - Toya
Dia 8: Toya - Hiroizumi (Chûson-ji)
Dia 9: Hiroizumi - Nikko
Dia 10: Nikko (PN Nikko)
Dia 11: Nikko - Tòquio
Dia 12: Tòquio - Fujiyajima
Dia 13: Fujiyajima - Takayama
Dia 14: Takayama - Shirakawago - Kanazawa
Dia 15: Kanazawa - Nagano - Yudanaka
Dia 16: Yudanaka (Monkey park) - Kyoto
Dia 17: Kyoto
Dia 18: Kyoto - Nara
Dia 19: Nara - Himeji - Hiroshima
Dia 20: Hiroshima - Miyajima - Beppu
Dia 21: Beppu
Dia 22: Beppu - Usuki - Fukuoka - Naha (Okinawa)
Dia 23: Naha - Zamami
Dia 24: Zamami - Aka - Agenashiku - Zamami
Dia 25: Zamami - Naha - Kume
Dia 26: Kume - Hateno - Kume
Dia 27: Kume - Naha
Dia 28: Naha - Osaka - Barcelona

Estil del viatge

El nostre estil de viatge es basa en aprofitar del primer a l’últim dels nostres dies de vacances per conèixer el país i la seva gent. De Japó ens interessava la visita dels parcs nacionals (on hi ha molts fenòmens geotermals, paisatges i natura), els centres històrics, religiosos i cerimonials (per la vessant cultural i tradicional), tot incloent alguns llocs declarats patrimoni de la humanitat. No ens volíem limitar de cap manera a la visita del triangle Toquio-Kyoto-Hiroshima, sinó que ens interessava visitar tot el país sense obviar cap dels seus extrems: el nord, el sud i l’interior, amb la voluntat de conèixer i conviure amb la cultura i la riquesa japonesa més tradicionals.

Donat que teníem tot un mes per davant en un país que pot ser molt car, el nostre estil de viatge es va adreçar a reduir els costos de transport, allotjament i alimentació sense haver de renunciar a visitar cap lloc que ens interessés.

Podem viatjar per Japó de diferents formes depenent de les preferències, els dies destinats i el pressupost. El cost del nivell de vida, el menjar i l’allotjament es pot assimilar al d’aquí però hi ha serveis com el transport que poden encarir molt l’estada. Els bitllets d’avió internacionals els vàrem comprar per internet. Per facilitar el recorregut planejat per l’interior de tot el país vàrem entrar al país per Sapporo i vàrem sortir-ne des d’Okinawa. La idea era creuar tot el país per terra i un cop allà comprar un vol intern de Fukuoka a Okinawa (de disposar de més temps també hi podríem haver anat en vaixell). Els vols interns es poden adquirir a qualsevol oficina de la JAL. Per visitar la major part de Japó vàrem optar per viatjar en tren (amb el JR Pass) La puntualitat i el fantàstic servei de trens ens permetia arribar gairebé a tot arreu (a vegades completant el recorregut amb l’autobús). Això ens donava molta llibertat i poder anar on volguéssim. El fet de poder deixar l’equipatge en les taquilles que hi ha a totes les estacions de tren permet organitzar i aprofitar molt el dia.

A prop de les estacions de trens hi ha supermercats ben equipats amb molts tipus de menjars preparats (i de bona qualitat) a preus força assequibles. El mateix establiment te’l pot escalfar i et facilita palets per menjar i culleretes pels postres. Menjar al tren és un costum adquirit que permet estalviar temps i integrar-te en la vida diària del japonès mentre gaudeixes de la variada cuina japonesa a un molt bon preu. Nosaltres acostumàvem a comprar el menjar cuit o per cuinar a les cadenes de supermercat o en botigues dels pobles. Portàvem un petit kit de cuina amb unes pastilles per coure que ens permetien cuinar o bullir als vespres.

Per dormir portàvem una tenda de campanya, encara que la majoria de nits vàrem allotjar-nos en allotjaments típics (ryokan i minshuku). També vàrem dormir en hotels en les grans ciutats i en algun alberg. És important saber que l’acampada lliure es permesa a tot el Japó excepte en zones indicades dels parcs naturals (com per exemple a prop del Mont Fuji). Existeixen campgrounds que normalment es troben allunyats dels centres de les poblacions i a vegades s’hi pot arribar amb autobús. Cal tenir en compte els horaris d’anada i tornada i valorar si val la pena depenent de les nits que s’hi vulgui pernoctar. Per aquest motiu no varem utilitzar la tenda tant com ens pensàvem.

Dates del viatge

Varem fer el viatge del 4 al 31 d’agost de 2007, amb 26 dies en destí. Com que el Japó està situat a l’hemisferi nord també és l’estiu. Aquest any es varen batre els rècords de temperatures al centre de l’illa, a Tòquio i Kyoto, que és on varem tenir més calor. A l’illa nord la temperatura és suau i al sud, tot i que per l’agost és època de tifons, i aquest any n’hi havia, vàrem tenir molt bon temps. La temperatura de l’aigua al sud és càlida. L’horari oficial respecte el sol fa que es faci de dia cap les 5 del matí i es pongui cap dos quarts de set. Així cap allà les 8 del vespre no es mou ningú pel carrer. Aquest horaris són més curts a Hokkaido i més llargs a Okinawa.

Les millors èpoques per viatjar al Japó són la primavera (coincidint amb la floració dels cirerers) i la tardor on el contrast de les diferents tonalitats de fulles accentuen la bellesa dels seus jardins i paisatges. A mitjans del mes d’agost els japonesos tenen una setmana de festa, anomenada obon, on hi ha molta més afluència en els mitjans de transport i algunes destinacions. Els càmpings de les zones més turístiques s’omplen de grups que volen estrenar els equips d’acampada al més pur estil americà. Pels trajectes en tren potser caldria reservar seient.

Moneda i nivell de vida

La moneda oficial és el ien japonès (YEN) que aproximadament equival a una pesseta per fer un canvi àgil. Aquesta moneda cotitza des d’aquí i es pot adquirir en qualsevol banc català. Només es pot canviar d’Euros a Yens en un Bank of Japan (que només es troba en algunes grans ciutats) o als aeroports. Per qüestions d’horaris no sempre va bé fer el canvi (a més requereix tot un ritual no apte quan es té pressa) i només es pot fer en les poblacions principals (sobretot és difícil a l’illa de Hokkaido i ens va ser impossible a les illes petites d’Okinawa) motius pels que cal aprofitar quan se’n troba un amb el canvi favorable. Als bancs de l’illa d’Okinawa no accepten canviar euros ja que prefereixen els dòlars.

No tots els caixers automàtics reconeixen les principals targetes, encara que hi hagi indicadors de Visa, però sí que es pot pagar als establiments més grans. En general es fan tots els pagaments en efectiu. Com ja hem comentat el nivell de vida és similar al d’aquí amb la diferència remarcable del preu dels transports.

Pressupost

El principal cost és el dels vols i el transport per l’interior del país. Si es volen aconseguir uns bons vols cal començar a buscar amb antel·lació (i més si les vacances coincideixen amb les de la majoria). Abans de marxar també cal comprar el JR Pass que ens permetrà viatjar amb trens de la companyia JR per un període de 7, 14 o 21 dies segons la modalitat que escollim.

El vol internacional ens el varem buscar per internet i varem volar amb la companyia JAL via París i Nagoya fins a Sapporo, a l’illa de Hokkaido, tots amb la mateixa companyia. La sortida del país la varem fer des d’Okinawa via Osaka i París fins a Barcelona. El vol intern de Fukuoka a Okinawa el varem comprar al Japó en una agència de la companyia JAL. Pel que fa a allotjaments, els campgrounds tenien un preu mig de 350 Yens per nit i la resta d’allotjaments una mitjana de 4000 Yens per nit i persona.

+ 1.178 € (vol internacional)
+ 138 € (vol intern)
+ 346 € (JR Pass)
+ 62.217 Y (Altres despeses en transport)
+ 29.022 Y (Total despeses en menjar)
+ 83.257 Y (Total despeses en dormir)
+ 31.236 Y (Despeses d’entrades, records i altres)
= 2.989 € (Cost total del viatge per persona)

Cost mig diari per persona (sense vols ni JRPass): 47’40 €
Cost mig diari per persona (tot inclòs): 106’75 €

Requeriments d’entrada

Per entrar al país no es necessita visat (si som turistes i volem estar-hi menys de 90 dies) i és suficient el passaport amb sis mesos de vigència. Per qualsevol dubte es pot consultar al Consolat General del Japó a Barcelona (Avda. Diagonal, 640, 2a-D - 08017 Barcelona; tel. 93 280 34 33) o a l'Ambaixada del Japó a Espanya (C/Serrano, 109 - 28006 Madrid; tel. 91 590 76 00).

Es necessita carnet de conduir internacional si es vol llogar algun vehicle (s’aconsegueix a la Prefectura Provincial de Trànsit (Gran Via 184, a l'Edifici La Campana - Barcelona; tel. 93 298 65 00) i portar l’original perquè aquest tingui validesa.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria per entrar al país i el nivell d’higiene és envejable. Si heu estat anteriorment a països de risc cal justificar que estàveu vacunats. Depèn del recorregut sempre es recomana visitar un metge especialitzat en medicina de viatges. Cal portar un bon repel·lent d’insectes si es vol anar a les illes d’Okinawa.

Seguretat

Probablement és un dels països més segurs del món. Això permet acampar a gairebé qualsevol lloc i sentir-se còmode i segur a tot arreu a totes hores. Malgrat tot sempre s’han de respectar les normes bàsiques de sentit comú.

Transport

La xarxa de transports públics és variada, moderna i completa (trens, autobusos, taxis, ferris, vols interns...), però força cara.

• Tren. És la millor opció, ja que arriba a gairebé tot arreu, és increïblement puntual, net, còmode i força econòmic si s’utilitza el Japan Rail Pass (caríssim si no es té). El bonus JR Pass només es pot obtenir al país d’origen, fora del Japó). Hi ha un parell d’oficines a Barcelona. Nosaltres ho varem fer a l’oficina de JTB Viajes Spain a Barcelona (Hotel Barceló Sants - Estació de Sants, Pl. Països Catalans, s/n tel. 93 490 95 08) ja que no cobren cap comissió i el preu és més econòmic. Existeixen passis de 7, 14 o 21 dies que valen per tots els trens de l’empresa Japan Rail de tot el país. Existeixen altres abonaments que es limiten als trens d’alguna determinada zona geogràfica (per exemple els JR East Pass, JR West Kansai Area Pass, JR West Sanyo Area Pass, Hokkaido Rail Pass, Kyushu Rail Pass...). El JR Pass de 7, 14 o 21 dies comença a córrer el temps en el mateix moment en que es canvia el taló obtingut en el país d’origen pel passi de veritat. Això es pot fer a les principals estacions de tren i tindrà validesa pel període que hem pagat. En el moment de bescanviar-lo cal demanar la guia amb els principals horaris de trens. Un cop tinguem el passi personal en les nostres mans l’haurem de tenir en un lloc de fàcil accés per poder-lo ensenyar a les entrades de les vies, però vigilant no perdre’l ja que ens quedaríem sense la possibilitat de tornar-ne a fer un altre.

Nosaltres varem utilitzar un JR Pass de 21 dies i al cap d’una setmana ja n’havíem amortitzat el cost en escreix. Hi ha diferents tipus de trens al Japó: les màquines regionals que funcionen amb gasoil i canvi de marxa, els grans trens robustos del sud, els còmodes serveis semidirectes, els Shinkasen o tren bala, i els Nozomi, que és el més ràpid i no està inclòs en el JR Pass.

Amb el JR Pass podem reservar seients. És molt fàcil i podem reservar en el mateix moment d’anar a pujar al tren. Només cal dirigir-se a la taquilla i ensenyar l’horari especificant la destinació (en anglès no ens entendrem). Al moment emeten un bitllet que ensenyarem en el cas que passi el revisor. No té cap cost addicional i en alguns casos, com en determinats shinkasen, és obligatori. Pots reservar tots els bitllets de les connexions que preveus fer en la mateixa operació. Val la pena fer-ho ja que alguns trens només tenen vagons per qui té reserva i d’altres trens tenen també vagons per qui no té reserva i poden estar plens.

La puntualitat en el servei és absoluta) i és imprescindible portar un rellotge. A vegades sabíem si havíem arribat a la nostra destinació mirant l’hora. Els trens més moderns tenen pantalles amb el nom de les estacions (atenció no ficar-se en un vagó silenciós on no hi ha anuncis per no molestar!).

Per agafar un tren cal diferenciar si és un tren normal o un shinkasen, ja que tenen vies diferents. En tots dos casos al terra de les andanes o bé en cartells penjats hi ha senyals de diferents colors indicant el tipus de tren i els números dels vagons on s’aturarà la porta del nostre vagó. Els trens s’aturen exactament on està marcat facilitant així que les parades siguin molt àgils. Per tant es diferencien els vagons amb reserva i sense reserva.

Un altre dels avantatges de viatjar en tren és poder utilitzar les taquilles que hi ha a cada estació per deixar les motxilles i tots els estris (amb un cost mig de 600 yens el de mida gran on hi cabien les dues motxilles i l’iglú).

Si volem agafar un tren que no és de la companyia Japan Rail l’haurem de pagar a part com en el cas del tram de Nagano a Yudanaka. Val a dir que són molt pocs.

• Autobús. L'hem utilitzat per fer desplaçaments curts on no hi havia tren. Moltes vegades són l’única possibilitat d’accedir a alguns parcs nacionals. Tenen uns horaris a vegades molt limitats (2 o 3 al dia) i desapareixen cap a mitja tarda. Algunes vegades és difícil saber-ne l’horari amb antel·lació. Malgrat tot són molt puntuals i tirant a cars. En el cas de les ciutats com Nikko, Tòquio o Nagoya existeixen uns passis per poder tenir accés a la xarxa d’autobusos locals que normalment es compren en els punts d’informació.

• Taxi. Cal vigilar a l’hora de pujar-ne a un ja que les tarifes poden ser astronòmiques. Només per a recorreguts molt curts.

• Metro. En vam trobar a Kyoto i Tòquio. Val a dir que hi ha línia de tren que circumval·la Tòquio que està inclosa en el JR Pass i per tant que ens pot servir per desplaçar-nos per la ciutat. La resta de viatges en metro els haurem de pagar a part. El servei és impecable i també la puntualitat i freqüència, però cal consultar en cada estació quin és el primer i l’últim del dia ja que hi ha variacions d’una a l’altra.

• Cotxe de lloguer. No és una bona opció si es volen fer molts quilòmetres. Només és recomanable per zones de difícil accés amb transport públic i per poder acampar dins els parcs naturals però la limitació de velocitat per carretera, el cost de la benzina i del propi lloguer, el preu de les autopistes i la conducció per l’esquerra el desaconsellen. Nosaltres varem llogar-ne un de petit per dos dies i ens va permetre accedir a la remota zona est de l’illa de Hokkaido amb total llibertat (parcs nacionals de Shiretoko i Akan).

• Ferris. Ens serveixen per traslladar-nos entre illes. Nosaltres els vàrem fer servir per anar a Zamami i a Kume des de Naha, Okinawa. Per saber els horaris i comprar el bitllet cal anar a la terminal del ferri. Són grans vaixells de càrrega amb poques comoditats, però a preus força assequibles i, com sempre, perfectament puntuals.

Allotjament

Podem optar per diferents tipus d’allotjaments de més econòmic al més car:

• Acampada lliure i gratuïta en tot el país, tot i que amb zones restringides en alguns parcs naturals.

• Campgrounds amb les condicions bàsiques i normalment en zones de gran valor paisatgístic. Hi podem accedir amb autobús o transport particular (cotxe, moto o bicicleta).

• Albergs. En alguns hi ha descompte amb el carnet d’alberguista. Les noies i els nois normalment dormen en habitacions separades.

• Minshukus o cases familiars. Normalment allotjaments de tipus familiar d’estil japonès, amb bany propi.

• Ryokan. L’allotjament més típic i tradicional. L’habitació és de tatami i cal estirar el futó abans de dormir. A cada habitació trobarem la yukata (una espècie de bata de cotó) i unes sabatilles per poder anar al bany, un ventilador i una tauleta amb estris i aigua calenta per prendre el te. Els lavabos són compartits i tenen bany japonès. Se n’ha de provar com a mínim un!

• Hotels de diferents categories amb habitacions a l’estil occidental o japonès (una particularitat són els hotels càpsula propers a les estacions, on es dorm en una mena de nínxol, en els que normalment tenen zones dividides homes i dones). Els hotels de negocis de prop les estacions de tren són molt recomanables en ciutats.

Cal recordar que ens haurem de descalçar sempre en entrar en un hotel japonès. A canvi ens calçarem unes sabatilles de talla mitja japonesa (molt petites per a la majoria de nosaltres!).

Per trobar allotjament una eina molt útil són les pàgines web. Per exemple el web de la Japan National Tourist Organization. Una altre web interessant és el Welcome Inn Reservation Center, on es poden fer reserves d’allotjament per tot el país ja que tenen localitzats tots els allotjaments existents. Una altra és el web dels Japan Youth Hostels o albergs on es poden consultar per zones del país i fer reserves.

Permeteu-nos unes apreciacions sobre les possibilitats de l’acampada. L’estalvi per allotjat-se en un càmping pot resultar més car que trobar algun altre allotjament en la zona que vols visitar donat que acostumen a estar allunyats de les estacions de ferrocarril i és necessari desplaçar-se amb algun altre mitjà de transport no inclòs en el JR Pass. Ens expliquem: dormir en els càmpings suposa un estalvi important, rentable quan l'estada és de més d'un dia sense moure's de la zona d'acampada. Quan es vol fer servir per dormir una nit en ruta resulta que les combinacions d'autobús són escasses i que el transport quan surts del JR Pass és molt car i sobretot es "perd" temps per aquestes connexions que poden arribar a ser de dos autobusos al dia. Així que el càmping resulta recomanable a Hokkaido i a Okinawa, ja que et permet dormir dins els parcs naturals o arran de platja. Ara bé, és una opció únicament rentable si es té com a transport un cotxe o bé es volen passar diversos dies sense desplaçar-se. Cal tenir en compte, però, que el cotxe no és un bon mitjà per fer grans distàncies en un país on la velocitat permesa està entre 45 i 70 km/h i el preu de les autopistes és desorbitat. Una altra opció és dedicar-se només a visitar una petita zona amb cotxe de lloguer que permet arribar a tot arreu i per tant dormir en càmping o anar d'acampada.

Gastronomia

La cuina japonesa és variada i atraient. Els bons restaurants de cuina refinada tenen preus exorbitants, però aquest fet no ens pot impedir gaudir de la varietat culinària del país a preus assequibles.

Hi ha diferents tipus d’establiments en els que podem menjar bons soba o fideus, sushi, tempures, sashimi, brotxetes de carn... L’arròs és un element sempre present en la cuina japonesa. L’alimentació és prou variada com per no haver de menjar peix cru sinó es desitja. La fruita és molt cara (pot tenir preus exorbitants), encara que és fàcil aconseguir una amanida. Les safates per emportar, o bento, que tenen els supermercats és una bona forma de tastar diferents productes elaborats i presentats amb cura. Aquesta és una bona opció que permet menjar bé i que el nostre pressupost no es dispari. Aquest tipus de menjar preparat té un descompte considerable a partir de mitja tarda-vespre. En els trens hi ha hostesses que venen menjar, però no hi ha cap inconvenient en portar-lo. Si tenim mitjans per cuinar en els mateixos supermercats podem trobar varietat d’aliment fresc. A la majoria de restaurants l’aigua per veure és gratuïta en unes gerres que hi ha a les taules o que les cambreres van servint. Les cerveses són cares.

No cal oblidar que és important deixar-se portar per la cuina típica de la regió visitada: tastar tamago (ous), o flams cuits amb aigües termals, o ous de salmó a Shiretoko són petites delícies que no es poden perdre.

Diferència horària

En els mesos d’estiu Japó es troba a 7 hores per davant nostre. Tot i que el viatge és llarg al fer-ho en direcció est sempre es posa millor pel cos i per tant el cansament o jet-lag el varem notar més a la tornada.

Guies

Durant el viatge hem fet servir la guia del Japó de Lonely Planet editada al 2006 en espanyol i una guia de conversa en japonès. Això no vol dir que no consultéssim altres guies que hi ha al mercat abans de marxar.

Es pot trobar molta informació del país i la seva cultura per internet en pàgines com Japan-guide.com, Viajeajapon.com, Portaljapon.com, Japan National Tourist Organization, Hokkaido Gururi Tabi, ... però atenció: molts webs només estan en japonès o només tenen petites parts en anglès. De fet un cop allà molta de la informació que ens facilitin (horaris de trens, de busos, tríptics, fulletons, plànols, revistes informatives...) estan únicament escrits en japonès.

Pel que fa als punts d’informació normalment es troben prop de les estacions de trens, però fan uns horaris força limitats tancant a mitja tarda. Hem trobat punts d’informació de tot tipus, però l’element comú és l’esperit d’ajuda envers l’altre malgrat no ajudar-nos gaire. Encara que no sabessin la resposta (en general no estan preparats pel tipus de pregunta del viatger per lliure en acampada i baix pressupost) o no parlessin anglès (també molt freqüent) es desvivien per intentar solucionar el dubte. Normalment tenen informació local i els és difícil contestar dubtes referents a una altra zona. Era tal la preocupació que els provocàvem que en més d’una ocasió ens plantejàvem no preguntar res. A Okinawa i Hokkaido és molt difícil trobar informació en anglès així com algú que el parli.

Es pot obtenir molta informació per entendre el país a través la lectura d’autors com Haruki Murakami, llibres especialitzats en arts japoneses (runkaku, samurais, geishes, ikebana...), tècniques de relaxació com el shiatsu, el zen, els actuals còmics d’estil manga o el visionat de films de diferents èpoques amb autors com Akira Kurosawa, Takeshi Kitano... Altres autors no japonesos han intentat relatar la vida en produccions de diferent qualitat i valoracions: Lost in traslation i El último samurai en serien un exemple.

Tanmateix us pot interessar la lectura del nº 6 de la revista Lonely Planet: Japón. Universo por descubrir.

Activitats a l’aire lliure

El japonès no és un amant de les activitats a l’aire lliure ja que s’atabala amb facilitat, ho necessita tot perfectament planificat i sense cap sorpresa. De totes formes el país està farcit d’extraordinaris parcs naturals que faran les delícies dels aficionats a les caminades.

Onsen o la cultura del bany

Els onsen, o banys termals, són una de les coses que més ens va impressionar i que de seguida varem introduir com a costum. En cada zona termal del país hi ha diferents banys. Aquests poden ser oberts al públic o bé estar situats dins hotels i per tant ser necessari pagar una tarifa de visita si no s’hi està allotjat. Els banys s’abasteixen d’aigües termals que aprofiten les qualitats del seu origen volcànic per oferir a la població la possibilitat de gaudir-ne. Quan un bany no s’abasteix d’aigua d’origen termal l’anomenen ofuro.

A l’onsen, els japonesos, no només es despullen físicament sinó que també ho fan de totes les seves obligacions i rituals protocol·laris. Dins l’onsen tothom és tractat de la mateixa forma i deixen d’existir les reverències que tot ho inunden en l’exterior. Un japonès pot fer fins a sis banys amb aigües amb diferents qualitats al dia.

Normalment s’accedeix a l’onsen només vestit amb la yukata i provist de la tovallola per a tal efecte. La tovallola d’onsen seria similar a la nostra de bidet, però més llarga i prima. Aquesta tovallola té diferents funcions: ens serveix per tapar-nos en un moment concret ja que té llargada suficient per posar-la davant del cos, ens serveix per ensabonar-nos (com una esponja) i un cop dins la piscina d’aigua calenta ens la posem mullada amb aigua fresca i doblegada sobre el cap. Durant la nit, com que és molt prima, s’eixugarà i de dia la podrem fer servir al voltant del coll o lligada al front per assecar la suor i refrescar-nos. Extremadament útil!!

El primer que cal fer en entrar a onsen és despullar-se. Un cop nus i amb la petita tovallola a punt entrarem a la zona on cal que ens rentem. En aquesta hi ha una zona de dutxes comunes on cal agafar un tamboret, ja que ens rentarem asseguts, i una gibrelleta per esbandir-se. Els sabons els trobarem en el mateix onsen. Un cop ben nets ja podem gaudir de les diferents piscines. Hi poden haver piscines de diferents temperatures (normalment l’aigua està a més de 40ºC) així com piscines exteriors conegudes com a rotemburos. Poder estar dins un rotemburo entre roques i vegetació és una experiència inoblidable. La majoria d’onsen no són mixtos i per tant el plaer s’ha de gaudir per separat.

De la mateixa manera que podem trobar onsen amb aigües amb diferents composicions minerals i per tant diferents aplicacions terapèutiques, també podem trobar-ne de fang, amb cascades, amb banys de sorra calenta, que incorporin sauna, de mans i peus enmig de les poblacions...

Dins de cada ryokan o minshuku també hi ha els anomenats banys japonesos que funcionen igual, però són de dimensions més petites. Primer hi ha una zona per la neteja i després una pel relaxament dins d’una piscina o banyera de dimensions variables.

Fenòmens geotermals

Són un dels grans atractius del viatge. En un país marcat pels seus fenòmens geològics no es poden obviar en el traçat de la visita. El risc de terratrèmols és real i en la zona del Mont Fuji et reparteixen un fulletó del que cal fer en cas d’erupció.

El japonès ha après a conèixer, preveure, treure’n profit i gaudir d’aquests fenòmens. Una prova d’això és la utilització dels onsen o banys termals que ja hem explicat més detalladament i que tant ens va agradar. La visita a les diferents zones termals, com Noboribetsu, Akan, Nikko, Fujiyama, Shigotsu Toya o Beppu ens poden ajudar a comprendre la seva magnitud. Són abundants les fumaroles, basses de fang bullent, piscines amb aigües de colors, l’olor de sofre penetrant...

Fauna

A l’illa nord podem trobar amb molta facilitat óssos marrons i diferents espècies de cérvols al parc de Shiretoko. Així en càmpings i en caminades cal prendre les mesures de prevenció contra accidents amb óssos. A la ciutat de Nara els cérvols viuen entre els alts cedres que protegeixen els temples. Se’ls pot alimentar amb la mà, però amb algunes precaucions. Podem veure els especials macacos japonesos banyant-se a les piscines d’aigua calenta a la zona de Yudakana. En els parcs naturals de l’illa de Hokkaido és habitual trobar gran varietat d’insectes estranys i papallones gegants. A les aigües transparents de les illes del sud d’Okinawa podem nedar entre multitud de peixos tropicals i coralls.

Curiositats

• En els lavabos també hi trobem contrastos. Encara és possible trobar la tradicional placa turca en un lavabo japonès però el més habitual és trobar-se un superlavabo automatitzat i esterilitzat. El lavabo no es redueix a un forat on fer les necessitats sinó a un cúmul de serveis per gaudir d’aquest acte. La tassa del lavabo està lleugerament calenta perquè ens sigui més agradable. Podem posar musiqueta flushing per mantenir la nostra intimitat lluny de les orelles dels veïns i un cop acabem podem gaudir d’una bona rentada amb diferents opcions de pressió i temperatura d’un raig aigua que surt de dins la tassa i un assecador també sense necessitat d’aixecar-se. Així que marxarem amb el culet net i assecat... tot un luxe al que t’acostumes ben aviat.

• Les temperatures del Japó a l’estiu normalment són elevades. Els japonesos utilitzen petites tovalloles per eixugar la suor que consideren molt antihigiènica. No és estrany veure joves amb les tovalloles d’onsen embolicades al cap. També utilitzen uns ventalls de plàstic que donen a les botigues i que van de meravella per refrescar-se. Aviat ens varem acostumar a fer com ells.

• Les màquines automàtiques de refrescos i de menjar estan per tot arreu, fins i tot en carrers i places. Es poden tastar diferents tipus de begudes. Hi ha màquines que serveixen begudes calentes però també fredes així com gelats o menjar calent. En el lloc més inversemblant sempre hi ha una màquina de begudes a punt.

• Cal veure la convivència entre els estils de vestit més tradicionals (quimonos) i la més rabiosa modernitat és un aspecte interessant, sobretot pels carrers de Tòquio.

• Els japonesos sempre serveixen abans a l’altre. Forma part de la seva cultura: el respecte envers l’altre. Hi ha tot un seguit de tradicions que cal anar coneixent per entendre i adaptar-se a la seva cultura.

• Els col·leccionistes de xapes de refrescos i de cervesa, com nosaltres, ho tenen una mica malament per aconseguir-ne. La majoria de begudes del Japó estan envasades en ampolles de plàstic i per tant el tap és de rosca o bé en llaunes.

• Hi ha sales del joc pachinko a totes les grans ciutats. Són locals plens de màquines tipus escurabutxaques que es tiren unes boles d’acer i cal fer una mena de punteria. És una distracció molt arrelada. Al primer cop d’ull no s’acaba d’entendre la mecànica, però és curiós veure les màquines i sentir el soroll d’ambient.

• Cal planificar la cobdiciada visita a la llotja de peix de Tsukiji a Tòquio. Hi ha molts dies festius i des de fa poc no deixen entrar als turistes, així que es matina per poder anar a menjar peix als bars que hi ha al costat (i no ve gaire de gust a les sis del matí!). Si es pregunta en l’allotjament normalment tenen un calendari amb tots els dies festius.

Telefonia

Hi ha diferents companyies de telefonia mòbil al Japó, però es requereix un telèfon de tecnologia 3G per poder-hi accedir. Cal consultar a cada operador abans de marxar de les tarifes aplicades i la compatibilitat del nostre mòbil.

El respecte envers l’altre també està present en la utilització dels mòbils. En un país on pràcticament tothom té mòbil és difícil sentir-ne un. Dins dels trens la gent envia missatges en silenci i en alguns llocs està prohibida la seva utilització (cal anar als espais que hi ha entre vagons per no molestar).

Compres

Les compres al Japó no són econòmiques, encara que tot pot significar un record del viatge.

Les botigues d’electrònica a les grans ciutats permeten veure i adquirir les últimes novetats a uns preus lleugerament més econòmics que els europeus. Els objectes decoratius amb lacats, ceràmiques... són força cars pel que acabem podent-nos permetre uns palets per menjar. La possibilitat de comprar un quimono un cop vist els preus es redueix a adquirir una yukata i una tovallola d’onsen... I així un llarg etcètera. Són un bon i econòmic record els amulets que compren els japonesos als temples per fer les ofrenes (gairebé tots plens de picarols), els diferents productes cosmètics i sabons de qualitat excel·lent que trobarem a les diferents zones termals, les tovalloles d’onsen amb kanjis gravats, la gran varietat de menjar envasat que venen...

Patrimonis de la humanitat

• Monuments budista de Horyu-ji (1993)
• Castell de Himeji-jo (1993)
• Shirakami-Sanchi (1993)
• Illa de Yakushima (1993)
• Monuments Històrics de la Ciutat antiga de Kyoto (1994)
• Viles històriques de Shirakawa-go i Gokayama (1995)
• Memorial de la pau d’Hiroshima (1996)
• Santuari Itsukushima Shinto (1996)
• Monuments històrics de la ciutat antiga de Nara (1998)
• Santuaris i Temples de Nikko (1999)
• Llocs sagrats i rutes de pelegrinatge a la Kii Mountain Range (2004)
• Parc Nacional de Shiretoko (2005)
• Mina de plata d’Iwami Ginzan i el seu paisatges cultural (2007)