Vota |
Indonèsia, un país constituït per més d'onze mil illes, ofereix una varietat de paisatges i cultures difícil d'igualar. Aquesta característica geogràfica no permet fer una visita mínimament completa amb només un mes de temps disponible.
En aquest viatge vam triar visitar només tres de les illes principals, Sumatra, Java i Bali. Altres llocs interessants com Sulawesi, Kalimantan o Irian Jaya hauran d'esperar per ara...
Malgrat, en general, Indonèsia és un país bastant barat pel visitant, els preus indicats més avall són extremadament barats al canvi pel fet de que el viatge relatat va ser realitzat pocs mesos després de la crisi econòmica i política que va sacsejar Indonèsia l'any 1997, fet que va provocar una depreciació important de la seva moneda, la rúpia indonèsia, abaratint molt els preus pel visitant estranger. Això evidentment pot ser una situació temporal (o no!!).
De l'11 de Juliol al 9 d'Agost de 1998.
1 US$ (dòlar USA) = 157,4 pts.
1 rupia indonèsia (Rp) = 0,011 pts (1 US$ = 14.000 Rp)
+ 134.850 pts. (vol anada/tornada, vols interiors Padang-Yogyakarta i Yogyakarta-Dempassar + taxes aeroports)
+ 29.748 pts (hotels, menjar, transport, regals, ...)
= 164.598 pts.
Ambaixada de la República d'Indonèsia a Madrid
c/Agastia 65 - 28043 Madrid; tel. 91 413 02 94
Consolat de la República d'Indonèsia a Barcelona
c/Aragó, 174-176 - 08011 Barcelona; tel. 93 323 61 14
Consolat de la República d'Indonèsia a les illes Canàries
c/Joaquín Costa, 52-1º - Las Palmas de G. Canaria; tel. 928 26 35 65
En les dates d'aquest viatge, allà per 1998, per als ciutadans de nacionalitat espanyola era suficient amb el passaport (amb una validesa mínima de 6 mesos des de la data d'entrada al país), ja que no es requeria visat per a estades inferiors a dos mesos amb finalitat turística, cultural o de negocis.
Però des del febrer de 2004 el Govern de la República d'Indonèsia va establir una nova regulació de visats per la que Espanya està en el grup de països en que els seus ciutadans necessiten un visat per a entrar en territori indonesi
Ara, doncs, en arribar a qualsevol aeroport indonesi es pot sol·licitar un visat de trànsit per a una estada màxima de 7 dies (preu: 10 US$) o un visat de turista que permet estar en el país fins a un màxim de 30 dies (preu: 25 US$). I per a estades entre els 30 i els 60 dies s'ha de tramitar, abans de viatjar a Indonèsia, un visat a través de la Secció Consular de l'Ambaixada indonèsia (preu: 35 €). En tots els casos és obligatori presentar un bitllet d'avió que demostri la nostra sortida d'Indonèsia. Veure més informació en la pàgina Com obtenir el visat per a viatjar a Indonèsia.
No hi ha obligació de cap vacuna, encara que s'han de seguir les recomanacions d'un Centre de vacunació internacional. Es recomana, per exemple, la vacuna contra el tifus i contra els diferents tipus d'hepatitis, així com tractament contra la malària per a la zona nord de Sumatra.
En general les zones esmentades en aquesta ruta són bastant segures, especialment l'illa de Bali. Només cal anar amb compte en la visita a zones pròximes a Aceh, en la regió nord de Sumatra, a causa de l'activitat guerrillera de moviments independentistes de la zona.
Indonèsia té clima tropical i de Juny a Octubre correspon a l'estació seca, amb episodis de pluges esporàdics. La humitat és generalment molt elevada i la temperatura sol oscil·lar entorn dels 27º C.
+6 hores respecte a l'hora d'estiu a casa nostra en les illes de Sumatra i Java i +7 hores en el cas de l'illa de Bali.
El Bahasa indonesi és la llengua majoritàriament parlada a tot el territori indonesi. Però en algunes zones també es parlen llengues d'ètnies habitants en elles. Aquest és el cas dels batak i karo-batak a l'illa de Sumatra. Aprendre unes quantes paraules en aquestes dues llèngües ens facilitarà el viatge, però sobretot el nostre esforç serà sincerament apreciat ja que els demostrarà una major integració en la seva cultura.
En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari, però aquí teniu uns quants vocables molt útils i fàcils de pronunciar per a nosaltres (entre parèntesi està escrit tal qual l'hem de pronunciar nosaltres):
Bahasa indonesi: Sí / No (Ya / Tidak), Gràcies (Terima kasi), Bondia (abans de les 11h.) (Selamat pagi), Bondia (abans de les 15h.) (Selamat siang), Bona tarda (Selamat sore), Bona nit (Selamat malam), Benvingut (Selamat datang), Adéu (Selamat tinggal), Quant val? (Berapa hanga?), Menjar (Makan), Ticket (Karcis), El meu nom és... (Nama saya...), 1 (satu), 2 (dua), 3 (tiga), 4 (empat), 5 (lima), 6 (enam), 7 (tujuh), 8 (delapan), 9 (sembilan), 10 (sepulu), 12 (dua-belas), 20 (dua-puluh), 100 (se-ratus), 1000 (se-ribu)
Batak: Gràcies (Mauliate), Benvingut, Hola (Horas)
Vol Barcelona-Amsterdam (2 hores i 45 minuts) d'Iberia, Amsterdam-Abu Dhabi-Singapur (17 hores) amb Garuda, i Singapur-Medang amb Silk Air (1 hora, 30 minuts). Un taxi de l'aeroport a la ciutat de Medang costa 1 US$.
L'Hotel Losmen Irama ofereix una habitació bàsica amb bany compartit per 17.000 Rp.
Medang és una gran ciutat sense massa atractiu. El fet de venir aquí és purament com a trànsit cap a la propera població de Bukit Lawang, base per la visita del Parc Nacional de Gunung Leuser.
En qualsevol agència de viatges de Medang es pot negociar el preu de lloguer d'un taxi o minibús cap aquesta població, a uns 70 km de distància, al noroest de Medang. Nosaltres vam pagar 100.000 Rp. per tot un minibús (al ser quatre persones surt molt bé de preu).
Una cabana de fusta per a 2 persones amb bany privat en l'Hotel Jungle Inn costa 35.000 Rp. Està a les afores de Bukit Lawang, un petit nucli de cases travessat per un riu a l'entrada del P. N. Gunung Leuser. Des de qualsevol punt d'aquest hotel se sent la humitat i els sorolls de la selva, a escassos metres d'aquí. És un lloc molt recomanable.
Parc Nacional Gunung Leuser. Caminant 1 km. des de l'hotel i travessant amb barca un petit riuet s'arriba a l'entrada d'aquest parc, on s'han de pagar 1.000 Rp. El primer que es troba a l'entrar en el parc és el centre de rehabilitació d'orangutans, on es recullen orangutans que per un motiu o altre se'ls va treure en el passat del seu medi natural, se'ls reeduca i s'intenta reintroduïr-los a la selva, sense que depenguin de l'home. Si la visita es fa a primera hora del matí, a les 8 h. més o menys, podrem veure com els cuidadors alimenten als orangutans i els intenten introduir a la selva. És tota una experiència contemplar aquests animals tan propers a nosaltres en certs comportaments, encara que per una altra banda no deixen de fer llàstima pel fet de trobar-se fora del seu hàbitat natural.
Una altra activitat interessant a fer en aquest parc és un trekking per recòrrer una minúscula part d'aquesta inmensa àrea protegida al nord de l'illa de Sumatra (a prop de la regió d'Aceh). Aquesta excursió es pot contractar a través del mateix hotel Jungle Inn i el seu preu és de 10 US$ per persona, el qual inclou el menjar i el servei de dos o tres persones que fan de guia i porten les provisions. Es tracta d'una excursió personalitzada d'unes set hores de durada. Pel camí ens expliquen moltes coses sobre la flora i la fauna que anem veient. Ja al final de la ruta ens espera una sorpresa ja que per tornar a la zona del punt de partida hem de travessar, amb l'aigua fins al coll i intentant que no es mullin els documents, diners i càmara de fotos, el riu Bohorok, un riu amb fortes corrents. Tota una petita aventura que posa el final a una gran excursió.
A la zona del mercat de Bukit Lawang es pot agafar un minibús turístic que surt sobre les 9 del matí i que ens porta a Berastagi després de fer una parada intermitja a Medang per deixar o agafar passatgers. El seu preu és de 25.000 Rp per persona i triga en total unes 5'5 hores en fer el trajecte.
Una bona tria és l'Hotel Losmen Sibayak, molt cèntric. Costa 5.000 Rp per persona en una habitació doble.
Berastagi és un important enclau de la cultura karo batak. Val la pena passejar per aquesta tranquil.la ciutat per veure algunes cases típiques d'aquesta cultura amb teulades en forma d'ossos.
Ruta batak. Però l'interès principal de Berastagi és com a base per a explorar petits poblats batak que hi a les rodalíes. El primer d'ells i un dels més interessants és el de Linggha, on es poden veure típiques cases d'estil karo-batak. Aquestes cases, completament de fusta, estan aixecades de terra per unes columnes i amb unes teulades de molt pendent. Són cases molt grans perquè solen hostatjar a vàries famílies a l'hora. Alguna de les cases té pintats motius geomètrics en les parets exteriors. Preguntant al poble es pot llogar un guia que ens expliqui el signif¡cat d'aquesta arquitectura i la història dels batak com a poble, visitant a més l'interior d'alguna d'aquestes cases. Per una altra banda, des d'aquest poble es divisa perfectament un volcà que domina el paisatge circumdant. Altre poble interessant de visitar és Dokan. La visita d'aquests poblats també ens permet veure de prop la forma de vida rural d'aquest racó de món.
Continuant la ruta en direcció al llac Toba trobem Sipiso-Piso, un salt d'aigua d'alçada considerable. Es pot arribar fins la seva base baixant per un caminet que surt de la carretera. La següent parada en la ruta és el palau reial batak Ramuh-Bolo. Amb l'entrada s'inclou el servei d'un guia que ens mostra els diferents edificis d'arquitectura batak que formen el complex i ens explica la història de la realesa que els habitava. Per realitzar aquesta ruta cal llogar un taxi a Berastagi i així poder fer un recorregut personalitzat, aturant on volem. Nosaltres paguem 100.000 Rp per un taxi, a dia complet, que ens permet fer la ruta mencionada i ens deixa a Parapat, al costat del llac Toba, la nostra següent destinació. Evidentment el preu és negociable en funció del número de persones, el recorregut a fer i el temps emprat.
Tal com s'ha explicat en el punt anterior el lloguer d'un taxi ens permet fer la ruta batak i arribar fins a la població de Parapat, just a la riba del llac Toba. Això ens suposa sortir de Berastagi a les 8 del matí i arribar a Parapat a les 17'30 h. Aquí deixem el taxi tal com havíem acordat i ens embarquem en un transbordador que després d'un trajecte super-relaxant de 30 minuts ens deixa a l'embarcador de Tuk-Tuk, població ja en l'illa de Samosir (curiosament estem en una illa, Samosir, dintre d'un llac, Toba, que està dintre d'una illa, Sumatra).
Un lloc magnífic per passar la nit a l'illa de Samosir és l'Hotel Carolina's (tel 0625/41520). Està a 1'5 km al nord de l'embarcador de Tuk-Tuk, just al costat del llac, amb jardí i platja privada. Tant l'hotel com l'entorn estan prou ben cuidats i són molt bonics, ideal per a relaxar-se i gaudir-ne. El preu d'una habitació per a quatre persones i amb bany privat és de 68.000 Rp. L'habitació doble, en canvi, costa 45.000 Rp.
El gegantí llac Toba es troba a l'interior d'un cràter volcànic. En el cor d'aquest llac tenim l'illa de Samosir que és el centre de la cultura batak. Tuk-Tuk ens serveix de base per a explorar l'illa de Samosir. Entres les coses interessants a veure en aquesta illa tenim:
Tomok i Ambarita. Tomok està 3 km al nord de Tuk-Tuk i allà s'hi poden visitar les tombes del rei batak Sidabatur i d'altres nobles. Ambarita, 5 km més al nord, és un poble batak tradicional. Ja que les distàncies a Tuk-Tuk són molt properes una bona alternativa és llogar una bicicleta i fer el recorregut al nostre aire. El mateix hotel Carolina's lloga bicicletes a 10.000 Rp per bici i dia.
Simanindo. Es tracta d'una altre poblat batak tradicional, on també hi ha un museu amb objectes de la cultura batak local (l'entrada costa 1.000 Rp.), el qual havia estat l'antiga residència del rei batak Adat. Per arribar fins aquí es pot agafar un minibús a la carretera per 2.000 Rp.
Aigües sulfuroses de Pangururan. És una zona on brollen aigües sulfuroses d'origen volcànic i que donen lloc a un paisatge realment curiós de veure. Per arribar fins aquí, al costat oposat de l'illa, es pot agafar un minibús a Simanindo fins a Pangururan (2.000 Rp). Un cop en aquesta població cal fer a peu (o amb autostop) els 4 km que hi ha fins a les fonts sulfuroses per una petita carretereta. Per tornar des d'aquí a Tuk-Tuk cal desfer el camí caminant fins Pangururan i allà agafar un minibús a Tuk-Tuk per 2.500 Rp.
Des de davant mateix de l'Hotel Carolina's es pot agafar un ferri fins Parapat (trajecte de 30 minuts). Un cop a Parapat és fàcil trobar autobusos a la ciutat costanera de Sibolga. El trajecte dura 5 hores i costa 19.000 Rp.
Hotel Pasar Baru (a la cantonada entre els carrers Jalan Raja Djunjungan i Jalan Imam Bonjol). El preu de l'habitació doble és de 20.000 Rp.
La principal raó de la nostra visita a Sibolga no és altre que el d'agafar el vaixell a les illes Nias. Tot i així, si ens queda temps podem anar a la platja de Pandang, a uns 10 km al sud de Sibolga, o bé al salt d'aigua de Goting, a uns 17 km al nord de Sibolga. En ambdós casos cal preguntar en l'estació d'autobusos de Sibolga per un minibús que hi vagi.
Des del port de Sibolga surt un vaixell-transbordador amb destinació a Gunungsitoli, la principal ciutat de les illes Nias. El vaixell surt a les 20 h. i arriba al seu destí aproximadament a les 7'30 h. del matí següent. El preu del bitllet individual és de 16.600 Rp més 50.000 Rp per una cabina privada per a dues persones. Cal tenir en compte que no hi ha servei cada dia de la setmana i que en funció de la climatologia es pot suspendre el servei. Per tant cal informar-se abans en l'oficina de la companyia i reservar per endavant.
En el mateix port de Gunungsitoli podem llogar un minibús amb altres viatgers per compartir la despesa total ja que no sembla haver-hi un servei regular que vagi cap al sud de l'illa. En el nostre cas el cost d'aquest minibús de Gunungsitoli a Lagundri va ser de 20.000 Rp per persona. La ruta seguida en aquest trajecte fou per una carretera que transcorre per l'interior de l'illa i que es troba en un estat lamentable, com una mena de camí infernal ple d'obstacles, fent que una distància d'uns 90 km s'ahgi de fer en 7 hores. Lagundri és un petit nucli de quatre cases al voltant d'una platja al sud-est de l'illa gran de Nias.
Sorake Beach Resort, amb un preu de 100.000 Rp per un magnífic bungalow amb dos llits i bany privat, tot i que el preu inicial abans de regatejar era de 80 US$ (aproximadament 1.000.000 Rp). Aquest preu tan disparatat s'entén perquè l'hotel està en un lloc magnífic (una platja de postal, la platja de Lagundri, amb palmeres, enormes onades de l'Oceà Índic i una barrera de corall molt propera a la costa) i té uns equipaments de luxe tot i esperant un turisme d'alt nivell que no va arribar mai. En conseqüència l'hotel està buit i per això es pot regatejar tant el preu final.
Les illes Nias es troben a uns 140 km a l'oest de Sibolga, en la costa occidental de Sumatra. A principis dels anys 90 el govern indonesi va voler potenciar turísticament aquestes remotes illes organitzant un campionat del món de windsurf en les seves aigües, en la costa sud, però amb el pas dels anys, la seva nul.la infrastructura en transport i serveis han propiciat que siguin ràpidament oblidades pels circuits turístics. Només són freqüentades per algun viatger aventurer i uns quants windsurfistes australians.
Des del punt de vista nostre l'interès de les illes Nias rau en uns poblats que hi ha en la zona interior, al sud de l'illa, amb una arquitectura i costums molts interessants. Per visitar aquests poblats cal llogar algun vehicle ja que no hi ha transport regular. Nosaltres vam llogar un pick-up per 100.000 Rp que ens va recollir a l'hotel i ens va portar fins al bonic poblat de Bawanamataluo, dalt d'un turonet, a uns 6 km al nord de Lagundri. Després, caminant i descendint uns 700 mts s'arriba al poblat d'Orahili, també interessantíssim per la disposició i arquitectura de les seves cases. Per últim, caminant altres 2 km entre els camps s'arriba a Hilisimaetano, també interessant, encara que menys que els anteriors. Aquí ens recull el pick-up per portar-nos de nou a Lagundri. Tota aquesta excursió es pot fer perfectament en un matí.
La platja de Lagundri, al costat de l'hotel Sorake, també mereix una passeig i sobretot un bany: cocoters que cauen sobre l'aigua, platja de sorra clara, grans onades que trenquen en la barrera de corall, a només 100 mts de la línia de platja, i tot això sentint una veritable sensació de soledat en aquest racó de món.
Teluk Dalam està a uns 10 km a l'est de Lagundri i s'hi pot arribar llogant un taxi o bé sortint a la carretera principal des de l'Hotel Sorake i esperant que passi algun minibús o fent auto-stop.
Hotel Empara, amb un preu de 15.000 Rp l'habitació doble amb bany privat, però amb una sensació d'estar abandonat durant anys perquè tot ell estava recobert d'una gruixuda capa de pols. Recomanem no haver de passar cap nit en aquest poble (?) si no és absolutament imprescindible (veure apartat següent).
Definitivament a Teluk Dalam no hi ha res a veure sinó és per la curiositat malsana de visitar a Indonèsia el més semblant a un poblat del "far west" americà: carrers plens de pols, tot amb una sensació d'absolutament abandonat, i certa gent amb actituds mafioses. Resumint, un "cul de món". El nostre únic interès en venir aquí era agafar el vaixell de tornada a Sibolga, ja que teníem informació de que això era possible, sense haver de tornar a Gunungsitoli per agafar-lo allà. Però sembla que els servei de vaixell Teluk Dalam-Sibolga és qualsevol cosa menys regular, i n'hi ha o no depenent de molts "factors". Per tant el més recomanable i l'opció més segura és tornar a Gunungsitoli i agafar el vaixell allà. Nosaltres ens vam trobar a la tarda a Teluk Dalam sense vaixell i això ens va obligar a passar la nit aquí per tornar a Gunungsitoli a l'endemà.
Vota |