Comencem aquest viatge amb un vol de la companyia Lufthansa de Barcelona a Munic (1 hora i 20 minuts). Tenim una espera de 2,5 hores fins al següent vol, però afortunadament l'aeroport de Munic és dels més agradables d'entre tots els grans aeroports europeus: és ordenat, silenciós i els cafès, tès i diari són gratuïts. El nostre següent vol és ja amb la companyia Qatar Airways i cobreix el trajecte entre Munic i Doha, de 4.500 km. El servei a bord, el menjar i la selecció de pel·lícules, TV i jocs per a l'entreteniment personal són més que correctes.

Aterrem en l'aeroport de Doha després de 5,5 hores de viatge i haver passat la nit en ruta. Avancem 1 hora el nostre rellotge per a adaptar-nos a l'hora local de Qatar. Quan sortim de l'avió a l'exterior, a les 5:30, el sol acabava d'aparèixer a l'horitzó, però la calor ja era impressionant. Volant amb la companyia aèria qatariana l'aturada a Doha és obligatòria, ja que tots els seus vols tenen aquesta ciutat, la capital de Qatar, com origen o destinació, circumstància que vam voler aprofitar per a visitar-la. Per això, tot i que podíem haver enllaçat amb un vol a Manila gairebé 3 hores després de la nostra arribada a Doha, voluntàriament vam escollir un vol Doha-Manila que ens deixava un marge de 18 hores per a la visita (veure l'apartat Doha).

El nostre vol de Doha a Manila, també amb Qatar Airways, surt de Doha a mitjanit i resulta ser d'allò més agradable, la qual cosa ens reafirma més, si cap, en la nostra excel·lent opinió sobre el servei a bord d'aquesta companyia. Aterrem en l'aeroport Ninoy Aquino International Airport (NAIA) de Manila després de 8,5 hores de vol. Després de passar el control d'immigració (ja que la nostra estada a Filipines és exactament de 21 dies, no vam pagar res pel visat filipí) i recuperar l'equipatge canviem una quantitat mínima d'euros en un dels diversos quiosquets de canvi que hi ha. Les diferències de canvi entre ells és mínim, però n'hi ha, pel que convé mirar-ne uns quants abans de decidir-se per un. Per altra banda, el canvi ofert en aquestes oficines és lleugerament inferior del que s'obté en el centre de Manila.

Sortint de la terminal trobem una oficina de prepagament per als taxis a la ciutat (NAIA Transport Queueing System). Es paga una quantitat fixa segons la zona de Manila a la que anem. Per exemple, anar a la zona de Malate/Ermita, la nostra destinació, costava 440 P. Es paga en aquesta oficina i ens donen un comprovant que donem després al taxista que hagi esperant en la cua. No és barat, però és l'opció més ràpida i còmoda, sobretot tenint en compte que arrosseguem el cansament d'un vol transcontinental. No obstant això, seria factible, però no fàcil ni còmode, sortir caminant de la zona de l'aeroport i trobar un transport local, entre els milions que recorren els carrers de Manila, que ens porti a la nostra destinació.

En la Natividad Pension (M.H. del Pilar, 1690 - barri de Malate, Manila; tel. 521-0524) paguem 1.200 P per una habitació doble, amb bany i A/C (amb ventilador costa 900 P). Es tracta d'un lloc bastant senzill, però amb una bona relació qualitat/preu. Té un agradable pati exterior on llegir, descansar o parlar amb altres viatgers. A més és bastant tranquil (cosa important a Manila) ja que les habitacions estan allunyades del soroll del carrer, i suficientment cèntric com per a poder anar a peu a molts llocs. I sense oblidar que el personal de recepció és molt amable i disposat a ajudar. Molt recomanable, doncs, si no tenim grans pretensions. Per altra banda, cal pagar 100 P per una tovallola, però és un dipòsit que recuperem al retornar la tovallola. Un esmorzar continental costa 70 P i és correcte. Per a trobar la pensió una bona referència és el Manila Diamond Hotel, situat només a 50 metres.

Per a menjar un excel·lent i agradable lloc, però una mica car, és el Cafè Adriatico Premiere (M. Adriatico, 1790 - Malate, Manila), un restaurant que forma part d'una cadena de bars i restaurants fashion a Manila i altres ciutats filipines. També està bastant bé el Bistro Remedios, a l'altre costat de Remedios Circle. Per a prendre alguna cosa o esmorzar, també a Malate, hi ha un cafè Gloria Jean's, situat en un petit centre comercial al costat del Pan Pacific Hotel. Tots ells estan a prop de Natividad Pension.

En el carrer M. Adriatico de Malate hi ha un munt de llocs on canviar diners, amb petites diferències de preu entre elles, però sensiblement millor que l'obtingut en l'aeroport.

DOHA és la capital de Qatar i està situada al costat d'una badia poc profunda en la costa oriental de la península de Qatar. Amb un cens oficial de 400.000 persones en l'any 2005, però que està creixent a un ritme esbojarrat, aquesta ciutat concentra gairebé el 80% de la població total del país i és també el seu centre econòmic i administratiu. Curiosament, els ciutadans de nacionalitat qatariana són aquí una minoria, ja que la major part de la seva població és estrangera, principalment de països del sud d'Àsia com Índia, Pakistan i Bangla Desh.

Igual que el veí emirat de Dubai (Unió dels Emirats Àrabs), l'economia de Doha intenta diversificar-se per a evitar la seva dependència del petroli i el gas natural, atraient inversors internacionals i, en menor mesura, turisme. Per això, en els últims anys la ciutat està vivint un espectacular boom immobiliari que ha omplert de grues el seu nou skyline. Per a fer-vos una idea de com és la ciutat de Doha podeu veure aquest interessant vídeo.

Tal com ja hem explicat en l'apartat anterior, Doha era una escala obligada en el nostre vol a Manila amb la companyia qatariana, circumstància que vam decidir aprofitar per a visitar la ciutat, ja que d'una altra manera difícilment hauríem visitat expressament aquest país. Per això, quan vam comprar el bitllet aeri, deliberadament vam agafar un vol de connexió a Manila que ens deixava una marge de 18 hores entre l'arribada i la partida de Doha.

A la nostra arribada a l'aeroport de Doha, i només entrar en la terminal d'arribades, vam preguntar on aconseguir un visat de trànsit (aquest ha de ser afavorit per la companyia aèria amb la que volem i el temps de aturada a Doha no ha de ser inferior a 6 hores), alhora que li vam mostrar el bitllet amb el nostre següent vol a Manila. Un empleat ens va indicar un taulell a l'entrada de la terminal (costat esquerre segons s'entra) al que vam anar a sol·licitar el visat. Amb els nostres bitllets i passaports allí ens van omplir uns papers amb els quals pensàvem que tindríem el visat requerit, però quina fou la nostra gran sorpresa quan vam adonar-nos de que en realitat ens estaven donant un visat de trànsit gratuït i un val on s'incloïa, també gratuïtament, l'estada durant tot el dia en una habitació de super-luxe en un hotel nou de 5 estrelles, incloent esmorzar, dinar, sopar, aperitiu, i transport entre l'hotel i l'aeroport. Desconeixem el perquè d'aquest regal, però podreu comprendre el perquè del nostre immillorable record de Doha i de Qatar Airways!!.

Així, passat el control d'immigració i ja amb el visat de trànsit en el passaport sortim a l'aparcament per a esperar al minibús de l'hotel que ens ha de recollir a l'aeroport. Deu minuts després ens recullen i després d'un còmode trajecte de 15 minuts ens deixa a l'entrada de l'hotel. Es tracta del Mövenpick Tower & Suites Doha (West Bay Area. P.O. 22752 - Doha; tel. +974 4966 600), un luxós hotel de cinc estrelles que havia estat inaugurat pocs mesos abans de la nostra estada i que està situat en l'extrem nord de la badia, en una zona pija i de nova construcció on s'estan aixecant nombrosos gratacels, a quin més espectacular (de fet, l'hotel ocupa una torre de 26 plantes que ja forma part de l'skyline de Doha). Ja en l'hotel prenem possessió de la nostra fantàstica suite de 65 m² en la planta 17, amb unes vistes al·lucinants. També pugem fins a l'última planta, on hi ha una preciosa piscina coberta i un spa, per a gaudir d'unes espectaculars vistes sobre la zona, incloent les aigües de color maragda de la badia. Im-pres-sio-nant!. Després d'un esmorzar digne de la categoria de l'hotel ens disposem a visitar la ciutat, no sense abans canviar uns pocs euros a moneda local en la recepció de l'hotel.

Zona antiga de Doha

Des de l'hotel agafem un taxi que per 10 QR (amb taxímetre) ens duu fins al fort Al-Koot (o Doha Fort), construït pels otomans en el s. XIX i que ha estat utilitzat, entre d'altres, com a presó i museu de segells. Només el vam poder veure per fora, ja que estava tancat per ser divendres (dia festiu). A només 200 metres d'aquí, en l'interior del soc Ahmed (al costat del carrer Grand Hamed), hi ha un edifici en el qual es pot veure l'última torre de ventilació que queda a Doha (intel·ligent sistema d'aire condicionat que s'utilitzava en el passat en la península aràbiga). I caminant en direcció a la Corniche entrem en el bonic soc Waqif, de visita imprescindible, ja que és el major i millor soc de Doha. Ha estat restaurat, però manté tot el seu caràcter antic i tradicional, amb preciosos carrerons coberts per sostres de fusta amb dibuixos geomètrics. En l'interior d'aquest soc es pot trobar el Waqif Art Center, amb una barreja d'exposicions, venda d'art, llibres, etc. En el costat est del soc es troba l'Eshairiq Coffee, un agradable cafè tradicional on prendre un te (curiosament, en una de les seves parets pot veure's una foto del rei espanyol Juan Carlos I i del xeic Hamad bin Khalifa al-Thani, l'emir de Qatar, asseguts en un dels sofàs d'aquest cafè). Un te o una Pepsi aquí costen 2 QR.

Altre lloc de visita obligada a Doha és l'atractiva Corniche, un passeig marítim de 7,5 km al voltant de la badia, amb forma de mitja lluna i decorat amb estàtues, jardins i fonts. Comencem per anar al port de dhows, en l'extrem oriental de la Corniche, on veiem bonics dhows (embarcació tradicional) de pesca i d'esbarjo. Des de la punta de l'espigó del port la vista sobre el nou skyline de Doha, a l'altre costat de la badia, és espectacular, amb nombrosos gratacels (la majoria encara en construcció). I mirant a la dreta destaca el magnífic i cridaner edifici que hostatja el Museu d'Art Islàmic, situat sobre una illa artificial a la qual s'accedeix a través d'un pont per als vianants. Aquest museu ha obert les seves portes al públic l'1 de desembre de 2008 i pretén fer de Qatar un referent cultural en la regió. Al costat del port trobem el Pearl Monument, una coneguda icona de Doha que representa una perla enorme. Seguint l'avinguda Al-Corniche gairebé 2 km cap a l'est, s'arriba al Museu Nacional de Qatar, situat en un preciós edifici que fou el palau Fariq al-Salata, construït en 1901. Duu ja tancat alguns anys per obres de renovació, però tot i així val la pena veure'l per fora.

Monument de la Perla en la Corniche

Cap al migdia la calor és tan intensa que decidim tornar a l'hotel per a dinar i esperar a que el sol perdi força per a continuar la nostra visita a Doha. A mitja tarda sortim de nou de l'hotel i comprovem que la temperatura és ja més suportable. Anem caminant entre espectaculars gratacels per la zona pija d' Al Dafna (aquí es troba, per exemple, la seu de la televisió per satèl·lit Al Jazeera) fins a arribar al City Centre Shopping Mall, el centre comercial més gran de tota la Península Aràbiga. Tot i que ara ja no és el més fashion de Doha (el Villagio Shopping Mall ha estat inaugurat recentment i els reprodueix els canals i góndoles venecianes en el seu interior) val la pena visitar-lo, ni que sigui per a tenir una visió sociològica del país, ja que en aquest espai es poden veure junts, però no barrejats, a la rica població qatariana i als més modests immigrants, sobretot els dies de festa, quan aquests últims lliuren dels seus duríssims treballs en la construcció. És curiosa la pista de patinatge sobre gel que hi ha en la planta baixa del centre comercial.

No molt lluny del centre comercial es troba l'hotel Sheraton Doha, el més veterà dels hotels de luxe a Doha amb la seva característica forma de piràmide. Val la pena entrar-hi per a veure el bonic i enorme atri interior i pujar fins al famós restaurant Al Shaheen, en la planta superior, per a veure les magnífiques vistes sobre la badia (tot i que no vam menjar en el restaurant se'ns va permetre veure les vistes, així com visitar altres parts de l'hotel).

Ja de nit agafem un taxi en l'avinguda Corniche (esperem l'autobús nº 76, però van tan plens que ni s'aturen) per anar de nou al soc Wafiq. Essent festiu, a aquesta hora hi ha molt més ambient que pel matí i ara està tot obert. Després d'un passeig per l'interior del soc arribem a un petita plaça en la que tenim la sort de poder assistir a un espectacle musical a càrrec d'una banda amb instruments tradicionals de la zona. El públic està format per homes asseguts en les taules de la terrassa d'un bar a un costat i dones assegudes en cadires plegables a l'altre. Els primers conversen, fumen narguile i beuen te, mentre que les dones, cobertes de dalt a baix amb les seves llargues abaies negres, parlen i riuen animadament entre elles.

Després d'això ja només ens resta tornar a l'hotel a sopar, recollir les coses i tornar a l'aeroport amb el shuttle-bus que posa a la nostra disposició l'hotel. En l'aeroport gastem els darrers rials que ens queden dels 10 € que vam canviar al matí, sent aquest tota la nostra despesa a Qatar. I aquí finalitza la nostra curta però intensa i profitosa visita a Doha.

MANILA és la capital de Filipines i al costat d'altres 16 municipis més forma l'anomenada Metro Manila, una gran zona metropolitana de 636 km² on viuen més de 12 milions de persones. Fou fundada pel conquistador espanyol Miguel López de Legazpi en l'any 1571. Del seu ric patrimoni arquitectònic d'aquesta època no queda gran cosa, ja que els terratrèmols, incendis i guerres, especialment la II Guerra Mundial, han provocat la pèrdua de gran part d'ell. Però tot i així , a Manila hi ha diversos punts d'interès que ens poden tenir entretinguts durant almenys un parell de dies.

Per a moure's per Manila es pot anar a peu en les zones més cèntriques i per a la resta el millor i més barat són els sempre cridaners jeepneys, tot i que estan subjectes als embusos circulatoris de la ciutat. Per a escapar del caos en el tràfic (i de la calor, ja que els vagons tenen A/C) res millor que el MRT i el LRT, dos sistemes de ferrocarril urbà que conten amb una xarxa bastant limitada, però molt útil segons quina sigui la nostra destinació. El preu del MRT o LRT dependrà del nº d'aturades que recorrem.

Malate. En aquesta zona no hi ha gran cosa a veure, però aquí es pot trobar una gran varietat d'hotels i restaurants de tots els pressupostos. Però posats a visitar llocs a Malate podem citar l'església de Malate, en la cantonada de MH del Pilar i Remedios. L'edifici actual és del s. XIX i conté una imatge de la Verge molt venerada. A només 100 metres a l'oest de l'església està la gran avinguda de Roxas Boulevard, ja al costat del mar, motiu pel que des de la mateixa vorera d'aquesta avinguda podem gaudir del famós capvespre de la badia de Manila. Tornant a l'església i continuant 200 metres més a l'est arribem a Remedios Circle, l'epicentre d'una zona amb nombrosos restaurants i bars. Val la pena recórrer aquesta zona a la nit per a veure el gran ambient nocturn que es concentra aquí.

Jeepneys en els carrers de Manila

Rizal Park. Comencem la nostra visita a Manila pròpiament dita partint a peu del nostre hotel, en la zona de Malate, cap al nord pel carrer Mabini fins a arribar al Rizal Park. Pel camí creuem la zona d'Ermita, veient un paisatge de grans contrastos, amb altíssims edificis d'hotels o oficines al costat de llocs realment cutres i paupèrrims. I això per no parlar de l'increíble entramat de cables elèctrics i telefònics que creuen els carrers per dalt en totes les direccions possibles. El parc Rizal, per la seva banda, és bastant bonic i està ben cuidat. El dia que el vam visitar era diumenge i hi havia molta gent passejant per ell. Per a visitar els seus llocs més emblemàtics seguim l'útil recorregut que proposa la guia LP: el monument a Rizal, el lloc de l'execució de Rizal, el mapa en relleu de Filipines, els jardins Xinès i Japonès o la Plaça dels Escacs. Una visita obligada en aquesta zona és al luxós i històric Manila Hotel, un hotel amb caràcter situat entre el parc Rizal i la badia de Manila. Fou construït al 1912 i per ell han passat il·lustres hostes, com caps d'estat, figures polítiques o celebritats mundials. És un d'aquests hotels asiàtics amb classe i pedigrí que es poden trobar espargits pel continent, per la seva arquitectura d'estil colonial o interiors i mobiliari una mica decadents. Val la pena asseure's en els còmodes sofàs que hi ha en el lobby i mirar al voltant. També aquest hotel pot ser un lloc fantàstic per a contemplar la posta de sol sobre la badia de Manila.

Intramuros. El barri d'Intramuros, situat al costat de la ribera sud del riu Pasig, fou erigit per López de Legazpi al 1571, al principi de l'etapa colonial espanyola a Filipines, i per tant és el més antic de Manila. Tal com el seu nom indica es tracta d'una ciutat envoltada de fossars i alts i gruixuts murs, amb carrers amb llambordes, edificis colonials d'estil espanyol, esglésies, baluards i ponts llevadíssos que evoquen els 300 anys d'ocupació espanyola a Manila. Intramuros ha sofert, a més dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, molts tifons i terratrèmols que van reduir la ciutat a ruïnes en nombroses ocasions, tot i que gràcies a alguna que altra restauració s'ha aconseguit preservar una part d'aquest ric patrimoni. Malgrat ser l'únic vestigi històric d'aquesta època en la ciutat de Manila són pocs els viatgers que l'inclouen en la seva visita a Filipines, la qual cosa és una llàstima perquè val la pena dedicar-li almenys mig dia.

Al costat de la porta sud-est que dóna accés a Intramuros hi ha un camp de golf, construït sobre l'antic fossar de la fortalesa. A partir d'aquí, seguint el carrer General Luna es poden veure unes poques, però boniques cases d'estil colonial i així fins a arribar a l'església de San Agustín, la més antiga de Filipines i l'únic edifici que va quedar intacte després de la destrucció d'Intramuros. La visita a aquesta aquesta església, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1993 al costat d'altres tres esglésies barroques de les Filipines, ens va resultar interessant per la bellesa de la seva façana i el seu interior. Al costat d'ella hi ha un museu que nosaltres no visitem. Just a l'altre costat del carrer està la magnífica Casa Manila, una casa reconstruïda per a reproduir fidelment l'estil colonial espanyol i l'opulent forma de vida d'una família noble en el s. XIX. L'entrada costa 50 P i val molt la pena per la construcció en si, però també pel mobiliari i decoració de l'època. Continuem per General Lluna cap al nord i així arribem a la Plaza de Roma (antigament hi havia aquí una plaça de toros). En un costat de la plaça destaca la Catedral de Manila, construïda en 1951 en estil clàssic després de ser destruïda l'anterior. I només uns 50 metres més al nord està l'entrada al Fort Santiago, el qual fou utilitzat com a caserna general en diferents èpoques pels espanyols, britànics, americans i japonesos. L'entrada al recinte costa 50 P i permet veure les restes dels baluards de San Francisco i de San Miguel, la funció dels quals era la de protegir l'entrada al riu Pasig des del mar. També mereix una visita el santuari de José Rizal, heroi nacional que va estar pres aquí els últims dies de la seva vida abans de ser executat al novembre de 1896.

Mercat al carrer, en la zona de Quiapo

Binondo, Santa Cruz i Quiapo. Acabada la visita al forta anem cap a l'est pel carrer Duana i després pel Moll del Riu, enganxat al riu Pasig, fins al pont Jones. El creuem per a endinsar-nos en els barris de Binondo i Santa Cruz, on es troba el bullició Chinatown de Manila. Pel carrer Dasmariñas arribem a la plaça de Santa Cruz, amb una font d'estil europeu en el centre i la reconstruïda església de Santa Cruz en un costat. L'enorme enrenou de gent (molta d'origen xinès) i el caos de vehicles ens recorda que estem en una ciutat asiàtica. A l'altre costat de la plaça es troben els Goodwill Arches, una gran porta d'estil xinès que marca l'inici del carrer Ongpin, el cor d'aquest Chinatown, amb una gran varietat de negocis i botigues xineses. Tornant a la plaça de Santa Ana agafem el carrer Carriedo per a endinsar-nos a Quiapo. És cap de setmana i en aquest carrer trobem un mercat colorista a l'aire lliure amb moltíssima gent d'aquí cap enllà. Per un moment sembla que tot Manila s'hagi concentrat aquí. En aquest mercat es pot trobar tot l'imaginable. Ens va sorprendre veure moltes parades amb remeis naturals per a malalties que desconeixíem (!). Creuant entre la gentada assolim entrar a l'església de Quiapo, en la que s'estava oficiant una missa en aquell moment. Tanta gent assisteix a l'ofici religiós que no cap a l'interior de l'església (i aquesta serà una constant en qualsevol missa en una església filipina...) En aquesta església es troba el famós Nazareno Negre, una imatge de Crist a grandària real a la qual se li suposen propietats miraculoses i que és treta en una gran processó pels carrers de Manila dues vegades a l'any.

Makati. Aquesta és la zona de negocis i del glamour a Manila, amb alts edificis d'oficines i luxosos hotels i centres comercials i d'oci. Qualsevol semblança amb la resta de la ciutat és pura coincidència i és que Makati City és el màxim exponent de la modernitat filipina. Al costat de l'estació Ayala del MRT es troba l'anomenat Ayala Center, un enorme complex comercial i d'oci format en realitat per diversos centres comercials, com Glorietta, Greenbelt, SM Makati o The Landmark. Aquí vam viure, per cert, una situació curiosa i divertida: estàvem descansant sobre l'herba d'una zona enjardinada que hi ha en el Greenbelt mentre a escassos metres se celebrava una missa multitudinària en una moderna església a l'aire lliure i just al costat. en diversos bars de la zona, centenars de persones celebraven cada nova cistella del partit de bàsquet de la lliga filipina que es retransmetia en directe en grans pantalles de televisió. Així es barrejaven els crits d'eufòria dels afeccionats amb les oracions i càntics de la missa. En fi, això només pot passar a Filipines (!). Per a arribar a l'Ayala Center des de Quiapo o Ermita, per exemple, es pot agafar un jeepney que vagi a Pasay i baixar-se al costat de l'estació EDSA del LRT, a l'avinguda Taft, per a continuació agafar el LRT fins a l'estació Ayala (10 P), la qual té accés directe a l'Ayala Center.