L'autobús a Addis costa 37 Birr i surt a les 6 del matí, però com sempre és recomanable estar a l'estació abans de les 5:30 h. El primer tram fins Kombolcha està asfaltat i és tot de baixada. A partir de Kombolcha i durant bastants quilòmetres la carretera està en obres de millora (a càrrec d'una joint venture entre l'empresa espanyola Dragados i una empresa local), la qual cosa fa més lent el viatge. Acabat el tram en obres la resta fins Addis Ababa és carretera asfaltada. L'autobús atura a Debre Sina per dinar. El trajecte entre Debre Sina i Debre Birhan és espectacular perquè transcorre a molta alçada, entre zones de bosc alpí, i es passa pels tres únics túnels que hi ha a Etiòpia (anomenats túnels de Mussolini perquè van ser construïts pels italians). S'arriba a l'estació d'autobusos d'Addis Ababa sobre les 16:15 h. En total són 380 km i més de 10 hores de viatge.

Davant de l'estació d'autobusos agafem un minibús a la Piazza per 0'55 Birr (creua la zona del Mercato). Aquesta vegada ens quedem a l'Hotel Baro, on una habitació doble, una mica decrèpita, amb bany privat i aigua calenta costa 70 Birr.

Descobrim un lloc per menjar que està molt bé. Es tracta del Tseday Restaurant, just al costat de l'hotel Continental. El lloc és molt agradable i serveixen diversos tipus de pizza molt bones per uns 12 Birr. Per anar a prendre una beguda, menjar i/o passar una estona en un lloc amb molt encant recomanem l'hotel Taitu, el més antic d'Addis Ababa.

En aquesta ocasió Addis Ababa suposa només una tarda-nit de trànsit en el nostre viatge del nord al sud del país. Aprofitem per anar a l'oficina d'Ethiopian Airlines a la Piazza i comprar un vol per l'endemà amb destinació Arba Minch per 74 €. De pas fem la reserva per un altre vol Dire Dawa-Addis Ababa previst pel final del nostre viatge.

Per anar a l'aeroport des de la Piazza es pot agafar un minibús que surten des del costat oest de la plaça a partir de les 6 del matí i costa 2 Birr. El vol surt a les 9 del matí (cal estar 2 hores abans a l'aeroport) i triga 90 minuts fins aterrar a Arba Minch. L'avió és un petit Fokker d'hèlices de només 25 places i és el mateix vol que després continua fins a Jinka. El trajecte és molt bonic perquè poc després de deixar enrera Addis Ababa permet veure amb detall els diferents llacs i cràters formats en el Rift Valley. El darrer que es veu abans d'aterrar a Arba Minch és l'enorme llac Abaya. No hi ha cap mena de transport, ni públic ni privat, per anar des de l'aeroport fins a la ciutat, a 5 km. Si no es té l'enorme sort de que hi hagi algun vehicle a l'aeroport que ens vulgui portar o bé passi algun vehicle per la carretera i aturi, pensant que en aquesta carretera el tràfic és inexistent, llavors vol dir que s'ha de fer aquesta distància a peu.

A Arba Minch només sembla haver un sol hotel amb aigua calenta: l'hotel Bekele Mola. Un bungalow ampli i que està molt bé, amb un llit gran, bany privat i aigua calenta costa 121 Birr. És un lloc molt tranquil i està situat en un lloc excepcional, amb el llac Abaya a l'esquerra, el llac Chamo a la dreta, i enfront el Parc Nacional Nechisar. Aquesta vista ja justifica per sí sola el sobrepreu. En aquest hotel solen fer nit els grups que van en vehicle privat cap al sud a visitar les tribus d'Omo, ja que el Bekele Mola és el darrer hotel amb cara i ulls que hi ha en la ruta al sud. Creiem que aquest fet fa que no estiguin acostumats (o no tinguin interès) a rebre viatgers que van per lliure sense vehicle i dóna lloc a una certa antipatia i menyspreu per part del personal de recepció. Un altre inconvenient, potser relacionat amb l'anterior, és que l'hotel està a 2 km del nucli de Shecha i no hi ha transport per cobrir aquesta distància (potser se suposa que tothom té vehicle propi). Per als hostes de l'hotel que viatgen amb transport públic només queda la possibilitat de fer aquesta distància a peu o fer autostop.

El propi hotel Bekele Mola té un restaurant amb una magnífica terrassa, des de la qual hi ha una vista inigualable, però com és d'esperar tot és bastant més car que fora d'aquí. Una opció força més econòmica és el restaurant Soma, al nucli de Shecha. Serveix un fish cottelet amb una guarnició molt completa per només 10 Birr. També recomanem el restaurant Quma Keethaa, al mateix carrer que l'oficina de Correus. Per altra banda, la terrassa exterior de la Cafeteria Flamingo, al costat de la rotonda central del nucli de Sikela, és un bon lloc per contemplar la vida quotidiana d'aquest ciutat provinciana.

Arba Minch és la capital de la província de Gamo-Gofa i la ciutat més gran del sud d'Etiòpia, però tot i així és un lloc increïblement tranquil. En realitat Arba Minch està formada per dos nuclis urbans separats entre sí per una carretera de 4 km i un desnivell de 200 m. El nucli nord i més baix és Sikela, mentre que al sud tenim Shecha. Per anar d'un a l'altre hi ha minibusos durant tot el dia i que fan el trajecte per 1 Birr. Arba Minch, com a ciutat, no té res d'especial, però a nosaltres ens serveix com a camp base per explorar els voltants i fer una incursió més al sud. També l'aprofitem com a lloc de relax després d'uns quants dies ja de viatge per Etiòpia. Per altra banda, al nucli de Sikela, hi ha una oficina d'Ethiopian Airlines que ha canviat d'ubicació i ara es troba a tres illes de la rotonda principal, sobre el carrer que surt d'aquesta rotonda en direcció nord.

- Granja de cocodrils i llac Abaya. En aquesta granja hi han uns 8.000 cocodrils entre 1 i 8 anys amb la finalitat d'equilibrar la població natural de cocodrils al llac i també per a l'exportació de pells. La granja està formada per diferents tancs amb aigua que separen als cocodrils segons l'edat. La visita a aquesta granja és l'excusa per a l'excursió que permet passejar per entre un bosc on és possible veure ocells i micos. A més, caminant uns 300 m. des de la granja s'arriba a la mateixa vora del llac Abaya. L'aigua d'aquest llac és molt marronosa degut a la quantitat d'òxid fèrric present. Per arribar a la granja des de Sikela (a uns 6 km), si no es té vehicle propi, haurem de sortir caminant del poble per la carretera de l'aeroport. Pocs metres després de travessar un pont s'ha d'agafar un camí a la dreta indicat amb un rètol. Caminant uns 2'5 km per aquest camí entre arbres i matolls s'arriba a una pista. Prenent aquesta pista a la dreta i seguint-la uns 2 km més s'arribar a la granja. Si passa algun vehicle en la mateixa direcció es pot provar de fer autostop. L'entrada a la granja costa 10 Birr i la visita és fa en companyia de l'encarregat de les instal.lacions.

- Llac Chamo. Una activitat molt recomanable és una excursió en barca pel llac Chamo, la qual permet veure, apart del propi llac i el seu entorn de muntanyes d'origen volcànic, importants colònies d'ocells, cocodrils i hipopòtams (en el punt anomenat Crocodile Market pel gran nombre d'exemplars que s'hi poden veure). Es diu que és el millor lloc d'Àfrica per a veure grans cocodrils. Es recomana fer aquesta excursió a darrera hora de la tarda (a partir de les 16:30 hores) perquè el sol ja està més baix en l'horitzó, la llum és molt maca, i els cocodrils i ocells surten a menjar. L'embarcador on s'agafa la barca està a uns 7 km de Shecha, 1 km de carretera asfaltada i la resta d'una pista bastant dolenta que baixa fins la vora del llac. Això fa necessari disposar d'un 4x4 per arribar-hi, i a això cal sumar-hi el cost de la barca (oficialment la barca de la Marine Authority a Shecha costa 300 Birr per 6 persones), però el problema pot ser trobar gent per compartir la despesa del vehicle i la barca. Recomanem córrer la veu i demanar a altres viatgers que puguin estar interessats per fer l'excursió plegats. També hem d'avisar que cal vigilar molt amb certs intermediaris que prometen organitzar-ho tot, però que finalment cobren un fort sobrepreu per una excursió que no és la pactada. En el nostre cas vam pagar només 50 Birr per cap (4x4 i barca) perquè vam tenir la sort de trobar a quatre etíops amb vehicle propi, amb els quals vam compartir la barca.

Parc Nacional Nechisar i Hot Springs. Al no disposar d'un vehicle 4x4 propi i no voler pagar la burrada que es demana per llogar-ne un (de 600 a 800 Birr per dia) no vam considerar la possibilitat de realitzar un game drive al parc Nechisar. Però sí ens havíem proposat visitar les fonts d'aigües termals que donen nom a la ciutat (Arba Minch significa quaranta fonts). Aquestes es troben dins del parc nacional Nechisar, a uns 4 km de Sikela, i segons la guia Bradt per anar a les fonts no cal pagar l'entrada al parc perquè oficialment es considera que el camí que hi porta és públic. Però això ha canviat i ara s'han de pagar els 70 Birr que costa l'entrada (vàlida per dos dies) al parc, encara que només es vulguin visitar les fonts. Hi han guardes del parc que vigilen el camí i per tant no sembla massa aconsellable passar de llarg les oficines del parc i no pagar l'entrada, però up to you!. Nosaltres vam considerar que no valia la pena pagar aquesta quantitat per veure les fonts i vam passar de visitar-les. En qualsevol cas el camí per anar-hi és el següent: des de la rotonda principal de Sikela agafar la carretera de l'aeroport i a uns 750 m. trencar a la dreta per una pista de sorra senyalitzada amb un gran rètol del parc. Seguint la pista, un quilòmetre més enllà es travessa la porta d'entrada al parc i a pocs metres hi ha un desviament a l'esquerra que porta a les oficines del parc, a uns 100 m. Si continuem recte per la mateixa pista arribem a les fonts, a uns 3 km.

Dorze i Chencha. El punt d'interès d'aquests dos petits pobles a 30 i 36 km d'Arba Minch respectivament és l'existència de cabanes construïdes amb una forma molt peculiar, similar a un enorme rusc. Aquesta regió està habitada per l'ètnia dorze i al trobar-se a 2.900 m. té un clima fred i boirós. Chencha també és famós pels seus teixits de cotó. Per anar a aquests dos pobles no hi ha transport públic regular, però és possible agafar algun dels 4x4 que pels matins fan el viatge i que surten d'un lloc proper a l'estació d'autobusos de Sikela. Nosaltres no vam poder realitzar aquesta excursió pel fet de no vam trobar cap vehicle que hi anés (i sense pagar un preu faranji, clar). De tota manera pensem que és una excursió que val la pena intentar fer-la.

Més informació sobre el sud d'Etiòpia en
Viaje por el sur y el valle del Omo.

Konso i el sud d'Omo. Donat que ens trobàvem a Arba Minch i disposàvem d'algun dia extra, tot i que no era l'objectiu inicial del nostre viatge, ens vam proposar fer una petita incursió als pobles del sud visitant només Konso i els seus voltants en una excursió d'un sol dia. Després de la nostra experiència sobre el terreny hem de dir que realment és molt difícil, per no dir impossible, visitar la zona sense un vehicle 4x4 a la nostra disposició, a no ser que hi destinem molts i molts dies per poder moure'ns entre els pobles amb camions que no tenen dates i hores fixades de sortida. Si es vol visitar la zona sud d'Omo, incloent el parc nacional Mago, per veure les diferents ètinies que hi habiten (hamer, mursi, konso, karo, ari, tsemais, ...) sembla que la millor opció és llogar un vehicle 4x4 amb xofer i tot el necessari a Addis Ababa i començar l'excursió allà (els preus semblen anar des dels 90 als 200 US$ per vehicle i dia).

La nostra excursió a Konso comença a les 4:30 del matí, fent a peu els 2 km de pista del Bekele Mola a la rotonda principal de Shecha, on ens han dit que surt un autobús a Konso a les 5:00 hores. Però resulta que el suposat autobús és en realitat un camió que acaba passant a les 5:25 h. i que carrega gent a la cabina i al remolc. El trajecte de 85 km ens costa 13 Birr i arribem a Konso a les 9:00 del matí, després d'una aturada en un poblat intermedi per carregar sacs amb destinació al mercat de Konso. Potser sí hi havia un autobús Arba Minch-Konso que passava més tard, però com no estava clar i els etíops que esperaven ens van indicar que agaféssim el camió doncs així ho vam fer. Un cop a Konso, després d'esmorzar al Konso Edget Hotel, anem a l'oficina de Turisme, seguint les indicacions de la guia Bradt, per obtenir el permís de visita i llogar un vehicle que ens permeti fer una excursió de mig dia als poblats de Dekatu, Mecheko i Gesergiyo, propers a Konso. Un cop a l'oficina obtenim el permís pagant 30 Birr, però ens diuen que ells no tenen cap vehicle i que l'hauríem de buscar nosaltres: l'oficina de Turisme només posa el guia. Davant d'això decidim que només visitarem Dekatu, l'únic poblat accessible a peu des de Konso, i rebutgem els serveis d'un guia.

Konso només té el valor de ser la porta d'entrada a la regió d'Omo i un camp base des del qual explorar els poblats de l'ètnia konso que hi ha en els turons propers, com els anomenats anteriorment. Especialment val molt la pena fer coincidir la visita amb el dia de mercat (dilluns i dijous), no només perquè hi ha més possibilitats de veure la gent que ve al mercat, sinó també perquè hi ha més transport entre Arba Minch i Konso.

Dones konso

Caminant de pujada uns 2'5 km per la carretera a Jinka des de la rotonda central de Konso s'arriba a un punt, molt proper ja al mercat de Konso, des d'on surt un caminet de baixada entre els camps d'1 km fins Dekatu. El camí fins aquí és molt bonic i molt transitat per cents de persones a peu que traginen tot tipus de mercaderies cap al mercat. Dekatu és un poblat tradicional envoltat per una tanca i habitat per persones de l'ètnia konso. En definitiva és molt bonic i fotogènic, i perdre's per entre els carrerons que recorren l'interior del poble és una experiència meravellosa, però també hem d'avisar que els nens aquí són especialment molestos i és impossible evitar que et segueixin a tot arreu (potser amb la companyia d'un guia això no passaria?). També es nota que estan acostumats a la presència de visitants i demanen diners per absolutament tot (es nota que els mursi han creat escola en això de treure diners al visitant!), però també s'ha de dir que es pot evitar pagar res, sense tenir problemes, si no es fan fotografies de persones.

Per tornar a Arba Minch sembla ser que hi ha un autobús, però no és diari i el seu horari és erràtic (vam preguntar a diverses persones i cadascuna ens donava una hora totalment diferent). Per tant la solució passa per trobar algun camió que vagi a Arba Minch (tots passen o surten de la rotonda central de Konso) i pactar un preu per anar en la cabina o el remolc. Nosaltres tornem a Arba Minch en la cabina d'un camió de doble remolc, acordant un preu de 10 Birr. Sortim de Konso a les 14:00 h. i arribem a Shecha a les 19:00 h, amb una aturada de 90 minuts al mercat de Kato, un petit poble a uns 20 km de Konso, per carregar més sacs, i altres aturades tècniques.

El trajecte Arba Minch-Nazret s'ha de fer en dos etapes, Arba Minch-Modjo i Modjo-Nazret, que només suposen 1 dia de viatge ja que en general hi ha bona carretera asfaltada.

Per la primera etapa comprem el dia abans a l'estació d'autobusos de Sikela el bitllet d'autobús a Addis per 46'5 Birr (encara que deixarem l'autobús a Modjo, a uns 75 km d'Addis, s'ha de pagar el bitllet sencer. Aquest autobús surt de davant de l'Hotel Wibaate de Shecha sobre 5:30 del matí per anar a continuació a l'estació d'autobusos de Sikela, on s'atura una llarga estona, i tornar a sortir sobre les 7 del matí. La carretera entre Arba Minch i Sashemene està força ben asfaltada, però a partir de Sashemene aquesta ja és d'autèntic luxe per aquest país: molt ample, asfalt impecable i línies pintades! Finalment l'autobús ens deixa en una cruïlla de la carretera propera a Modjo a les 14:30 h. (435 km en només 7 hores i mitja!!).

En la cruïlla on atura l'autobús agafem un minibús que ens porta a la petita estació d'autobusos de Modjo, al centre del poble, on de seguida trobem un altre minibús que quan s'omple surt cap a Nazret. El trajecte Modjo-Nazret és de només 25 km, costa 3 Birr i es fa en uns 30 minuts.

Malgrat l'hotel econòmic preferit de la guia Bradt és el Bekele Mola Hotel, a l'extrem oriental de la ciutat, en el moment de la nostra visita estava en obres i només tenia obertes unes poques habitacions amb aigua freda al preu de 60 Birr. Finalment ens quedem a l'Hotel Al Azar, a l'altre costat de la carretera, on una habitació bastant correcta amb bany privat i aigua calenta ens costa 55 Birr. Només té l'inconvenient de que les habitacions donen a un pati interior on hi ha un petit bar que pot donar lloc a sorolls, però tanca a les 23:00 hores i quan ho fa tot es queda molt tranquil. Al dia següent canviem d'hotel per estar més propers a l'estació d'autobusos i triem el Garden Bedrooms, on una habitació amb bany privat i aigua calenta costa 50 Birr. Proper a ell hi ha la Royal Pension que costa igual i és similar. Un inconvenient que tenen els hotels d'aquesta zona és que també aquí hi ha molta animació nocturna i és difícil poder dormir fins que no tanquen els bars i discoteques.

En matèria de restaurant és molt recomanable el Frank Restaurant (també conegut com Franco Hotel), amb una atmosfera que recorda els vells cafès europeus. Sempre està ple de gent local i el personal és eficient. Un plat de mig pollastre rostit costa 15 Birr.

Nazret és una ciutat gran amb molta activitat comercial i un centre agrícola molt important, però des del punt de vista turístic no té res interessant per oferir. La raó de la nostra aturada aquí no és una altra que el d'agafar aquí el bus que va directe a Harar, per no haver d'anar de nou a Addis Ababa i iniciar el viatge allà. De pas també ens serveix com a base per a fer una excursió molt recomanable a Debre Zeyt. En qualsevol cas podeu copsar l'ambient de la ciutat simplement passejant pel tram del carrer principal que va entre el Bekele Mola i l'Alfa Hotel, per dir alguna cosa.

Debre Zeyt. Es tracta d'una ciutat a mig camí entre Addis Ababa i Nazret amb el gran atractiu de tenir el conjunt de cràters-llac més accessibles d'Àfrica, dos d'ells dins del mateix casc urbà. Donat que a la sortida de est de la ciutat (carretera a Nazret) hi ha una important base de la Força Aèria cal vigilar molt de no fer fotos en aquella zona.

Anar a Debre Zeyt des de Nazret és molt fàcil i és una excursió que es pot fer perfectament en un dia o menys. Des de l'estació d'autobusos de Nazret surten molts minibusos a Modjo (25 km, 3 Birr, 30 minuts), on s'ha de canviar i pujar a un altre minibús a Debre Zeyt (també 25 km, 3 Birr i 30 minuts). Arribant a Debre Zeyt és convenient baixar davant de l'hotel Bekele Mola per iniciar aquí la visita. El cràter llac més proper a aquest punt és el Bishoftu. Només s'ha de creuar la carretera i anar en direcció a l'Hotel Bishoftu, a uns 100 m. Potser aquest és el llac menys bonic, però serveix com a primera aproximació. Després encaminem les nostres passes cap al cràter llac Hora, seguint el carrer on es troba l'Ethiopian Air Force Officer's Club. En aquest carrer ja es pot apreciar la gran quantitat de garis (carros amb rodes pneumàtiques tirats per un cavall) que circulen per aquesta població, així com la varietat de vegetació i flors que hi ha als jardinets de les cases. Just al costat de l'hotel Hora Ras, ara tancat per suposada renovació, hi ha un petit mirador des d'on es pot veure el bonic cràter llac Hora des de dalt. Baixant per un camí que hi ha darrera de l'hotel s'arriba ben bé fins el costat de l'aigua, on es pot gaudir del meravellós paisatge, mentre veiem com es banyen alguns nens i joves, al costat d'un pastor que renta a consciència les seves ovelles dins l'aigua, no sense l'oposició d'aquestes. El cràter llac Bishoftu Guda està a les afores del poble, però s'hi pot anar igualment a peu. Seguint la carretera que voreja el Hora s'arriba 2 km després a l'Agricultural College, on s'acaba la carretera asfaltada i comença una pista que 1 km després es bifurca en un punt on hi ha un rètol amb la inscripció ILRI. Agafant el ramal de la dreta i caminant 1 km més s'arriba a la Missió Catòlica Galilee. Continuant recte uns 100 m., a l'esquerra de la pista, està l'entrada d'una casa amb terrassa-bar des de la que hi ha una magnífica vista del llac. Si no voleu prendre res és suficient amb donar 1 Birr en concepte d'entrada (veure aquest llac des d'altres punts és difícil ja que està envoltat per camps de conreu i abundant vegetació que no deixen acostar-se a la vora). El paisatge que envolta aquests paratges és molt i molt bonic: petits turons, camps verds amb flors, ambient rural, etc. Només per això ja val la pena l'excursió. Per cansament i perquè ja és tard nosaltres acabem aquí la nostra ruta dels cràter-llac. N'hi han uns quants més, però ja estan més lluny i seria necessari un vehicle. Per tornar al centre del poble s'ha de desfer el camí fins davant de l'Agricultural College, on es pot agafar un minibús (fins la nova estació d'autobusos costa 0'95 Birr)

A 100 m. de la nova estació d'autobusos de Debre Zeyt hi ha el Tommy Restaurant & Pastry, lloc que recomanem especialment perquè s'hi menja molt bé, és barat i el lloc és molt agradable, amb una terrassa exterior ajardinada. Un fish cottelet costa només 8 Birr. Per tornar a Nazret només cal anar a l'estació d'autobusos, demanar i agafar el primer minibús que surti, que potser directe o amb canvi a Modjo. El preu final és el mateix: 6 Birr

Des de Nazret hi han autobusos directes a Dire Dawa, però resulta que també n'hi ha a Harar (malgrat a la guia no en deia res). Per agafar el bus directe a Harar recomanem estar davant de l'estació d'autobusos abans de les 5:30 del matí, ja que l'autobús té les portes obertes i s'hi pot pujar i aconseguir un lloc. Malgrat ja tenia gairebé totes les places ocupades, a les 5:30 h. l'autobús entra a l'estació i s'atura allà fins les 6:00, hora en que surt definitivament (un cop més, el misteri dels autobusos a Etiòpia). En aquest cas el bitllet a Harar es pot comprar al mateix autobús per 60 Birr. Després d'uns 110 km atura a Awash uns 5 minuts per estirar les cames. Fins a Mieso, a uns 70 km d'Awash, la carretera és asfaltada i transcorre per un terreny bastant pla, però a partir d'aquí comença de nou la muntanya amb contínues pujades i baixades. La carretera es torna pista, alguns trams de la qual estan en obres (sembla que en un futur no massa llunyà estarà asfaltada). Aquesta pista transcorre per les muntanyes Chercher i Arba Gugu i proporciona algunes vistes meravelloses, fent d'aquesta ruta una de les més boniques del viatge. A uns 20 km de Mieso aturem de nou al poble d'Abse Teferi per dinar. Aquest lloc té l'aspecte d'un poblat de l'Oest americà al cul del món, pel seu aspecte polsegós i les seves cases de fusta de dos pisos amb balcó (herència de l'ocupació italiana). Finalment s'arriba a Harar a les 18:30 h. En total dotze hores i mitja per fer uns 425 km.

L'Hotel Beylaneh, a només 200 m. de l'estació d'autobusos, sembla ser la millor alternativa entre els hotels mitjanament econòmics (al menys disposa d'aigua calenta). Tot i que ens van demanar 100 Birr per una habitació doble estàndar, regatejant aconseguim deixar-la en 80 Birr.

Al restaurant del propi Hotel Beylaneth es menja bé. Recomanem també el restaurant de l'Hotel Tewodros, on 1/2 pollastre rostit costa 15 Birr i està molt bé. Per esmorzar, al costat de l'hotel, tenim la Cafeteria Sunshine. També està molt bé la Cafeteria Canal, i en la plaça Feres Magala de la ciutat vella tenim la Cafeteria Ali Bal, amb una terrassa exterior magnífica per contemplar la vida hararí mentre prenem alguna cosa.

Harar. Es troba a una alçada de 1870 m. i a només 150 km de la frontera amb Somàlia. Harar va arribar a ser un important centre comercial que servia de punt de trobada d'Àfrica, l'Índia i l'Orient Mitjà. El primer europeu conegut que va visitar Harar va ser l'anglès Richard Burton al 1855. Avui dia aquesta ciutat continua essent el centre espiritual de la comunitat musulmana etíop. Tot plegat fa que tingui una atmosfera molt especial i diferent de la resta del país, però si algú s'imaginava una ciutat emmurallada enmig del desert, com Jaisalmer a l'Índia, s'equivoca perquè l'alçada fa que Harar tingui un clima molt moderat i que tots els seus voltants siguin camps verds. Una característica remarcable de tota aquesta regió és que els seus habitants són uns grans consumidors de chat (són fulles d'una planta que es masteguen i que tenen efectes suaument estimulants). Per altra banda val a dir que Harar és relativament poc visitada pels viatgers malgrat els atractius que reuneix.

- El principal interès de Harar és la vella ciutat emmurallada, la qual té un fort esperit musulmà que es pot apreciar en les seves cases i carrers. En aquesta àrea, de només 1 km2, hi ha unes 90 mesquites, però moltes d'elles passen inadvertides. La ciutat vella té un perímetre d'uns 3'5 km, marcat per una muralla de 5 m. amb un total de 6 portes. Per tant tota la visita es pot fer a peu i sense tenir por de perdre's, perquè encara que alguns carrers són laberíntics l'àrea és prou petita com per trobar sempre un punt de referència que ens orienti.

Carrer de Harar

Comencem la nostra visita entrant per la Porta de Harar. Seguint aquest carrer principal, ple de botigues, tallers i bars, s'arriba a la plaça Feres Magala, el punt central de la part vella (si es desitja contractar un guia per fer la visita guiada aquest és el millor lloc per trobar-lo, però recomanem deixar-se perdre sols i sense rumb per aquests carrers amb tant caràcter). En aquesta plaça hi ha alguns vells edificis bastant interessants, i en un costat l'església Medhane Alem. Al voltant de l'església hi ha un petit jardí amb algun banc per seure una estona i gaudir de la tranquil.litat i esperit de Harar. Al costat sud-est de la plaça hi ha el Cinema Oriental, on s'anuncien pel.lícules d'acció orientals i americanes de sèrie Z al preu de 2 Birr en primera classe (?) i 1 Birr en segona (??). Continuant pel carrer principal, primer trobem en un carreró adjacent la cúpula Emir Nur (sembla un rusc eriçat), després venen el Museu de Harar i l'oficina de turisme (tancats dissabtes i diumenges), i finalment s'arriba a la Porta d'Erer, la qual no es veu per enlloc perquè fa temps es va venir a terra. Anant a la dreta i vorejant la muralla per fora podem veure la cúpula Aw Ansar Ahmed, de color blanc i envaïda pel tronc i les arrels d'una gran figuera (darrera d'aquesta cúpula hi ha la casa de Yusuf Pepe, l'home hiena). Tornem a entrar en la ciutat vella per la Porta de Sanga, on es troba el minimercat Oromo. Seguint el carrer que des d'aquí va al mercat Magala Guddo o mercat musulmà, un lloc molt interessant i que sembla sortit d'una altra època (de fet com tota la part vella), podreu contemplar algunes cases amb bonics colors i detalls a les façanes. Passat el mercat, el carrer que va a la plaça principal està ple d'homes cosidors i teixidors amb les seves velles màquines de cosir. Aquest carrer és un bon punt també per veure passar gent de les ètnies oromo i somalí que van o venen del mercat amb els seus farcells. Agafant un petit carreró a la dreta s'arriba a la casa Rimbaud (coneguda localment com la casa Rambo), on es diu que va viure el poeta francès Arthur Rimbaud durant la seva estada a Harar, tot i que es posa en dubte que fos en aquesta casa. En qualsevol cas aquesta casa és una filigrana per la seva façana i un sostre amb frescos a l'interior. Ha estat reconstruïda amb molt de gust i ara hostatja un museu molt interessant on s'explica la vida del poeta, s'exposen objectes seus i fotografies de Harar de finals del s. XIX. Veient aquestes fotos es pot constatar que poques coses han canviat en aquesta ciutat en el darrer segle. Des de la part de dalt de la casa hi ha una bona vista de Harar i els voltants. L'entrada a la casa-museu costa 5 Birr. Propera a la casa Rimbaud trobem la casa Ras Tafari, amb molts motius orientals perquè va ser construida per un mercader indi. En ella Haile Selassie va viure alguns anys de la seva infantesa. Podem sortir de la ciutat anant de nou en direcció a la Porta de Harar però girant abans a l'esquerra per agafar un carrer que condueix a la Porta de Showa.

- Cases tradicionals hararís. Encara queden unes 100 cases que conserven l'estil tradicional de decoració propi de Harar. Encara que la construcció no té res d'especial, la decoració interior és única i els marcs de portes i finestres són de fusta tallada amb veritables filigranes. Per veure'n una s'ha de preguntar al carrer per localitzar-ne alguna i per suposat demanar permís als propietaris o habitants de la casa per poder tafanejar una mica a l'interior. Realment val la pena i són molt boniques de veure.

- Fora de la ciutat vella també hi ha alguna cosa interessant a veure com l'edifici de l'Ajuntament, un bonic exemple d'arquitectura colonial italiana, o bé el mercat cristià, entre la porta de Showa i l'hotel Beylaneh, on cada dia molts oromos baixen dels pobles veïns a comprar i vendre.

- L'home hiena. Pels amants del gore aquesta és l'atracció estelar de Harar. Cada dia a les 19:00 hores, fora de les muralles, entre les portes d'Erer i Sanga, un home, de nom Yusuf Pepe, dóna de menjar carn a les hienes que s'acosten des de les rodalies de Harar. Per assistir al xou es pot organitzar mitjançant un guia o bé tractant directament amb l'home hiena. Nosaltres el vam anar a trobar a casa seva (darrera la cúpula Aw Ansar Ahmed). Inicialment demanava el preu oficial de 50 Birr per persona, però regatejant una miqueta vam obtenir un preu de 32 Birr per cap. Però la pluja i el fet de no tenir massa clar si realment volíem veure el sopar de les hienes ens van portar a finalment no participar-hi.

Des de l'estació d'autobusos de Harar i voltants surten nombrosos minibusos al dia (quan s'omplen) en direcció a Dire Dawa. El trajecte de 55 km de carretera en no massa bon estat costa 9 Birr i es fa en uns 90 minuts (o en menys temps si no es troben controls de policia a la recerca de contraban de chat).

A l'Hotel National una habitació amb un llit gran, amb bany privat, amb aigua freda i ventilador, costa 50 Birr. Per primer cop en tot el viatge aquí no es troba a faltar l'aigua calenta i en canvi sí s'agraeix el ventilador. L'habitació no està ni bé ni malament, però aquest hotel té l'avantatja de que és molt cèntric.

El Restaurant Paradiso, a 1'5 km del centre, sobre la carretera a Harar, és un lloc molt agradable per menjar. Es tracta d'una casa gran i antiga, amb un jardí a la part posterior. Es serveixen plats italians i etíops. És una mica més car que altres llocs, però el lloc val la pena. Un fish cottelet costa 14 Birr. L'Hotel Ras és un lloc excel.lent i molt tranquil per prendre alguna beguda assegut al seu jardí o al costat de la piscina. Al costat del pont que comunica les dues parts de la ciutat tenim el Dini Paradise, un bar-jardí on prendre una beguda o menjar algun snack en un entorn molt agradable. Per esmorzar recomanem la cafeteria de l'Hotel Makonnen, enfront de l'estació de ferrocarril.

Dire Dawa és la segona ciutat d'Etiòpia en número d'habitants i ha crescut principalment els darrers anys, des de la independència d'Eritrea i posteriors problemes fronterers amb aquest país, ja que la línia de ferrocarril que uneix Addis Ababa i Djibouti via Dire Dawa és actualment l'únic camí possible de les mercaderies que arriben o surten en vaixell des del port de Djibouti. Aquest fet ha propiciat la importància estratègica d'aquesta ciutat, que només té un segle de vida.

Venint des de Harar o Addis el primer que es nota aquí és la calor que fa (Dire Dawa està a molt poca alçada) i l'aridesa del paisatge. La ciutat de Dire Dawa es divideix en dos parts ben diferenciades, dividides pel riu Dachata (de fet és una llera molt ample i generalment seca, sense ni rastre d'aigua). Kezira, a l'oest del riu, és el centre de la ciutat, format per una quadrícula d'avingudes amb arbres als costats i edificis d'estil colonial (de fet fou dissenyat pels francesos). Al costat est, en canvi, hi ha l'antic barri musulmà de Megala, amb carrers de traçat laberíntic i cases d'estil àrab. En general, diríem que l'interès que té Dire Dawa per al visitant potser no és molt, però si es visita Harar llavors creiem que val la pena dedicar al menys mig dia a Dire Dawa.

Segurament el major interès d'aquesta ciutat és el mercat Kefira, a la zona de Megala. Funciona principalment als matins de tots els dies excepte diumenges, i s'hi pot veure gent de vàries ètnies, com els oromo, els afar o somalís. Una part del mercat es troba en una zona d'estrets passadissos on es venen tot tipus de verdures, carns, i sobretot una gran varietat d'espècies. Una altra part del mercat s'extén per la llera seca del riu Dechata, on es venen tot tipus d'utensilis i recanvis. Tot plegat és bastant curiós: sembla més un camp de refugiats que un mercat, donat que les parades semblen barraques i la gent i els animals es troben enmig de pilons de brutícia o ferralla. També és prou interessant veure les caravanes de camells, carregats principalment de llenya, que arriben en tot moment al mercat.

També vam trobar molt interessants els carrers des del punt de vista urbanístic i arquitectònic. A la part de Kezira, amb les seves avingudes, arbres i edificis colonials, hi ha un ordre urbanístic que no es troba en cap altre lloc d'Etiòpia, mentre que a la part de Megala podrem veure cases molt fotogèniques, amb façanes de colors i formes molt boniques.

Altre punt d'interès és l'estació de ferrocarril de la línia Addis Ababa-Djibouti, un edifici colonial situat en un costat d'una gran plaça amb una vella locomotora decorativa al mig. També tenim el palau de Haile Selassie, utilitzat com a residència quan venia a Dire Dawa. Aquest palau no es pot visitar, però hi ha una bona vista d'ell des de l'altre costat del riu. Com a curiositat tenim el modern edifici on estan les oficines d'Ethiopian Airlines, enfront de l'Hotel National, amb una forma molt similar al del museu Guggenheim de Nova York.

Agafem un vol d'Ethiopian Airlines de Dire Dawa a Addis Ababa que havíem comprat dies enrera a a Arba Minch per 93'5 US$. L'aeroport de Dire Dawa està a uns 4 ó 5 km del centre i s'hi arriba en només 10 minuts amb taxi. Nosaltres vam pactar un preu de 20 Birr pel taxi a l'aeroport. Com sempre, s'han de pagar els 10 Birr de taxes al facturar. Un fet a destacar és l'estricte control de seguretat en l'accés a la sala d'embarcament, obligant fins i tot a fer una foto amb la càmara per comprovar que realment és el que sembla (?). El vol es fa amb un Fokker 50 d'hèlices, surt a les 16:00 h. i arriba a Addis Ababa una hora després. Un cop fora de la terminal de l'aeroport agafem un minibús a la Piazza per 2 Birr.

Triem de nou l'Hotel Baro per passar la darrera nit. Com en l'anterior ocasió una habitació doble bastant gran, amb bany privat i aigua calenta ens costa 70 Birr (hi ha habitacions més petites a 60 Birr, però les finestres donen a un passadís interior i fan olor a humitat).

Addis Ababa és la tercera ciutat del món en altitud, a 2.400 m., la qual cosa fa que el clima sigui fresc per les nits i que sovint estigui ennuvolat o plogui. En general és més segura que altres ciutats africanes i, fins i tot, europees, però això no vol dir que s'hagi de baixar la guàrdia. La seva posició central al país fa que s'hagi de passar per Addis circulant entre el nord i el sud o anant a l'est. Creiem que és una ciutat sense grans atractius pel visitant, però sí que n'hi ha uns quants que en cas de disposar de temps valen la pena de visitar.

- Zona de la Piazza. Un passeig a peu per la Piazza (o plaça De Gaulle) i pels carrers circumdants ens permet veure uns quants edificis de l'època d'ocupació italiana o anteriors, encara que estan bastant malmesos. Una excepció és l'Hotel Taitu, l'hotel més antic d'Etiòpia, bonic per l'edifici i per la decoració interior d'època (un bon lloc per prendre alguna cosa o menjar). També és recomanable la visita a la Catedral de Bet Georgis (Sant Jordi). És una església de forma octogonal tradicional construïda en estil neoclàssic. No és especialment bonica però pot servir com primera aproximació a les esglésies etíops. Al costat hi ha un museu on es poden veure els objectes religiosos habituals en totes les esglésies del país: creus, bastons i ombrel·les. L'entrada al museu i l'església costa 15 Birr, però es pot visitar l'exterior de l'església i jardins lliurement. Bet Georgis està al costat nord de la plaça Menelik, 300 m. al nord de la Piazza.

- Mercato. Es diu que és el mercat més gran d'Àfrica. Sigui cert o no la veritat és que és molt gran: carrers i carrers de parades de tot tipus de productes. Anant de la Piazza a l'estació d'autobusos o viceversa es travessa aquesta àrea. En cas de visitar el mercat a peu de carrer cal portar el mínim necessari i vigilar molt amb els lladres.

- Hotel Sheraton. Com a contrapunt final al viatge per Etiòpia recomanem una visita a aquesta illa de megaluxe. Inaugurat al 1998 i construït amb un gust exquisit, segons la nostra humil opinió, es diu que és l'hotel més bonic i luxós d'Àfrica. Realment sembla increïble trobar aquest hotel en aquest país: només entrar per la porta ja és com traslladar-se de cop a una ciutat europea. S'hi pot entrar sense problemes i donar un tomb pels seus salons, jardins, fonts il.luminades, piscines, bungalows-suite, etc. Té uns quants restaurants i sopar-hi no és excessivament car (en termes de preus europeus, no de preus etíops). Permetre's el plaer de sopar al restaurant indi Sasheen costa l'equivalent a uns 15 US$, gaudint d'un lloc i un luxe exquisits. Dins de l'hotel hi ha una oficina del Dashen Bank que tanca a les 23:00 h. i que permet canviar Birr a euro

- Compres. La millor zona per fer les darreres compres de records és l'avinguda Churchill per sota de la plaça Tewodros, on hi ha unes quantes botigues plenes de tot tipus d'objectes d'arreu del país. Els preus són correctes i, a més, són negociables.

- Altres. També hi ha d'altres coses a visitar a Addis Ababa, com pujar al turó Entoto per veure la vista sobre la ciutat o visitar alguns museus interessants com el Museu Nacional, però nosaltres ja no vam disposar del temps necessari.

El vol de tornada a casa surt a les 7 del matí, la qual cosa ens obliga a agafar un taxi per estar a l'aeroport a les 5:00. El dia abans hem acordat amb un taxista que ens passi a buscar per l'hotel, tot per un preu de 35 Birr. Al facturar s'han de pagar en una finestreta els 20 US$ de taxes de sortida (només es poden pagar en aquesta moneda). Com que a aquestes hores el banc de l'aeroport està tancat es poden canviar els Birr sobrants, per exemple, al Dashen Bank de l'Hotel Sheraton (tanca a les 23 h, molt més tard que qualsevol altre banc, i permet canviar Birr a euro o a US$).

Després ens queden 3 hores i 45 minuts de vol fins Alexandria (Egipte), 90 minuts d'espera dins l'avió, i 5 hores més fins a Londres Heathrow. Finalment, després de sis hores d'espera a l'aeroport de Londres, un darrer vol de 90 minuts fins Barcelona.