Comencem aquest viatge amb un vol directe de la companyia Turkish Airlines de Barcelona a Istanbul (2.300 km i 3 hores de vol). Una vegada en el funcional aeroport Atatürk d'Istanbul (hora local: +1 hora respecte l'hora peninsular espanyola) tenim una espera d'1,5 hores fins al nostre següent vol, també amb Turkish i aquesta vegada amb destinació al Caire, on arribem 2 hores després d'enlairar-nos d'Istanbul i recórrer uns 1.250 km. El servei a bord de Turkish Airlines, especialment el menjar, és més que correcte.

Un cop a l'aeroport del Caire desembarquem i abans d'arribar al control d'immigració trobem en el costat esquerre del passadís diverses oficines de canvi on canviem uns pocs euros a lliures egípcies per als primers dies de viatge. Hem de dir que hi ha molt poca diferència en el canvi ofert entre aquestes oficines bancàries, però tot i així val la pena mirar-ne vàries. Aprofitem també per comprar aquí el segell necessari per al visat egipci i que ens costa 11 € (l'equivalent a 15 US$ en les dates del nostre viatge). En passar el control d'immigració el funcionari de torn enganxa el segell en una pàgina lliure del passaport.

Després de recuperar la motxilla embarcada sortim de la terminal d'arribades i trobem al taxista que ens ha enviat l'hotel que havíem reservat dies abans a Internet amb el buscador Hotels Caire. Tenint en compte que eren ja passades les dues de la matinada i sabent per endavant com se les gasten alguns taxistes a l'aeroport del Caire (com en d'altres aeroports de tot el món) vam preferir estalviar-nos problemes i no haver de discutir només arribar. Per aquest servei de taxi fins a l'hotel, en el centre del Caire (22 km), paguem 50 LE.

En el Kings Palace Hotel (Ibrahim El Qabbani nº3, prop del carrer Sabri Abu'Alam i la cèntrica plaça Talaat Harb - El Caire) paguem 140 LE per una habitació doble amb bany privat, A/C (no necessari en aquestes dates) i un esmorzar correcte sense més. L'hotel està situat en la 4ª planta d'un edifici i no hi ha ascensor, per la qual cosa cal pujar 105 graons (abstenir-se si es viatja amb equipatge molt pesat). La façana de l'edifici i l'escala tenen un aspecte bastant deixat, tot i que després l'hotel per dins no està tan malament. Tot i així és un hotel bàsic, però com només anàvem a dormir unes poques hores gairebé ens era igual. El personal de l'hotel no és especialment amable ni servicial.

Per a la nostra següent estada al Caire, al final del viatge, vam preferim l'Hotel Luna (Talaat Harb nº27, en el centre del Caire; tel. 2396 10 20). Aquí paguem 100 LE per una habitació doble amb bany compartit i que dóna a la concorreguda avinguda Talaat Harb, per la qual cosa és bastant sorollosa de dia i nit (val la pena pagar una mica més i quedar-se una de les habitacions interiors). En aquesta ocasió no ens va importar perquè només volíem disposar de l'habitació durant el dia per deixar l'equipatge, descansar i dutxar-nos abans d'agafar el vol de tornada a casa, passada la mitjanit. Aquest hotel es troba en la 5ª planta d'un edifici, però en aquest cas hi ha un modern ascensor. És el típic hotel per a motxillers, amb molts serveis per a aquest tipus de viatger. El seu personal és bastant sol·lícit, les seves instal·lacions són molt correctes i fins i tot agradables i la finca on es troba és bonica. Recomanable.

En la vorera oposada al Luna hi ha una pastisseria on es pot comprar alguna cosa per esmorzar al carrer. Per a un break més assossegat i descansar de l'enrenou cairota una bona opció és el Cafe Cilantro, una cadena local que ofereix bons cafès, sucs, dolços i snacks. A diferència dels tradicionals ahwas aquí l'ambient és modern, relaxat i per a ambdós sexes, encara que els preus també són més cars. Nosaltres vam anar al del carrer Mohammed Mahmoud i els clients eren, sobretot, nois i noies joves, universitaris i de classes acomodades.

EL CAIRE és la capital d'Egipte, així com la major ciutat d'Àfrica, ja que la seva àrea metropolitana té una població de gairebé 25 milions d'habitants. La ciutat està situada al costat del riu Nil i al sud del seu delta. La part més històrica de la ciutat, el Caire Islàmic, és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1979.

En el nostre anterior viatge a Egipte ja havíem visitat els llocs més turístics i típic del Caire i voltants, com per exemple el Museu Egipci, el Caire Islàmic, el Barri Copte, el Caire central, el soc de Khan al-Khalili, la Ciutadella de Saladin o les piràmides i necròpolis de Gizah i Memfis, a 20 i 30 km al sud del Caire respectivament. Per això aquesta vegada vam voler dedicar la nostra curta estada a la ciutat cairota a veure coses diferents i, per descomptat, molt menys conegudes.

• Museu d'Om Kolthoum. La cantant, lletrista i actriu Om Kolthoum (1900?-1975), també coneguda al món àrab com kawkab el-sharq (l'Estrella de l'Est), està considerada com la cantant més famosa, distingida i influent del món àrab en tot el segle XX. Segons la traducció de l'àrab que es faci del seu nom podem veure'l escrit com Umm Kulthum, Om Kalsoum, Om Koultoum, Om Kalthoum, Oumme Kalsoum, ... La seva veu era extraordinària, amb uns registres increïbles, i cada dijous a la nit els carrers del Caire es quedaven deseres quan els cairotes es tancaven en les seves llars al costat de la ràdio per escoltar el concert setmanal radiofònic d'Om Kolthoum. Per fer-se una idea de la importància i l'ascendent d'aquesta cantant sobre la població àrab n'hi ha prou de dir que el mateix coronel libi Muammar al-Gaddafi va retardar per a un altre dia el cop d'estat que tenia planejat per a la nit del 12 de març de 1969 contra el monarca libi Idris I en coincidir aquella nit amb un concert d'Om Kolthoum a la ciutat líbia de Bengasi.

El Museu d'Om Kolthoum (Kawkab al-Sharq Museum) va ser obert al 2001 pel govern egipci en memòria de la cantant i està situat en un pavelló del Palau Manesterly, construït al 1830 en Manial El-Roda, una illa sobre el Nil. En el museu, l'entrada del qual costa només 2 LE, podem veure nombrosos objectes personals d'Om Kolthoum, així com premis, interessants fotografies de l'època, enregistraments, un documental sobre la seva vida i una sala multimèdia. Però trobem a faltar panells explicatius que permetin conèixer bé la vida i obra d'aquesta extraordinària cantant, per la qual cosa convé anar-hi ja documentat per entendre millor el que s'exposa.

A escassos metres del museu hi ha un Nilòmetre (entrada: 10 LE) del s. IX que s'utilitzava per a mesurar el nivell de l'aigua del Nil i predir així si les collites serien bones o no. Nosaltres no el vam visitem, però en qualsevol cas val la pena gaudir de la gran tranquil·litat d'aquesta illa en contrast amb el centre del Caire i de les boniques vistes sobre el Nil i voltants.

Interior de l'església copta de Sant Sergi

Per arribar el museu Om Kolthoum es pot agafar el metro fins a l'estació Mar Girgis (1 LE). En sortir d'aquesta estació, en ple barri copte, cal anar uns 100 metres al nord i passar per un pont per a vianants que creua les vies del metro. Després cal anar per carrers uns 300 metres per una zona molt humil fins arribar a una gran avinguda al costat del Nil (Corniche al-Nil) i creuar per un altre pont sobre un braç del Nil. Ja a l'illa Roda cal anar a l'esquerra i a uns 60 metres trobem l'entrada al recinte del museu.

• Barri Copte. Tot i que ja havíem visitat el Barri Copte en viatges anteriors al Caire, aprofitem la seva proximitat al Museu d'Om Kolthoum per a repetir algunes visites. Aquest barri es troba en la part antiga de la ciutat i està format per carrerons amb nombroses esglésies on es continua practicant el ritus copte (els coptes són cristians egipcis). Nosaltres vam tornar a visitar l'anomenada Església Penjant (Al Mu'allaqa), el temple cristià més antic de la ciutat (s. IX), l'església de Sant Sergi, i l'església i monestir de Sant Jordi. Però en aquest barri hi ha més coses a veure, com l'església de Santa Bàrbara, la sinagoga Ben-Ezra (del s. VII), la més antiga d'Egipte), i el Museu Copte. L'estació de metro Mar Girgis està al costat del Barri Copte.

• Barri de Zamalek. Aquest modern barri es troba a l'illa de Gecira i no té molt a veure, però és un lloc agradable per a passejar, així com per allotjar-se o menjar-hi. Zamalek és un barri residencial acomodat, amb jardins, ambaixades, escoles, etc. Nosaltres vam arribar a Zamalek agafant el metro fins a l'estació Nasser i després continuant per la concorreguda avinguda 26th of July cap a l'oest fins a creuar el pont sobre el Nil, en un trajecte d'1,4 km.

Primerament vam ramblejar per la part nord de l'illa, on comprovem que les botigues i cafès són de més nivell que en el centre. Veiem alguns edificis impressionants, entre els quals destaquen els ocupats per ambaixades i especialment el de l'ambaixada d'Aràbia Saudita (situada al carrer Mohamed Mazhar, paral·lela a la riba oriental de l'illa). Creuem cap al sud de l'avinguda 26th of July i passem al costat del cridaner hotel de luxe Cairo Marriott, al carrer Saray El Gezira. Aquest hotel ocupa, a més de dues modernes torres bessones, un antic palau real construït originalment per allotjar a Napoleó III i l'emperadriu Eugenia amb motiu de l'obertura del Canal de Suez al 1869. També formen part del recinte de l'hotel els preciosos jardins Omar Khayyam de 2,4 Ha. Al costat de la cantonada sud-oest de l'hotel trobem el Museu de Ceràmica Islàmica (carrer Al Marsafi nº 1, però amb l'entrada al carrer Gezira). Aquest museu ocupa el palau del príncep Amru Ibrahim. Caminant per un passeig al costat del Nil, en la riba oriental de l'illa, arribem al pont 6 October pel qual tornem cap al centre històric.

La millor opció per anar del Caire a Alexandria és el tren, sobretot amb un exprés com el Sapani. Nosaltres vam agafar el de les 12 del migdia a l'estació Ramses, la principal de la ciutat del Caire (un taxi per arribar fins a aquí des de Talaat Harb costa unes 5 LE). En aquesta estació hi ha una Oficina de Turisme, peròa nosaltres no ens va resultar massa útil pel poc interès a informar dels seus empleats. Els bitllets en 2ª classe pel Sapani ens van costar 31 LE cadascun i en comprar-los en les taquilles de l'estació comprovem novament que fer cua de forma ordenada no és el fort de la majoria d'egipcis, per la qual cosa de vegades cal tenir molta paciència i, sobretot, no deixar que els espavilats es colin davant nostre.

Comprem els bitllets en 2ª classe perquè és tan còmoda com la 1ª classe, però bastant més barata. En el trajecte de 225 km entre el Caire i Alexandria vam veure un gran contrast entre els suburbis súper-cutres del gran Caire que creuem al principi del viatge amb els camps conreats i les vaques pasturant de la zona del delta del Nil que vénen després. Dues hores i mitja després de sortir del Caire arribem a l'estació central d'Alexandria, en un còmode viatge. Cal anar amb compte de no baixar en l'anterior, el nom de la qual és Sidi Gaber, ja que en aquesta estació baixa gairebé tothom i pot semblar que hem arribat a la nostra destinació, però en realitat estem en els suburbis d'Alexandria, a uns quants quilòmetres del centre. Un taxi des d'aquesta estació fins a la zona de la Corniche val unes 5 LE.

En l'Egypt Hotel (Degla St, 3 - Alexandria; tel. 4814483) paguem 260 LE per una habitació gran, amb bany privat, A/C, nevera, TV, wi-fi i esmorzar inclòs. L'hotel està en la 3ª planta d'un bonic edifici amb ascensor. L'hotel sembla bastant nou i està bé, sent un terme mitjà entre els barats i cutres i els de més nivell però bastant més cars. La nostra habitació tenia vistes laterals al mar i a la Corniche. L'única pega que té és que pot ser una mica sorollós a la nit a causa dels cotxes que passen per la Corniche.

Per menjar recomanem el restaurant de marisc Hood Gondol (pronunciat Úda Góndol), situat en la cantonada dels carrers Omar Lofty i Mohammed M Motwe, no gaire lluny de la Biblioteca, encara que és difícil donar amb ell i cal preguntar per la zona, ja que ni tan sols té un rètol que l'anunciï. Està en un carreró al costat d'una mesquita. Per una safata gran, amb diferents tipus de peix, cloïsses, calamars i crustacis frescos que podem seleccionar nosaltres mateixos, amb patates, arròs, amanida, sopa de peix, pa xapati i una Coca-Cola vam pagar l'increïble preu de 32 LE cadascun. No hi ha menú, és auto-servei. Una vegada seleccionat el que volem cal buscar una taula en un edifici annexe. El lloc és bàsic, però es menja molt bé. Un altre restaurant molt recomanable, i cèntric, és el Taverna (Saad Zaghloul, 52), on cal provar la deliciosa pizza de shawarma feta al foc de llenya.

Una opció més xic i elegant és el restaurant Fish Market, al costat del Kashafa Club en la Corniche, on va la gent amb diners d'Alexandria. El restaurant és car, però té unes vistes superbes sobre la badia. Els mateixos propietaris tenen en el mateix recinte un altre restaurant, el Tikka Grill, però aquest per a carnívors, així com una pastisseria i un magnífic cafè, el Grand Cafe, amb una gran terrassa exterior. En fi, un lloc ideal per a fer una aturada en el passeig per la Corniche i contemplar l'escena posh alexandrina.

Una cosa que no ens hem de perdre a Alexandria són les cafeteries, algunes d'elles amb molta història. Una d'elles és la Patisserie Delices (Saad Zaghloul, 46), un lloc vetust però bonic on prendre una pasta i un te o un cafè.

Per a canviar diners a Alexandria recomanem l'oficina d'Alexandria Exchange Company (AEC), en Midan Saad Zaghloul, amb el millor canvi de la zona.

ALEXANDRIA, també coneguda com La Perla del Mediterrani, és la segona major ciutat d'Egipte i el seu caràcter mediterrani, el seu ambient i el seu patrimoni històric i cultural fan que sigui bastant diferent de la resta del país. Va ser fundada per Alexandre Magne l'any 331 a. de C. i va arribar a ser la capital de l'Egipte greco-romà. El seu important paper com a centre cultural de l'època podria simbolitzar-se en el llegendari far construït sobre l'illa de Pharos i que va ser una de les Set Meravelles del Món antic. Després d'un declivi que va durar diversos segles, a partir del s. XIX Alexandria va renéixer com a focus per a l'expansió comercial i marítima d'Egipte. Aquesta època va ser immortalitzada per escriptors com Lawrence Durrell, Edward Morgan Forster o Constantino Cavafis. A més, generacions d'immigrants grecs o italians, entre d'altres, es van establir a la ciutat i li van donar un nou impuls comercial alhora que la van fer més cosmopolita i amb un marcat ambient de cultura bohèmia.

Tot i que a primera vista la ciutat pugui decebre (del seu gloriós passat no queda gairebé res), a mesura que l'anem coneixent més i més ens va atrapant i acaba per fascinar-nos. Per tot això recomanem totalment la seva visita, la qual pot ocupar-nos fàcilment diversos dies. A continuació teniu una llista d'alguns dels seus llocs d'interès més importants, segons el nostre criteri:

• Biblioteca d'Alexandria. L'Antiga Biblioteca d'Alexandria, creada possiblement al començament del segle III a. C., fou en la seva època la més gran del món i es creu que va arribar a tenir fins a 700.000 volums. La destrucció de la biblioteca s'ha situat en un moment indeterminat del segle III o IV, quan l'emperador romà Aurelià, i potser també Dioclecià, va conquerir i va saquejar la ciutat.

Interior de la biblioteca d'Alexandria

Al 1987 va néixer l'ambiciós projecte cultural de construir una nova biblioteca a la ciutat d'Alexandria per recuperar així un enclavament mític de l'Antiguitat. Per dur a terme aquest projecte es van unir els esforços econòmics de diversos països europeus, americans i àrabs, més el govern d'Egipte i la Unesco. La nova Biblioteca Alexandrina va ser inaugurada el 16 d'octubre de 2002.

L'edifici de la biblioteca és impressionant i molt original vist per fora, però per dins no ho és menys. Per conèixer més sobre la nova biblioteca nosaltres ens vam afegir a una visita guiada gratuïta que trobàrem només entrar. En acabar visitem un parell d'interessants exposicions al seu interior, una d'elles amb interessants fotos d'època d'Alexandria, i passegem per l'interior de la biblioteca, plena de joves egipcis/es consultant el seu enorme fons bibliogràfic. Molt recomanable.

L'entrada costa 10 LE (5 LE amb el carnet ISIC) i cal deixar la motxilla en una consigna que hi ha al costat de l'entrada. Arribar-hi és un agradable passeig d'uns 2 km per la Corniche cap a l'est des de l'hotel Egypt.

• Columna de Pompei i Serapeum. Les ruïnes del temple de Serapeum no són gran cosa, però la columna, de granit vermell i amb una altura de 30 m., és imponent. L'entrada al recinte costa 20 LE (amb ISIC són 15 LE). Per arribar fins a aquí vam agafar un taxi des del centre, en un trajecte de 10 minuts pel qual paguem 5 LE.

• Catacumbes de Kom Ash-Shuqqafa. És la major necròpoli romana d'Egipte i fou l'última gran obra religiosa de l'antic Egipte. En conjunt és una visita molt recomanable, especialment la tomba principal. L'entrada val 35 LE (20 LE amb ISIC). No es permet entrar càmeres de fotografia i vídeo (?). Per arribar fins a la catacumbes n'hi ha prou amb agafar el carrer a la dreta en sortir del recinte de la columna de Pompei i seguir caminant recte uns 5 minuts fins arribar a les catacumbes.

• Museu Nacional d'Alexandria (Sharia Tariq al-Horreyya, 110). Aquest meravellós museu va ser inaugurat al 2003 i ocupa un preciós palauet restaurat d'estil italià que va començar a construir Al-Saad Bassili Pasha al 1926, el qual fou un dels comerciants més rics d'Alexandria. El museu conté prop d'1.800 peces que narren la història d'Alexandria i Egipte. En la primera planta i soterrani s'explica l'era faraònica, mostrant-se algunes estàtues i mòmies que són realment fascinants. En la 2ª planta l'època greco-romana, incloent objectes recuperats de les excavacions submarines en la badia d'Alexandria. I en la 3ª planta hi ha objectes de les eres copta, islàmica i moderna. L'entrada al museu costa 20 LE (amb ISIC són 15 LE). Per arribar fins aquí agafem un taxi des del centre, en un trajecte de 10 minuts pel qual paguem 5 LE. Acabada la visita al museu tornem al centre caminant una estona (creuem els jardins Shallalat) i després amb el tramvia (0,25 LE). Per cert, convé saber que en els tramvies d'Alexandria hi ha un vagó reservat exclusivament a les dones.

• Fortalesa de Qaitbey. Aquesta fortalesa defensiva del s. XV està considerada com una de les més importants del Mediterrani i està situada en el costat oriental de l'extrem nord de l'antiga illa de Pharos, en el punt on es creu que va estar el famós Far d'Alexandria. Després de ser aquest destruït completament per un terratrèmol en el s. XIV el sultà Al-Ashraf Sayf al-Din Qa'it Bay va erigir aquí, al 1477, aquesta fortalesa com a peça defensiva contra els atacs turcs. Avui dia és un de les icones de la ciutat. Per dins la fortalesa no té res d'especial, però és un agradable lloc per passejar i veure les famílies i parelles alexandrines en acció, a més de les excel·lents vistes que proporciona sobre la badia. L'entrada a la fortalesa costa 25 LE (15 amb ISIC).

Barques en el port oriental d'Alexandria

Per arribar a la fortalesa agafem un tramvia groc enfront del cafè Athineos (0,25 LE) en direcció oest. El tramvia es mou tan a poc a poc que dóna temps de veure-ho tot i fer fotos des d'ell, com si fos un Sightseeing Alexandria. A més, un passatger que tenim davant ens dóna explicacions en anglès, amb tot luxe de detalls, dels edificis i monuments que anem trobant pel trajecte. Quan el tramvia es desvia de la nostra destinació baixem i continuem a peu en un bonic passeig.

• Corniche. És el passeig i carretera (26 de Juliol) que transcorre al llarg del port oriental d'Alexandria i és el lloc perfecte per a passejar. El que ara és la Corniche abans era una llarga muralla fortificada amb torres defensives que van protegir la ciutat des del s. XIII fins a finals del XIX. En realitat la Corniche s'estén més de 20 km per la costa alexandrina, des de la fortalesa de Qaitbey fins al barri de Muntaza. Val la pena recórrer-la a peu, almenys el tram de 5 km entre la fortalesa de Qaitbey i la Biblioteca Alexandrina. Pel camí tindrem l'oportunitat de veure les drassanes, així com el port pesquer i algunes barques sobre la sorra, molt fotogèniques per cert. A la Corniche hi ha, també, alguns edificis preciosos i l'única llàstima és el pobre estat de conservació en què es troben. I val la pena desviar-se només 100 metres per visitar la magnífica mesquita Abu Habbas el-Mursi, la més bonica i també important des del punt de vista històric de totes les mesquites alexandrines. Fou construïda al 1775 sobre la tomba d'un sant i devot sufí del s. XIII i d'origen andalusí.

• Soc d'Alexandria. També val la pena fer un volt a partir de que es fa fosc pels carrers i carrerons propers a Midan Tahrir i la mesquita Terbana per a veure les incomptables botiguetes i llocs de venda de roba, menjar, espècies, bijuteria, records, ...

Per arribar fins a la zona del Canal de Suez des d'Alexandria comencem per agafar un autobús de la companyia West Delta fins a Port Said. Paguem 22 LE pel trajecte Alexandria - Port Said i els comprem el dia anterior en l'oficina de West Delta en el centre d'Alexandria, a Midan Saad Zaghloul. L'autobús surt des de la terminal d'autobusos Al-Moaf-al-Gedid, als afores de la ciutat. Per arribar-hi s'hi pot anar en taxi (15 LE), però és important indicar-li al taxista la frase «majàtat alotobús al gidit» (terminal d'autobusos Al Gedid) i assegurar-se que l'entén per no donar més tombs dels necessaris.

Tot i que ens van assegurar que el trajecte amb autobús d'Alexandria a Port Said era de 3,5 hores al final van ser 4 hores i 40 minuts i sense saber molt bé el perquè del retard. Durant el viatge vam creuar d'oest a est tot el delta del Nil seguint la línia costanera, primer per un paisatge de cultius, vaques i canals, després per una zona d'aiguamolls i semidesert i finalment per una estretíssima franja de terra que separa el mar Mediterrani del llac Manzala.

La nostra intenció era parar en Port Said unes hores i continuar viatge amb autobús a última hora de la tarda cap a Ismailia, la nostra destinació final d'aquell dia. Per això, només arribar a la terminal d'autobusos de Port Said esbrinem en l'oficina de la companyia East Delta Travel l'horari dels últims autobusos del dia de Port Said a Ismailia. Vam demanar i ens van permetre deixar l'equipatge més pesat en l'oficina de la companyia per així poder visitar més còmodament la ciutat. Un taxi des d'aquesta terminal fins al centre de Port Said, per exemple al Hôtel de la Poste, costa 4 LE.

Després de visitar Port Said tornem en taxi a la terminal d'autobusos (4 LE), recollim l'equipatge que havíem deixat en l'oficina d'East Delta i comprem aquí mateix els bitllets a Ismailia (6 LE cadascun). Sortim en l'autobús de les 17:00 (l'últim del dia és a les 18:00) i arribem a Ismailia 1 hora i 20 minuts després, recorrent uns 90 km per una carretera que en la primera meitat del trajecte transcorre paral·lela al Canal de Suez. Un taxi des de la terminal d'autobusos fins al centre, la plaça Al-Gamuriya, val 4 LE.

En el Crocodile Inn Hotel (179, Saad Zaghloul St - Ismailia; tel. 64 3912555) paguem 260 LE per una habitació doble amb bany privat i esmorzar inclòs. La relació qualitat/preu d'aquest hotel és bastant dolenta, ja que les habitacions i l'hotel en general estan molt mancats de manteniment i de personalitat pel que costa. Però el problema és que a Ismailia hi ha molt poques opcions d'allotjament, ja que al centre només trobem aquest i el Nefertity Hotel, però aquest últim era realment indescriptible de cutre que era (costava 40 LE) i només apte per a homes amb poques manies. L'altra opció, encara que ja allunyada del centre (a uns 2 km), és el Mercure Forsan Island Ismailia (Forsan island - Ismailia; tel. 64 3916316), l'únic hotel de Ismailia amb un estàndard internacional en comoditat i serveis (i també en preus, a partir de 60 €) i situat en una illa privada. A favor del Crocodile Inn Hotel està la seva cèntrica situació, en la cantonada dels carrers Thawra i Saad Zaghloul, ideal per a explorar el barri europeu, així com per tenir a mà la zona comercial i de restaurants.

A Ismailia vam tastar el restaurant George's, a Sharia Tawra, amb una decoració que recorda a un pub anglès. No és barat, però es menja molt bé.

Port Said és una ciutat portuària al nord-est d'Egipte que serveix d'accés al Canal de Suez des del mar Mediterrani. A part de poder veure el Canal de Suez d'aprop, el nostre interès a venir fins aquí era veure els bonics i distintius edificis colonials del s. XIX que s'hi poden trobar encara. Aquests edificis es caracteritzen per tenir grans balconades en tots els pisos de la façana.

L'origen de Port Said fou al 1859 com un campament per als treballadors que construïen el Canal de Suez. A finals del s. XIX ja era un important port on totes les grans potències marítimes tenien un consolat. Un fet curiós és que la famosa Estàtua de la Llibertat, que ara és una de les icones de Nova York, hauria d'haver estat emplaçada a Port Said, a l'entrada del Canal. Auguste Bartholdi, el seu escultor, la va dissenyar inspirant-se en les enormes estàtues d'Abu Simbel i havia de reflectir la idea d'Egipte portant la llum d'Àsia, però el virrei Ismail (governant d'Egipte entre 1863 i 1879) va rebutjar el projecte per ser massa car i l'estàtua va acabar finalment als Estats Units i va passar a anomenar-se Estàtua de la Llibertat.

Port de Port Said, el Canal i Port Fuad

Port Said és un port lliure d'impostos i en teoria hauria d'haver-hi una duana a l'entrada/sortida de la ciutat, però la veritat és que ningú ens va demanar veure l'equipatge (com sí ens ha passat en altres ports francs, com Aqaba a Jordània) i ni tan sols el passaport.

Comencem el nostre recorregut a Port Said davant l'Hotel de la Poste, al carrer al-Gomhuriyya nº 42. D'aquí anem fins al carrer paral·lel a aquest i veiem el bonic edifici Woolworth, un vestigi de l'era colonial. Continuem cap al nord, passem al costat de l'edifici del Consolat Italià, amb el seu curiós gravat feixista de l'època de Mussolini, i girem a la dreta per agafar el tram final de Sharia (carrer) Palestina fins a arribar a la mesquita As-Salam. Des d'aquest punt mirem cap al Mediterrani i veiem alguns vaixells fent cua i esperant el seu torn per a poder embocar l'entrada el Canal de Suez. Curiós!. Agafem el carrer El Zaiem Ghandy i ens desviem per un camí entre xiringuitos tancats per arribar fins a la platja, poc atractiva. Tornem al carrer anterior i passem per l'atractiu i popular restaurant Abou Essam. Girem cap al sud per El Kanater fins arribar a la impressionant església copta de Sant Bishoi. Continuem ramblejant i tornem a Sharia Palestina per anar ara cap al sud. En aquest tram és possible caminar per un passeig elevat amb excel·lents vistes sobre el canal, Port Fuad i sobre els característics i interessants edificis colonials que encara sobreviuen a Sharia Palestina. Fantàstic!!!.

Just abans d'arribar a la Dàrsena Comercial veiem el concurregudíssim moll dels ferries que creuen el Canal fins a la veïna Port Fuad, tècnicament ja en el costat d'Àsia. Aquests ferries són gratuïts i n'hi ha cada 10 minuts aproximadament. N'agafem un d'ells per creuar el Canal. La travessia, en un ferri ple de gom a gom de vehicles i gent, dura uns 10 minuts i permet veure d'aprop alguns dels enormes vaixells que hi ha ancorats enmig del Canal. També, des del ferri, és la millor (i única) manera de veure d'aprop la façana de la icònica Casa del Canal del Suez, construïda al 1869 per a la inauguració del Canal, amb les seves boniques cúpules verdes. Port Fuad és una ciutat, bàsicament residencial, establerta al 1927 per alleugerir la superpoblació de Port Said. El seu nom el va prendre del rei Fuad I, el primer amb el títol de rei en l'Egipte modern. A Port Fuad destaquen els alts minarets de la seva mesquita i encara que aquesta ciutat no té massa interès per al viatger, bé val una ràpida visita com a excusa per agafar el ferri i passejar i veure, per exemple, una zona de cases adossades amb jardí, molt d'estil europeu. No sembla que estiguem a Egipte.

De tornada al moll de Port Said voregem caminant la dàrsena comercial per anar a veure la Casa del Canal per darrere. Trobem un control policial que no permet apropar-se a menys de 100 metres, però aconseguim convèncer als policies que ens deixin apropar el màxim possible, ja que no és possible visitar-la. La veritat és que l'edifici en el seu conjunt és molt bonic. I aquí acabem la visita a Port Said.

ISMAILIA es troba a mig camí entre les ciutats de Port Said al nord i Suez al sud. Està situada al costat del Canal, en un punt on aquest s'eixampla per la presència del llac Timsah. Fundada al 1863 com a centre de construcció del canal de Suez, ara és el centre administratiu del Canal de Suez.

La veritat és que Ismailia ens va sorprendre molt favorablement, per la qual cosa recomanem del tot la visita a aquesta ciutat. El seu ambient relaxat, les seves zones enjardinades i les seves boniques viles colonials la diferencien completament de la resta de ciutats egípcies. Tot en ella és atípic per ser Egipte: moltes zones enjardinades, carrers nets i cuidats (també els cotxes), es respecten els semàfors en vermell, els vehicles no piten tant, etc. En fi, un oasi de tranquil·litat i verdor a Egipte.

Comencem la ruta caminant per Sharia Thawra, en el centre del vell barri europeu, en direcció al plàcid canal d'aigua dolça que desemboca al llac Timsah. En arribar al final de Tawra anem cap a l'esquerra, seguint el carrer Ahmed Abo Zaid, envoltada de parcs, zones verdes i viles d'estil europeu com no havíem vist en cap altra ciutat egípcia. Aquest carrer transcorre paral·lel al canal d'aigua dolça i entre ambdós hi ha un agradable passeig per als vianants enjardinat amb algunes glorietes i bancs on aturar-se a descansar i gaudir de la sorprenent tranquil·litat del lloc.

Antiga casa de Ferdinand de Lesseps

Gairebé 1 km després arribem a l'edifici administratiu del Canal, enfront del petit Museu d'Ismailia. Prop del museu es troba el Jardí de les Esteles, on destaca una petita esfinx de l'època de Ramsés II que es pot veure des del carrer, sense entrar en el jardí. Des d'aquí anem fins a la riba del llac/canal i veiem navegar-hi alguns grans vaixells. I tornem cap al centre vorejant el canal d'aigua dolça per l'altre costat, en un molt agradable passeig d'1,3 km. Creuem el canal per un pont (carrer Ahmed Orabi) i just enfront hi ha un vistós i enorme mural que mostra els fastos de la inauguració del Canal de Suez.

I a només 100 metres es troba la preciosa vila de Ferdinand de Lesseps, en la qual va residir temporalment a partir de 1854 aquest diplomàtic i empresari que fou el director de la construcció del Canal de Suez. La casa no és visitable, almenys en les dates del nostre viatge, però només veure-la per fora ja val la pena. La vila contigua a aquesta també és molt bonica. Seguint la trama de carrers perfectament quadriculada d'aquesta part de la ciutat anem fins a la plaça al-Gomhuriyya per a veure d'aprop la preciosa mesquita. I uns 150 m. a l'oest de la plaça trobem el bonic edifici de la Catedral Copta Catòlica de Sant Marc, on entrem per veure-la per dins i ens atén un senyor molt amable que ens dóna profuses explicacions sobre l'església copta.