En el trajecte del P. N. dels Llacs de Plitvice fins a Zadar, de 142 km, seguim per la carretera 1 en sentit sud. Durant molts quilòmetres circulem en paral·lel i a escassa distància de la frontera amb Bòsnia i Hercegovina, separada de Croàcia en aquesta zona per unes imponents muntanyes. En aquesta zona sí podem veure encara alguna cases destruïda i amb restes de metralla en les seves parets, trist record d'una guerra encara no molt llunyana. En arribar a prop de Gracac abandonem la ruta 1 i agafem la 27 fins poc abans d'arribar a Obrovac, on la carretera es bifurca i seguim per la ruta 54 en direcció a Zadar. Finalment, a Maslenica, després de creuar el nou pont sobre el golf de Novigrad (el vell va ser destruït en la guerra), prenem la ruta 8 que ens condueix directament a Zadar.

En la Pansion Albin (Put Dikla, 47 - 23000 Zadar; tel. +385 23 331 137) paguem 360 Kn per una habitació doble, amb bany privat i un bon esmorzar inclòs. No està malament, però tenint en compte el preu i l'allotjament de dies anteriors... A més està a 3 km del centre, tot i que això importa poc si es duu vehicle propi. De totes maneres, en el centre de Zadar està l'agencia Aquarius (Nova Vrata bb - Zadar) on ens poden buscar allotjament en la zona.

A Zadar vam provar el restaurant Na Po Ure (Spire Brusine 8 - Zadar) i és bastant correcte, sense més. En aquesta ciutat vam notar que els preus d'hotels i restaurants eren una mica més cars que en les zones de Croàcia que ja havíem visitat. Menjar molt casolà i boníssim en el restaurant Anita, situat en l'encreuament de les carreteres 27 i 54, poc abans d'arribar a Obrovac.

ZADAR. La trama urbana de la seva ciutat vella data de l'època romana, quan va ser fortificada i es van construir les seves muralles, torres i portes d'entrada, tot i que la forma actual prové de l'Edat Mitjana. Durant segles, aquesta ciutat costanera va ser la capital de Dalmàcia (regió geogràfica que comprèn una mica més de la meitat de la costa adriàtica croata). Durant la II Guerra Mundial va patir grans destrosses pels bombardejos, però amb el temps s'ha anat reconstruint. Així doncs el principal interès de Zadar és històric i cultural, i tot i que no té res realment espectacular, val la pena dedicar-li almenys unes hores.

Vista de Zadar

Els principals punts d'interès de Zadar els trobem en les seves esglésies, especialment l'església de Sant Donato, un enorme edifici circular construït en el s. IX en estil pre-romànic (d'aquest període és l'estructura més important que es conserva a Dalmàcia). Cal pagar 6 Kn para visitar-la. Està construïda sobre l'antic fòrum romà, el més gran a aquest costat de l'Adriàtic. Fora de l'església es pot veure una columna romana que era utilitzada a l'Edat Mitjana per a encadenar els reus i deixar-los exposats a la mofa i befa dels vianants. Prop d'aquí tenim la Catedral de Sta. Anastàsia, basílica romànica dels segles XII a XIII i que és la més gran catedral de Dalmàcia. Enfront d'ella està l'església de Sta. María, amb un bonic campanar romànic de principis del s. XII. I n'hi ha unes quantes més, com les esglésies de Sant Crisògono o Sant Francesc.

Altres punts d'interès són les muralles (en algun punt es pot pujar a l'alt per a tenir bones vistes), les velles portes de la ciutat (entre elles destaquen la Porta de la Ciutat i la Porta del Port, ambdues del s. XVI), les places dels tres i cinc pous, i diversos palaus i viles d'interès històric. Finalment citar l'Orgue Marí (morske orgulje), un curiós element arquitectònic únic en el món. Fou construït al 2005 sobre el moll i està format per un conjunt de senzills però elegants graons de marbre sota els quals hi ha 35 tubs afinats musicalment amb petites sortides al passeig marítim. El moviment de les ones del mar empeny l'aire a través dels tubs i, depenent de la grandària i velocitat de l'ona, sonen diferents notes musicals, creant així sons harmònics aleatoris. Val la pena asseure's en aquests graons i gaudir de la vista sobre les illes veïnes mentre escoltem aquest original orgue tocat pel mar (escolta com sona l'Orgue Marí). Curiosament, el famós director de cinema Alfred Hitchcock va dir una vegada que la posta de sol més bonica del món es podia veure des d'aquest punt de Zadar.

El llarg trajecte de 165 km entre Zadar i Podstrana (situada uns 8 km al sud-est d'Split) el vam recórrer seguint la ruta 8 que transcorre paral·lela a la costa. Al llarg d'aquesta ruta hi ha diversos punts d'interès en els que val la pena aturar-se.

Sortim de Zadar per la Ruta 8 i recorrem els 74 km fins a la nostra primera aturada, a Sibenik. Pel camí creuem unes quantes poblacions turístiques i des de la carretera no perdem de vista el mar i un munt d'illes. A mig camí veiem a la nostra esquerra el llac Vransko, bastant gran, per cert. Un cop visitada la ciutat de Sibenik continuem per la Ruta 8 durant 59 km fins arribar a la nostra següent destinació, Trogir. Després de la visita de Trogir reprenem un cop més la Ruta 8 cap a Split, a 28 km d'aquí, però pel camí ens desviem de nou per a visitar el castell de Kastel Luksic, en la zona de Kastela i uns 15 km abans d'Split. Finalment, seguint la Ruta 8 passem de llarg la ciutat d'Split fins arribar a Podstrana, uns 8 km més cap al sud.

En la Pansion Tomi (Strozanacka, 24 - Podstrana; tel. +385 21 333 905) paguem 300 Kn per un apartament amb bany privat, TV, A/C, nevera, cuina i un llit gran, a més d'una gran terrassa amb magnífiques vistes sobre el mar i la costa cap a Split (aquí gaudim d'una magnífica posta de sol). Podstrana és una petita població a 8 km al sud d'Split, la qual cosa no és inconvenient si tenim vehicle propi. Vam triar aquest lloc per ser un lloc tranquil i per no haver de buscar-lo al centre d'Split. Entre Split i Podstrana (i més enllà) hi ha nombroses opcions d'allotjament al costat de la carretera i simplement vam escollir la que des de l'exterior ens va semblar millor. Prèviament havíem buscat allotjament en la zona de Kastela, però al ser fora d'època i només per a una nit ens van comentar que les alternatives eren zero o cap.

A Split la pizzeria Galija (Tonciceva, 12 - Split) és un lloc molt freqüentat per la gent jove local. Correcte. Per a esmorzar o prendre alguna cosa res millor que la cafeteria Bellevue (Bana J. Jelacica, 2 - Split), situada en la planta baixa de l'hotel del mateix nom, un lloc amb caràcter. Per a menjar a Trogir un bon lloc és la terrassa de la pizzeria Mirkec (Budislaviceva, 15 - Trogir): es menja bé a preus decents i té unes vistes excel·lents a l'illa de Ciovo.

ŠIBENIK és una ciutat històrica situada en el cor de Dalmàcia, al costat de la desembocadura del riu Krka. Durant un temps, en el s. XI, fou la seu del rei croata Petar Krešimir IV. Durant l'última guerra (1991-1995), Sibenik va patir bastants danys sobre els seus edificis i monuments, incloent la cúpula de la Catedral i l'edifici del Teatre, tot i que a dia d'avui ja tot ha estat reconstruït. Val molt la pena desviar-se uns pocs quilòmetres per a visitar aquesta bella ciutat durant unes hores.

Catedral de Sant Jaume de Sibenik (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 2000). Aquesta bellíssima catedral fou construïda per successius arquitectes entre els s. XV i XVI, en estils gòtic i renaixentista. Però va ser el mestre Juraj Matejev Dalmatinac qui més va aportar a l'harmonia i bellesa del conjunt, construint el baptisteri, la sagristia, les figures dels sants Pere i Pau, d'àngels, o una sanefa en l'exterior amb els caps de 34 lleons i 71 persones (cada cap és diferent perquè Dalmatinac va voler immortalitzar a la gent del seu temps que anava fins a Sibenik), tot i que malhauradament no va poder acabar el seu treball. Tota la catedral està construïda amb pedra i marbre. És una meravella i molt interessant de visitar, tant per dintre com per fora.

En la mateixa plaça que la Catedral es troba el bonic Ajuntament, d'estil renaixentista. Des de la plaça es pot pujar fins al fort de Santa Ana (entrada: 10 Kn), construït en el s. XVI per a protegir la zona de l'amenaça turca. Des d'ell hi ha bones vistes sobre l'entorn. També val molt la pena passejar pels bonics carrerons medievals de Sibenik i passar per davant de l'església de Sant Ivà. Finalment, a escassos quilòmetres de la ciutat es troba una de les entrades al Parc nacional Krka, segons sembla similar al dels Llacs de Plitvice.

TROGIR és una diminuta població en la costa adriàtica de Dalmàcia, a només 28 km d'Split. El centre de la ciutat es troba sobre una petita illa (d'aproximadament 1 km²) situada a la meitat de l'estret canal que separa el continent de l'illa de Ciovo.

Església de Sant Llorenç

Ciutat històrica de Trogir (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1997). És molt petita, però la seva densitat d'edificis d'interès històric i cultural és aclaparadora (palaus, esglésies, torres, ...), segurament gràcies als seus més de 2.300 anys d'història, amb una barreja d'influències gregues, romanes i venecianes.

Trogir conserva intactes gairebé tots els edificis que es van construir durant la seva època d'esplendor, entre els segles XII i XV, pel que no sorprèn que sigui el complex romànic-gòtic millor conservat, no solament de l'Adriàtic sinó de tota l'Europa central. El centre medieval de la ciutat de Trogir, emmurallat, té prop de 10 esglésies i tot un seguit de palaus d'estils romànic, gòtic, renaixentista i barroc. Entre els nombrosos edificis destaca l'església de Sant Llorenç, l'entrada oest de la qual és una obra mestra de Radovan, i la més destacada obra de l'estil romànic-gòtic a Croàcia. Al costat de la catedral està el preciós palau de Cipico, del s. XIV, avui ocupat per una oficina de turisme privada. Altres punts d'interès són la Porta de la Ciutat i les muralles; la fortalesa de Kamerlengo, o el palau ducal.

Trogir és un lloc de visita obligada i molt agradable i tranquil per a passejar (almenys quan nosaltres el vam visitem, amb pocs visitants). Si s'arriba a Trogir amb cotxe el millor és deixar-lo en el costat del continent i creuar a l'illa pel petit pont per a vianants que hi ha al costat de l'estació d'autobusos. És difícil trobar un aparcament que no sigui de pagament, però amb perseverància és possible.

Kastel Luksic

KASTELA és el nom de la zona de la costa croata situada entre l'illa de Ciovo i la península de Marijan d'una banda i les muntanyes Kozjak i el mar Adriàtic per un altre. A partir del s. VII els croates van establir aquí el centre del seu estat i van aixecar fortificacions al llarg de la costa per a protegir-se dels atacs exteriors. Amb el temps van arribar a existir fins a 20 castells i fortificacions, dels quals només en queden set: Kastel Stafilic, Kastel Novi, Kastel Stari, Kastel Luksic, Kastel Kambelovac, Kastel Gomilica i Kastel Sucurac.

De tots els castells nosaltres vam visitar només el de Kastel Luksic ja que la guia LP deia que era el més impressionant de tots. Els germans Vitturi, nobles de Trogir, van construir aquest preciós castell al 1564 per a protegir a les seves famílies i súbdits. El costat nord del castell, amb les seves dues torres i una planta baixa de parets inclinades, unida a terra ferma per un pont mòbil, té un aspecte especialment defensiu. El costat sud, en canvi, té una balconada i una sortida d'emergència cap al mar. El palau té també un ampli pati. Aquest castell també és conegut com Dobrila.

SPLIT és la principal ciutat de Dalmàcia i la més important de l'Adriàtic, a més de la segona en població del país, després de Zagreb. És un important centre cultural i turístic, així com econòmic i industrial. La majoria dels punts d'interès històrics i culturals d'Split es troben entre les muralles del palau de Dioclecià. Però a més hi ha nombrosos museus, el Teatre Nacional, velles esglésies i altres llocs arqueològics en la regió que fan d'Split un important focus d'atracció cultural.

Complex històric d'Split amb el Palau de Dioclecià (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1979). La ciutat d'Split va créixer al voltant del palau que va construir a finals del s. III l'emperador romà Dioclecià com a lloc de descans i retir (aquest emperador havia nascut prop d'aquí en l'any 245 dC). A principis del segle VII, després que la propera ciutat romana de Salona (avui Solin) fos saquejada per nòmades d'Àsia central, els refugiats convertiren el palau en una ciutat fortificada i el mausoleu de Dioclecià en la catedral de la ciutat. En el s. XV la ciutat es va estendre més enllà de les muralles.

Peristil i Catedral, de nit

Per a visitar el conjunt nosaltres vam seguir, més o menys, el circuit a peu (aprox. 1 km) que proposa la guia Lonely Planet. Aquest s'inicia als peus de l'enorme estàtua de Gregori de Nin, una de les icones d'Split. Visitem les properes restes de la capella d'Arnir i després d'entrar per la porta nord al recinte del palau veiem el preciós palau Papalic des del seu pati interior. En el cor de l'antic palau de Dioclecià es troba l'impressionant peristil, l'entrada cerimonial a les estades imperials (val la pena veure'l també il·luminat per la nit). Aquí està la Catedral de Sant Domnius, antic mausoleu de Dioclecià, on destaca el campanar romànic-gòtic (pujar dalt del campanar costa 10 Kn) i les seves monumentals portes de fusta amb imatges de la vida de Crist. Prop del Peristil trobem l'interessant temple de Júpiter (per a veure'l vam haver de colar-nos amb un grup organitzat ja que pel que sembla està tancat amb clau i són els guies turístics els que saben on anar a buscar la clau). Tornem al peristil i entrem en el vestíbul, la part millor conservada del recinte. Al final es troba l'entrada a les sales subterrànies, les quals estan buides i no valen els 30 Kn que es cobra d'entrada (la meitat amb carnet ISIC). La veritat és que, en conjunt, aquest palau-ciutat és bastant impressionant i està bastant ben conservat.

A més de visitar els punts anteriors val la pena passejar sense rumb pels bonics carrerons de la ciutat medieval dels s. XIII i XIV que hi ha en l'interior de la ciutat emmurallada i arribar fins a la plaça on està l'Ajuntament del s. XV, al costat de la sortida oest.

Si teniu més temps i ganes Split té diversos museus, entre ells la Galeria Ivan Meštrovic dedicada a l'escultor iugoslau i que es troba en la bonica vila que era de la seva propietat.

Sortim d'Split per la ja famosa Ruta 8 perquè preferim anar per la costa. A estones el paisatge és realment espectacular i a l'arribar a l'anomenada Riviera de Makarska la carretera va penjada a força altura, ja que el vessant del mont Biokovo arriba fins a la mateixa platja. Des de la carretera veiem perfectament l'enorme illa de Brac, separada del continent per un estret canal, i les seves pedreres de l'arxifamosa pedra blanca de Brac. Passat Gradac la carretera vira cap a l'interior i passem pel costat dels llacs Bacinska (hi ha un mirador elevat al costat de la carretera des del qual hi ha una vista espectacular sobre els llacs).

Abans d'arribar a Ploce trobem tallada la carretera i ens obliguen a agafar una carretera secundària encara més a l'interior i que transcorre sobre la frontera amb Bòsnia fins arribar a Metkovich. Això ens dóna l'oportunitat de passar per paisatges molt rurals i petits pobles molt més modests que els que hem anat veient a la costa. Després de creuar el riu Neretva i arribar a Opuzen empalmem de nou amb la Ruta 8 / I65 i pocs quilòmetres després ja tornem a circular al costat del mar. I uns quilòmetres més enllà entrem breument en territori de Bòsnia i Hercegovina. És una estreta franja de només 10 km que correspon a l'única part de territori bosni amb sortida al mar. A part del senyal de benvinguda al país i un xiringuito croata a l'entrada i sortida res ens fa pensar que hem canviat de país, ja que ni tan sols ens fan aturar. En aquest curt trajecte passem per l'única població costanera de Bòsnia, també bastant turística.

De nou en territori croata la carretera continua vorejant la costa. A l'entrada de Dubrovnik passem per un nou i espectacular pont que evita vorejar un entrant del mar. Passem de llarg Dubrovnik (la carretera va elevada sobre la ciutat, per la muntanya que hi ha al darrere) i continuant uns 18 km més cap al sud arribem a la nostra destinació, la petita població de Cavtat.

En els apartaments Stijepo Miljanic (Put Tihe, 22a - Cavtat; tel. +385 20 478 797) paguem 230 Kn. L'habitació és una mica espartana, però no està malament pel preu. Es poden trobar altres allotjaments, fins i tot privats, a través de l'oficina de turisme o un parell d'agències que hi ha a l'entrada del nucli urbà (una d'elles és l'agencia Atlas). Nosaltres vam escollir passar la nit en aquest petit poble amb l'excusa de visitar-lo i també perquè a l'endemà teníem previst continuar viatge cap a Montenegro.

Per a menjar a Cavtat una possibilitat és el restaurant del bonic hotel Dalmacija (Trumbicev put 9 - Cavtat). El lloc està bé i és agradable, tot i que és una mica car. Per a quelcom més informal: Ancora (A. Starcevica, 22 - Cavtat), amb connexió a Internet. Per a esmorzar a Cavtat res millor i més econòmic que la fleca/pastisseria Pekarnica - Bakery Peco 2 que hi ha enfront de Correus.

Passeig de Cavtat

CAVTAT és un petit i preciós poble, uns 18 km al sud de Dubrovnik, que fou una colònia grega coneguda com Epidaurum i va formar part de la República de Ragusa al 1426. Actualment és un centre turístic i cultural, així com la capital de Konavle, la regió més meridional de Croàcia.

A més de les seves platges i del seu bonic passeig al costat del port, en el compacte nucli urbà de Cavtat podem trobar restes de construccions de l'Antiguitat, palaus i residències d'estiu renaixentistes. També es pot visitar la casa del conegut pintor Vlaho Bukovac, amb una col·lecció dels seus quadres i obres.

Donada la seva proximitat amb Dubrovnik, Cavtat pot ser una bona alternativa com a camp base per a visitar la zona, especialment per a qui busqui tranquil·litat i una forma de vida més tradicional. En les dates de la nostra estada a Cavtat, com en la resta de poblacions costaneres, al ser fora de temporada tot estava molt apagat, però a canvi vam tenir una tranquil·litat absoluta. Viatgers a la recerca de marxa i mogollón abstingueu-vos d'anar a Croàcia fora de l'estiu!!.

MONTENEGRO. Aprofitant la proximitat de la frontera montenegrina, a només 28 km, ens venia de gust fer una excursió d'un dia sencer a aquesta joveníssima república europea, independent des del 2006, per a visitar Kotor i Cetinje, dues dels seus més importants punts d'interès des del punt de vista històric i paisatgístic. A continuació detallem alguns aspectes d'aquesta escapada a Montenegro amb inici a Cavtat i final a Dubrovnik, ambdues ciutats croates.

Badia de Kotor

La badia de Kotor (Boka Kotorska) és esmentada amb freqüència com el fiord més meridional d'Europa, però en realitat es tracta d'un canó fluvial submergit. El conjunt de la badia i les parets calcàries d'Orjen i Lovcen penjant sobre ella forma un dels paisatges mediterranis més extraordinaris que podem trobar.

Sortim de Cavtat amb el cotxe a primera hora del matí i agafem la Ruta 8 / I65. Passem per Cilipi, poblet enganxat a l'aeroport de Dubrovnik, i anem creuant la regió de Konavle, famosa també per les seves vinyes i vins. Deixem enrere la població de Grude i pocs quilòmetres després trobem la duana croata de la frontera amb Montenegro que passem gairebé sense ni aturar-nos. En la duana montenegrina, separada 2 km de l'anterior, ens demanen el passaport i la documentació del cotxe. Ens estampen un segell en el passaport i... ja estem a Montenegro! (en total no hem estat ni 5 minuts entre les dues duanes).

Quan duem recorreguts pocs quilòmetres d'aquest país ja notem que es tracta d'un país més brut i caòtic que Croàcia. Quant al tràfic és curiós constatar que és un país de contrastos: igual ens avança un suïcida al volant en un lloc impossible com hem de frenar en sec al traobar-nos amb un conductor que no passa de 40 km/h en una recta. Això sí, el paisatge és fantàstic i arribem a veure alguna muntanya amb neu encara al cim.

Illa sobre la badia de Kotor

Seguint per la I65 arribem a Herceg Novi, la primera població montenegrina que trobem, situada a l'entrada de la preciosa badia de Kotor (allà diuen que és una de les més boniques del món i la veritat és que és molt i molt bonica) i als peus del mont Orjen, de 1.892 metres d'altura.

A partir d'aquest punt la carretera va vorejant aquesta extraordinària badia.

Entre els múltiples llocs on aturar-nos per a gaudir de les vistes i fer unes quantes fotos destaquem un mirador que hi ha passat Bijela, doncs des d'ell tindrem una fantàstica vista de les poblacions de Risan i Perast a l'altre costat de la badia i de les dues petites illes que hi ha enfront d'aquesta última. Im-pres-sio-nant!!.

Seguint la carretera passem per Risan primer i la molt interessant Perast poc després. Des de Perast veiem de prop les dues illes que hi ha a poca distància de la seva costa: l'illa de Sant Jordi (Sveti Ðorde, destacable el seu monestir d'igual nom) i l'artificial illa de Nostra Senyora de la Roca (Gospa od Škrpijela, només hi ha una església del s. XVII).

Continuem vorejant la badia i 13 km després de Perast arribem finalment a la ciutat històrica de Kotor. En total han estat 75 km des de Cavtat.

Kotor és una població costanera montenegrina situada en la part més recòndita de la badia de Kotor. En 1979 la ciutat de Kotor i l'entorn natural de la badia van ser declarats Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La ciutat vella de Kotor té una trama urbana típica de l'Edat Mitjana, construïda entre els segles XII i XIV, quan aquest port mediterrani rivalitzava en el comerç amb les repúbliques de Ragusa i Venècia. Després, durant gairebé 4 segles va estar sota la dominació veneciana, la qual va proporcionar a la ciutat l'estil barroc venecià que podem veure avui dia en molts dels seus edificis. Al llarg de la història ha sofert diversos terratrèmols que han destruit una part significativa de la ciutat, l'últim al 1979.

És un important i merescut pol d'atracció turística, tant per la bellesa de la badia com per la pròpia ciutat, un dels conjunts medievals millor conservats de l'Adriàtic. I la vella muralla que envolta la ciutat té una longitud total de 4.5 km ja que puja pel costerut vessant que hi ha darrera de la ciutat. La ciutat medieval és molt compacta i molt molt bonica, amb una estructura asimètrica de places i estrets carrers. Al costat de l'entrada principal a la ciutat vella (porta oest) hi ha un petit quiosquet d'informació turística on es pot aconseguir un útil mapa. Una vegada dintre de la ciutat hi ha multitud d'edificis d'interès. El més representatiu és la Catedral de Sant Tryphon (Sveti Tripun), del s. XII i és la icona de la ciutat i també el monument més representatiu de l'arquitectura romana a l'Adriàtic. Altres interessants esglésies són l'l'església de Sant Lluc (Sveti Luka) del s. XIII, l'església de Santa Ana (Sveta Ana) del s. XII, l'església de Santa Maria (Sveta Marija) del s. XIII o l'església ortodoxa de Sant Nicolau del s. XX i amb boniques i valuoses icones al seu interior. Altres llocs d'interès són el palau Drago, amb finestres gòtiques del s. XV; el palau Bizanti, del s. XVII; el palau Pima, del s. XVI; la torre del rellotge, del s. XVI; o el Teatre de Napoleó, del s. XIX.

Vista sobre Kotor i la badia

Finalment, però no menys important, recomanem moltíssim pujar per un camí que s'enfila a la muntanya fins arribar a les fortificacions de la muralla en el cim. Les vistes sobre la ciutat vella, la badia i les muntanyes circumdants són realment extraordinàries i compensa sobradament el gran esforç que suposa. Si ens falta temps o alè per a arribar fins a dalt, on està el castell de Sant Joan, cal pujar almenys fins a on està l'església de Nostra Senyora del Remei, més o menys a mig camí. Per a trobar el camí de pujada cal buscar el palau Grubonja i un carrer lateral condueix a ell. Per a sortir de la ciutat vella recomanem fer-ho per la bonica porta Gurdic (porta sud).

Impactats encara per la visita a la ciutat de Kotor reprenem la marxa amb el cotxe amb destinació a Budva. Per anar de Kotor a Budva es pot seguir la vella carretera que voreja la badia per l'altre costat i passa per Tivat o bé agafar la nova autovia que va pel llarg túnel Vrmac, finançat per la UE. Aquesta segona alternativa, de 20 km, és més ràpida, tot i que molt menys escènica que la primera. La ciutat de Budva està considerada un dels assentaments més antics dels Balcans. La ciutat vella de Budva, situada en un promontori sobre el mar, posseeix diverses esglésies de diferents èpoques i una fortificació medieval del s. XV.

Després d'una breu aturada a Budva continuem viatge i agafem la carretera en direcció a Cetinje, a 30 km de distància. Aquesta carretera s'enfila ràpidament per la muntanya i proporciona unes estupendes vistes sobre Budva i la seva costa. Val la pena aturar-se en algun mirador per a contemplar el paisatge. Quan la carretera arriba al punt més alt de la muntanya vira cap a l'interior i passa per uns bonics paisatges. Com a curiositat, en els últims quilòmetres abans d'arribar a Cetinje, a banda i banda de la carretera hi ha bastants negocis de venda de cotxes: en l'exterior hi ha centenars de cotxes amb el va capó obert com reclam.

Cetinje és la capital honorífica de Montenegro (la capital oficial és Podgorica) i residència oficial del president montenegrí. Està situada en una petita vall càrstica envoltada de muntanyes de pedra calcària, entre les quals es troben el mont Lovcen i la muntanya Negra de la qual pren el nom el país. Cetinje fou fundada en el s. XV i al llarg dels segles següents va patir diversos alts i baixos, fins que en l'any 1878 va ser reconeguda la independència de Montenegro i Cetinje va arribar a ser la capital del nou estat europeu. A partir d'aquest moment es van construir nombrosos edificis singulars destinats a ambaixades. Al 1910 Montenegro va passar a ser un regne (en aquest moment Cetinje era la capital d'estat del món menys poblada, amb 5.895 habitants). El període entre 1878 i 1914 va ser el millor per a aquesta ciutat, però en els anys entre les dues guerres mundials la capitalitat es va traslladar a Podgorica i Cetinje va entrar en crisi, estant durant dècades abandonada a la seva sort, desaprofitant l'enorme potencial cultural i turístic que atresora la ciutat.

Antiga mansió del Príncep

La veritat és que caminant pels carrers de Cetinje dóna la sensació, almenys aquesta fou la nostra experiència, d'estar en un petit poble per la seva tranquil·litat i poca activitat. I realment creiem que està molt poc aprofitada des del punt de vista turístic, perquè es tracta d'un atractiu i interessant lloc des del punt de vista històric, cultural i espiritual i, en canvi, es veu tot força abandonat. És una veritable llàstima, tot i que suposem que amb el temps se li farà justícia.

Entre els seus llocs d'interès destaquem el Monestir de Cetinje, l'església de Vlaška (del s. XV) o el Palau i Museu de Blijarda (fou l'antic Senat). Els nombrosos museus que hi ha en la ciutat, així com la gran quantitat d'objectes que atresoren li han proporcionat una merescuda reputació com a ciutat de museus. La biblioteca del monestir de Cetinje és la més antiga de Montenegro, ja que va ser fundada a finals del s. XV. Per acabar aquest rescorregut per Cetinje, volem esmentar els nombrosos i preciosos edificis que en el seu moment van ser ambaixades estrangeres o edificis oficials, entre els quals destaquem les antigues ambaixades de França, Rússia, Bulgària (ara és un bar), o Itàlia, o també l'antiga mansió del Príncep (restaurada recentment amb fons noruecs) o l'edifici de l'antic Banc Central.

El dia se'ns ha passat molt ràpid i hem d'anar pensant a tornar cap a Dubrovnik. En comptes de tornar a Kotor via Budva agafem una carretera antiga que va directament a Kotor. En el seu moment era l'única connexió de Cetinje amb la costa. Es tracta d'un trajecte súper-súper recomanable, tot i que hem de dir que no és apte per a persones porugues, amb vertigen o poc donades a l'aventura, ja que la carretera és molt estreta, amb moltíssimes curves, amb parets de roca que s'esfondren sobre algun tram de carretera i, sobretot, amb penya-segats de centenars de metres al costat de la carretera i sense guardarrails que ofereixin una mica de protecció. Tot i que, per sort, aquesta carretera sembla tenir molt poc tràfic.

Vista des de la carretera Cetinje-Kotor

Per als que s'aventurin el premi és un paisatge preciós i unes vistes sobre la badia de Kotor que treuen l'alè, sent algunes tan extraordinàries que semblen irreals. A més aquesta carretera passa pel petit poble rural de Njegusi, el lloc on va néixer el gran escriptor i governant montenegrí Petar II Petrovic Njegos.

Just sortir de Cetinje aquesta carretera puja ràpidament per una muntanya fins a una altura considerable. Nosaltres vam trobar força neu en aquest trajecte, tot i que per sort la carretera estava neta. En arribar dalt de tot s'inicia el descens i comencen les vistes sobre la badia i la ciutat de Tivat des d'una altura considerable. A partir de cert punt comptem fins a 28 corbes en forma d'U, amb girs de 180º, que permeten que la carretera salvi el desnivell enganxada al vessant de la muntanya. Increïble. Finalment aquesta carretera desemboca en un punt a 1 km de Kotor. En total han estat 46 km de cert patiment des de Cetinje a Kotor, però que han valgut molt la pena ...i no és per massoquisme!!. Des d'aquí anem cap a la frontera croata via Herceg Novi, vorejant de nou la badia, i d'aquí a Dubrovnik, la nostra destinació final.

Aquesta vegada arribem a Dubrovnik directament des de Kotor (Montenegro), a una distància de 93 km per la Ruta E65 que voreja el fiord. Simplement comentar que en el costat croata del pas fronterer de Montenegro a Croàcia els funcionaris s'entretenen de forma especial amb els vehicles montenegrins (?), la qual cosa dóna lloc a grans cues i pot suposar una bona estona d'espera per a creuar de nou a Croàcia (a nosaltres passar la frontera ens va suposar un total de 1,5 hores). D'altra banda dir que la carretera en el costat croata està en millor estat i millor senyalitzada.

Hotel Dubrovnik (Setaliste Kralja Zvonimira, en la zona de Lapad, a 2,5 km de la ciutat vella; tel. +385 20 435 033). Es tracta d'un hotel de 3* on vam pagar 50 € per una estupenda habitació doble amb bany privat, TV, A/C i esmorzar inclòs, de tipus buffet. Hem d'aclarir que trobem aquest hotel sobre la marxa, ja que arribem tarda a Dubrovnik i a aquesta hora era impossible trobar allotjament privat. Si es desitja una alternativa més cèntrica, tot i que no més barata, estan els apartaments Kneževic (Put Srda, 38 - Dubrovnik; tel. +385 20 412 521), dels quals tenim bones referències, tot i que no podem opinar d'ells en primera persona.

Restaurant Maritima (Iva Vojnovika, 58, en la zona de Lapad). Sopem molt bé, en un agradable lloc. Restaurant Kamenice (Gunduliceva Poljana 8, en la ciutat vella): provar els musule na buzaru, els músculs típics de la zona i les postres Dubrovacka rozata, curiosament traduït com crema catalana en la carta en espanyol del restaurant; està bé. Pizzeria Scala (Mata Vodopica, 3 - Dubrovnik, a 350 metres de l'hotel i al costat d'un centre comercial), molt bé de preu i menjar més que correcte. Restaurant Jadran, en un lloc molt bonic, però car i amb un servei nefast: no el recomanem. La cafeteria Gradska Kavana és una mica cara, però molt ben situada per a quedar-se a veure la gent passar pel carrer principal de la ciutat vella.

DUBROVNIK, coneguda avui amb l'àlies turístic de la Perla de l'Adriàtic, és una ciutat costanera situada al sud del país i una de les destinacions turístiques més importants de l'Adriàtic. Va ser fundada fa 1.300 anys i el seu nom oficial fins a 1909 fou Ragusa, arribant a formar una república independent durant segles.

Al costat de la Porta de Pile es troba l'Oficina de Turisme de la ciutat, on es pot aconseguir un valuós mapa i informació útil (també té connexió a Internet per 25 Kn/h). Des delt del carrer Frana Supila es pot veure la típica vista de Dubrovnik, amb les muralles i el port vell en primer pla. Citar també que si s'agafa un autobús urbà és millor comprar el bitllet en un quiosc, ja que costa 8 Kn enfront de les 10 Kn que val si es compra directament a l'autobús.

Ciutat vella de Dubrovnik (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1979). Aquesta és el gran atractiu de la ciutat de Dubrovnik, amb les seves places pavimentades de marbre, els seus costeruts carrerons, i els seus convents, esglésies, palaus, fonts i museus, tot construït de pedra del mateix color, i situada al peu del mont Srdj que cau a sac sobre la ciutat i el mar. Malgrat els importants bombardejos patits durant la guerra a l'any 1991 (un de cada tres edificis van resultar afectats), la ciutat ha estat gairebé totalment reconstruïda, especialment les teulades, i conserva les seves muralles intactes. En l'entrada nord a la ciutat emmurallada, la Porta Buža, hi ha un panell on s'indiquen sobre un mapa tots els danys patits en els edificis i carrers.

Ciutat vella de Dubrovnik des de la muralla

La ciutat vella és bastant compacta i es pot recórrer fàcilment a peu, amb el valor afegit que majorment està vianantitzada. Per a no perdre's cap racó de la ciutat vella recomanem el circuit a peu que proposa l'oficina de turisme de la ciutat. Aquest comença a Pile, una placeta on es troba la pròpia oficina de turisme. Davant d'ella passa el carrer Brsalje, una mena de passeig marítim construït en el s. XIX amb algun bonic edifici. Des d'aquí, i abans d'entrar en la zona emmurallada, podem visitar el fort Lovrjenac, situat sobre un penya-segat a 37 m. d'altura sobre el mar. Creuem la muralla per la Porta de Pile, en el costat oest, i trobem davant nostre el simple però atractiu carrer principal Placa o Stradun. I a la nostra dreta la Font d'Onofrio, una gran font de base poligonal i amb 16 màscares esculpides que serveix de lloc de descans i de reunió. Darrere de la font està el Convent de Sta. Clara i davant la petita església de Sant Saviour, una de les més boniques de Dubrovnik. Al costat d'aquesta església tenim el Monestir franciscà, el qual hostatja una farmàcia fundada al 1317 (una de les més antigues d'Europa). A mig carrer Old Sigurate, a l'esquerra passat el monestir, està l'església i convent de Nostra Senyora de Sigurata, del s. XIII. Continuant pel carrer Prijeko i pujant per carrerons amb escales s'arriba a la Porta Buža, oberta en les muralles al 1907. En el carrer Žudioska, al final de Prijeko, està la Sinagoga, on vivien els jueus en temps de la República de Ragusa. I molt aprop d'aquí l'església de Sant Nicola i el Monestir Dominic. En l'extrem est està la Porta Ploce, del s. XV, i al costat d'ella el fort Revelin, construït fora de les muralles.

Anant cap al sud arribem a l'extrem est de Placa, on es troba la Torre de la Campana, construïda en el s. XV i amb les seves dues famoses figures de bronze (anomenades Zelenci) que colpegen la campana amb el seu martell cada hora. I al costat de la torre el preciós Palau Sponza, construït en el s. XVI en estil gòtic-renaixentista. A l'altre costat de la torre està l'edifici City Guard, que fou la residència de l'almirall des del s. XV, i incrustada en la seva façana barroca tenim la Petita Font d'Onofrio. Al costat d'ell un palau reconstruït en el s. XIX i que ara hostatja una cafeteria, un teatre i un centre administratiu. En la plaça davant la Torre de la Campana trobem la Columna d'Orlando, amb l'estàtua d'un cavaller medieval amb armadura. I al costat d'ella l'església de St. Blaise, romànica i dedicada al sant patró de la ciutat. I uns metres més al sud està el Palau del Rector, del s. XV i un dels monuments no religiosos més significatius en la costa croata i que va ser el centre administratiu en temps de la República de Ragusa. La Catedral de l'Assumpció és del s. XVIII i estil barroc, amb valuoses pintures i objectes de valor en el seu interior. El Port Vell és una de les parts més velles de la ciutat i el seu aspecte actual data del s. XV. El complex dels Lazarettos està format per 8 edificis i en el s. XVII va arribar a ser el centre de trànsit de mercaderies més gran de l'Adriàtic. Caminant des del port pel carrer Damjan Juda s'arriba a Pustjerna, la zona més antiga de la ciutat, on hi ha alguna església i bonics palaus. A través de la plaça Bunic, situada darrera de la Catedral, arribem a la plaça Gunduliceva, on tots els matins hi ha un colorit mercat de fruites i verdures. Des d'aquesta plaça, pujant per una escalinata barroca del s. XVIII, s'arriba a l'església jesuïta de Sant Ignasi, amb una bonica façana i interior. L'edifici adjacent és el famós Collegium Ragusinum, construït també pels jesuïtes en el s. XVII. I en el carrer Za Rokom trobem la bonica església de Sant Roc, del s. XVI.

Les muralles de Dubrovnik, amb un perímetre total de 1,9 km i una altura de fins a 22 metres, van ser construïdes en la seva major part entre els segles XV i XVI, i es conserven intactes, així com les seves 16 torres, 2 fortificacions i 4 bastions. En alguns punts tenen un gruix de 6 metres. És possible recórrer tot el perímetre de la muralla per la seva part superior. L'entrada val 50 Kn, cara, però val molt la pena. Des de dalt de les muralles la vista sobre la ciutat vella i els voltants de Dubrovnik són extraordinàries i úniques, pel que aquesta visita és molt recomanable malgrat el preu. Hi ha tres entrades: al costat de la Porta de Pile, a través del fort de Sant Joan i en la Porta de la Casa de Duanes. Es tanca l'accés a les 17:30.

Des de Dubrovnik, si encara ens queda temps, podem fer excursions en ferri a illes properes, com l'illa de Lokrum, amb una platja nudista que va ser de les primeres a Croàcia, o també a l'illa de Mljet, amb un parc natural de gran bellesa paisatgística.

Per anar a l'aeroport de Dubrovnik des de la ciutat agafem el còmode autobús nº 6 que té el seu origen en l'estació principal d'autobusos de Lopad, però que també s'atura en la parada del carrer Petra Kresimira IV, uns 150 m. al nord de la porta nord de la ciutat vella. Aquesta és la parada més convenient si estem en la ciutat vella. Aquest aerobús parteix del seu punt origen uns 90 minuts abans de cada vol. El trajecte de 24 km fins a l'aeroport es fa en una mica menys de 25 minuts i costa 35 Kn.

I nosaltres finalitzem el viatge amb un vol directe de la companyia Clickair que en 2 hores ens duu des de la capital de la Dalmàcia meridional fins a Barcelona. Final d'un viatge, com no, molt i molt recomanable.