Donat que la carretera NH-4 entre Phnom Penh i Sihanoukville està en força bon estat, aquest trajecte es fa en autobusos grans i còmodes, amb aire condicionat i pel.lícules de vídeo de "xinos". Les companyies D.H. Cambodia, G.S.T. i Ho Wah Genting, totes a prop del mercat Psar Thmei, ofereixen un servei similar al mateix preu de 12.000 riels. Hi ha autobusos a diverses hores del dia i triguen unes 4 hores en fer el recorregut de 232 km.

A l'arribar a Sihanoukville el primer que sorprèn és la quantitat de comissionistes que esperen l'arribada de l'autobús de Phnom Penh per "recomanar" el seu hotel. Si ja es té una idea de l'hotel escollit millor "passar" d'ells i no fer-ne cas, malgrat la seva insistència. Nosaltres recomanem moltíssim l'Angkor Inn Guesthouse. L'habitació doble amb un bany nou costa 4 US$ i el porta una senyora molt simpàtica i amable. Davant mateix de l'hotel hi ha un curiós bar anomenat Angkor Arms decorat a l'estil d'un pub anglès on naturalment s'hi pot beure cervesa, encara que barata no és. En el carrer Ekareach, el carrer principal, es poden trobar nombrosos restaurants i bars de preus i qualitat variada. En les platges també es pot menjar fruita, peix i d'altres que ofereixen uns quants venedors ambulants. En la platja Victory hi ha un restaurant, amb taules sobre una plataforma de fusta en la sorra, que ofereix una variada carta a preus cars, però que val la pena per la meravellosa vista del mar, l'horitzó i les illes que es gaudeix des de la taula, amb l'oceà Índic literalment sota els peus.

Sihanoukville. El principal interès de Sihanoukville són les seves platges i descansar una mica de la pallissa que suposa el transport en aquest país. Fent un bonic passeig d'uns 3 km (o en moto) des de l'hotel s'arriba a la platja d'Ochheuteal, la més propera i potser la més maca de les quatre platges que hi ha. Caminant 1'5 km s'arriba a la platja veïna de Sokha, on ja s'està construint el que sembla ser un complex hoteler. Per anar a les altres dues platges cal agafar una moto perquè estan prou lluny.

Per 2.000 riels aconseguim una moto per dues persones per anar a la més llunyana, la platja Victory. Pel camí veiem, encara que no ens hi aturem, la platja Independence. No poden competir en bellesa amb les platges del Carib, per posar un exemple, però estan bé. Des de totes elles es veuen illes i illots propers a la costa. Recomanem especialment quedar-se en alguna d'elles a veure la posta de sol, quan s'omple l'horitzó amb multitud de vaixells de pesca que surten d'un port de pesca proper, 3 km al nord de la platja Victory. Són platges bastant solitàries, excepte els caps de setmana en que hi venen cambodjans "domingueros". Val la pena observar els seus costums de bany.

Per tornar des de la platja Victory fins al centre de Sihanoukville cal agafar una moto, per 1.500 riels dues persones.

Els pick-ups surten des de la zona del mercat de Sihanoukville quan s'omplen. Costen 8.000 riels p.p. Els primers 60 km són de bona carretera per la NH-4 en direcció a Phnom Penh, però els següents 30 km són un autèntic infern. Es tracta d'una pista, per dir-li alguna cosa, que passa entre la costa i les muntanyes on hi ha el Parc Nacional Borok. La pista té uns forats tan grans que de vegades desapareixen de la vista els vehicles que venen de front per tornar a aparèixer poc després. A més amb el monsó cal sumar-hi l'aigua i el fang que s'acumula en aquests forats. Els darrers 20 km són de carretera asfaltada amb forats però força millor que els anteriors. En total són quasi quatre hores per fer 110 km.

Escollim l'hotel Phnom Khieu per la seva situació cèntrica. L'habitació doble amb bany, TV i nevera costa 6 US$ i està força bé. A més amb molta tranquil.litat perquè no hi ha ningú més a l'hotel.

Un bon lloc per sopar és el restaurant Ta Ou (antic Orrore de Seble), sobre el mateix riu. És una mica car, però val la pena per la situació. Al restaurant hi ha unes noies vestides amb el color i logo d'algunes marques de cervesa que van per les taules intentant "col.locar" la seva cervesa entre els comensals. Curiós. També hi ha un lloc nou anomenat restaurant Marco Polo que ofereix menjar occidental, com pasta i pizzes, a preus bastant cars per als estrangers residents que venen els caps de setmana des de Phnom Penh. Cal tenir en compte que a principis d'aquest any va estar aquí l'equip de rodatge de la pel.lícula Under the Banyan Tree amb Matt Dillon, Gerard Depardieu i James Caan, i això segurament ha fet pujar els preus de la zona.

Kampot és ua petita ciutat al costat del riu Kampot, molt i molt tranquil.la, que sembla estar al cul del món. De fet, fins fa molt poc no hi havia ni connexió telefònica amb la capital. A Kampot s'hi poden trobar alguns exemples d'arquitectura colonial francesa, especialment al passeig que voreja el riu.

Kep. Lloc costaner a 25 km de Kampot que durant dècades va ser una mena Riviera francesa amb cases d'estiueig i casinos per a la classe alta, colonial primer i cambodjana després. Actualment és un lloc fantasma donat que en el millor dels casos només queda l'esquelet d'algunes d'aquestes cases, degut a la guerra i sobretot pel saqueig a que es van veure forçats els locals durant l'episodi de fam que es va patir al 1979-1980 (per a vendre el material als vietnamites). Tot i així el lloc és molt tranquil i val la pena fer una passejada per la carretera que voreja el mar. Davant mateix es veu l'illa de Koh Tensay (o Rabbit Island), on és possible hostatjar-se en cases de famílies de pescadors. Seguint aquesta carretera es passa per un ex-palau de la familia reial Sihanouk, ara en estat ruïnós, i s'arriba a un edifici també semi-derruït que antigament va ser un casino i avui dia hostatja algunes parades d'un mercat. Tot el conjunt té un aspecte bastant apocalíptic. Hi ha un pas fronterer amb Vietnam, Ha Tien, a només 10 km d'aquí, però actualment està tancat per als estrangers. Per arribar fins Kep cal acordar un preu amb un conductor de moto pel temps necessari. Nosaltres paguem 3 US$ per moto, anada i tornada, incloent-hi la visita de les coves de Phnom Sia. La carretera està en bon estat i el paisatge és prou encisador.

Coves de Phnom Sia. Més o menys a mig camí entre Kampot i Kep surt una pista que 1 km més enllà arriba a l'entrada d'una petita muntanyeta, dalt de la qual hi ha un petit temple. La vista des de dalt és sensacional: camps d'arròs, palmeres, mar, illes, ... La muntanyeta és de pedra calcàrea i pujant per unes escales es poden veure algunes coves amb formacions estalactítiques. Arribar fins aquí es pot incloure en el preu de la moto a Kep, donat que ve de pas i es pot fer a l'anada o a la tornada.

Parc Nacional Bokor i Bokor Hill Station. Es tracta d'un dels parcs nacionals més grans del país i ara està obert al turisme, doant que va haver-hi activitat guerrillera i de furtius fins fa poc. La Bokor Hill Station està a 1.080 m d'alçada la visita paga la pena pels salts d'aigua aïllats al mig de la jungla, però sobretot per la magnífica vista que hi ha sobre el golf de Tailàndia. El problema és que està a 41 km de Kampot i la carretera és horrible. Hi ha uns 30 km que només es poden fer en un 4x4 i en època de pluges encara pitjor. Al restaurant Marco Polo ens ofereixen un 4x4 per 40 US$. Com que el vehicle és de 6 places si s'omple el preu no està malament. En el nostre cas com que no hi més turistes per compartir-lo ho deixem còrrer, tenint en compte a més que porta tot el dia plovent i la muntanya de Bokor està completament tapada pels núvols i per tant sense vistes possibles.

En la parada de taxis que hi ha propera a l'hotel Phnom Kieu agafem un minibus a Phnom Penh per 7.000 riels p.p. Com que la NH-3 està acceptablement bé, excepte en alguns trossos on el deteriorament ja és evident, els 148 km de Kampot a Phnom Penh es fan en 3'5 hores. La parada final (taxis al sud) és al costat del mercat Dang Kor. Cal agafar una moto (1.500 riel) per arribar al mercat de Psar Thmei, concretament a la parada de la companyia Ho Wah Genting, des d'on surt l'autobús a Kompong Cham. També costa 7.000 riels p.p., n'hi ha a diverses hores, i triga 2'5 hores en fer els 120 km de distància (també la companyia G.S.T. fa el servei a Kompong Cham al mateix preu). La carretera éstà en molt bon estat ja que l'han refet els japonesos. A mig camí l'autobús atura davant d'uns "xiringuitos" per menjar alguna cosa i aquí podreu veure i tastar unes magnífiques aranyes fregides, grans i peludes amb vuit potes, que pel que sembla són una "exquisitessen" de la regió.

Una bona tria és l'hotel Bophear Guesthouse, a 50 metres del riu Mekong i molt proper a l'embarcador dels vaixells ràpids Phnom Penh-Kratie, on l'habitació doble amb bany i ventilador costa només 3 US$. Aquí també funciona un "karaoke", però per la nit és molt tranquil.

Per menjar recomanem algun dels restaurants que hi ha al costat del mercat i la parada de minibusos i taxis compartits.

Kompong Cham. El nostre interès per venir a Kompong Cham era com a escala en el trajecte a la remota regió de Mondulkiri, ja que la nostra idea era fer el trajecte Kompong Cham-Snuol via Memot, i després d'Snuol a Sem Monorom. Sembla ser que s'ha arranjat bastant la carretera de Kompong Cham a Memot, fent més ràpida aquesta ruta. De tota manera nosaltres no vam poder portar a terme la nostra idea inicial ja que les circumstàncies ens van obligar a tornar ràpidament a Phnom Penh per malaltia greu d'un company de viatge que hi estava hospitalitzat. La tornada a Phnom Penh la fem en un autobús de la companyia G.S.T. que surt de les seves oficines, properes al mercat. Costa 7.000 riels p.p. i triga 2'5 hores.

Kompong Cham és una capital de provincia gran, però molt tranquil.la i sense turisme. Té avingudes i carrers amples, i edificis oficials. Si es té temps val la pena donar una volta pels seus carrers i sobretot pel passeig fluvial al costat del riu Mekong. Destaca de seguida l'enorme pont que han costruit els japonesos per unir les dues vores del riu i que s'inaugurarà a finals de l'any 2001 (és el primer pont a Cambodja sobre el Mekong).

Els minibusos a Kompong Thom surten de la parada de minibusos i taxis compartits que hi ha en una de les cantonades del mercat Psar Thmei de Phnom Penh. El preu és de 7.000 riels cadascú i triga 4 hores en fer els 165 km de Phnom Penh a Kompong Thom. Els primers 120 km són de bona carretera per la NH-7 i un troç de la NH-6, però els darrers 45 km són força dolents pel pèssim estat de la NH-6.

Sense cap dubte recomanem l'hotel Vimean Suor Guesthouse, darrera mateix de l'hotel Neak Meas. Ens costa 5 US$ una habitació doble, amb bany, ventilador i TV, molt nova i super tranquil.la. De les millors que hem trobat fins aquest moment.

Per menjar també hem de recomanar amb entusiasme el restaurant Arunras, molt proper a l'hotel. La seva relació qualitat-preu és excel.lent. Per exemple, un àpat d'un plat principal i una Coca-Cola costa 5.000 riels, i a més molt bo. Com a curiositat val a dir que a cada una de les quatre parets del restaurant hi ha una pantalla de televisió que contínuament emeten combats de boxa tailandesa i full contact, molt populars entre els homes locals vista la quantitat que s'hi congrega a tota hora davant les televisions.

Kompong Thom, apart de ser una possible escala en el llarg trajecte per carretera entre Phnom Penh i Siem Reap, també és una bona base per a visitar el temple preangkorià de Sambor Prei Kuk (a 35 km) o el temple de Phnom Suntonk, dalt d'una muntanyeta (no massa lluny de Kompong Thom). En el nostre cas, per la combinació de pluja i manca de temps no podem dur a terme cap de les visites fora de la ciutat, però sí una tranquil.la passejada per la zona del riu i del mercat, permetent-nos copsar el dia a dia d'aquesta capital de província cambodjana.

Des de la parada de pick-ups i minibusos de Kompong Thom (a l'altre costat de la NH-6 respecte de l'hotel Neak Meas) surt, quan s'omple, transport cap a Siem Reap. Un pick-up ens costa 15.000 riels cadascú i triga 6 hores en fer els 146 km fins Siem Reap. Aquest trajecte per la NH-6 és senzillament horrible, degenerant la carretera en alguna cosa que no se sap massa que és. A més cal sumar-hi punts en que el fang acaba atrapant multitud de vehicles. És difícil transmetre l'infern que suposa circular per aquesta ruta. Per tant recomanem agafar un pickup, que és 4x4 i amb millors suspensions, abans que un minibús, perquè també l'esquena i els ronyons ho agrairan. També s'ha d'intentar no anar massa apretat perquè encara enpitjorarà més el patiment. La parada final és davant el nou mercat de Siem Reap, a 1'5 km de la zona central del carrer Sivatha.

Si es vol anar directament de Phnom Penh a Siem Reap de forma més ràpida i còmode hi ha l'opció, apart de l'avió, d'agafar un vaixell ràpid. Costa 25 US$ i triga unes 5 hores, però pel que es comenta (nosaltres no el vam agafar) no és un medi massa segur perquè ja s'ha enfonsat més d'un, i en qualsevol cas s'aconsella no anar dintre la cabina sinó a la teulada del vaixell (així si s'enfonsa sempre es pot intentar nedar).

Aquí recomanem fermament la Chreuk Loeung Guesthouse (n° 311, National Road 6, Siem Reap, Tel. 063 963 381), just al costat de l'Apsara Guesthouse. L'habitació doble amb bany i ventilador, tot nou de trinca, costa 8 US$ (6 US$ si hi passeu unes quantes nits i després de regatejar una mica). El porta una família molt servicial, que parla anglès i francès, i que us pot ajudar en l'obtenció de bitllets de bus i vaixell, o per organitzar la visita a Angkor amb moto (altre correu de contacte és aic@mobitel.com.kh).

En el tema del menjar, apart dels restaurants normals, mencionem el Restaurant-jardí Sawasdee, molt bo i en un entorn molt bonic, però car. Com a exemple, un plat i una Coca-Cola costen uns 15.000 riels. Similar a aquest és el restaurant Angkor Garden, tot i que aquest és encara més car, ja que més o menys el mateix costa uns 20.000 riels. Però una de les millors opcions és el restaurant Greenhouse, a 200 m. de l'hotel, amb un entorn agradable, molt bon menjar i a un preu no barat però raonable. Un plat amb una cervesa gran Angkor costa uns 12.000 riels.

Per connectar-se a Internet hi ha un lloc proper al restaurant Angkor Garden que costa 2 US$/hora, amb un mínim d'1 US$ per 20 minuts.

No cal dir que la principal raó per venir a Siem Reap és la visita als temples d'Angkor (declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1992), tot i que la mateixa ciutat de Siem Reap també ofereix coses interessants. Per tant no és mala idea passar-hi quatre dies, tres per Angkor i un per Siem Reap.

Temples d'Angkor. Donada la seva excepcional bellesa i l'extensió del complex de temples (uns 200 km2) recomanem comprar un passi de tres dies per a la visita. Aquest passi només es pot comprar en una mena de peatge que hi ha a la carretera de Siem Reap a Angkor i requereix una fotografia de carnet per a personalitzar-lo i evitar-ne la revenda. Per tant no s'ha de comprar enlloc més per a evitar sorpreses desagradables. El seu preu és de 20 US$ per un dia, 40 US$ per tres dies i 60 US$ pel d'una setmana (els dies de visita han de ser consecutius a partir del dia de compra).

Hi ha uns 7 km des de Siem Reap fins l'inici del complex d'Angkor. La visita pot repartir-se entre els tres dies al gust de cadascú. Per la seva extensió es fa inviable fer a peu i, fins i tot amb bici, la visita a Angkor. L'única alternativa és agafar una moto, que pot ser llogada amb xofer o sense, però aquesta darrera no és massa recomanable perquè no hi ha cap mena d'assegurança i al llogar-la ja s'avisa de que si li passa res a la moto haurem de pagar (?). A més surt quasi al mateix preu que amb xofer. Si s'agafa una moto amb xofer també hi poden anar dues persones darrera. Normalment es podrà negociar un millor preu si s'acorda un preu global pels tres dies amb el mateix conductor. Per fer-se una idea es pot pagar 4 US$/dia per fer l'anomenat Petit Circuit, 5-6 US$/dia pel Gran Circuit i uns 9 US$ per la visita als llocs més llunyans com Banteay Srei i Kobal Spien.

Aquí exposem el nostre periple per Angkor:

- Angkor Wat. Imprescindible. Recomanem la seva visita a primera hora del matí, hora en que és possible estar sol ja que la major part dels visitants s'hi concentren a la tarda per a veure la posta de sol. Val la pena pujar al pis superior i quedar-s'hi una estona, aprofitant la quietud, sentint els ocells i els sorolls que arriben de la selva. S'hi pot tornar a darrera hora de la tarda (abans de les 6) per a veure la posta de sol.

- Ta Prohm. Fascinant. Veure la mútua interrelació entre els arbres i les pedres dels temples és una experiència d'un altre món.

- Pre Rup, Ta Som, i Preah Neak Pean.

- Phnom Backeng. És ja un "clàssic" a Angkor pujar a aquest temple muntanya a veure la posta de sol. El problema és la quantitat de visitants que s'hi concentren a partir de les 5 de la tarda. Per tant val la pena pujar-hi abans per a poder-ne gaudir de la vista excepcional i alhora estar tranquil, i si ens quedem fins el final baixar ràpid abans de que es faci fosc perquè el camí no és fàcil. Ah! no perdre's el xou dels elefants-taxi...

- Banteay Srei. Està dintre del complex d'Angkor però a uns 26 km. de Siem Reap. És tracta d'un temple petit en comparació a la resta, però la bellesa i el bon estat dels seus relleus el fan d'obligada visita.

- Kobal Spien. És una muntanya sagrada per als cambodjans, propera a Phnom Kulen, però a diferència d'aquesta és menys visitada (pels propis cambodjans) i val el mateix passi d'Angkor, ja que a Phnom Kulen l'entrada per als estrangers ara costa 20 US$ addicionals. L'entrada a Kobal Spien està 7 km més enllà de Banteay Srei, per una pista de terra. Després cal fer a peu un caminet entre la jungla, durant uns 30 minuts, fins arribar a l'anomenat "riu de les 1.000 lingues". Es tracta d'un riuet amb nombroses figures tallades a les roques amb divinitats hindús i cents de figures circulars, o lingues, esculpides al llit del riu. L'excursió val força la pena, però és recomanable venir-hi amb un guia (pot ser el propi conductor de la moto) per a localitzar les figures ja que algunes d'elles cal saber on estan per veure-les, i pel perill que suposen les mines anti-persona que encara hi ha a la zona. En el caminet de pujada al riu no sortir-se de la zona que van marcant unes estaques de fusta amb un senyal vermell. Per arribar fins aquí negociar un preu conjunt amb la visita a Banteay Srei. Aquest preu conjunt pot ser de 9 US$ la moto, incloent-hi el servei de guia per part del conductor i el cost del pàrquing per la moto.

- Prasat Kravan. La peculiaritat d'aquest temple és que és l'únic de tot el complex construit en rajol i, sobretot, que en les parets interiors de dues de les cinc torres que hi trobem hi ha uns notables baix-relleus amb figures de Vishnu i altres divinitats.

- Bayon. També imprescindible. Des de lluny sembla un desgavell, però vist de prop és senzillament impressionant, amb les 54 torres i sobre 200 cares somrients representant a Avalokiteshvara. Miri des d'on es miri sempre són visibles al menys 12 cares. Tampoc cal perdre's els 1.200 m de baix-relleus que hi ha a la paret exterior del primer nivell, amb escenes del dia a dia del segle XII cambodjà.

- Baphuon, Phimeanakas, Royal Enclosuree, Preah Paliley, terrassa dels Elefants, terrassa del Rei Leprós, les dotze torres de Prasat Suor Pral, Preah Pithu, Kleang Nord i Kleang Sud. Tots ells formen part del recinte d'Angkor Thom, juntament amb el Bayon, i estan en divers estat de conservació. Algun, com el Baphuon, està tancat actualment per restauració i d'altres estan senzillament en ruïnes. En qualsevol cas val la pena passejar-s'hi amb calma per la bellesa de l'entorn.

- Thommanon i Chau Say Tevoda. Estan un enfront de l'altre. El primer està en força bon estat mentre que el segon està ara sota restauració xinesa. Si es ve d'Angkor Thom aturar-se a la Porta de la Victòria, una de les cinc magnífiques entrades que donen accés al recinte d'Angkor Thom.

- Ta Keo. Un exemple monumental de temple-muntanya, amb 50 m d'alçada en la torre central, a la qual s'hi pot pujar per unes escales.

- Preah Khan. També espectacular, ja que aquest i el de Ta Prohm són els dos únics temples no restaurats i on la força de la jungla és més palpable. És un temple bastant gran i val la pena veure'l amb calma. Per una altra banda és menys visitat que el de Ta Prohm i per tant més tranquil.

Siem Reap. La pròpia ciutat de Siem Reap també mereix dedicar-li part del nostre temps ja que té algunes coses per oferir. Per exemple passejar per la zona dels Jardins Reials i els Jardins de Lotus, entre el Grand Hotel d'Angkor i el Palauet Reial. Després el passeig pot continuar per la vora del riu Siem Reap en direcció al mercat vell i arribant a la granja de cocodrils. També es pot veure la peculiar rèplica en miniatura d'Angkor Wat i Banteay Srei que ha fet un esculptor al jardí de casa seva, propera a La Noria Guesthouse. En teoria l'entrada costa 1 US$ però podeu negociar entrar gratis.

Per altra banda, per a recomposar els ossos del nostre cos, malmesos per les carreteres cambodjanes, recomanem molt fer-se un massatge a l'Angkor Massage By Blind. Certament no és dels millors, però només costa 3 US$ una hora i val la pena per la finalitat a la que es destinen els diners, ja que el massatge el fan nois i noies cecs i aquests diners van a una associació de la província de Siem Reap que recull fons pel benestar de la gent amb ceguera.

Per últim, recomanem permetre's un petit luxe anant a prendre una beguda a l'Elephant Bar del Grand Hotel d'Angkor. Es tracta d'un hotel d'estil colonial adquirit i reformat recentment pel grup Raffles de Singapur. Els seus preus són prohibitius, però els "pobres" tenim la possibilitat d'anar a un dels seus bars, l'Elephant Bar, i prendre un coctel o una cervesa. A més entre les 4 i les 8 de la tarda, la "happy hour", demaneu una ronda i en teniu una altra de gratuïta, incloent-hi un bol amb crispetes. Tot és molt bonic i elegant, en un ambient relaxat amb música melòdica i un personal amabilíssim i atent. És un luxe pels sentits. El preu de dues rondes de cervesa és de 3'62 US$. A més mereix la pena donar una volta pel "hall" de l'hotel i el bar amb el racó de les cel.lebritats, amb fotos de clients il.lustres com la Jackie Kennedy o l'escriptor Somerset Maughan.

Amb la millora de la pista que va de Siem Reap a Poipet, en la frontera amb Tailàndia, cada cop apareixen més companyies d'autobusos que fan aquest servei. Molts hotels i guesthouses de Siem Reap venen els bitllets, tot i que segurament es poden comprar més barats directament en les oficines de la companyia. El preu és de 5-7 US$ a Poipet i 11-14 US$ a Bangkok (en aquest cas s'ha de canviar de bus a la frontera). Una de les companyies de busos és Neak Krorhom Travel, amb oficines al costat del mercat vell. Un altra està davant de la granja de cocodrils, i encara n'hi ha més al carrer Sivatha. En qualsevol cas, si es compra el bitllet amb antelació llavors l'autobús passa per l'hotel a recollir-nos.

Després de recollir a tot el passatge el bus surt de Siem Reap a les 7'30 h. aproximadament i triga 5'5 hores en fer els 152 km fins Poipet. Els primers kilòmetres de carretera són asfaltats i en bon estat, i després ja és una pista de terra però també en força bon estat (a diferència del que diuen les guies). Per tant aquest trajecte podria ser fet en força menys temps, però successives aturades per esmorzar, dinar, "avaries" i excuses variades fan que s'arribi a Poipet a les 13 h., sense temps per poder enllaçar amb el tren a Bangkok que surt del costat tailandès d 'Aranyaprathet a les 13'35 h. Essent malpensat hom diria que hi ha una intencionalitat per aconseguir que el viatger que no ha comprat ja bitllet a Bangkok es vegi obligat a fer-ho a l'arribar a la frontera. Però hi ha una tercera opció que és agafar un autobús regular a Bangkok des d'Aranyaprathet, certament força més barat (140 bats) que fer-ho amb el bus-express des de Siem Reap (300 bats), però no tant com el tren (48 B).

En qualsevol cas el bus de Siem Reap s'atura a prop del mercat de Poipet. Cal fer a peu els 300 m fins la frontera cambodjana i sellejar el passaport (és un tràmit relativament ràpid). Despés cal travessar al costat tailandès i fer el visat d'entrada, omplint els formularis corresponents. Aquí cal comptar força estona per la cua que hi ha. Un cop passats els tràmits fronterers cal anar al mercat proper i agafar un tuk-tuk per fer els 4-5 km fins l'estació de busos d'Aranyaprathet (o de tren si encara estem a temps d'agafar-lo). Com que el preu del tuk-tuk serà d'un mínim de 60 B no és mala idea buscar altres viatgers interessats en agafar-ne un per a compartir-lo.

L'estació de busos d'Aranyaprathet està al costat d'un mercat i no massa lluny de l'estació de tren. Si es necessita canviar bats tailandesos hi ha un banc al costat de l'estació de busos. Hi ha un autobús gran a Bangkok a les 15 h. i costa 140 B. Triga unes 5 hores en fer els 280 km fins a la terminal de busos est de Bangkok. A més els darrers 30 km, si ja és fosc, són bastant espectaculars ja que l'autopista per on entra l'autobús al gran Bangkok és un viaducte elevat que va entre els edificis i anuncis lluminosos, passant també per sobre l'aeroport. A la terminal d'autobusos es pot agafar un tuk-tuk fins el carrer Khao San (costa 100 B i també pot ser compartit amb altres viatgers) o qualsevol altre zona de Bangkok.

Pel fet d'arribar al vespre o nit a la zona de Khao San és probable tenir veritables problemes per trobar una habitació d'hotel, barata o cara, per l'alt nivell d'ocupació de la zona en aquesta època. Per tant nosaltres ens veiem obligats a agafar una habitació megacutre en un dels edificis del CHII Guesthouse que hi ha en un carreró adjacent a Khao San. Ens costa 240 B l'habitació doble amb bany i com a mínim no és tan sorollosa com d'altres que es troben a la zona.

Bangkok. Algunes de les coses que és possible veure i visitar en la capital tailandesa són les següents:

• Grand Palace. És l'atracció estelar de Bangkok i això es nota en la quantitat de "tours" que hi podem trobar, tot i que es concentren en hores molt concretes. L'entrada costa 200 B i s'hi arriba caminant des del carrer Khao San.

• Wat Pho. Famòs bàsicament per l'inmens Buda reclinat que es pot veure a l'interior d'un dels seus edificis, al qual ara s'estan restaurant les seves parets interiors. L'entrada costa 20 B i s'hi pot anar caminant fàcilment per la vora del riu Chao Praya fins arribar-hi. Wat Pho també és conegut per hostatjar una escola de massatge tradicional tailandès, on es poden fer massatges o cursos per aprendre la tècnica.

• Wat Arun. Bonic temple a l'altre costat del riu Chao Praya. L'entrada costa 20 B i per arribar-hi cal anar fins a l'embarcador que hi ha al costat d'un petit mercat de peix proper a Wat Pho i agafar una barca per travessar el riu (2 B per trajecte) fins l'embarcador proper a Wat Arun.

Per anar a l'aeroport hi ha un nou servei d'autobusos que passa per diferents llocs de Bangkok, entre ells la zona de Banglamphu on hi passa la línia A-2, però el seu preu és de 100 B p.p. (hi ha servei entre les 6 h. del matí i l'1 de la matinada). Una alternativa més econòmica, si va bé per l'horari, és comprar un bitllet de minibús en alguna de les agències del propi carrer Khao San, ja que el preu és de 60-70 B p.p. Cal comptar una hora per arribar a l'aeroport des de Khao San. A l'aeroport després de facturar l'equipatge i abans de passar per immigració cal pagar les taxes d'aeroport que costen 500 B p.p. S'han de pagar obligatòriament en bats, però hi ha oficines de canvi properes per si no portem moneda tailandesa.

Vol Bangkok-Londres Heathrow (12 hores i 30 minuts) de Qantas, i Londres Heathrow-Barcelona (2 h.) de British Airways.