Un cop més utilitzem la ciutat de Bangkok com a punt d'entrada i sortida donat que els vols a Bangkok són força més barats que volar directament a Phnom Penh). També perquè la idea inicial era obtenir el visat cambodjà aquí (més barat i ràpid d'obtenir que fent-ho des de Barcelona ja que Cambodja no té ambaixada a Espanya i cal fer la gestió a la de París, sumant al cost del visat el del missatger que hi faci arribar el nostre passaport). Però des del passat mes de Maig d'aquest any 2001 el visat ja es pot obtenir en les fronteres terrestres amb Tailàndia de Poipet i Koh Kong, i no solament als aeroports de Pochetong (Phnom Penh) i Siem Reap com fins ara.

Vol Barcelona-Londres Heathrow (2 hores i 10 minuts) de British Airways i Londres Heathrow -Bangkok (11 hores i 35 minuts) de Qantas.

Des de l'aeroport al centre de Bangkok s'hi pot anar amb bus o tren, tot i que es recomana el tren pels constants embussos i caos circulatori als carrers de la megaciutat de Bangkok, tot i que no hi ha trens amb la freqüència que hom voldria. El preu del bitllet de tren de l'aeroport a l'estació de Hualumpong és de 5 B per persona (p.p.) i triga 50 minuts. Donat que volem anar a dormir a la zona de Banglamphu (carrer Khao San) hem de prendre un tuk-tuk a la mateixa estació que ens porta al carrer Khao San per 50 B, trigant uns 20 minuts en fer el recorregut.

7 Holders Guesthouse (220 B l'habitació doble, sense bany i amb força soroll nocturn dels vehicles, i dels clients i la música dels bars del carrer, especialment els caps de setmana). Segurament hi ha alternatives millors a aquesta en qualitat i preu, però donat l'actual nivell de massificació de la zona, i si s'arriba a darrera hora de la tarda o de nit, poden haver-hi veritables problemes per trobar un lloc on dormir i s'haurà d'agafar el que es trobi.

Per fer un àpat el restaurant Chada (al costat de l'hotel mencionat) continua essent una bona alternativa. De tota manera en el conjunt de la zona s'aprecia un marcat augment dels preus respecte a anys enrera, causat segurament per la quantitat de turistes que hi ha. Cal replantejar-se escollir una altra zona de Bangkok per allotjar-se perquè la zona de Banglamphu ja no és el lloc barat i ple de serveis per als motxillers que era abans.

Al mateix carrer Khao San hi ha varis llocs per canviar bats tailandesos. Mirar-ne uns quants per comparar canvis, tot i que són bastant similars.

Veure l'apartat Bangkok (II) al final d'aquesta pàgina.

Aranyaprathet és la darrera ciutat tailandesa en el camí a la frontera cambodjana de Poipet.

Per arribar-hi des de Khao San es pot agafar un tuk-tuk fins l'estació de Hualumpong per 45 B i allà agafar un tren ordinari que surt a les 5'55 hores del matí (48 B p.p.) i arriba a Aranyaprathet a les 11'45 h. del matí.

Aquest és l'únic tren que es pot agafar per poder passar la frontera i no haver de pernoctar a Poipet. Al sortir de Bangkok el paisatge de gratacels, viaductes, xaboles i gent amunt i avall dóna pas als camps d'arròs, zones inundades d'aigua, petits poblets i temples budistes enmig de la planícia que configura les terres de l'est de Tailàndia.

Poipet és la primera ciutat cambodjana just a la frontera i està a uns 5 km d'Aranyaprathet.

Des de l'estació de tren es pot agafar un tuk-tuk per arribar fins la frontera però una via força més barata és agafar un songthaew o camió-bus que fa aquest recorregut quan s'omple i costa 5 B p.p. Aquest transport acaba el seu recorregut al mig d'una zona de mercat molt gran. Després cal anar caminant uns 500 metres fins l'oficina de policia tailandesa per posar el segell de sortida al passaport. Fet aquest tràmit i travessat el corresponent pont "terra de ningú" que fa de frontera s'arriba a la zona cambodjana.

Passat el tràmit d'obtenir el visat cambodjà (veure apartat Visat) ja s'està oficialment a Cambodja, caminant cap a la parada de pick-ups de Poipet enmig d'una allau de cambodjans que van i venen carregats amb mil i un paquets. No cal molestar-se en buscar un banc per canviar perquè no hi és i perquè en tota aquesta zona del país es pot pagar perfectament amb bats tailandesos i dòlars americans, malgrat el canvi serà retornat en riels (moneda cambodjana).

Des de Poipet l'única manera d'arribar aquí és prenent un pick-up (l'únic vehicle que pot suportar el pèssim estat de la National Higway 5 (NH-5)). A la plaça del mercat de Poipet es pot negociar un pick-up a Battambang, i que normalment implicarà fer un canvi a Sisophon, a mig camí. Als pick-ups cambodjans hi ha dues tarifes: dintre la cabina i fora. Dintre suposa normalment anar estret, però assegut (dues places al costat del xofer i quatre darrera). Fora la cabina és més barat perquè es va "tirat" sobre la mercaderia, amb un munt de gent i exposat al sol, la pluja, i a la pols i bots de les carreteres cambodjanes. Per tot això recomanem vivament pagar una mica més i anar dintre. Però, com sempre, "up to you"...

A nosaltres el trajecte Poipet-Battambang (129 km) dintre la cabina ens costa 3 US$ p.p. i suposa 3'45 hores, fent una aturada a Sisophon per canviar de pick-up. Els 75 km de NH-5 de Sisophon a Battambang són una successió de forats a la carretera i ponts destrossats per les mines i bombardejos de la guerra, la climatologia, i un manteniment zero. Per tant és fàcil arribar a Battambang amb tots els ossos fora de lloc.

L'hotel Chhaya és molt cèntric i costa 5 US$ l'habitació doble amb bany i ventilador. És un pèl cutre però no està gens malament i és tranquil. També es pot agafar una habitació amb aire condicionat per 10 US$ o bé amb aire condicionat però només fins les 12 de la nit per 8 US$. Com a curiositat, en el full de registre de l'hotel cal especificar si es porten armes de foc !!

Un bon lloc per menjar és el restaurant Colap So (o White Rose), a prop del riu. Un plat i una beguda costa uns 1'6 US$. Però qualsevol dels restaurant adjacents també estan prou bé i no surten a la guia Lonely Planet (menys gent i més barats).

Si voleu canviar a riels el millor lloc per a fer-ho són les joieries que hi ha al costat del mercat. En aquest moment el canvi estava a 3.940 riels per US$.

Paisatge rural

Battambang. Aquí el principal interès està en la pròpia ciutat, ja que els temples que hi ha als voltants són de difícil accés en època de pluges.

Battambang és una ciutat tranquil.la i molt agradable, que es pot fer a peu i així copsar millor aquest ambient relaxat.

A costat i costat del riu Sangker, que travessa la ciutat, hi ha nombroses cases d'estil colonial francès, actualment ocupades per ONGs.

També val la pena visitar un parell de temples budistes a la vora del riu, especialment el de Wat Kandal, i caminar en direcció a l'hospital provincial per a veure barques amarrades a la vora que serveixen de llar i un passeig ajardinat molt bonic.

En el carrer principal sorprèn veure la quantitat de perruqueries i salons de bellesa que hi ha, tant per home com per dona. Per altra banda, tothom ens saluda i somriu. Segurament molt pocs turistes venen aquí.

Des de Battambang és possible agafar un pick-up fins aquí, però l'estat de la carretera NH-5 sembla ser tan lamentable que arreu s'aconsella agafar el tren. Tot i que vist com funciona el tren a Cambodja, a hores d'ara no sabem massa bé que és pitjor, però ni que sigui per viure l'experiència única que suposa recomanem agafar el tren i deixar-se portar... El tren surt de Battambang en algun moment indefinit a partir de les 6'40 h. del matí. Recentment s'ha fixat un preu especial per a estrangers (més car, clar) i ara el trajecte Battambang-Pursat costa 4900 riels, mentre que Battambang-Phnom Penh costa 12.830 riels. Si es vol anar directament a Phnom Penh i no voleu passar un dia sencer al tren recomanem fer en tren Battambang-Pursat i continuar des d'allà per carretera, ja en millor estat.

En el nostre cas el tren acaba sortint a les 8'10 h. i arriba a Pursat a les 13'50 h. (quasi is hores per fer uns 115 km, a una mitjana inferior als 20 km/h). El comboi està format per nombrosos vagons de mercaderies i només dos de passatgers. Aquests darrers estan rovellats per dintre i per fora, amb goteres, seients de fusta, i plens de gent a vessar, amb les mercaderies més insospitades. A més, degut a la poca velocitat que assoleix en marxa sorprèn el que s'arriba a moure el vagó a costat i costat. En fi, un espectacle...

L'hotel Vimean Sourkea, molt a la vora del costat oest del riu, costa 5 US$ l'habitació doble amb bany. Està a uns 2 km. de l'estació de tren i per tant es pot agafar una moto per arribar-hi. Aquest hotel és bastant correcte, però com molts hotels a Cambodja, es tracta d'un "puti-club" reconvertit a hotel, amb un "karaoke" i "senyoretes" a la planta baixa. De tota manera això no incideix gens en la seva vessant com a allotjament i no sol molestar de nit.

Per menjar recomanem el restaurant de l'hotel Phnom Pech que hi ha just al costat del Vimean Sourkea. S'hi menja molt bé i a un preu molt raonable. Es pot demanar una ampolla gran de cervesa Angkor i costa 5.500 riels.

Molt pocs turistes aturen aquí, però creiem que és un bon lloc per a fer nit viatjant de Battambang a Phnom Penh, permetent així també passejar per aquesta tranquil.la ciutat amb riu i sobretot per a fer l'excursió a la ciutat flotant de Kompong Luong.

Pursat. Paga la pena de travessar el pont sobre el riu i tombar a l'esquerra seguint un caminet veïnal que transcorre al costat del riu, per tornar a travessar pel següent pont. També es recomana visitar el mercat, diurn i nocturn, i els carrers adjacents.

Poblat de Kompong Luong

Kompong Luong Es tracta d'una ciutat flotant sobre la riba del llac Tonle Sap i que es desplaça seguint les crescudes del llac en època de monsons. Cada temple, botiga, benzinera, restaurant, o llar qualsevol és una construcció de fusta que descansa sobre una barcassa, i els carrers són les aigües del llac, essent la barca un element imprescindible per al transport i l'activitat econòmica. Està habitada per una important colònia de vietnamites, així com cambodjans i xams.

Per veure bé la ciutat cal llogar una barqueta que recorre alguns "carrers" i s'endinsa al llac per pujar a una talaia construïda sobre l'aigua des de la qual es veu una fantàstica visió de conjunt. Nosaltres vam pagar 10.000 riels per la barca sencera durant una hora i quart.

Per arribar a Kompong Luong cal anar a la parada de pick-ups de Pursat i agafar-ne un fins Krakor (30 km) i allà agafar una moto per fer els tres km fins Kompong Luong, o bé negociar una moto directament des de Pursat. La moto, anada i tornada, costa 15.000 riels p.p. i triga més o menys una hora en cada trajecte (incloent-hi aturades per a fer fotos). A prop de Siem Reap, a l'altre costat del llac, hi ha un lloc similar a aquest, però Kompong Luong és més gran i en qualsevol cas molt menys visitat. Per tot això recomanem moltíssim la seva visita.

Des de la parada de pick-ups que hi ha a la carretera NH-5 es poden agafar minibusos, pick-ups o taxis compartits a Phnom Penh. Una "vanette" minibus costa 10.000 riels p.p i triga unes sis hores en fer els 180 km. fins la parada final al mercat central o Psar Thmei de Phnom Penh. La primera meitat del camí, fins Kompong Chnang, està en força mal estat mentre que a partir d'aquí ja millora bastant. Durant el trajecte no és estrany veure militars al costat de la carretera buscant mines anti-persona amb detectors.

L'hotel Royal Guesthouse costa 7 US$ l'habitació doble amb bany i ventilador. A més té un restaurant propi (s'hi menja bé però és car, costant 3 US$ un plat estàndar i una beguda) i ofereix serveis com venda de bitllets de vaixell, de bus i d'avió, organitza excursions, i tramita el visat de Vietnam. A l'altre costat de carrer de l'hotel hi ha un un petit "xiringuito" amb connexió a Internet per només 1 US$/hora, tot i que el temps mínim a pagar és 1/2 hora (2000 riels). Al costat mateix de l'hotel hi ha un bar-restaurant local amb una gran terrassa on es pot menjar bé i barat.

Els restaurants FCC i Globe, ambdós a Sisowath Quay, ofereixen bona cuina internacional en edificis d'estructura i decoració colonial molt bonics, però els preus també són "internacionals".

La diversió nocturna a Phnom Penh no arriba aln nivells de la de Bangkok o la de Saigon però ofereix algunes opcions, com per exemple els esmentats FCC i Globe, el casino flotant Naga, o l'after hours Heart of Darkness, el lloc de moda ara mateix.

Phnom Penh. Algunes de les coses que és possible veure i visitar en la capital cambodjana són les següents:

Wat Phnom. Pujant per Norodom Blvd. s'arriba a aquesta petita muntanyeta sobre la qual hi ha un temple. L'entrada costa 1 US$ p.p. i el temple en sí no val gran cosa, però sí és bonica la vista i l'entorn del temple. És un dels símbols de Phnom Penh.

Sisowath Quay. És el passeig que voreja el riu Tonle Sap i és més bonic com més ens acostem al Palau Reial. S'hi poden veure varis edificis d'estil colonial francès. Sempre hi ha un gran ambient degut a que s'hi concentra bona part dels bars, cafès-internet i restaurants per a estrangers que hi ha a Phnom Penh.

Foreign Correspondents' Club (FCC). Al mateix Sisowath Quay es troba aquesta construcció colonial que va hostatjar als corresponsals de guerra estrangers durant el conflicte cambodjà. Actualment és un bar-restaurant-llibreria, decorat amb molt de gust, des del qual hi ha una molt bona vista del riu Tonle Sap. El bar i restaurant tenen preus "occidentals", però val la pena gaudir d'una bona estona en una de les seves terrasses amb vista panoràmica i escoltant bona música. Una cervesa Anchor de barril costa 1'4 US$, per exemple.

Wat Ounalom. Temple budista i complex on viuen nombrosos monjos. La majoria de temples a Cambodja tenen aspecte de molt nous ja que han hagut de ser restaurats o reconstruits en els darrers 15 anys, degut a que van ser destruits o malmesos durant el període dels Jemers Rojos. Donat que la religió predominant al país és el budisme theravada la gran majoria de temples corresponen a aquesta religió.

Palau Reial (Phnom Penh)

Palau Reial i Silver Pagoda. Es tracta d'un complex d'edificis i jardins molt ben mantinguts, impressionants. Tot el conjunt recorda el Grand Palace de Bangkok en el que està inspirat, però hi ha molts menys turistes i no és tan recarregat com aquell. El Palau Reial té una part visitable i altra que no ho és (on viu la família reial cambodjana). Dintre la Silver Pagoda es pot apreciar una riquesa sumptuosa: per exemple un buda de maragda, nombrosos budes d'or amb incrustacions de diamants i un terra format per 5000 planxes d'argent d'un quilo cadascuna. Anar en compte perquè la pagoda està tancada d'11 a 14 h. El preu de l'entrada al complex és de 2 US$ més 3 US$ per la càmara de fotos.

Presó Tuol Sleng (S-21). Es tracta d'un antic institut de secundària "reciclat" al 1975 a centre de detenció i tortures durant l'època dels Jemers Rojos. Els detinguts que sobrevivien aquí després eren conduïts als camps de la mort (killing fields) a les afores de Phnom Penh. El lloc és bastant depriment en sí, però aquesta sensació es va magnificant a mesura que es van visitant els 4 edificis que formaven el centre, sobretot veient les fotos dels detinguts. La imaginació ja fa la resta. Comparant-lo amb el museu dels crims de guerra de Saigon (Vietnam) aquell és més "heavy" perquè les imatges i utensilis exposats són més explícits, però Tuol Sleng compta amb el fet de que el propi museu és el lloc real on es van portar a terme aquelles atrocitats. Repetim que la visita és molt depriment, però pensem que s'ha de fer ja que malauradament forma part de la història d'aquest país i de la Humanitat sencera. L'entrada costa 2 US$ i per arribar aquí des de Psar Thmei cal agafar una moto (1.000 riels) perquè està lluny.

Mercats. El mercat central de Psar Thmei és curiós per l'edifici que l'hostatja, amb forma de zigurat. Al voltant del mercat es troben unes quantes joieries o botigues a on canviar a riels, mostrant un cartell amb el canvi del dia. No massa lluny de Tuol Sleng hi ha el Psar Toul Tom Pong o mercat rus, on es poden trobar la més gran varietat de souvenirs: samarretes, figures, "antiguitats", postals, etc. Curiosament també es troben infinitat de CD's pirates de tots els estils musicals (fins i tot Julio Iglesias!!).

Tonle Bati. Es tracta d'un temple, a 35 km. de Phnom Penh, de la mateixa època que el d'Angkor Wat però molt més petit i força malmès. En alguna paret encara es poden apreciar les destrosses dels Jemers Rojos. A uns 300 m. del temple hi ha una zona d'esbarjo, encara en construcció, al costat d'un petit llac a on venen molts cambodjans de pic-nic durant el cap de setmana. Per tant recomanem anar-hi un dia feiner. També al costat del llac hi ha alguns temples nous i un mirador sobre l'aigua des del qual es veu un bonic paisatge. L'entrada al recinte costa 2 US$. Per arribar fins aquí cal agafar l'autobús a Takeo en la parada de la companyia Ho Wah Genting que hi al costat de la benzinera del mercat Psar Thmei. Hi ha varis autobusos durant el dia i costa 3.000 riels p.p. Triga uns 75 minuts en fer els 33 km fins la cruïlla de Tonle Bati. Des de la cruïlla fins al temple hi ha uns 2 km per una pista enmig dels camps d'arròs, que es poden fer en moto (1.000 riels p.p.) o a peu (el camí a peu val molt la pena per l'entorn rural que hi trobareu). Per tornar a Phnom Penh cal anar de nou fins la cruïlla i esperar allà el bus que ve de Takeo, tenint en compte que el darrer passa a les 17'30 h.