Comencem el viatge amb un vol de la companyia Alitalia de Barcelona a Milà-Malpensa (70 minuts). Després d'una curtíssima espera enllacem amb el següent vol, de la mateixa companyia, a Sofia (1 hora i 45 minuts de vol).

Els bitllets d'avió del trajecte Barcelona-Milà-Sofia i Sofia-Roma-Barcelona els havíem comprat a Internet mesos endarrere pel mòdic preu de només 227 € per persona, tot inclòs.

Una vegada desembarquem en el modern i petit aeroport de Sofia avancem el rellotge 1 hora per anar d'acord amb l'hora local, passem immigració (no ens posen cap segell en el passaport, snif!) i ens trobem amb la desagradable sorpresa que l'equipatge embarcat no apareix (ni el nostre ni el de la resta de passatge que ve de Barcelona). Reclamem en la finestreta de pèrdua d'equipatges de l'aeroport i ens donen un telèfon on trucar i informar-nos, tot i que ens diuen que arribarà en un vol al dia següent (de tota manera donem l'adreça del nostre hotel previst a Sofia perquè ens el portin quan arribi). Després d'això anem al taulell dAlitalia a reclamar una bestreta de diners per a poder comprar algunes coses necessàries, almenys per a la higiene personal, però ens toregen de mala manera amb la burda excusa que la persona que mana no es trobava allà. Molt malament l'atenció a l'usuari de la companyia Alitalia (!!!).

A la terminal de recollida d'equipatges hi ha una oficina de canvi, però en aquell moment estava tancada, pel que no vam poder canviar (la veritat és que el seu canvi era bastant dolent: 1,65 Lv/€). Fora, en la terminal d'arribades, hi ha alguna altra oficina de canvi, però també estava tancada (són només les 19:15 d'un dissabte qualsevol!). Per això ens veiem obligats a treure diners a través d'un caixer automàtic que hi ha en la mateixa terminal (bon canvi, a 1,94 Lv/€, però cal tenir en compte la comissió que aplica el nostre banc per disposar de diners a l'estranger).

Fora de la terminal, uns 50 metres a la dreta, trobem una parada d'autobusos on espera un autobús de color taronja amb el nº 84 (l'altra opció és el nº 10, que també va al centre). Preguntem al conductor i ens diu que va al centre de Sofia (a 12 km de l'aeroport). El bitllet costa 0,80 Lv i després d'uns 25 minuts de viatge ens deixa en la cruïlla de les avingudes Vasil Levski i General Gurko, al costat del parc Boroseva Gradina. Preguntant ens orienten sobre la direcció a seguir per anar a la plaça Svetia Nedelya, el centre-centre de Sofia (una bona referència a l'hora de preguntar és indicar l'Hotel Sheraton, que es troba en aquesta plaça). Caminant uns 600 m. arribem a la plaça.

A l'Hotel Maya (c/ Trapezitsa 4, 2º pis - Sofia; tel. 0888-924-206) paguem 20 € per una habitació doble enorme, però senzilla, amb bany privat (amb clau) fora de l'habitació. Tal com esmenta la guia LP es tracta d'un lloc amb caràcter, tot i que igualment pot donar la sensació de decrèpit i decadent (només cal pujar o baixar amb l'ascensor de la finca) i fins i tot cutre. De totes formes, el seu preu i posició tan cèntrica fan que sigui una molt bona opció si estem disposats a sacrificar una mica de comoditat. La propietària de l'hotel és una senyora molt servicial, però que només parla búlgar, rus i alemany. El preu de l'habitació era en realitat de 40 Lv, però la propietària ens va oferir la possibilitat de pagar amb 20 €, la qual cosa era lleugerament més avantatjós per a nosaltres pel canvi aplicat.

Un restaurant molt recomanable és el Happy Bar & Grill (al costat oest de la plaça Svetia Nedelya), el qual forma part d'una gran cadena búlgara de restaurants que trobarem en altres ciutats del país. Ofereix molt bon menjar local servit en un entorn occidentalitzat, pel que no és d'estranyar que triomfi entre la població jove i moderna de Bulgària. També hi ajuda el que les boniques i joves cambreres duguin unes minifaldilles molt mini, tirant a micro. Els preus són molt raonables i hi ha zona per a no fumadors. També podem recomanar el Victoria Pizza & Restaurant (Tsar Osvoboditel, 7), amb una agradable terrassa exterior. Per a esmorzar una molt bona opció és anar al Central Hali Shopping Center (bul Maria Luisa 25), on es poden comprar cruasans en una fleca del mercat i acompanyar-los d'un cafè amb llet en una terrassa coberta en la part central del mateix edifici. En aquest centre comercial hi ha també alguna oficina de canvi on obtenir moneda local.

SOFIA, la capital de Bulgària, és una petita ciutat que, possiblement, no estigui entre les més boniques d'Europa, però això no significa que no tingui interès, ja que té alguns punts remarcables i per la seva grandària no és un lloc agobiant. De fet, Sofia va ser una petita població fins que al 1878 va ser triada com a capital de la recent alliberada Bulgària, raó per la que no té el pedigrí històric d'altres ciutats búlgares com Plovidv o Veliko Târnovo. No obstant, posseeix un bonic casc antic d'aires centreeuropeus en colors pastís que contrasta amb la resta, barris-dormitori d'edificis grisos i lletjos, herència de l'època comunista.

Tot i que per a visitar els principals llocs d'interès del centre de Sofia es pot fer caminant, la ciutat té una extensa xarxa de transport públic formada per tramvies, trolebusos, autobusos i metro que pot ser-nos útil per a anar a l'aeroport, a les estacions d'autobús o tren, o a la muntanya Vitosha. Per això és convenient disposar d'un mapa detallat de la ciutat que indiqui les xarxes de transport públic. Si s'agafa un taxi cal vigilar que sigui oficial i exigir que posi el taxímetro o negociar un preu raonable per avançat (no més de 8 Lv).

Per a visitar Sofia nosaltres vam seguir, més o menys, la ruta a peu proposada per la guia Lonely Planet, la qual comença a Sveta Nedelya i acaba en el parc Borisova Gradina, passant per la major part de punts d'interès de la ciutat, amb una longitud aproximada de 2,5 km. Aquesta ruta la vam fer un diumenge, pel que fou un més que agradable i tranquil passeig pel centre de la ciutat i sense patir les molèsties del tràfic dels dies feiners.

La plaça Sveta Nedelya és el centre-centre de Sofia i des d'ella, si mirem en direcció a l'hotel Sheraton, podrem apreciar una curiosa barreja arquitectònica d'estils, ja que veurem ruïnes romanes, edificis d'estètica comunista i façanes del s. XIX. En el centre de la plaça destaca la catedral Sveta Nedelya, una bonica església construïda en la segona meitat del s. XIX i el principal interès de la qual radica en els rics murals del seu interior. En el costat oriental de la plaça emergeix l'imponent edifici del Sheraton Sofia Hotel Balkan. Val la pena entrar-hi per a veure els seus sòls de marbre i la luxosa decoració, asi com per a obtenir un pràctic mapa de Sofia. Continuant cap al nord per bul Maria Luisa passem al costat de l'enorme edifici on estaven els antics magatzems TSUM i que ara són un modern centre comercial i arribem davant la cridanera mesquita Banya Bashi, contruida pels turcs en el s. XVI i l'única activa actualment a Sofia. Només 100 m. a l'oest de la mesquita trobem la sinagoga de Sofia, la major sinagoga sefardita d'Europa (no és visitable). Molt prop de la mesquita, en el carrer Triaditsa, trobem els bonics banys minerals o banys turcs, on podem veure a nombroses persones omplint tot tipus d'ampolles i recipients de plàstic amb l'aigua mineral calenta que raja de les fonts. Mentre s'omplen les ampolles o garrafons la gent aprofita per a fer vida social.

Església russa

Continuant uns 400 m. al sud arribem a la plaça Nezavisimost, al costat de l'enorme edifici de l'Assemblea Nacional. I en l'altra vorera l'edifici de la Presidència búlgara, on coincidint amb cada hora en punt es produeix un vistós canvi de guàrdia (sobretot pels uniformes i el pas marcial) que val la pena veure. A l'altre costat d'una petita plaça està el Museu Arqueològic, sembla que molt interessant, però nosaltres no el visitàrem. Seguint l'avinguda Tsar Osvoboditel, amb llambordes de color groc i també coneguda com Largo, uns 150 metres a l'est arribem al Museu Etnogràfic, situat en el preciós edifici del que abans fou el Palau Real. Davant el museu està el Jardí de la Ciutat, un bonic parc urbà en el que vam tenir la sort de coincidir amb un nombrós grup de dones vestides amb robes tradicionals, a la manera de les Veus Búlgares, cantant cançons del folclor del país en ple carrer. En el costat oriental del parc destaca el cridaner Teatre Nacional. I continuant per Tsar Osvoboditel arribem a l'església russa de St Nikolai, amb 5 cúpules daurades de clar estil rus i amb meravellosos murals i mosaics, tant en l'interior com en l'exterior. Al costat de l'església hi ha un petit jardí ple de flors que proporciona una bonica postal del conjunt.

Església Alexander Nevski

I seguint uns 200 metres a l'est arribem a una gran plaça circular en el centre de la qual es troba la imponent església Alexander Nevski Memorial, el símbol per excel·lència de Sofia. Aquesta església ocupa un gegantí edifici blanc coronat per enormes cúpules, visibles des de qualsevol racó de la ciutat, sobretot en un dia assolejat. Fou construïda a finals del s. XIX, en estil neo-bizantí, en memòria dels 200.000 soldats russos que van morir lluitant contra els turcs per aconseguir la independència de Bulgària. Es pot visitar el seu interior i, encara que és bastant fosc, es poden apreciar els cridaners murals en totes les seves parets (està prohibit fer fotos). A l'esquerra de l'entrada principal una porta dóna accés a la cripta (entrada: 4 Lv), la qual conté la millor i major col·lecció de mostres de la iconografia ortodoxa búlgara. Als voltants de l'església trobem un petit mercat amb reproduccions d'icones ortodoxes, objectes de l'època comunista o algunes antiguitats, per posar un exemple. En el dia de la nostra visita, en arribar davant l'església, ens trobàrem amb un impactant desplegament de vehicles militars i policials, amb nombrosos soldats russos armats fins a les dents i fins i tot alguns amb màscares anti-gas. Passat l'esglai inicial vam veure que no era la tornada al teló d'acer, sinó que es tractava del rodatge d'una pel·lícula francesa, amb molts extres caracteritzats de soldats, religiosos ortodoxos, poble ras, etc.

A més de tot allò vist en aquesta ruta comentada també es pot anar al sud de la plaça Sveta Nedelya seguint el bulevar Vitosha, el carrer més comercial de Sofia, amb moltes botigues de marca i on, a més, hi ha nombrosos restaurants i, a la nit, també casinos i locals d'strip-tease.

Església de Boyana (declarada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco a l'any 1979). Aquesta església, amb una història de nou segles, va formar part d'una fortalesa que en l'època medieval defensava l'antiga Sofia. Durant la seva existència aquesta església ha sofert moltes transformacions i en l'actualitat està formada per construccions dels segles XI, XIII i XIX. Però la seva importància i fama mundial li ve donada per uns frescos que daten de l'any 1259 i que cobreixen les parets interiors de l'església. Constitueixen una de les mostres més completes i bé conservades d'art medieval en l'Europa Oriental, mostrant un total de 89 escenes que inclouen 240 figures humanes (són especialment impressionants les que hi ha a la paret nord de l'església). A més d'aquests frescos del 1259 l'església posseeix també fragments dels s. XI i XII, així com uns quants de segles posteriors (els més recents són de l'any 1882).

L'entrada a l'església de Boyana costa 10 Lv. Com, a més, només es permet estar un màxim de 10 minuts dintre de l'església (la qual cosa no permet apreciar massa la bellesa dels frescos), aquesta deu ser una de les atraccions més cares que recordem si comptem el preu per minut de visita. L'església es troba en el nº 1-3 del carrer Boyansko Ezero, a 8 km al sud del centre de Sofia, en un barri residencial. Nosaltres arribàrem fins a ella amb el nostre cotxe de lloguer, però també és possible venir des del centre de Sofia amb transport públic, amb el minibús nº 21 o bé amb els autobusos nº 64 i 107, tot i que pot fer-nos consumir molt temps. A només 2 km de l'església, en aquesta mateixa zona, es troba el Museu Nacional d'Història, el qual ocupa l'antic palau presidencial de l'època comunista. També es poden fer moltes caminades per l'entorn de la muntanya de Vitosha.

Per al trajecte de Sofia a Veliko Târnovo, tot i que és possible fer-lo en autobús (la moderna estació central d'autobusos de Sofia està a menys de 300 metres de l'estació de tren), és millor el tren. Des del centre, a la plaça Sveta Nedelya, agafem el tramvia nº 7 que ens duu a l'estació de tren, uns 3 km al nord. El bitllet senzill de tramvia costa 0,7 Lv i s'ha de comprar en algun dels quioscos que hi ha en els carrers de la ciutat (en pujar al tramvia s'ha de validar el bitllet).

Un cop a l'estació de tren, un enorme, lleig i decrèpit edifici de formigó molt del gust soviètic, mirem en un gran panell les sortides i horaris dels següents trens (en ciríl.lic). Els bitllets per a destinacions al nord i est del país es venen en la sala principal de l'estació, mentre que per a la resta de destinacions cal baixar a un pis inferior. Un cop localitzat el tren que ens interessa escrivim en una fulla la destinació i l'hora de sortida per a evitar malentesos en la finestreta de compra. El bitllet en 2ª classe a Veliko Târnovo ens costa 10,90 Lv. La veritable dificultat la tindrem en trobar l'andana, ja que l'estació és molt gran i les indicacions no són molt clares, però preguntant aconseguim localitzar-la. Recomanem, doncs, anar amb temps per a trobar l'andana correcta. El nostre compartiment de 2ª classe tenia 8 places i el cert és que eren àmplies i còmodes, pel que no vam veure la necessitat de pagar un suplement per anar en 1ª classe.

El nostre tren va sortir puntualíssim. En el trajecte de Sofia a Mevdraz el tren és bastant lent perquè circula per valls i muntanyes, amb molts arbres, en els quals la via no està en molt bon estat i ha de traçar moltes corbes. A canvi, el paisatge és realmente preciós. A partir de Mevdraz el paisatge es torna pla i és una successió de camps verds. Passem també per la ciutat de Pleven. Veiem que totes les estacions de tren tenen retolat el seu nom en ciríl.lic i en caràcters llatins. Baixem del tren a l'estació de Gorna Oryakhovitsa, la més propera a Veliko Târnovo, a 8,5 km. Ha estat un llarg viatge de 4 hores i 20 minuts, però no se'ns ha fet gens pesat.

En sortir a l'exterior de l'estació de Gorna trobem un minibús privat aparcat just davant. Surt quan s'omple i el trajecte costa 1 Lv. Després d'un còmode recorregut ens deixa al costat de l'Oficina de Turisme de Veliko Târnovo, des d'on caminem uns 600 metres pel carrer Stefan Stambolov cap a la part vella.

En el domicili particular de Ghinka Ivanova (c/ Stefan Stambolov 65, 3er. pis - Veliko Târnovo; tel. 062-600 343) paguem 30 Lv per una habitació doble amb bany compartit. Encara que els llits no són molt còmodes el lloc no està malament pel preu. A més, la seva situació és molt convenient per al viatger i, com a plus, les vistes sobre el riu des de la balconada de l'habitació que dóna al sud són extraordinàries. Ghinka, la seva amable i atenta propietària, lloga habitacions en el seu domicili a visitants, locals o estrangers. A nosaltres ens va captar en el carrer, intuint que estàvem buscant allotjament i el cert és que havíem mirat ja diversos hotels indicats en la guia LP i uns altres que vam anar trobant pel camí, però tots estaven plens, ja que estàvem immersos en un pont festiu de 4 dies i molts habitants de Sofia havien vingut a Veliko a passar aquests dies. Pel que sembla, l'Oficina de Turisme pot ajudar-nos a trobar allotjament en cases privades, però la veritat és que durant els dies que vam estar a Veliko sempre la trobàrem tancada (??).

Per a menjar recomanem especialment el restaurant Stratiat (c/ Rakovski 11), amb vistes, excel·lent menjar i ambient agradable, i tot amb una bona relació qualitat-preu. També vam provar el restaurant Gurko (c/ Gurko 33), on hi ha una extensa carta d'especialitats búlgares. Val la pena provar el kavarma. Vam menjar bé, però les racions eren una mica escasses per a l'habitual a Bulgària.

Per a connectar-se a Internet recomanem Navigator (ul Stefan Stambolov, en la planta subterrània d'un mini-centre comercial): 0,80 Lv/hora.

VELIKO TÂRNOVO (també escrit com a Veliko Turnovo) és un dels assentaments més antics de Bulgària, amb més de 5.000 anys d'història. En l'època medieval, entre els anys 1187 i 1393, fou la capital del Segon Imperi búlgar, amb molta influència econòmica i cultural en el país. Avui dia és una pintoresca ciutat per la seva peculiar arquitectura, amb cases apilonades unes damunt d'altres (moltes tenen 4 i 5 plantes en el costat que dóna al riu i 2 en l'oposat) seguint el pendent dels turons, i també pel seu extraordinari emplaçament sobre el riu Yantra, el qual discorre encaixat entre els turons de Tsarevets, Trapezitsa i Sveta Gora. Per tots aquests motius, Veliko Târnovo és una de les principals destinacions turístiques de Bulgària, ja sigui de turisme nacional com d'internacional.

La principal atracció de Veliko Târnovo és la fortalesa de Tsarevets, situada sobre un turó a l'est de la ciutat i gairebé envoltada per complet pel riu Yantra, de tal forma que el turó és ja gairebé una fortalesa natural. Els romans van construir les primeres muralles de la ciutadella, i en el s. V l'emperador Justinià va establir aquí una ciutadella bizantina. Després del pas d'eslaus i búlgars va ser reconquerida de nou per Bizanci a principis del s. XII i la fortalesa va tenir el seu apogeu quan es va convertir en un important focus de rebelió contra els governants bizantins. Finalment va ser saquejada pels turcs a l'any 1393. En les ruïnes s'han trobat restes de 400 cases, 18 esglésies i nombrosos monestirs, comerços, portes i torres. Les muralles exteriors han estat restaurades (arribaven als 12 m. d'altura), així com l'església del Patriarca. Dintre de la ciutadella podem veure les restes del Palau Real (llar de 22 tsars), la Torre Baldwin o la Roca de l'Execució, sobre un precipici, i des de la qual eren llançats els traïdors al riu Yantra. Per la seva situació privilegiada les vistes des de la fortalesa són extraordinàries. L'entrada a la fortalesa costa 4 Lv i realment val la pena, encara que és una llàstima que els rètols explicatius estiguin escrits només en búlgar, rus i alemany.

Un altre punt d'interès de Veliko Târnovo és l'església St Bogadaritsa, la principal de la ciutat. Val la pena entrar per a veure els frescos que hi ha en les seves parets interiors. Molt prop d'aquesta església està el Museu Arqueològic, on nosaltres no vam arribar a entrar, però val igualment la pena visitar el seu exterior per la bellesa de l'edifici que l'hostatja, la preciosa terrassa i pati amb columnes i escultures romanes, i les extraordinàries vistes sobre la vall. I des d'aquí hom pot anar fins al proper carrer Gurko, el qual conté nombrosos exemples d'arquitectura del Ressurgiment Nacional búlgar.

Vista del Parc Asenovtsi

Un bon exemple d'això és la casa Sarafkina Kâshta, construïda en el s. XIX per un ric mercader turc, i que ara és un museu. A més, repartides per la ciutat, podem trobar altres esglésies com la de St Dimitâr (s. XII), la dels Quaranta Màrtirs, originalmente construïda en el s. XIII pel tsar Ivan Assen II, o la dels Sants Pere i Pau. Aquestes dues últimes estan situades en el costat oest i nord respectivament de la muralla de la fortalesa Tsarevets.

Finalment, val la pena anar fins al Parc Asenovtsi, situat en una estreta llengua de terra formada per un meandre del riu Yantra. Per arribar fins a ell cal creuar pel pont Stambolov, el qual parteix del costat del Veliko Târnovo Grand Hotel, un nom rimbombant per a un hotel que ocupa un enorme edifici de ciment d'estil soviètic i que és un veritable atemptat paisatgístic, sobretot tenint en compte que està en un lloc privilegiat. No té pèrdua perquè és visible gairebé des de qualsevol lloc. Un cop al parc podem gaudir d'una vista extraordinària sobre les façanes de les cases que donen al riu. En aquest parc està el Monument dels Asens, commemorativo de l'establiment del Segon Imperi búlgar en l'any 1185, i també el Museu d'Art de la Ciutat. Caminant uns 300 m. al sud d'aquest museu arribem al lloc on comencen unes llargues escales que pugen fins a l'enorme Parc Sveta Gora. Si fem l'esforç de pujar fins a dalt ens veurem recompensats per unes vistes esplèndides sobre Tsarevets i la ciutat vella de Veliko Târnovo.

ARBANASI (o Arbanassi) és una petitíssima població que pertany a la municipalitat de Veliko Târnovo i està situada sobre una plana, a 400 m. d'altura. La seva importància rau en la seva rica història i gran nombre de monuments històrics, tals com esglésies dels s. XVII i XVIII i nombrosos exemples d'arquitectura del Ressurgiment Nacional búlgar. Per això s'ha convertit en un lloc bastant turístic, sobretot de turisme local, i es nota en la gran quantitat d'hotels i restaurants que hi ha. Això fa que també pugui ser una bona alternativa per a allotjar-se en comptes de fer-ho en la pròpia Veliko.

Arbanasi fou fundada a finals del s. XV per cristians provinents de la zona sud-oest de la península balcànica. Durant l'època de dominació otomana la població local va ser eximida de nombrosos impostos i se li van concedir molts privilegis a canvi de proveir seguretat de pas als invassors. Aquestes condicions favorables van portar una gran prosperitat i van atreure a nous habitants, apareixent una classe de rics mercaders que comerciaven amb diversos països, d'Itàlia a Rússia o Turquia. La diversitat de la seva població, el seu poder econòmic i els intensos contactes amb altres cultures van fer que durant els s. XVII i XVIII florís una cultura única que encara ara podem apreciar en forma de cases, carrers, fonts, esglésies i monestirs, pintures murals, iconostasis i icones.

Bàsicament són tres els llocs d'interès a Arbanasi. Per a començar res millor que visitar l'església de la Nativitat, construïda en el s. XVII. Entre els anys 1632 i 1649 es van pintar en el seu interior uns frescos que no deixen ni un centímetre sense cobrir i són realment extraordinaris (hi ha qui diu que són dels millors que es poden veure en qualsevol església búlgara). En conjunt representen unes 2.000 escenes en les que apareixen unes 3.500 figures. Cal veure-ho per a fer-se una idea de com és. L'entrada a l'església costa 4 Lv, però també serveix per als dos següents llocs. No es poden fer fotos a l'interior de cap d'aquests llocs i tanquen a les 18 h.

Església de la Nativitat (Arbanasi)

El següent lloc a visitar és l'església dels Arcàngels Miquel i Gabriel, construïda en el s. XVI i també amb meravellosos murals en el seu interior, encara que al tenir un interior més fosc costa més d'apreciar les pintures. I la casa Konstantsalieva, construïda originalment en el s. XVII i reconstruïda diverses vegades. Ara té un estil Ressurgiment Nacional i val la pena veure les habitacions en el pis superior, amb mobles d'època. Apart d'això recomanem donar una volta pels carrers del poble per a poder veure altres esglésies, però també per a apreciar el poder econòmic de molts dels seus habitants, reflectit en el nombre de mansions que es veuen arreu.

Arbanasi està a només 5 km del centre de Veliko Târnovo. Per arribar-hi nosaltres negociàrem un taxi per un preu de 4 Lv. Per a tornar a Veliko vam agafar un autobús en la parada que hi ha enfront del bar-hotel Cheshmata (la seva terrassa exterior és un bon lloc on esperar l'autobús mentre assaborim una bona cervesa i veiem el moviment de cotxes i gent). En la parada s'indiquen els horaris de l'autobús. El preu del trajecte a Veliko és de 0,4 Lv, parant davant de l'edifici de Correus, al carrer Nezavisimost.