logo
El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu
3 / 3
Austràlia

AUSTRÀLIA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Austràlia

Autor(a)Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)| Data viatge: 2004| Publicat el 01/03/2001
Vota
2.6 de 5 (87 vots)
Publi

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA pels TERRITORIS DEL NORD (centre i nord d'Austràlia)

ALICE SPRINGS (Territoris del Nord)

COM ARRIBAR-HI

Per a anar a l'aeroport de Cairns vam agafar un taxi pel que pagàrem 11'9 A$, tot i que també hi ha el minibús shuttle que realitza el servei entre el centre de Cairns i l'aeroport. Aquest costa 6 A$ per persona, però només n'hi ha a certes hores. Un vol de la companyia Qantas en un petit reactor ens duu fins a Alice Springs en 2'5 hores.

En el mateix aeroport d'Alice Springs vam llogar un cotxe a la companyia Avis, un Opel Astra que resulta ser l'únic que quedava sense reservar a Alice Springs. Ens costa 70 A$ per dia (+ 22 A$ de assegurança) i només 100 km diaris són gratuïts, ja que la resta són a raó de 0.25 A$/km. És un robatori, però no ens queda més alternativa per a portar a terme la nostra idea d'anar a Uluru a l'endemà. Per tot això, recomanem reservar-lo amb antelació a través d'Internet, telèfon o agència, havent estudiat abans la millor oferta entre les diferents companyies. Una de les que podeu mirar és Advance Car Rentals, ja que el preu per dia era superior, però inclou quilometratge il·limitat, cosa molt important en aquestes terres de distàncies inacabables. En qualsevol cas no podem recomanar Avis a Alice Springs, ja que el seu personal no va ser gens honest amb nosaltres.

DORMIR I MENJAR

En el Desert Rose Inn (15 Railway Tce, tel. 8952 1411) una habitació doble amb dutxa privada, però WC compartit, ens costa 40 A$. Té habitacions de diversos preus i piscina. Molt recomanable i, a més, està molt prop del centre d'Alice Springs.

Per a menjar recomanem el restaurant familiar Casa Nostra (cantonada Undoolya Rd i Stuart Tce, a l'altre costat del riu Todd) per a menjar pasta i pizza. El menjar està molt bé, encara que són una mica lents. Un pot dur la seva pròpia beguda (és BYO). Altre lloc és l'Outback Bar & Grill (75 Todd Mall), en el que presentant un val que apareix en els fulletons turístics t'obsequien amb una copa de vi australià.

COSES A VEURE

Hi havien diversos motius pels quals vam decidir volar a Alice Springs i des d'aquí realitzar l'excursió d'anada i tornada a Uluru, en comptes de volar directament a Yulara/Uluru: evitar dormir en la zona de Yulara (molt cara i sempre plena), poder visitar la pròpia Alice Springs, o sentir l'experiència de conduir per l'Stuart Hwy (ruta 87), la qual creua Austràlia de nord a sud pel cor de l'Outback. Però lògicament aquesta no és l'única possibilitat i tampoc té perquè ser la millor. Cadascú pot escollir la seva en funció de temps, gustos i pressupost.

Alice Springs és una ciutat tranquil·la i compacta, assentada al costat del riu Todd (normalment sec), i situada just en el centre del país, al mig del no res. Des d'aquí hi ha 1.485 km fins a Darwin al nord, i 1.549 km a Adelaide al sud (fins a 1987 la carretera que la unia a Adelaide no va ser completament asfaltada). Es va fundar al 1870, al costat d'una estació telegràfica, pel que conta amb una curta història. Per tot això aquí tenim la sensació de trobar-nos una mica en el Far West, en terra de pioners. Encara que Alice Springs no conta amb cap atracció espectacular, sí té diverses coses a veure que poden omplir uns quants dies.

La guia Lonely Planet suggereix un fàcil circuit a peu pel centre que permet veure els pocs edificis històrics que té la ciutat, com l'Adelaide House (va ser el primer hospital d'Alice, al 1920, i ara és un museu), el John Flynn Memorial Church (com homenatge al creador del Flying Doctor Service), la Residency (la residència del primer governador de l'Austràlia central), el National Pioneer Women's Hall of Fame (van ser els jutjats i ara és un museu que homenatja a totes les dones pioneres que van venir a aquestes terres), o l'Stuart Town Gaol (va anar la primera presó de la ciutat, a partir de 1909). Darrera d'aquest últim edifici hi ha un mural on s'explica la història de la policia a Alice. A Railway Tce hi ha un gran mural on es detalla la història d'Alice. També al centre, Anzac Hill (o Untyeyetweleye com l'anomenen els aborígens) és un petit turó des del qual hi ha una magnífica vista sobre la ciutat i els MacDonnell Ranges. Val la pena pujar fins aquí, especialment per a la posta de sol (si a més hi ha lluna plena llavors és doblement atractiu). Aquí podrem apreciar ja amb tota la seva intensitat el color vermellós de la terra, tan característic d'aquesta zona del país. Per a pujar fins al cim hi ha un curt i fàcil camí que arrenca de Wills Tce. Els diumenges al matí hi ha un mercat molt animat en el carrer peatonal Todd Mall.

Alice Springs Telegraph Station. Es tracta d'un museu allotjat en els edificis que van formar l'estació telegràfica que es va instal·lar aquí al 1870 i que han estat ben restaurats. És interessant. Just darrere d'aquestes construccions es troba la deu Alice Springs, sobre el riu Todd, la qual donà nom a la ciutat. De fet Alice era el nom de l'esposa de Charles Todd, el superintendent de la companyia de telègrafs que va establir aquí l'estació telegràfica, al costat de la deu (ja que el riu Todd sol estar sec la major part de l'any). L'entrada al museu costa 7 A$ i es troba uns 5 km al nord del centre de la ciutat. A uns 3 km a l'oest del centre d'Alice es troba l'Alice Springs Desert Park, on es reprodueixen els ecosistemes del desert central australià, amb els seus peculiars animals i plantes, així com la seva relació amb les tradicions del poble aborigen. L'entrada costa 18 A$ i no podem opinar sobre si val la pena o no, ja que ens va ser impossible anar-hi per manca de temps.

MacDonnell Ranges és una cadena de muntanyes que s'estén a l'est i oest d'Alice Springs, el principal interès de la qual són els bells paisatges que creen els nombrosos barrancs de parets verticals, les grans piscines naturals, i la vegetació. La part que està a l'est, East Macdonnell Ranges, s'estén fins a una distància de 100 km d'Alice Springs, mentre que la de l'oest, West Macdonnell Ranges, encara és més llarga. En qualsevol cas no hi ha transport públic per a anar als diferents punts de l'una i l'altra, motiu pel qual s'ha de disposar de transport propi. En un dia es poden veure alguns d'aquests punts, però amb més dies hi ha la possibilitat de fer nombroses caminades per la zona, com l'exigent Larapinta Trail (220 km en 12 dies). Dels nombrosos punts d'interès en aquesta cadena muntanyenca nosaltres només vam visitar els dos més propers a Alice en la part est. El primer d'ells, Emily Gap, està a 16 km d'Alice Springs. Es tracta d'un barranc que trenca la cadena de muntanyes, al peu de les quals hi ha un estany d'aigua amb certa profunditat, i també pintures aborígens en les roques (encara que per a arribar a elles cal creuar l'estany nedant). Aquest és un dels llocs més sagrats de la zona per als aborígens Arrernte. El lloc en si és molt bonic i molt tranquil. L'altre lloc que visitem és Jessie Gap, uns 8 km més enllà (tot i que també és bonic a nosaltres ens va agradar més el primer). Per falta de temps no vam poder explorar altres llocs dels Macdonnell Ranges.

^top

CURTIN SPRINGS STATION - ULURU - KATA TJUTA (Territoris del Nord)

Curtin Springs Station és una granja familiar que també disposa d'allotjament, restaurant, gasolinera, i una petita botiga, a part d'organitzar excursions per la zona o passejos en camell. Es troba al costat de la Lasseter Hwy, uns 100 km a l'est d'Ayers Rock i 365 km al sud-est d'Alice Springs i és una alternativa als alts preus o a la sobreocupació de l'allotjament a Yulara, la zona habitada més propera a Uluru. A més està convenientment situat per a dur a terme les excursions a Uluru, Mount Conner, The Olgas i Kings Canyon.

COM ARRIBAR-HI
Algunes recomanacions sobre la conducció a l'Outback

En l'Stuart Hwy no hi ha límit de velocitat (és free zone), però en la pràctica no convé passar de 120 km/hora, ja que hi ha un perill real de trobar animals com vaques, cangurs, etc. creuant la carretera sense previ avís (alguns vehicles bolcats i/o cremats al costat de la carretera ens recorden el perill).

En cas de conduir de nit encara hem d'extremar més les precaucions, ja que és quan molts animals surten a l'exterior aprofitant que baixa la temperatura. En aquestes carreteres també convé anar amb compte amb els espectaculars road train (camions trailer amb tres o més remolcs), ja que una vegada arriben a la seva velocitat de creuer de 100-110 km/h ja no hi ha qui els pari i el corrent d'aspiració que generen és impressionant.

Una altra recomanació és portar sempre prou combustible en el dipòsit, ja que les benzineres són molt poc freqüents i poden passar molts quilòmetres (de 100 a 300 km) abans de trobar-ne una. També convé portar aigua i menjar per al camí (es pot comprar en el supermercat Coles d'Alice Springs).

Finalment, com que no hi ha cap població important en aquest trajecte el senyal de ràdio FM/AM es perd a pocs kms d'Alice i ja no es recupera en gairebé tot el camí, pel que recomanem dur alguns CDs per a amenitzar la ruta.

Sortim d'Alice Springs molt aviat: a les 5:45 del matí ja estem en ruta cap a Uluru (la distància entre ambdós és de 441 km).

Prenem l'Stuart Hwy i de vegades passen molts quilòmetres fins a trobar un altre vehicle circulant. La carretera està en bon estat i els quilòmetres es fan ràpidament, però a estones la conducció pot resultar una mica avorrida.

Uns 197 km al sud d'Alice arribem a Erldunda, on deixem l'Stuart Hwy i prenem la Lasseter Hwy. Pel camí trobem alguns paisatges molt bonics, amb arbres i arbustos que destaquen sobre la terra d'intens color vermellós.

Uns 85 km abans d'arribar a Yulara trobem Curtin Springs Station, lloc en el que havíem reservat allotjament dies enrere mitjançant correu electrònic.

DORMIR I MENJAR

En el Curtin Springs Way Side Inn (Curtin Springs Station, tel. 08 89562906) paguem 45 A$ per una habitació petita, tipus barracot, amb bany compartit i aire condicionat. És molt simple, però no està gens malament. Recomanem reservar prèviament.

Aquí també hi ha un restaurant on és possible sopar, però cal tenir en compte que la cuina tanca a les 20:30h.

COSES A VEURE
Road train
Road train

Mt Conner. Es tracta d'una enorme formació rocosa completament plana en la seva part superior, situada en un pintoresc paisatge. Té una altura de 90 metres i una longitud de gairebé 1 km. Des de lluny sol confondre's amb l'arxifamós Uluru i és perfectament visible des de la carretera, just abans d'arribar a Curtin Springs. Val la pena detenir-se per a gaudir de la vista.

Des de Curtin Springs vam continuar cap a l'oest per la Lasseter Hwy i passada la cruïlla a Yulara (la petita població i resort que serveix de base per a visitar el parc nacional) trobem l'accés al Parc Nacional Kata Tjuta, en el que cal pagar els 25 A$ que costa l'entrada (és vàlida per a tres dies consecutius). Amb ella ens subministren un fulletó explicatiu del parc i un llarg llistat amb el que es permet i el que no dins del parc i de les multes que comporten el seu incompliment (algunes estan penades amb presó i la resta amb multes que van de 550 a 55.000 A$).

Patrimoni de la Humanitat Uluru - Kata Tjuta National Park (declarat Patrimoni de la Humanitat al 1987) és famós mudialment per hostatjar la major roca monolítica de tot el planeta, l'Uluru, així com les 36 cúpules rocoses i els profunds canons de Kata Tjuta, també conegudes com The Olgas. Tota aquesta àrea és sagrada per als aborígens Anangu, els amos tradicionals d'aquestes terres (hi ha evidències arqueològiques que aquests pobles aborígens han viscut en la zona els darrers 22.000 anys i que Uluru i Kata Tjuta han estat llocs d'enorme significat cerimonial i cultural per a ells). De fet, els Territoris del Nord concentren la major part de territori sota jurisdicció aborigen de tota Austràlia, però no va ser fins al 1987 que aquesta àrea els va ser retornada i els llocs van recuperar els seus noms tradicionals. És impossible no visitar aquestes dues meravelles naturals quan es visita el centre d'Austràlia, no només per la seva espectacularitat, sinó també per l'extens coneixement de la cultura aborigen que proporciona al visitant una experiència única i inoblidable.

Passada l'entrada al parc, ja vam albirar Uluru des de la carretera, banyat pel primer sol del matí. Però ens vam desviar a la dreta per anar a visitar primerament The Olgas. A 26 km del desviament aturem en el Kata Tjuta Dune Viewing Area, un camí de 600 m. que condueix a un mirador amb magnífiques vistes sobre Kata Tjuta, el bell entorn desèrtic i fins i tot, en l'horitzó, Uluru. No passeu de llarg perquè val molt la pena, i fixeu-vos en la vegetació i el color vermellós de la sorra.

Kata Tjuta (the Olgas) significa molts caps en llengua Aborigen i és una col·lecció de 36 cúpules rocoses situades a 42 km per carretera a l'oest d'Uluru. Es tracta, doncs, d'un conjunt de valls i barrancs que permet al visitant caminar per ell i penetrar en aquest entorn de tranquil·litat i espiritualitat, ja que aquest lloc té la mateixa transcendència que Uluru per al poble Anangu. Mount Olga és la cúpula rocosa més alta de totes amb els seus 546 m. d'altura (200 més que Uluru). Potser per no ser tan conegut aquest lloc, a nosaltres ens va sorprendre enormement i, com a mínim, ens va agradar tant com Uluru.

En deixar el vehicle a l'aparcament de Kata Tjuta vam haver de triar entre dos possibles circuits: The Valley of the Winds (circuit circular de 7.4 km, unes 3 hores) i The Olga Gorge (o Walpa Gorge, 2.6 km anada i tornada, 1 hora). Atès que per manca de temps no podem fer els dos, ens decantem pel primer:

Des de l'aparcament anem caminant fins al Karu Lookout, a 1.1 km de l'inici (si la temperatura ambient puja per sobre dels 36ºC a partir de les 11 del matí es tanca el camí en aquest punt). Des d'aquí i fins al Karingana Lookout el camí és exigent, però val molt la pena, ja que la vista des d'aquest mirador és espectacular i un punt surrealista i màgic. Entre ambdós el camí passa per barrancs, roques i rierols que fan sentir-se ben poca cosa en aquest paisatge rocós. Des del mirador Karingana el camí baixa fins a la vall i dóna la volta fins a arribar de nou al Karu, i d'aquí el camí de tornada a l'aparcament. En fi, molt, molt recomanable. Convé dur molta aigua per a beure i també crema solar.

Posta de sol sobre Uluru
Posta de sol sobre Uluru

Uluru (Ayers Rock) té un profund significat per al poble Anangu i és la icona més famosa de l'Outback australià. Es tracta d'una enorme roca monolítica, la més gran del món, de 3.6 km de llarg, 2.4 d'ample i 348 m. d'altura que emergeix d'un terreny completament pla i envoltat d'arbustos (pel que sembla 2/3 de la roca es troben sota la superfície del desert). És especialment impressionant a l'alba i al capvespre, quan el color vermell de la roca va canviant de matís de forma espectacular, del vermell brillant al gris fosc.

Hi ha diverses possibilitats de camins indicats al voltant del monòlit (tots ells figuren en el fulletó que es lliura a l'entrada): Dune Walk (500 m. anada i tornada, 30 min.), Mutitjulu Walk (1 km anada i tornada, 45 min.), Mala Walk (2 km anada i tornada, 1'5 hores), Liru Walk (4 km anada i tornada), Uluru Base Walk (9'4 km, 3 o 4 hores, volta completa al monòlit). Diàriament existeix l'opció de realitzar el circuit Mala Walk guiat per un guarda del parc (és gratuït i comença a les 8:00 d'octubre a abril, i a les 10:00 de maig a setembre).

També és possible pujar, seguint un camí bastant exigent al principi, fins al cim del monòlit. Aquest camí s'inicia davant de l'aparcament Mala Car Park. Però atès que aquest camí té una gran importància espiritual per al poble Anangu i que ells són actualment els responsables de la seguretat dels visitants, qualsevol contratemps que pugui ocórrer a algú pujant o baixant de la roca (i ja s'han produït unes quantes morts!!) els acaba afectant seriosament a causa del seu sentit de la responsabilitat. Per respecte, nosaltres recomanem no pujar a la roca, tot i que entenem que cadascú és lliure de fer el que vulgui, ja que no està prohibit. El camí de pujada es tanca si plou, fa molt vent, hi ha boira o la temperatura puja per sobre dels 36ºC.

Al voltant de la base d'Uluru també hi ha unes quantes àrees sagrades importants per als Anangu, com per exemple Mala Puta (!!) o Warayuki. Alguns d'aquests llocs són sagrats segons les lleis tradicionals de les dones Anangu i altres segons les dels homes. En qualsevol cas aquestes zones estan perfectament indicades i es prega no entrar en elles ni fotografiar-les, tal com indiquen els senyals.

Al costat de la carretera que voreja Uluru es troba l'aparcament Sunrise Viewing Area, el lloc oficial des d'on veure la sortida del sol sobre el monòlit. En la carretera a Yulara, a uns 5 km d'Uluru, trobem l'aparcament Sunset Viewing Area, el corresponent per a veure la posta de sol. Especialment en aquest últim és recomanable arribar amb suficient temps per a poder escollir un bon lloc (en alguns punts la vegetació pot ocultar parcialment la vista), ja que sol estar molt concurregut. Per descomptat no cal perdre's aquest espectacle de la naturalesa. En aquesta mateixa carretera, a 2 km d'Uluru, es troba l'Uluru-Kata Tjuta Cultural Centre, que pot proporcionar una magnífica introducció a la cultura Anangu, amb audiovisuals en diversos idiomes, vídeos i exposicions que donen una visió de la història i geologia del lloc. Si es disposa de temps és bona idea visitar aquest centre abans de començar a recórrer el parc.

En el nostre cas vam fer el camí Mala Walk (molt recomanable) i vam vorejar completament el monòlit seguint la carretera per a poder veure tots els seus angles. A les 17:00 ens dirigim a l'aparcament des d'on veure la posta de sol. Tot i que ja hi havia força gent apostada vam aconseguir un bon lloc en primera línia i vam gaudir de l'espectacle, entre foto i foto, fins que el sol s'oculta completament darrera nostre a les 17:55. Però no vam abandonar el lloc fins a les 19:00, ja completament fosc, quan el monòlit no és més que una ombra negra que encara destaca sobre l'horitzó. Inoblidable. L'única interferència és el molest soroll dels helicòpters que sobrevolen constantment la zona amb la finalitat d'obtenir vistes aèries per als seus clients. De tornada a l'hotel, vam aturar a Yulara per tal d'omplir el dipòsit de benzina, ja que aquí era més barata que en la benzinera de Curtin Springs.

Arribem a Curtin Springs a temps per a sopar alguna cosa i aconseguim que ens deixin fer-ho on menja el personal de l'hotel, ja que fora el fred es fa notar i justament les taules es troben en l'exterior (a la resta d'hostes, australians, això no sembla importar-los, però tampoc ens sorprèn ja que ja havíem vist a Melbourne les terrasses exteriors amb gent, tot amb un fred glacial, el que ells anomenen al fresco... i mai millor dit). Passem la nit aquí i al matí següent, a les 6:15 h, iniciem la tornada a Alice Springs, on arribem unes 4 hores després, aturant pel camí per a esmorzar i fer fotos.

Watarrka National Park (Kings Canyon). Uns 50 km a l'est de Curtin Springs trobem el desviament de la Luritja Road, la carretera que condueix a Kings Canyon, un lloc que pel que sembla és bastant espectacular. Es tracta d'un canó amb parets de 100 m. d'altura en el que es poden realitzar diversos trekkings. Nosaltres no vam poder anar-hi per falta de temps, ja que ens suposava fer 340 km d'anada i tornada a partir d'aquest desviament més els 300 km des d'aquí fins a Alice, sense contar el temps per a la visita del canó. Si es disposa d'un vehicle 4WD o si en un futur milloren els 99 km de la pista Ernest Giles Rd llavors ens podem estalviar un total de 180 km, ja que l'esmentada pista ens condueix directament a l'Stuart Hwy, a mig camí entre Erldunda i Alice. El nostre vehicle no era 4WD i ens van desaconsellar encaridament que circuléssim per aquesta pista. Però si teniu l'oportunitat no us perdeu Kings Canyon.

^top

DARWIN I (Territoris del Nord)

COM ARRIBAR-HI

A Alice Springs, agafem un autobús McCafferty's a les 15:30 i arribem a Darwin a les 11:15 de l'endemà, després de recórrer gairebé 1.500 km. Aquest trajecte costa ni més ni menys que 235 A$ cadascun, però presentant el carnet YHA es paga només 211'5 A$ (descompte del 10%). L'autobús surt de l'oficina de McCafferty's, a la cantonada entre Gregory i Railway Tce i a 200 m. de l'hotel Desert Rose. És convenient reservar amb antelació.

Després de 2 hores de trajecte l'autobús atura 40 minuts a Ti Tree, un àrea de servei al costat de la carretera, per a prendre alguna cosa. També s'atura a Tennant Creek una bona estona, ja que ha d'esperar als passatgers que vénen en un altre autobús des de Queensland i que van a Darwin. Ens dóna temps de donar un breu passeig nocturn pels carrers deserts d'aquesta ciutat d'aspecte una mica cutre i constatar que aquí la calor ja comença a notar-se, a part d'assabentar-nos que s'havien donat casos de dengue en la regió. A primera hora del matí es deté a Katherine per a esmorzar i estirar les cames, i més endavant també atura 20 minuts a Adelaide River. El viatge acaba en el Transit Centre de Darwin. La veritat és que, malgrat el llarg viatge, no es fa gens pesat i les hores passen ràpid.

DORMIR I MENJAR

En el Frogshollow Backpackers Hostel (27 Lindsay St, Tel. 8 8941 2600) una habitació doble, amb bany privat, A/C, TV, nevera i esmorzar inclòs paguem 62 A$ (el preu era de 65, però ens descompten 3 A$ en presentar el carnet YHA). El lloc està bastant bé i el personal de recepció és molt útil com a font d'informació. A més es troba en una part tranquil·la de la ciutat. Si se'ls avisa amb antelació envien una persona amb una furgoneta al Transit Centre per a recollir-nos.

Molt recomanable el restaurant Lizards Outdoor Bar & Grill (a la cantonada de Mitchell i Daly St), amb una agradable terrassa a l'aire lliure. Aquí és possible provar el filet de cangur.

COSES A VEURE
infoMés informació a Darwin (II)

DARWIN és la capital dels Territoris del Nord australians, situada en una zona coneguda popularment com Top End. Darwin està més prop de Jakarta, per exemple, que de Sydney, i no només en sentit geogràfic.

A l'any 1974 el cicló Tracy va devastar la ciutat, obligant a evacuar a més de 30.000 dels seus 43.000 habitants de llavors. Va ser reconstruïda, pel que ara és la capital més jove i moderna del país. Pocs edificis antics van sobreviure a la catàstrofe.

Tot i que Darwin no té un gran interès (se sol venir aquí com a punt base per a visitar la regió) es poden veure alguns museus i parcs, així com veure els pocs edificis històrics que van sobreviure a la 2ª Guerra Mundial i al cicló. Nosaltres seguim el circuit a peu de 3'5 km que suggereix la guia Lonely Planet. Comencem el circuit al costat del Victoria Hotel (Smith St), passem pel costat de les restes del que va ser l'antic Palmerston Town Hall i de la renovada Christ Church Cathedral. Creuant el carrer Esplanade arribem al Survivor's Lookout, des del qual hi ha una estupenda vista sobre el port. A més té una petita exposició de fotografies sobre els bombardejos japonesos a aquesta ciutat durant la II Guerra Mundial. A escassos metres del mirador tenim la preciosa Government House i més enllà el blanc edifici del Parliament House. A partir d'aquí seguim la ruta a través del Bicentennial Park, el qual proporciona excel·lents vistes sobre la badia. En l'extrem nord del parc hi ha un mirador des d'on podem veure boniques postes de sol. Tornant al centre pels carrers Esplanade i Knuckey passem pel costat dels edificis històrics Lyons Cottage i Admiralty House, arribant de nou a l'inici d'aquesta ruta.

En el Visitors Centre (a la cantonada dels carrers Knuckey i Mitchell), a més d'informació turística de tot tipus, es pot arreglar l'allotjament a Darwin, a Kakadu, o en qualsevol altre punt del Top End.

Per a visitar Kakadu, Litchfield i Katherine amb total llibertat vam optar novament per llogar un cotxe i ho vam fer a través del nostre hotel, el Frogshollow, el qual ens va trobar la millor opció possible amb Advance Car Rentals (86 Mitchell St). Un Toyota Corolla manual ens costa 86'95 A$ per dia, incloent assegurança i quilometratge il·limitat.

^top

UBIRR - P. N. KAKADU (Territoris del Nord)

COM ARRIBAR-HI

Des de Darwin, ja amb el nostre vehicle, vam agafar l'Stuart Hwy cap a Katherine, però a uns 33 km de Darwin ens desviem a l'esquerra per a prendre l'Arnhem Hwy i endinsar-nos a Kakadu. En total són 275 km des de Darwin a Ubirr.

DORMIR I MENJAR

En el Kakadu Hostel (tel. 08-8979 2232) una habitació doble amb bany compartit ens costa 65 A$. Totes les instal·lacions de l'hotel són molt molt bàsiques i es tracta de l'únic lloc dintre del parc que ofereix allotjament a preus assequibles. Donada l'abundància de mosquits en aquesta zona i la impossibilitat d'aïllar l'habitació recomanem dur amb nosaltres una mosquitera per a protegir-nos d'ells mentre dormim. Per a la resta, especialment en el bany, haurem d'utilitzar un bon repel·lent. El Kakadu Hostel es troba a 3 km de Ubirr, just darrere del Border Store i al costat del riu East Alligator i la frontera amb Arnhem Land. És molt recomanable reservar prèviament (nosaltres ho vam fer a través del Visitors Centre de Darwin). En el Border Store trobarem a la persona responsable de l'hotel.

En el Border Store, al costat del Kakadu Hostel, es pot comprar una mica de menjar (però hi ha poca varietat) i pot ser preparada en la cuina del propi hostel. En el shopping centre de Jabiru hi ha un take-away xinès on es poden trobar coses més elaborades. En el Anmak An-em Cafè del Bowali Visitor Centre també és possible menjar alguna cosa, però només de 9:00 a 17:00, mentre està obert el Centre. Un altra alternativa, però una mica car, és el bar exterior del Gagudju Lodge Cooinda.

COSES A VEURE

En la ruta de Darwin a Kakadu per l'Arnhem Hwy trobem alguns llocs interessants. Al costat de la cruïlla d'aquesta amb l'Stuart Hwy trobem el Didgeridoo Hut, un petit complex on és possible veure i comprar art aborigen (a més hi ha una granja d'emús). Uns quilòmetres més enllà comencem a gaudir del bonic paisatge dels aiguamolls del riu Adelaide. Abans d'arribar al càmping Mary River Park trobem a la dreta de la carretera un espectacular camp de termiters, una zona amb diversos monticles (alguns d'ells amb més de 3 m. d'altura) creats per les laborioses termites. Val la pena detenir-se i explorar aquests enormes gratacels a escala.

Uns 50 km més a l'aquest trobem l'accés nord al parc, on paguem els 16'25 A$ que costa l'entrada. Aquesta és nominal i és vàlida per als següents 7 dies.

Patrimoni de la HumanitatKakadu National Park (declarat Patrimoni de la Humanitat al 1981). Aquest parc nacional és una de les meravelles naturals d'Austràlia, ja que abasta una varietat de paisatges magnífics, multitud de fauna salvatge i té alguns dels millors exemples d'art rupestre aborigen del país. Per tant té una gran importància natural i cultural. El nom Kakadu prové del Gagadju, una llengua dels aborígens locals. Aquest parc té una extensió de gairebé 20.000 km2, la major part de la qual pertany a diversos clans aborígens. En l'època de pluges, normalment d'octubre a març, bona part de Kakadu queda anegada per l'aigua i fa que moltes carreteres siguin impassables, fins i tot per a vehicles 4WD, pel que alguns llocs d'interès en el parc queden fora de límits per al visitant.

Mamukala és l'atracció principal de l'àrea de South Alligator, ja dins del parc (el desviament en l'Arnhem Hwy el trobem uns 7 km a l'est després de creuar el riu South Alligator). Es tracta d'una zona d'aiguamolls en la qual hi ha una plataforma d'observació des de la quin és possible contemplar les nombroses aus que s'alimenten en la zona. El paisatge és molt bonic i val la pena contemplar amb calma l'anar i venir d'aus. A més hi ha un camí molt interessant de 3 km que voreja els aiguamolls.

Ubirr es troba a 39 km de l'encreuament entre les Arnhem i Kakadu Hwy, en la coneguda com East Alligator area. En l'època de pluges tota aquesta zona pot quedar anegada i, per tant, inaccessible per carretera. El més remarcable aquí és un camí circular d'1 km que ens condueix per diversos llocs amb espectaculars pintures aborígens en les roques (han estat pintades directament sobre la roca des de fa 20.000 anys i fins a la dècada de 1990, de vegades superposades unes sobre altres), les millors de Kakadu juntament amb les de Nourlangie. A més val la pena pujar fins al mirador Nardab, situat sobre una zona rocosa de 250 m. d'altura, amb meravelloses vistes de 360º sobre una vasta plana d'aiguamolls i la zona escarpada d'Arnhem. És recomanable visitar Ubirr a la tarda per a poder gaudir de la posta de sol des del mirador, tot un espectacle malgrat la quantitat de gent que es dóna cita aquí amb la mateixa finalitat. A 1 km del Border Store tenim el Cahills Crossing, amb una plataforma que ofereix vistes sobre el riu East Alligator. Aquí la carretera que condueix a la zona d'Arnhem Land creua el riu directament sobre la seva llera, i atès que el riu baixa crescut és un espectacle veure alguns autobusos i 4WD passar amb l'aigua a gairebé 1 metre d'alçada. Arnhem Land és una enorme reserva Aborigen que està fora de límits per al viatger independent i sembla ser que només és possible visitar-la obtenint un permís especial (difícil d'aconseguir) o mitjançant algunes agències amb limitats tours a la zona a preus molt cars.

Yellow Water forma part de la zona d'aiguamolls del riu South Alligator i el passeig en barca pel Yellow Water Billabong és una cita imprescindible en la visita a Kakadu. El passeig dura 2 hores i n'hi ha tres al dia, tot i que el més recomanable és el primer del dia, a les 6:45, ja que és quan hi ha més aus i estan més actives, a més de que la llum és màgica (i el paisatge molt fotogènic).

Nosaltres vam agafar el de les 6:45. A aquesta hora ja comença a clarejar el dia, però el sol encara no ha sortit. La llum és molt bonica a mesura que es va fent clar i finalment surt el sol per l'horitzó (els reflexos sobre l'aigua permeten obtenir fotos espectaculars). La barca avança molt lentament pels aiguamolls, entre la vegetació (com per exemple plantes de papir), i es deté quan el pilot veu algun animal o alguna cosa digne d'esment. Tenim l'oportunitat de veure infinitat d'aus i també diversos salties (així anomenen afectuosament els australians a l'agressiu i perillós cocodril d'estuari o saltwater). Després de dues hores gaudint d'aquest espectacular passeig tornem a l'embarcador. Recomanem dur un repel·lent d'insectes potent ja que els mosquits ataquen sense pietat.

Aquest passeig amb barca costa 40 A$ cadascun i és imprescindible reservar, especialment per al de les 6:45 (nosaltres vam reservar plaça el dia anterior en el Bowali Visitors Centre, però també es pot fer trucant al 08-8979 0111). Podem donar fe que a aquesta hora sortiren cinc embarcacions de 45 places cadascuna i no hi havia ni una sola plaça disponible. Els tiquets s'obtenen en el Gagudju Lodge Cooinda, uns 100 km al sud-oest d'Ubirr. Des d'aquí uns microbusos fan el trajecte gratuïtament d'anada i tornada fins a l'embarcador.

A 1 km del Gagudju Lodge Cooinda trobem el Warradjan Aboriginal Cultural Centre, un lloc molt interessant amb una exposició i audiovisuals sobre la cultura aborigen de Kakadu, tot això en un edifici d'estructura circular, que simbolitza la forma com s'asseuen els aborígens quan es reuneixen. Molt recomanable.

Pintures rupestres de Nourlangie
Pintures rupestres de Nourlangie

Nourlangie és un circuit circular de gairebé 2 km que ens permet veure un antic refugi sota una gran roca, utilitzat pels aborígens des de fa 20.000 anys per a defensar-se de la climatologia, i magnífics exemples de pintures rupestres sobre les roques. Val la pena pujar fins al mirador Gunwarddehwardde, ja que ofereix impressionants vistes sobre la zona escarpada de Kakadu i la gran roca de Nourlangie. Per a arribar fins aquí cal desviar-se de la Kakadu Hwy a 19 km del Bowali Visitor Centre i recórrer 12 km més fins arribar a l'aparcament. A 2 km d'aquí visitem l'Anbangbang Billabong, un dels més bonics de Kakadu. Un camí circular de 2.5 km li dóna la volta. El paisatge és molt bonic i val la pena almenys veure'l.

Amb més temps, hi ha altres coses a veure a Kakadu. Algunes d'elles, com les Jim Jim Falls (o les Twin Falls) quedaven fora del nostre abast ja que per a arribar a elles és del tot necessari un vehicle 4WD per a recórrer els 120 km de pista d'anada i tornada. I això en l'època seca, perquè en la de pluges l'única possibilitat de veure-les és des de l'aire mitjançant un vol escènic.

Finalment, volem esmentar una cosa que ens va sorprendre durant la nostra estada en Kakadu: els incendis forestals controlats. Tot i que el foc ha estat important en la vida aborigen durant milers d'anys des de la dècada de 1980 el poble aborigen i els gestors del parc col·laboren en la crema controlada d'àmplies zones del parc durant el principi de l'època seca (de maig a juliol) per a netejar el sòl i prevenir així els grans incendis incontrolats de finals de l'època seca. Encara que de vegades no ho sembli, els focs controlats són de poca intensitat i revesteixen poc perill per a humans i animals. Però sorprèn trobar-se, dia i nit, amb zones boscoses i de matolls en flames, tot i que només es crema el sòl i l'herba però no els arbres. És fàcilment visible en l'horitzó el fum provocat per aquests incendis i, sobretot al posar-se el sol, dóna al cel un color vermellós molt llampant.

^top

KATHERINE (Territoris del Nord)

COM ARRIBAR-HI

Seguint la Kakadu Hwy sortim del parc per la seva entrada sud, i uns 70 km més enllà arribem a Pine Creek, on agafem l'Stuart Hwy i recorrem uns 90 km fins a Katherine.

DORMIR I MENJAR

En el Palm Court Backpackers (cantonada de Giles St i Third St) una habitació doble, amb bany interior i A/C ens costa 40 A$ (aquest preu inclou un descompte perquè l'habitació no tenia TV). Molt recomanable.

Per a menjar a Katherine recomanem el Main Street Cafe (a la cantonada de Katherine Tce i Giles St), un restaurant xinès que està bé, tanca més tard de les 20 h. i és barat. En el Cinema Cafe (17 First St) es pot esmorzar bé i en un entorn agradable. Per a comprar menjar i beguda per a les excursions res millor que anar al supermercat Woolworth's (Katherine Tce), el més barat en molts quilòmetres a la rodona.

COSES A VEURE

Katherine i Tennant Creek són les úniques poblacions existents en els gairebé 1.500 km que separen Alice Springs de Darwin. En el nostre cas l'únic interès a venir fins a aquesta ciutat va ser la visita al proper Nitmiluk National Park, la principal atracció de la zona.

Nitmiluk National Park (Katherine Gorge) té una superfície de gairebé 300.000 Ha i els seus propietaris tradicionals són el poble aborigen Jawoyn. En el parc podem trobar paisatges d'afilada pedra de gres, valls àmplies i nombrosos llocs amb un significat cultural, però la principal atracció és el canó excavat pel riu Katherine en la pròpia pedra de gres (en realitat són 13 canons, separats entre si per ràpids). L'època ideal per a visitar el parc és entre els mesos de maig i setembre, ja que en l'època de pluges les crescudes del riu poden limitar les activitats a realitzar. L'accés principal al parc es troba a uns 30 km al nord-est de Katherine (al costat d'aquesta carretera, a la sortida de Katherine, vam poder veure un nombrós grup de cangurs en llibertat).

De totes les activitats possibles en el parc nosaltres recomanem explorar el riu Katherine en canoa al nostre aire. És la forma ideal d'explorar la diversitat i experimentar la tranquil·litat d'aquest meravellós lloc. Existeix l'opció de llogar la canoa durant mig dia (de 9 a 13 h. o de 13 a 17 h.) o el dia sencer. Atès que el nº de canoes és limitat és molt recomanable reservar la canoa en l'agència Travel North de Katherine (6 Katherine Tce. Tel. 1800 089 103, trucada gratuïta des d'Austràlia).

Nosaltres vam agafar l'opció de mig dia, de 9 a 13 h. Paguem els 49 A$ que val el lloguer de la canoa en el moment de fer la reserva. El dia de l'excursió en canoa cal dirigir-se al petit embarcador (boat ramp) que hi ha a 500 m. del Visitor Centre del parc. Aquí hem de deixar un dipòsit de 20 A$ (recuperables al final) i ens proporcionen dues armilles salvavides, dues pales dobles, una canoa doble i dos grans recipients hermètics de plàstic per a poder dur amb nosaltres coses sense perill que es mullin (per exemple la càmera, menjar o roba). En les 4 hores disponibles dóna temps de recórrer fins al final els dos primers canons. Com en l'època seca no és possible remuntar amb la canoa els ràpids que separen un canó de l'altre cal dur la canoa i el material a pes, per una passarel·la de fusta sobre les roques fins a superar la zona de ràpids, i passar així al següent canó. La primera gorja té una longitud de 3.2 km i la segona uns 2.4 km. En qualsevol moment és possible banyar-se sense problemes, pel que és bona idea dur posat el vestit de bany (i dur crema solar per a no cremar-se). En resum, es tracta d'una experiència molt agradable i recomanable per a gaudir d'aquest bonic lloc. Per als més mandrosos també existeix la possibilitat d'una excursió de 2 hores pel primer canó en una embarcació a motor.

Litchfield National Park. De tornada a Darwin, i després de conduir 230 km per l'Stuart Hwy, ens desviem cap a la petita població de Batchelor, a 14 km del desviament. Després de creuar aquest bonic poble recorrem uns 35 km més fins a arribar al punt conegut com Magnetic Termite Mounds, uns camps plens de termiters, amb la particularitat que les termites han construït aquests pinacles seguint una orientació nord-sud, amb el que aprofiten més la calor del matí i el sol de la tarda. Com no tenim temps per a més tornem enrere fins a l'Stuart Hwy per a continuar viatge a Darwin. Malgrat aquesta curta visita al parc hem de dir que els paisatges pels que passa la carretera són molt bonics i va valer la pena la incursió. Pel camí passem al costat d'un incendi forestal controlat, però de grans proporcions, pel que a causa del fum durant uns minuts es va fer fosc.

^top

DARWIN II (Territoris del Nord)

COM ARRIBAR-HI

Des del desviament a Batchelor recorrem 85 km per l'Stuart Hwy fins a arribar a Darwin.

DORMIR I MENJAR

Aquesta vegada ens allotgem en el Banyan View Lodge (YWCA, 119 Mitchell St, Tel. (0)8 8981 8644), el qual havíem reservat a través del Visitors Centre abans de partir cap a Kakadu, davant la impossiblitat de tornar al Frogshollow Backpackers Hostel per estar ple aquest dia. En el Banyan una habitació doble amb bany compartit ens costa 50 A$. Tot i que no està malament i l'staff és molt servicial, potser preferim el Frogshollow.

COSES A VEURE
infoMés informació a Darwin (I)

Mindil Beach Night Market. Si teniu la sort d'estar a Darwin un dijous de maig a octubre no us perdeu aquest mercat nocturn al costat de la platja de Mindil. Es troba al costat d'un gran casino, prop de Gilruth Av. i a només 5 minuts amb cotxe des del centre de Darwin.

Funciona de 17 a 22 h. i en ell hi ha un ambient increïble i molt concorregut tractant-se d'Austràlia i a aquestes hores. En ell hi ha de tot: moltes paradetes de menjar, especialment de cuina asiàtica (tailandesa, malaia, vietnamita, de Sri Lanka, ...), però també de roba, productes naturals, souvenirs, reflexologia, música, o xarlatans que venen qualsevol cosa. Nosaltres vam poder gaudir d'un magnífic concert de didgeridoo (de fet 4 didgeridoos de diferents tons, una bateria i una caixa de ritmes) a càrrec del grup Em Dee.

Si voleu comprar un didgeridoo de record, únicament amb la finalitat de decorar, aquest és un bon lloc, ja que n'hi ha a preus molt econòmics, però si volem que compleixi la seva funció com a instrument musical llavors haurem de gastar bastant més diners i comprar-ne un en botigues especialitzades de Darwin, Katherine o Sydney, on a més ens donaran un curs accelerat de com tocar-lo.

I EL VIATGE S'ACABA...

Aprofitem les últimes hores per a fer algunes compres al centre de Darwin. Per a anar fins a l'aeroport vam reservar a través de l'hotel dues places en un shuttle bus. El seu preu és de 8'5 A$ per persona i n'hi ha uns quants al llarg del dia. Triga gairebé 1 hora a recórrer els 12 km fins a l'aeroport ja que va recollint als passatgers directament en els seus hotels. En l'aeroport podem recanviar els A$ sobrants, però el canvi ofert és bastant pobre.

El vol de Qantas triga gairebé 4'5 hores a recórrer els 3.350 km que separen Darwin de Singapur. Una vegada a Singapur, i ja que hem d'esperar altres 4'5 hores en l'aeroport Changi fins al següent vol, ja havíem planejat realitzar una ràpida escapada al centre de Singapur:

SINGAPUR. Després de passar immigració (no es necessita visat per a Singapur) sense problemes ens dirigim a l'estació del MRT en l'aeroport Changi. Abans canviem alguns euros a S$ (dòlar de Singapur) en una petita oficina de canvi en la Terminal 1 (el canvi en aquest moment era de 2'17 S$/€). El MRT és el tren que ens duu al centre de la ciutat i costa 2'4 S$ cada trajecte (s'ha de pagar en efectiu ja que les màquines expenedores no admeten targeta Visa). El tren que agafem aquí ens porta en dues estacions fins a la de Tanah Merah (estació EW4), on hem de canviar de tren per a anar cap al centre. Baixem del tren a l'estació City Hall. En total són 28 minuts des de l'aeroport fins aquí.

Al sortir a l'exterior de City Hall notem la sufocant calor humida de Singapur, malgrat ja és de nit. Primerament ens dirigim al proper Raffles Hotel (1 Beach Rd), un dels hotels antics més famosos del món. Va obrir al 1887 amb el nom del fundador de Singapur, Sir Stamford Raffles (entre els primers hostes que va tenir es conten a Joseph Conrad i Rudyard Kipling). El magnífic edifici d'aquest hotel de superluxe compte amb escales i balaustrades exteriors i tot ell desprèn encant i sabor colonial. Val la pena entrar i visitar les zones obertes al públic i, si és possible, aturar-se en el bar i provar el seu famós cocktail Singapore Sling.

Els carrers de Singapur, almenys en aquesta zona, ens semblen bastant inhòspits per al vianant. Dóna la sensació que es busca que la gent circuli pel subsòl de la ciutat, un immens mall ple de botigues, restaurants i qualsevol cosa que tingui a veure amb les compres i l'oci (abstenir-se compradors compulsius). Caminant arribem al complex Suntec City, un conjunt de 5 gratacels d'oficines amb un enorme centre comercial adjacent. En el centre del complex es troba la Fountain of Wealth, una enorme font que ostenta el títol Guinness de ser la més gran del món, amb una altura de 14 m. i una superfície d'aspersió de l'aigua de 1.683 m2.

De tornada a l'intercanviador City Hall vam intentar pujar al bar-mirador en la planta 70 de l'impressionant gratacels Swissôtel-The Stamford (2 Stamford Rd), però el preu és de 20 S$ per persona en concepte de consumició mínima, pel que decidim deixar-ho per a una pròxima ocasió donada la nostra premura de temps. Donem per acabada aquí la nostra molt breu visita a Singapur. Per descomptat hi ha moltes coses més a veure en aquesta ciutat-estat i que justifiquen una pròxima visita. Per a tornar a l'aeroport utilitzem la mateixa combinació que a l'anada.

El vol de 12.000 km de Singapur a Frankfurt en un Jumbo B747-400 de Qantas ens suposen una mica més de 12 hores. Finalment, un vol d'Iberia a Barcelona triga 1 hora i 50 minuts a cobrir el trajecte. Fi d'aquest viatge !!

^top
Relat d'un viatge de 29 dies a Austràlia - Víctor Bordás & Paquita Poch [2011]
- Australia - Mini-guia online d'Austràlia de Lonely Planet.
- Viatjar com turista a Austràlia - Web turística amb molta informació de l'Ambaixada d'Austràlia a Espanya.
- Comissió de Turisme Austràlia - Pàgina oficial amb abundant informació: consells, rutes, fotos, etc.
- All Backpackers Australia - Llista de tots els hostels per a motxillers a Austràlia.
- YHA Australia - Pàgina web on consultar i reservar allotjament en els Youth Hostel d'Austràlia.
- Kangaroos - Bloc amb informació sobre la preparació, evolució i transcurs d'un viatge per la Costa Est d'Austràlia.
- El meu viatge per Austràlia - Web personal amb informació de Javier I. en el seu viatge a Austràlia.
- Austràlia - Diari de viatge i fotografies d'un viatge per Austràlia.
- Cairns Unlimited - Web amb molta informació sobre Tropical North Queensland i la Gran Barrera.
^top
Vota
2.6 de 5 (87 vots)
Publi
facebook
twitter
Youtube
Lastminute.com
Rumbo.es
Destinia
RentalCars
Turkish Airlines
icona Viatgeaddictes2001-2014 © Viatgeaddictes.com