Vol Barcelona-Frankfurt amb Iberia (1 hora i 50 minuts). A continuació altre vol Frankfurt-Singapur amb Qantas (unes 12 hores per a recórrer 10.300 km), en un Jumbo 747/300 amb pantalla personal per a pel·lícules, música i jocs, el que permet passar ràpidament les hores. En la curta espera entre vol i vol en el superaeroport Changi de Singapur aprofitem per a visitar el curiós jardí de cactus que hi ha en la terrassa a l'aire lliure de la Terminal 1. Finalment, vol Singapur-Melbourne, també amb Qantas (7 hores, 6.000 km). En total han estat 28 hores de viatge entre Barcelona i Melbourne, entre temps de vol efectiu i esperes en aeroports.

Passat el control d'immigració (on comproven per terminal l'existència i validesa de la nostra Autorització Electrònica de Viatge) s'accedeix a la sala d'equipatges. Policies amb gossos ensinistrats controlen cada peça d'equipatge. Abans de sortir a l'exterior canviem efectiu en una oficina de Thomas Cook, oberta les 24 h. La taxa aplicada no està ni bé ni malament, però hi ha una comissió fixa de 7 A$ que penalitza el canvi. En l'exterior de la terminal d'arribades està la parada de l'Skybus al centre de la ciutat. A partir de les 5 del matí hi ha un cada 15 minuts i costa 13 A$ per viatger. Com encara no ha clarejat, és festiu i no hi ha tràfic, en només 20 minuts arribem a Stephen St, destinació final de l'autobús. Des d'aquí anem caminant pels carrers Lonsdale i Elizabeth fins a l'hotel, sent la primera presa de contacte amb la ciutat a peu de carrer.

Toad Hall Hotel (441 Elizabeth St, Tel (03) 9600-9010). L'habitació doble amb bany compartit ens costa 60 A$. El lloc és senzill, però està molt net i és bastant cèntric. Disposa de nevera i cuina per a poder fer-nos el menjar nosaltres mateixos. És una llàstima que el personal de recepció de l'hotel sigui una mica antipàtic.

A 50 m. de l'hotel, a l'altre costat d'Elizabeth St, es troba el Hudsons Coffee, un lloc molt modern i acollidor per a esmorzar. El restaurant italià Cafe Puccini no és molt car i el menjar està bé (Village arcade, 206 Bourke St). En el Myo (487, Flinders Lane) hom pot escollir el que vol i com ho vol entre un gran assortiment d'amanides, pastes, i altres. El Blue Train Cafe (Southgate Landing) és un bon lloc per a sopar, amb una carta molt àmplia i una bona vista de la ciutat. Per a prendre un cafè o una beguda recomanem el Young&Jackson (1, Swanston St), un lloc amb molta classe (situat en un bonic edifici del 1853), especialment el seu interior.

Per a canviar diners en la ciutat un bon lloc és el quiosquet que hi ha a la cantonada dels carrers Swantson i Bourke. PeterPan, contigu a l'hotel Toad Hall, era el lloc més barat per a connectar-se a Internet, a només 2 A$ l'hora.

MELBOURNE (estat de Victoria) és la capital cultural i esportiva d'Austràlia, i també és la segona ciutat més gran del país. Compte amb molts edificis d'estil victorià, grans parcs i amplis bulevards solcats pels tramvies. Des del punt de vista humà és una ciutat multicultural, cosmopolita i vibrant des del punt de vista cultural. El nostre interès en aquesta ciutat també passava per utilitzar-la com a base per a explorar la magnífica Great Ocean Road. En qualsevol cas creiem que la seva visita és molt recomanable, tot i que també pensem que és bona idea visitar Melbourne abans que Sydney per a no donar lloc a certa decepció.

Vista nocturna del CBD de Melbourne

Zona centre (CBD o Central Bussiness District). Aquí es troben bona part de les atraccions de Melbourne i es pot recórrer fàcilment a peu. Per a començar la visita recomanem prendre el City-Circle Tram, un tramvia gratuït que realitza un recorregut circular per aquesta zona i que permet fer-se una primera idea de la ciutat. Passa cada 12 minuts aprox. i es distingeix fàcilment pels seus colors granat i daurat. Una vegada situats podem començar la visita a Federation Square, una plaça quadrada d'arquitectura molt moderna i controvertida, però hem de devem reconèixer que és bastant original. A un cantó està l'Ian Potter Centre, un museu on veure art australià de totes les èpoques (l'entrada per a veure la seva col·lecció permanent és gratuïta). En el cantó oposat de la plaça està el Melbourne Visitor Centre, una molt útil oficina de turisme. Al costat de la plaça trobem l'imponent i bonic edifici de l'estació de ferrocarril Flinders, construït en 1910 en estil eduardí (tot i que el tren arriba a aquest punt de Melbourne des de 1854). En els propers carrers de Collins, Swanston, Elizabeth, Spring o Bourke vam trobar interessants edificacions del s. XIX, en estil gòtic, eduardí o d'influències parisenques. El Block Arcade, per exemple, és un preciós edifici ocupat per galeries comercials i que trasllada a altra època.

En Little Bourke St i carrerons adjacents tenim Chinatown, la zona on més s'aprecia la petjada de la comunitat xinesa de la ciutat, amb els seus rètols característics, edificis, restaurants, etc. En l'extrem oriental de Bourke St vam trobar el Parlament i davant l'atractiva façana victoriana del luxós hotel Windsor. Darrere del Parlament s'estén una bonica i elegant zona amb interessants cases d'estil victorià. Aquí destaca la gran catedral de St Patrick, d'estil neogòtic.

Per a veure la ciutat des de les altures hi ha dues opcions. La primera és pujar a la planta 55 de l'edifici Rialto Towers, a Collins St, des d'on se suposa una espectacular vista de 360º. L'inconvenient és que pujar costa 12 A$. La segona opció (la que vam escollir nosaltres) és gratuïta i consisteix a pujar a la planta 35 de l'hotel Sofitel Melbourne, també a Collins St. Entrant en els lavabos d'aquesta planta trobem una paret sencera de vidre que permet gaudir d'unes magnífiques vistes sobre Melbourne. En aquesta mateixa planta hi ha un restaurant on es pot menjar també gaudint d'una vista similar. Per a pujar fins a aquí n'hi ha prou amb prendre un ascensor directe que hi ha en una entrada contigua a la de l'hotel.

A escassos 200 m. de l'hotel Toad Hall està l'enorme i interessant mercat Queen Victoria, on, entre moltes altres coses, és possible comprar souvenirs a bon preu. Quant a museus recomanem especialment l'Immigration Museum (està en el nº 400 de Flinders St i l'entrada val 6 A$, tot i que hi ha un descompte del 10% si es presenta un carnet YHI). El seu contingut és molt interessant i amè, permetent-nos entendre molt millor la forma de ser de la societat australiana a través dels fluxos immigratoris que s'han produït al llarg de la seva història. També és interessant l'edifici en el qual es troba el museu.

Creuant el pont sobre el riu Yarra cap al sud per St Kilda Rd tenim a l'esquerra els jardins Alexandra i Queen Victoria, i a la dreta l'anomenat arts precint, un conjunt d'edificis que formen el cor cultural de la ciutat: el museu National Gallery of Victoria, el Melbourne Concert Hall i el Theatres Building. Creuant Linlithgow Av vam entrar en una enorme zona enjardinada coneguda com Kings Domain. Primer trobem el Myer Music Bowl, un escenari a l'aire lliure amb la línia de gratacels de la ciutat darrera seu. Més al sud tenim la Government House, un bonic edifici que és la còpia d'un palau que va tenir la Reina Victoria en l'illa anglesa de Wight. No molt lluny està el Shrine of Remembrance, un enorme monument en memòria dels soldats de l'estat morts en la Primera Guerra Mundial. Molt recomanable pujar fins a una balconada en la seva part superior des del qual tindrem una espectacular vista de la ciutat des del sud. Per pura casualitat nosaltres vam coincidir aquí amb un molt emotiu acte d'homenatge d'oficials de la marina australiana als seus morts en la guerra. Cap a l'est tenim els Royal Botanic Gardens, considerats uns dels més bonics del món. L'accés és gratuït i són bastant grans, amb nombroses rutes temàtiques. Acabada la visita al jardí botànic tornem a St Kilda Rd per Domain Rd i carrers adjacents, la qual cosa ens permet veure cases molt boniques en aquesta zona bé.

En el costat occidental del CBD estan els Docklands, l'antiga zona dels molls i que ara es troba en plena efervescència constructora, ja que s'està poblant de novíssims edificis d'habitatges, oficines i centres d'oci. Destaca el cridaner el Telstra Dome, un estadi per a espectacles esportius i oci.

St Kilda ve a ser el barri marítim de Melbourne i està a uns 7 km del centre. Es tracta d'un lloc amb un gran nombre de bars, restaurants, botigues i llocs fashion. A l'estiu deu haver aquí un gran ambient, però en les dates de la nostra visita, ja gairebé hivern, era un lloc molt més tranquil. Val la pena ni que sigui per a una curta visita, per exemple per a menjar i fer un volt. Per a venir fins a aquí prenem el tramvia nº 16 en St Kilda Rd i després d'un curt recorregut d'uns 15 minuts baixem al principi de Fitzroy St. Caminem per The Esplanade, passant davant l'Esplanade Hotel, construït en 1880, i el parc d'atraccions Luna Park, amb aspecte de vell (en el bon sentit de la paraula). En els carrers Fitzroy, Acland i Carlisle es concentra la major part de l'ambient de la zona i és fàcil trobar un cafè o restaurant on prendre alguna cosa. Caminant per Jacka Bvld, el passeig marítim que transcorre paral·lel a la badia, trobem més restaurants, casetes de bany, i finalment el St Kilda Pier i els jardins Catani. Un bon lloc per a passejar al costat del mar i gaudir de les vistes de la ciutat i la badia. Per a tornar al centre de Melbourne vam prendre el tramvia nº 96 en el carrer Fitzroy.

Williamstown és la destinació d'altra curta excursió als afores de Melbourne per a gaudir d'un lloc amb encant. Va ser el principal port de la badia de Port Phillip des de 1837 fins a 1880, quan Melbourne va prendre el relleu. Ara és un lloc popular per als habitants de Melbourne els caps de setmana. El dia de la nostra visita era un dia laborable a la fi de tardor, amb el que trobàrem la tranquil·litat pròpia d'un lloc costaner fora de temporada. A més de la magnífica vista de la badia amb els gratacels de Melbourne en l'horitzó val la pena caminar per alguns dels seus carrers, especialment per a veure els edificis històrics de Nelson Place. Per a anar de Melbourne a Williamstown la guia LP recomana el ferri, que surt de l'embarcador 7 de Southgate i costa 18 A$ anada i tornada, però a causa de l'adversa climatologia del dia en qüestió nosaltres vam preferir el tren. Aquests surten de l'estació Flinders, triguen uns 30 minuts en fer el recorregut i, essent un tren de rodalies, la freqüència és alta. Per a tornar a Melbourne es pot fer des de la mateixa estació de Williamstown o des de la propera Williamstown Beach, a la que es pot arribar amb un agradable passeig.

En el Visitor Centre de Federation Sq podem comprar el Metcard d'un dia per 5'8 A$. Amb ell podem prendre tants tramvies, autobusos o trens de la zona 1 com vulguem al llarg de tot un dia. Per a visitar el centre de Melbourne no és necessari, però és molt pràctic si planegem anar a St Kilda i a Williamstown en un mateix dia, per exemple.

GREAT OCEAN ROAD. Aquesta carretera, que recorre la costa sud-occidental de l'estat de Victòria al llarg de més de 400 km, està considerada com una de les rutes costaneres més espectaculars del món, combinant platges de grans ones, alts precipicis, penya-segats de perfil irregular, verds paisatges, petites poblacions i boscos d'eucaliptus. Tot i que qualsevol època de l'any és bona per a recórrer-la, a l'hivern (de juny a agost) es mostra més espectacular i salvatge: fort onatge, temperatures fresques i dies solejats, vegetació d'un verd exultant després de les pluges, i també perquè està molt menys concorreguda, amb el que podrem gaudir de major tranquil·litat durant la nostra visita.

Malgrat és possible contractar un tour en una de les diverses agències de Melbourne que inclouen aquest recorregut (a partir de 65 A$ per persona una excursió d'un dia) nosaltres recomanem el lloguer d'un cotxe per la gran llibertat que proporciona. En un radi de 200 m. al voltant de l'hotel Toad Hall es troben la majoria d'agències de lloguer de cotxe de Melbourne, amb el que és fàcil recórrer unes quantes per a quedar-nos amb la millor oferta. És recomanable fer-ho perquè les diferències poden ser significatives i cada dia canvien. Nosaltres lloguem a Budget un Hyundai Getz manual per 39 A$, més 23 A$ de l'assegurança i amb quilometratge il·limitat. La gasolina sense plom ens va costar 0.99 A$/litre a Melbourne en les dates del nostre viatge. En total vam recórrer uns 510 km.

A primera hora del matí sortim de Melbourne passant per l'espectacular West Gate Bridge, un pont amb una altura que impressiona i des del qual hi ha una vista al·lucinant de la ciutat. Seguint l'autovia M1 arribem a Geelong. Ens dirigim al centre d'aquesta ciutat i recopilem informació de la zona en el National Wool Museum Visitors Centre, a Moorabool St. Aprofitem per a anar al front marítim, a només 100 m. Es tracta d'una zona nova, molt cuidada i amb un cert atractiu. Al llarg de l'Eastern Beach hi ha un bonic passeig d'estil art decó, igual que el complex de banys. També destaca el Cunningham Pier o el Jardí Botànic. Abandonem Geelong i prenem la B100, entrant en la Great Ocean Road pròpiament dita. A partir d'aquí anem passant per petites poblacions com Torquay, Anglesea o Lorne. En aquesta última ens desviem de la carretera principal i vam pujar per carrers costeruts fins a arribar al Teddy Lookout, un punt elevat des del qual hi ha una magnífica vista sobre l'oceà i les zones boscoses circumdants.

Els Dotze Apòstols (Port Campbell N.P.)

Continuem la ruta i després de passar per Apollo Bay la carretera s'allunya momentàniament de la costa per a circumval·lar l'Otway National Park. Ens desviem per l'Otway Lighthouse Rd i després de 12 km d'una carretera secundària entre grans arbres primer i camps després arribem al Cape Otway Lightstation, un bonic far que bé mereix una visita (l'entrada al recinte on es troba el far val 5 A$ i dóna dret a veure l'interior del far i pujar fins a on es troba l'òptica, des d'on hi ha una vista espectacular d'aquest tros de costa i els esculls on tants vaixells van naufragar).

Tornem a la carretera B100 i després d'un bon tros arribem al visitors centre del Port Campbell National Park, la part més coneguda de la Great Ocean Road ja que alberga les meravelles naturals més conegudes d'aquest costat del país. Entre elles la més popular és la coneguda com els Dotze Apòstols. Es tracta de 12 torres de pedra calcària que han quedat enmig de l'oceà després de mil·lennis d'erosió que les van separar de la terra ferma. Des dels diferents miradors sobre la costa només és possible veure 7 d'elles, ja que les altres queden ocultes a la vista i només és possible veure-les des del mar o des de l'aire (és possible contractar un helicòpter).

En qualsevol cas es tracta d'un lloc fascinant que bé mereix l'esforç d'arribar fins aquí (a primera hora del matí o a última de la tarda és quan la llum les fa més fotogèniques). Pocs quilòmetres més enllà del Visitors Centre trobem anunciat el Loch Ard Gorge, una minúscula i preciosa badia l'única sortida de la qual al mar obert és una gola. A més en els voltants hi ha dos grans coves naturals. Continuant per la B100 i passat Port Campbell s'arriba al London Bridge, una altra curiosa formació rocosa. Aquí donem per acabada la nostra ruta per la zona. Per a tornar a Melbourne vam prendre la carretera C164 a Port Campbell fins a connectar amb l'A1, la qual va per l'interior passant per Colac o Winchelsea fins a arribar a Geelong. Des d'aquí prenem de nou l'autovia M1 fins a Melbourne, on vam arribar ja de nit.

Prenem un autobús de McCafferty's/Greyhound que surt del Melbourne Transit Centre (Franklin St, a menys de 100 m. de l'hotel) a les 20:00. El bitllet costa 65 A$ (59 A$ amb carnet YHI) i és recomanable comprar-lo amb antelació. L'autobús és còmode i es passa la nit en ruta. Atura a mitjanit en una àrea de servei per a menjar alguna cosa. També s'atura a Albany, Canberra i l'aeroport de Sydney per a recollir/deixar passatge. Arribem a la Central Station de Sydney a les 8 del matí de l'endemà, després d'alguns embussos d'entrada a la ciutat.

L'hotel Springfield Lodge (9 Springfield Av, tel. 9358 3222) costa 60 A$ l'habitació doble amb bany compartit. A pesar de la zona on es troba és molt tranquil i l'hotel no està gens malament, tot i que no té calefacció si fa una mica de fred. El personal de recepció és bastant atent. Ja que vam suposar que arribaríem cansats a Sydney aquest hotel l'havíem reservat per Internet. Per a arribar fins a aquí des de la Central Station vam prendre el tren, direcció Bondi, en la mateixa estació i vam baixar en la parada de Kings Cross (aquest trajecte costa 2'2 A$). Caminant uns 200 m. s'arriba a l'hotel. Per casualitat vam veure en la zona un Hotel Formule 1 Kings Cross (191-201 William St, tel. 9326 0300) al que ens vam canviar per a les següents nits a Sydney. Estava obert des de feia 1 mes i per tant és molt nou. L'habitació, amb bany privat, TV i aire condicionat/calefacció costa 79 A$, tot i que en ella es poden allotjar fins a 4 persones (millor demanar una de les habitacions que dóna a la part posterior per a evitar el soroll del tràfic). Opcionalment s'ofereix un esmorzar continental per 6 A$. Des de Kings Cross al centre de Sydney es pot anar caminant en uns 15 minuts.

Per a sopar bé i no molt car recomanem el Mamma's Kitchen, un restaurant italià en el 57 de Liverpool St. Entre l'òpera i Circular Quay hi ha diversos quiosquets on és possible menjar alguna cosa ràpida. Altre lloc que no està malament és el restaurant Jacksons on George (176 George St).

SYDNEY (estat de Nova Gal·les del Sud o NSW) és la ciutat més antiga d'Austràlia i el seu principal motor econòmic. Per a nosaltres va resultar ser, a més, un lloc fascinant. La badia de Sydney, al voltant de la qual s'escampa la ciutat i els seus voltants, està considerada una de les més boniques del món i ho corroborem. Per tot això i molt més aquest és un lloc per a passar uns quants dies sense por a avorrir-se.

Circular Quay i voltants. Comencem per la icona més coneguda de Sydney que és, com no, la Sydney Opera House. Tot i que acabada al 1973 i vista milions de vegades en fotos i imatges la veritat és que impressiona molt, tant pel seu disseny com per la seva ubicació. Val la pena gaudir pausadament de cadascun dels seus angles possibles des de qualsevol posició. És un edifici senzillament fascinant. Es pot visitar el seu interior mitjançant un tour guiat (n'hi ha de diversos tipus, segons temàtica i durada, a partir de 18 A$).

Sydney Harbour Bridge

Des de l'òpera tenim una magnífica perspectiva de l'altra gran icona de la ciutat, el Sydney Harbour Bridge, el característic pont que uneix les ribes nord i sud de Sydney. Per experiència us podem dir que cal reprimir-se per a no disparar fotos a tort i a dret, a causa de la fotogènia del conjunt. Des de l'òpera caminem cap a l'oest, vorejant la badia Sydney Cove, i passem pel Circular Quay (el centre neuràlgic de Sydney, amb els molls dels ferris, la terminal marítima de passatgers, una estació de tren, botigues, restaurants, etc), un bon lloc per a palpar el pols diari d'aquesta ciutat. Continuant més enllà arribem a The Rocks, lloc on es van assentar els primers colonitzadors europeus que van arribar a aquesta zona. Avui dia és una zona molt turística, amb moltes botigues i restaurants, però malgrat això val la pena passejar per aquí per a gaudir dels seus estrets carrers i bonics edificis colonials. Algunes perspectives d'aquesta zona, amb els imponents gratacels de vidre i acer darrera seu, poden recordar fàcilment a la ciutat americana de San Francisco. Creuant per alguns dels seus carrerons arribem a unes escales que pugen fins al nivell de la Bradfield Hwy, l'autopista que creua el famós pont. Caminant uns 400 m. per la seva vorera lateral arribem al pilar sud-est del pont, l'anomenat Pylon Lookout. Aquí es pot pujar fins al cim del pilar per 8'5 A$ o bé creuar caminant pel pont fins al seu extrem nord. Les vistes des d'aquí són realment impagables: l'òpera, la línia de gratacels darrera de Circular Quay, els suburbis de Sydney, la badia i les nombroses embarcacions que hi naveguen. Tot això es veu des d'aquest mirador únic. Per als més aventurats, i amb un pressupost alt, també existeix la possibilitat de viure l'experiència del Bridgeclimb, una escalada de 3'5 hores per l'estructura metàl·lica del pont fins a arribar al seu punt més alt. No apte per a persones amb vertigen.

Zona centre. Caminar pel centre de Sydney és una agradable experiència en la que podem veure alguns llocs i edificis interessants, com per exemple el Sydney Town Hall (un edifici de 1874 on resideix l'Ajuntament), la catedral de St Andrew (la més antiga d'Austràlia) o els imponents edificis Queen Victoria Building i Strand Arcade, magníficament restaurats i que avui dia hostatgen grans centres comercials. Al carrer Liverpool i voltants podríem situar l'Spanish Quarter, identificable per alguns restaurants amb noms, menjar i música "típicament" espanyols, tot i que són cars i no deixa de ser curiós que en el restaurant Casa Asturiana, per posar un exemple, s'acompanyi el sopar amb flamenc. Al voltant del carrer Dixon, uns 200 metres més al sud, entrem de ple a Chinatown, amb molts restaurants i alguns comerços de Tot a 100. En ambdós barris sol haver un gran ambient nocturn, sobretot al carrer Liverpool. Al llarg de Macquarie St, en el costat est de la zona centre, hi ha un bon nombre d'interessants edificis públics: l'església de St James, el museu Hyde Park Barraks, l'edifici Mint o el Parliament House.

Una ruta panoràmica absolutament recomanable és una que circumval·la les badies de Woolloomoolloo i Farm Cove. Aquesta arrenca en el carrer Victoria St de Kings Cross, carrer en el que podem veure algunes boniques cases. Des del seu extrem nord, en el petit parc Embarkation de Potts Point, hi ha unes estupendes vistes de la ciutat i els seus principals símbols. Baixant des d'aquí per unes escales accedim a Cowper Wharf, la carretera que circumval·la la badia de Woolloomoolloo. Aquí trobem el famós, segons sembla, Harry's Cafe de Wheels, un petit quiosc de menjar take-away que va obrir al 1945 i des de llavors ha tingut multitud de visitants il·lustres (podem veure fotos de famosos del cinema, de l'esport, la política, etc. de tot el món que han passat per aquí). Seguint la badia connectem amb el costat est de l'enorme Royal Botanic Garden fins arribar al Mrs. Macquaries Point, amb vistes sensacionals sobre la ciutat, l'òpera i el pont que treuen l'alè. Continuem vorejant Farm Cove i, donat que ve gairebé de passada, ens desviem per a visitar la Government House, la que fou la residència del governador de Nova Gal·les del Sud. Va ser construïda al 1837 i és una espècie de castell gòtic, molt anglès. És molt bonic l'edifici, així com l'entorn. La visita és gratuïta, tot i que per a veure'l per dintre cal unir-se a una visita guiada que s'ha de pagar. Finalitzem aquesta ruta panoràmica recorrent 300 m. més des d'aquí fins a arribar a l'Òpera.

Darling Harbour. En la zona oest de la ciutat, i al voltant de la badia Cockle, es troba aquesta zona portuària que en els darrers anys s'ha convertit en una moderna zona d'oci, amb botigues, restaurants, cinemes, hotels, etc. A més de passejar per ella, aquí trobem l'Aquarium (sembla recomanable, però nosaltres no el vam visitar), alguns museus i el Chinese Garden of Friendship, un preciós i tranquil jardí d'estil xinès dissenyat per paisatgistes de Guangdong (l'entrada costa 6 A$). Molt prop d'aquí es troba el Barri Xinès, l'eix principal del qual és Dixon St, amb una gran quantitat de restaurants i botigues. Per pura casualitat vam coincidir amb un concert d'homenatge a The Beatles (aquí semblaven estar de moda 40 anys després) en un escenari muntat sobre l'aigua de la badia.

Una forma diferent de veure la zona de Darling i el centre és des del monorail, el qual realitza un recorregut circular elevat sobre el carrer. Triga uns 15 minuts a donar la volta completa i costa 4 A$ el trajecte, però permet donar les voltes que vulguem mentre no baixem d'ell. Hi ha diverses estacions al llarg del seu recorregut.

Manly és un bonic enclavament situat en una estreta península al nord de Sydney. Sembla ser un lloc molt freqüentat per la gent de Sydney durant els caps de setmana. Des d'on ens deixa el ferri, a Manly Cove, n'hi ha prou amb recórrer els 400 metres de The Corso, un carrer peatonal ple de botigues i restaurants, per tal d'arribar a la bonica platja de Manly, oberta a l'oceà Pacífic. El passeig marítim que envolta aquesta platja, el carrer North & South Steyne, és un dels camins escènics que es proposen als visitants de Manly. L'altre, encara més interessant que aquest, és el Manly Scenic Walkaway, un bonic passeig a peu de 9 km que passa al costat de petits ports i platges, boniques cases, punts panoràmics, i que s'endinsa en el Sydney Harbour National Park. En el Manly Visitors Centre (al costat del ferri) ens poden proporcionar un mapa molt útil per a recórrer aquests camins escènics. Si teniu temps pensem que val la pena venir fins aquí i passar almenys mig dia.

Per a arribar a Manly des de Sydney n'hi ha prou amb prendre el ferri a Manly des de Circular Quay. El trajecte dura 30 minuts i és molt bonic (val la pena anar en la part exterior del ferri). Només pel fet de gaudir de l'arribada a Sydney ja val la pena. El bitllet d'anada i tornada costa 11'6 A$.

Bondi i voltants. La platja de Bondi és potser la més famosa de Sydney i una de les més populars a Austràlia per als surfistes. De fet el primer club de surf del món es va crear aquí. Aquesta platja és gran i bonica, però a part d'això, sorprèn el seu ambient de barreja de diverses comunitats immigrants i sobretot la gran quantitat de gent que es pot veure fent esport al llarg de la platja o el passeig marítim adjacent: surfistes, banyistes, o esportistes fent fitness, jogging o similar. Increïble. Un itinerari a peu molt recomanable des d'aquesta platja és anar cap al sud pel carrer Sandridge fins a connectar amb un preciós camí que voreja els penya-segats sobre l'oceà i que arriba a Tamarama, una cala amb fort onatge. Continuant el camí arribem a Bronte, un lloc encantador on un parc amb herba arriba fins a la mateixa platja. Val la pena comprar menjar per a endur-se (per exemple fish & xips) en algun dels nombrosos quioscos propers i menjar a l'aire lliure en algun dels bancs que hi ha enfront de la platja, mentre contemplem als surfistes desafiant les grans onades. Molt recomanable.

Per a arribar a Bondi vam agafar l'autobús nº 380 a Oxford St (2'7 A$ el trajecte), el qual ens deixa just davant de la platjade Bondi. Vam tornar al centre de Sydney agafant l'autobús nº 378 des de Bronte (també 2'7 A$), just al costat del parc.

Vista de Sydney des del zoo

Taronga Zoo. Tot i que a nosaltres no ens agraden massa els zoològics, creiem que aquest en particular val la pena, ja que ofereix la possibilitat de veure la nombrosa fauna autòctona australiana, única en el món, encara que sigui en captivitat (durant el viatge ja tindrem oportunitats de veure'ls en llibertat o no), com cangurs, wallabies, wombats, koales, ornitorincs, i molts més. A més el zoo està situat en un lloc fantàstic, amb unes vistes excepcionals de la ciutat de Sydney i la seva badia. El zoo és tan gran i hi ha tantes espècies que fàcilment podem passar més de 3 hores només veient les més significatives.

Per a arribar al zoo cal agafar el ferri des de Circular Quay. Aquí podem comprar el ZooPass que per 31'6 A$ inclou l'entrada al zoo, el ferri d'anada i tornada, i el telefèric de pujada i baixada entre el ferri i l'entrada superior del zoo. Això és més econòmic que si els comprem per separat (ja només l'entrada al zoo val 25 A$ i el ferri 4'5 A$ per trajecte). El trajecte en ferri entre la ciutat i el zoo és de 15-20 minuts.

Blue Mountains (declarades Patrimoni de la Humanitat en l'any 2000). La regió muntanyenca de les Muntanyes Blaves es troba a uns 100 km del centre de Sydney i deu el seu nom a la boirina de color blavós formada per les micropartícules olioses en suspensió despreses pels milions d'eucaliptus que poblen aquestes muntanyes. Per tot el que ofereix aquest parc nacional i per la facilitat en arribar fins aquí, la veritat és que aquesta excursió val realment la pena, dedicant-li almenys un dia sencer. Aquí podem trobar paisatges espectaculars, amb gran quantitat de barrancs i precipicis, i tot cobert per eucaliptus fins a on arriba la vista. La diferència d'altura amb Sydney (més de 1.000 metres) fa que la temperatura aquí sigui notablement inferior que a nivell del mar, pel que és convenient portar roba d'abric.

Per a anar a les Muntanyes Blaves vam comprar el bitllet de tren en la mateixa estació de Kings Cross (en hora punta costa 22'8 A$, anada i tornada, però si es compra després de les 8:00 h. passa a valer només 14 A$). Amb aquest mateix bitllet agafem el tren fins a la Central Station, on vam canviar de tren per a agafar el següent a Katoomba, el centre turístic de la regió. Són dues hores de còmode viatge (i bonic quan comença a pujar cap a les muntanyes). Des de l'estació de tren de Katoomba caminem uns 2 km vagarejant per aquesta tranquil·la població fins a arribar a l'Echo Point, potser el lloc més popular de tota la regió, ja que des d'aquí la vista és senzillament fantàstica sobre la vall Jamison i l'espectacular formació rocosa coneguda com Three Sisters. Al costat de l'Echo Point hi ha l'Oficina de Turisme on aconseguir mapes detallats per a recórrer la zona. Un dels possibles recorreguts a peu surt d'aquí i baixa fins a una de les roques de les Three Sisters. Un altre d'ells, igualment recomanable, és el conegut com Henry Cliff Walk, amb origen a l'Echo Point i final en l'Scenicworld (al llarg del camí hi ha diversos miradors amb vistes sensacionals). De l'Scenicworld surt un funicular i un telefèric que baixen fins a la vall Jamison. Aquí també hi ha un restaurant i una botiga on comprar alguna cosa de menjar.

Per a anar a altres punts d'interès més llunyans, com Leura, o per a tornar al centre de Katoomba es pot agafar algun dels autobusos que van agafant i deixant passatgers en llocs prefixats en un circuit circular. Un viatge senzill costa 2'4 A$, però també existeix la possibilitat de comprar el passi Blue Mountains Explorer Bus que val 25 A$ i permet agafar l'autobús de forma il·limitada durant 24 hores en qualsevol d'aquests punts prefixats. Per a tornar a Sydney n'hi ha prou amb tornar a l'estació de Katoomba i agafar el primer tren (n'hi ha un cada hora aproximadament).